17 de gen. 2019

LA CASA MERCEDES SERVAT O LA IMPORTÀNCIA D'ESTIMAR EL PATRIMONI. QUARTA PÍNDOLA TERRAMAR-SITGES


Casa Mercedes Servat avui, pintada de blanc i amb el bolet a la teulada. 

Avui la “tercera història de Terramar”, quarta píndola,  té com a protagonista la Casa Mercè Servat, darrer edifici del Passeig Marítim de Sitges, just al davant de Hotel Terramar.

Casa Mercedes Servat a principis de 2018, sense el bolet i amb el color ocre que ha tingut els darrers anys. 

Aquest edifici, catalogat amb la fitxa número 391 PPEPAC de Sitges, i que gaudeix del nivell de protecció III,  viu, des de fa uns mesos un suposat procés de restauració, que pel que es veu, ha acabat sent un procés  de reinterpretació com a torre de control d’un aeroport, gràcies a l’aparició al teulat de la casa d’una estructura de vidre i alumini que sembla un bolet-claraboia.



Com he dit, la casa Servat està catalogada, i sobre el tipus d’actuació que es pot realitzar en l’edifici, a la seva fitxa llegim: “Manteniment ESTRICTE DEL VOLUM, podent-se obrir finestres en els paraments de façanes cesc, segons la normativa general del Pla Especial”.

I la protecció III es dóna als edificis situats al Passeig Marítim i zones del Vinyet i Terramar que són remarcables per la seva disposició en la parcel.la, més enllà fins i tot de la importància dels elements de l’edifici en sí.


Doncs res, el tema del manteniment estricte del volum veig que no s’ha entès gaire bé per part dels tècnics que han de donar el permís d’obra, si és que l’han donat... però ja ho vaig avisar fa uns anys quan es va permetre el desastre patrimonial que va suposar la reinvenció/destrucció etc.... del Cau Ferrat i el Maricel de Mar, amb l’enderroc de can Xicarrons/Casa Rocamora:  si ho hem permés en un conjunt considerat Bé Cultural d’Interès Nacional, amb màxim nivell de protecció i de titularitat pública, sense cap conseqüència sobre les persones i institucions que van fer els ulls grossos davant de totes les irregularitats existents. Un Govern espanyol, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, etc... que van actuar i actuen amb la complicitat i suport de l’Ajuntament de Sitges i el Consorci del Patrimoni de Sitges, que són, suposadament, les nostres institucions més properes, les que estimen i respecten el poble, i les que han de fer tot el que tenen a les seves mans per vetllar pel nostre patrimoni......Doncs després de tant despropòsit,  quina força tenen ara per aturar desastres patrimonials de “menor” importància? 

Però com sempre dic, per estimar, respectar i valorar qualsevol cosa, aquesta s’ha de conèixer i deixar de ser una “simple cosa” per passar a ser amb noms i cognoms. 

Això és el que intentaré fer avui amb la Casa Mercè Servat i amb la família que la va encarregar.

LA CASA MERCÈ SERVAT

La primera casa que veiem és la de Mercedes Servat, i la foto és de anys 50.

Des de l’estiu de 1929, i gràcies a les llistes d’estiuejants arribats al poble  per passar la temporada, actualització que publicava periòdicament L’Eco de Sitges, tenim constància de la presència de la senyora Mercè Servat a Sitges, unes estades que a partir d’aquest moment es repetiran any rere any. 

Él 29 d’octubre de 1930 Mercedes Servat, veïna de Barcelona, amb domicili a Sitges, al Passeig Marítim de Terramar, a la Villa San Carlos, entra una sol.licitud d’obres a l’Ajuntament de Sitges per poder construir un xalet en un solar de la seva propietat situat al mateix Passeig Marítim de Terramar”, i en presenta uns plànols de situació, alçats i plantes, projecte, realitzat per l’arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo, un dels grans ideòlegs de la urbanització de Terramar. Aquest projecte va ser aprovat per l’Ajuntament de Sitges en la comissió municipal permanent del 4 de novembre de 1930. 



Es tracta de la casa que actualment encara es coneix com a Casa Mercè Servat, tal com queda demostrat en els alçats de façana, així com en el plànol de situació dins del solar, un solar que anava des del Passeig fins al carrer del darrere que en aquells moments es coneixia com a Via Diagonal, i que actualement és el carrer Carbonell i Gener. 

