Fa un temps vaig ampliar una de les històries que es van explicar a la primera temporada del programa de TV3 Caigut del Cel, un article que podeu recuperar aquí. Avui hi torno, però amb un capítol d'aquesta mateixa temporada, i ho intentaré fer amb alguns dels altres, tot i que no serà de manera cronològica.

A Caigut la història comença pel final, per la persona que, d’una manera o altra, tanca una branca familiar, el que anomenen “causant”, el que deixa l’herència intestada,  i en el tercer capítol d’aquesta segona temporada, el protagonista era Manuel Fuentes Hil.

Avui dia 15 d'abril, que es veu que es celebra el dia Mundial de l'Art, i gràcies a aquestes dues postals comprades a la xarxa, descobreixo un personatge que, segur, hauria esdevingut una figura importantíssima en el món cultural de la Catalunya del segle XX... però la vida no sempre és com la plantegem.

“En el jorn 12 juliol 1903, hem visitat aquest lloch, verdader temple de l’art, que s’aixopluga en un casal ben català per sa arquitectura, sas escultures, mobles y ornaments.
1

Fa uns mesos, per feina, vaig tenir la oportunitat de tornar al meu col.legi, el Jesus Maria de Sant Gervasi, i allà, passejant-me “lliurement” pels passadissos, entrant a les sales, saludant a antics professors, una visita que em va retornar molts records. (Per cert, si voleu veure la protagonista de l'article a TV3, recupereu aquí el capítol ;-)).
4

A l'article anterior explicava la història de la casa Muntadas, obra de 1901 de Puig i Cadafalch, arquitecte que, pocs anys més tard, rebria un nou encàrreg a la mateixa urbanització del Tibidabo, aquest cop a tocar del Temple Expiatori del Sagrat Cor, la coneguda com a Torre Cruïlles, tot i que la promotora i propietària de la casa va ser la senyora Mercedes de Pastor, casada amb Ricardo de Cruylles escrit originalment Cruïlles.

Fa uns mesos vaig publicar al blog un article sobre les cases “rifades” que l’any 1905 i 1906 es van construir a l’avinguda del Tibidabo per tal de sufragar les obres del nou assil per a cecs a Barcelona, un article que podeu llegir aquí, i que complementa el que us explicaré avui.
1

Bagergue, ara molt de moda, és el poble més alt de la Vall d’Aran, aquell que està recorregut pel riu Unhola, el conegut com a riu roig pel color que el ferro de les mines de Liat donen als codols i pedres que trobem a la riba de la part més alta del seu tram. Roig, un cognom que, de maneres diverses, trobem escrit en façanes importants del poble, potser les úniques catalogades, motiu que m’ha portat a preguntar-me quina relació tenen.
3

Excepcionalment, avui publico aquest article aquí a la vegada que es publica a la revista Tothosap, ja que crec que cal la màxima difusió perquè el màxim nombre de persones conegui la impotància de conservar i entengui la "desgràcia" patrimonial que es vol perpetrar, de nou, a Sitges. Però aprofitant la llibertat d'espai que em dóna escriure al blog, ja que la d'opinió també la tinc garantida al Tothosap, hi afegiré alguns dels aspectes legals que avalen l'obligació de conservar-les.
3

Aquests darrer mesos s’ha parlat molt d’un dels edificis històrics de Barcelona, el Cinema Comedia, situat al passeig de Gràcia amb Gran Via de les Corts Catalanes, i que té el seu origen en el Palau Marcet, encàrrec que l’empresari i polític Frederic Marcet i Vidal va fer l’any 1887 al mestre d’obres Tiberi Sabater Carné, personatge que, tot i ser autor de reconegudes obres a Barcelona, és un dels grans desconeguts de l’arquitectura catalana de finals dels segle XIX.
5

Si el darrer article del blog explicava la història d’una postal amb la foto del poble de Les Bordes, a la Vall d’Aran, enviada des de Salardú a Barcelona el 22 de juny de 1923 per Lluís Gibert Romeu, text que podeu recuperar aquí, avui la protagonista torna a ser una altra postal, amb una fotografia de l’església parroquial de Bossost, però també enviada des de Salardú a Barcelona.
3

Canvi d’any i les meves històries recuperades continuen. Avui la protagonista és aquesta postal del poble de Les Bordes, a la Vall d’Aran, enviada des de Salardú, el 22 de juny de 1923 a Josefa Romeu vídua de Gibert, amb domicili al carrer de Diputació 337 de Barcelona. 

La postal diu així:

“Estimada Mama i Tieta: Hem acabat estupendament bé el final de la nostra anada.
1
S’està carregant