Façana principal de la casa Servat

L’expedient d’obres, document que es conserva a l’Arxiu Històric Municipal de Sitges, es complementa amb el conjunt de documents que es conserven al Fons Josep Maria Martino de l’Arxiu del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) . És entre aquests on hi trobem interessants dibuixos, datats entre el 4 de març i el 20 de juliol de 1931,  de detalls d’elements decoratius de la casa com portes, elements de la façana principal, o les columnes de la tribuna, element arquitectònic que darrerament està sent “reinventat” en la majoria de les cases que es restauren o reformen, intregrant aquest espai exterior a l’interior de l’habitatge.  






També hi trobem dibuixats els diversos tipos de fusteria, però allà posa escrit que és per al xalet de Carlos Maristany. Tot i que pugui semblar-nos que es tracta de papers traspapelats, us asseguro, i després ho veureu, que es tracta de la fusteria de la casa Servat. Però per mi aquest detall vas ser un incògnita que avui desxifro. 


Però la senyora Servat va encarregar poc després una segona obra, la qual va ser presentada en la comissió municipal del 17 de març de 1931, un projecte que es va sotmetre a informe de l’arquitecte Martino “y a dictámen del Asesor jurídico señor Julià la solicitud de D. Mercedes Servat parat construir frente la Avenida Diagonal en el sector de Terramar, un chalet en el sector de Terramar, un chalet con sugeción a los planos acompañados, todo ello en relación con las concordias vigentes con “Hoteles y Playas del Mediterráneo S. A”.  




Aquest document es conserva a l’Arxiu del COAC i està datat a març de 1931, i es complementa amb el projecte de planta baixa per als masovers, que situa entre les dues cases. 

Plànol amb la situació de les 3 cases

Aquí el conjunt d'edificis dels Servat-Maristanya mitjans dels anys 30. En primer terme el xalet San Carlos, al costat la casa Mercè Servat, la caseta dels masovers i la villa Girasol. 
A la sessió de l’Ajuntament del 6 de novembre de 1931 es va reclamar l’informe a l’arquitecte sobre una instància de la senyora Mercedes Servat amb la qual demanava impugnar el projecte d’urbanització del sector de Terramar. 

A la sessió del 30 de desembre de 1931 es decideix “resolvióse, de acuerdo con lo informado por la Asesoría Jurídica, no aprobar la reforma del plano de urbanización que solicitó “Hoteles y Playas del Mediterráneo, S.A” en la parte que afecta a los reclamantes Dª Mercedes  Servat Plet y Dª Pilar Felón de Quadras, salvo que se logre acuerdo voluntario de éstas, toda vez que no cabe aplicar a ellas la expropiación forzosa, aceptándose por lo demás el resto del nuevo plano de conformidad con el informe del arquitecto”. 

Des d’aquells primers anys dels trenta, la senyora Servat va seguir passant els estius a Sitges, col.laborant  en la col.lecta popular per ajudar a pagar les despeses de la Festa Major de 1935. Fins aquest moment, i en moltes de les llistes d’estiuejants, apareix com a Sra. Maria Mercedes Servat Plet, sense donar cap pista sobre si era soltera, vídua o casada. 

Però va arribar la Guerra Civil Espanyola, i aquesta també va afectar a Mercedes Servat. Tenim informació sobre aquestes conseqüències gràcies a l’expedient número 6.800 del Tribunal Popular de Responsabilidades Civiles, de l’any 1938, contra Mercedes Servat Plet sobre “Retención provisional de bienes”. Així doncs, el 23 d desembre de 1938 es va “acordar la retención provisional de los bienes de Mercedes Servat Plet, por existir el temor racional de que los mismos puedan ser substraídos al cumplimiento de las responsabilidades que, en su día, se declaren con arreglo a la preceptiva formal invocada- Motiva el acuerdo de este organimso, haber abandonado su residéncia habitual, Mallorca, 284, Barcelona, a raiz del movimiento subversivo, marchando al extranjero, sin haber vuelto a la zona leal”.  


Pel llistat realitzat per la Generalitat de Catalunya el 8 d’octubre de 1936, just iniciada la Guerra, de cases i edificis sitgetans confiscats, document que he pogut consultar gràcies a l’historiador Jordi Milà, sabem que a la senyora Servat se li van confiscar tres xalets al sector de Terramar que li van ser apropiats per “ideologia de dreta” i que van ser destinats a “Ciutat infantil”.

Passada la Guerra Civil Espanyola, i després del desastre social, econòmic i cultural que aquesta va suposar per al país, la vida es va anar reconstruint rere els murs existents. 

En el Ple de l’Ajuntament del 28 de gener de 1944, sent alcalde Felip Font i Falp, i amb Josep Mirabent Magrans com a regidor, es va denegar una instància presentada per la senyora Mercedes Servat Plet, amb la qual demananva l’excempció del arbitri municipal “sobre Casas de temporada” i el de l’entrada de vehicles de la seva torre Girasol, que és el nom que encara conserva la casa del carrer Carbonell i Gener. Aquesta denegació va ser deguda a que ja s’havia acabat el que van anomenar “exención a los edificios perjudicados por el dominio rojo y que el de sobre Casas de temporada afecta asimismo a las deshabitadas”, és a dir, que les subvencions i ajuts a propietaris d’edificis que van ser ocupats, requisats  o van patir destrosses durant els anys de la guerra, que era el cas de la casa Servat, ja havien acabat.  

Ara coneixem la història de les cases de Terramar, però qui era la senyora Maria Mercè Servat i Plet? Doncs per començar us dic que va morir sent la segona marquesa de l’Argentera. Us ho explico. 

La història la començo amb el seu avi matern, Francisco Plet i Pena (c.1824- 6/6/1908), un dels principals i més reconeguts dentistes barcelonins durant la segona meitat del segle XIX, i la seva esposa, Maria Camps Ribas ( +17/6/1905), matrimoni que va tenir tres fill: Joaquim, també reconegut odontòleg, Assumpció, i Rosa. 



Tot i que fins a finals del XIX el doctor Francisco Plet tenia la consulta al pis principal del número 16 del carrer d’Aroles, davant del passatge Madoz, és a dir, on ara s’obre el carrer Ferran, amb els anys, la família Plet Camps es van traslladar fins al barri que en aquell moment encara era Gràcia, on hi posseöen un gran terreny ubicat al carrer Muntaner entre l’Avinguda Diagonal i la Travessera de Gràcia, carrer que es va obrir a finals del segle XIX. 

L’habitatge del  matrimoni Plet Camps, i on van morir els dos, era al carrer de Muntaner 249, tocant amb Travessera de Gràcia, edifici, actualment desaparegut i que va construir durant la dècada dels 80 del segle XIX. A la seva mort l’any 1908,  el Sr. Francesc Plet va deixar dividida la seva herència entre els fills, i en aquesta hi estava inclòs el gran terreny que posseïa en aquell barri.  L’any 1910 Joaquim Plet i la seva esposa, Mercè Parés Balarí, van encarregar a l’arquitecte Bonaventura Bassegoda el projecte de l’edifici de Muntaner 231, obra que encara es conserva en la seva esplendor. 

La filla petita, Rosa Plet i Camps (+8/3/1942) es va casar amb Josep Rosés Pradrosa, vivint des de 1890 al carrer Travessera número 3, on també estava instal.lada la mare d’ell, Teresa Padrona, que ja era vídua. 

La filla mitjana, Assumpció Plet i Camps (c. 1853), es va casar amb Ramon Servat i Figueras (c.1853- 20/1/1931), amb el qual va tenir sis fills: Josefa, Guillem, reconegut caligrafista barceloní, Francesc (Barcelona, 1883), Maria, Carmen i Mercè, la nostra protagonista. 

La Vanguardia, 1888

La família vivia al carrer dels Archs 16 de Barcelona, al costat de Portal de l’Àngel, on el pare hi devia tenir les gàbies dels seus coloms, ja que Ramon Servat era un membre destacat de la Real Societat de Colombòfila de Catalunya.

Entre aquest homes hi ha Ramon Servat. No se quin pot ser, però ell va firmar... 


Per la seva part, Assumpció formava part de la societat “Acció Femenina”, entitat presidida per Carmen Karr.

Poc sabem sobre els anys de joventut de la Mercè i les seves germanes, tot i que, gràcies a l’epistolari de Lluís Nicolau d’Olwer amb Ramon d’Abadal i Ferran Valls i Taberner, escrit entre 1905 i 1933, Olwer es refereix diverses vegades a les germanes Servat, fent referència a la Mercedes, tot i que en un moment ell declara que “es decantava més per la vídua”, que deuria ser Maria, vídua des de 1908. Encara no puc donar més informació, ja que estic a l’espera de poder consultar el llibre publicat l’any 1989 a càrrec de Jaume Sobrequés. 

Qui eren les germanes Servat?

La Pepita, o Josefa, nascuda l’any 1882, es va casar amb Joan Casas i Escalas el dia 10 de març de 1910 a la parròquia de l’església de Betlem. Aquesta va morir el 9 de febrer de 1962, a 81 anys,  al carrer València 267 de Barcelona. Tot i ser la germana gran, va ser la darrera en morir. 

Maria es va casar amb Manuel Vila i Servat, el qual va morir a Barcelona el 24 de desembre de 1908, i per voluntat del difunt, no es va avisar ni del lloc i l’hora de l’enterrament. La parella tenia dues filles, Rosa i Antoñita. En segones núpcies es va casar amb Ramón Tey Enrich. Maria va morir el dia 26 de novembre de 1930, i com ja va fer el seu primer marit, ella tampoc va voler donar dades sobre el seu sepeli.  

Dos mesos després de la mort de Maria, va morir el pare de la família, Ramon Servat Figueras. La defunció va tenir lloc a Barcelona el 20 de gener de 1931 i “per expressa voluntat del finat, no es va avisar de l’enterrament ni dels funerals”. 

Després de Guillermo i Francisco, que vivia fora d’Espanya, tenim a Carmen, la qual estava casada amb Alfonso Gregorich Font. Aquesta va morir a Barcelona el 24 de novembre de 1956, quatre anys més tard que la petita, Mercedes, morta al primer pis del carrer de Mallorca 284 el dia 22  d’abril de 1952, en companyia del seu marit, Carlos Maristany Benito, segon marquès de l’Argentera, i la seva filla entenada, María Luisa Maristany Mercades. 

Així doncs, ja sabem que la nostra protagonista, Mercedes Servat, era l’esposa de Carlos Maristany Benito, fill d’Eduard Maristany Gibert, primer marquès de l’Argentera, fet que ens porta fins a un personatge i a una família que, tot i tenir-ne  més informació, em resulten encara més desconeguts.  

Començarem per Eduard Maristany Gibert (Barcelona, 26/12/1855- 1941), fill del corredor de comerç Frederic Maristany Serras i de Dolors Gibert de Olivas, així com nét de Manuel Gibert Sans (1795-1873), el qual havia estat el president del ferrocarril de Mataró, i propietari de la Casa Gibert, primer edifici construït a la nova Eixample de Barcelona, obra de l’arquitecte Josep Oriol Mestres de l’any 1860, i que va ser enderrocat l’any 1894 per a la formació de la plaça de Catalunya. 

Eduard Maristany

Eduard es va graduar l’any 1881 a l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid, entrant aquell mateix any a treballar a la Divisió de Ferrocarrils de l’Estat a Barcelona.  Al cap de pocs mesos ja es va casar amb la jove Dolores Benito Endara ( Madrid, c.1860-1920), filla del també enginyer de camins, canals i ports, José Benito Beoyo, en aquells anys era el cap d’Eduard Maristany, i de la madrilenya Casta Andara. Fruit del matrimoni Maristany Benito van néixer tres fills, tot i que en algunes biografies d’Eduard Maristany diuen que en van ser quatre, però jo, avui dia, només he trobat les dades de tres. 



El primer va ser Carlos Manuel Fortunato, que va néixer a l’habitatge familiar del carrer de Diputació 344 de Barcelona el dia 14 d’octubre de 1882, edifici molt proper a Passeig de Gràcia. Els altres fills van ser Casta (+7/1/1933), que es casaria amb Guillem Trias Rumeu, quedant vídua molt jove el 2 de desembre de 1919, i sense fills. L’altra noia fou Maria Lluïsa, casada amb Isidre Marqués Soler, d’origen vilanoví. Maria moriria poc després del seu cunyat Guillem Trias, el 17 de gener de 1920. Dues morts que acabarien l’any amb una nova defunció, la de Dolores Benito, el dia 13 d’octubre de 1920.  

Mundo Gráfico, 2 de gener de 1918
Després de molts anys de servei i de dedicació a l’expansió i millora de la xarxa de ferrocarrils, l’any 1918 Eduard Maristany va ser nomenat  primer marquès de l’Argentera, títol que va adquirir aquest nom en referència a una de les obres més importants creades i impulsades per l’enginyer, el túnel de l’Argentera. 

Sitges, poble que sempre va sentir l'estima que el Sr. Maristany sentia per ell, escoltant moltes de les demandes que li van fer per millorar el servei de trens, també va demanar oficialment aquest títol de marquès. 

Eco de Sitges, 23 d'agost de 1918
La seva esposa, Dolores Benito, només va poder ostentar el títol un any, ja que va morir a la seva casa de Madrid, situada a la mateixa estació d’Atocha, el 13 d’octubre de 1920. El seu fèretre va ser col.locat en un tren especial i traslladat a Barcelona amb grans honors, on va ser enterrat al panteó familiar. 

Carlos Maristany i Benito, el nostre coprotagonitsa de la història d’avui, tot i ser fill, nét i besnét d’enginyers relacionats amb la construcció i expansió del Ferrocarril a Espanya, va preferir dedicar-se a la política, a la banca i als negocis, tot i que mai es va allunyar del món del seu pare, al qual sent molt jove va acompanyar a un congrés d’enginyers que tenia lloc a Washington, viatge que suposava creuar l’Atlàntic amb La Lorraine, vaixell anava ple d’enginyers europeus, trajecte realitzat entre el 22 i el 29 d’abril de 1905 i que els portava del port francès de Havre al de New York. 

No se si aquest senyor és Carlos Maristany Benito, però no ho descarto. 

        

Poc després de complir els 25 anys, durant el mes de gener de 1907, Carlos es va casar amb la jove Cristeta Marquès Furtià, i cap de pocs mesos va néixer la primera i única filla de la parella, Maria Lluïsa Maristany Marqués, nena que sembla ser que es convertiria amb la “preferida” de l’avi Maristany.

L’any 1913 Carlos entra a formar de la Junta general d’accionistes dels ferrocarrils de Madrid a Zaragoza y Alicante, la Companyia M.Z.A, de la qual en va ser nomenat director el seu pare, Eduardo Maristany “por sus acertadas gestiones”.  L’any 1932, Carlos encara en forma part com a administrador delegat. 

El 23 de maig de 1916, són proclamats diputats del Congrés espanyol Cambó, Bertrán i Musitu, Claret, etc… i Maristany Benito, com a lliberal adherit a la “jefatura” del marquès d’Alhucemas. I l’any 1917 consta com a representant de Gandesa, Tarragona, al Congrès, tenint com a direcció personal el pavelló del Director de M.Z.A, a Atocha, Madrid, mateixa direcció dels seus pares, i on moriria la mare l’any 1920. 

A finals de 1918 Carles Maristany va demanar la inscripció a les llistes de socis de la Lliga Regionalista, a proposta dels senyors Cambó i Ventosa. A La Veu de Catalunya del 13 de novembre de 1918 llegim: “El senyor Maristany, que figura entre la joventut financera de Barcelona en lloc eminent, va assistir, com diputat a Corts per Gandesa, a l’Assemblea de Parlamentaris catalans després a la de Parlamentaris espanyols, votant totes les conclusions i separant-se seguidament de la política albista per creure la seva actuació antagònica als acords de l’assemblea, com així ho va fer present als seus electors en dissoldre’s les Corts passades i refusar, per delicadesa, l’acta que li oferien. Benvingut sigui el senyor Maristany a la nostra actuació”. 

Però no tot era política i ferrocarrils. A Carlos també li van cridar l’atenció altres projectes ubanístics. Un fou la creació l’any 1919 de la societat Metropolitan S.A, juntament amb Josep Solà Guardiola i Victoriano Saludes. L’objectiu era l’edificació d’un cinematògraf important, i el resultat va ser el Coliseum de Gran Via, obra de l’arquitecte Francesc de Paula Nebot. 

Aquell mateix 1919 entra al consell d’administració de la societat anònima Hidroelèctrica del Cadí, fundada per Joan Pich i Francesc Ripoll. I el gran banquer comença a forjar-se l’any 1920 quan Carlos Maristany entra com a membre del consell d’administració del Banc de Catalunya,  l’any 1925 del Banco de Crédito local de España i l’any 1930 del Banco Central i l’any 1931 a la Banca Arnús. L’any 1932 i fins la Guerra Civil, Carlos Maristany seria president de la Maquinista Terrestre i Marítima. 

Tant pare com fill Maristany, repartien la seva vida entre Madrid i Barcelona, però  a la mort de la mare, Eduard i Carlos es van establir a Barcelona, tot i que seguien viatjant i passant temporades a la capital espanyola. 

L’any 1922, al Anuario de ferrocarriles españoles, ens enumeren els membres que conformen el comitè de Barcelona, on hi trobem a Manuel Marqués com a president, Eduardo Maristany com a administrador comissariat, i Carlos Maristany com a Administrador Delegat. Els dos primers donen com a direcció el carrer Mallorca 286, entre els carrers Lluria i Bruch, la coneguda com a casa Romà Soler Benaprés, construida l’any 1894 per l’arquitecte Gabriel Borrell. Romà Soler era el pare de Concepción Soler y Pers, la qual es va casar en primeres núpcies amb Isidre Marqués i Puig (+1881) i casada posteriorment amb el seu cunyat, Manuel Marqués Puig. En definitiva i resuminta, la casa era de la mare d’Isidre Marques Soler, marit de Maria Lluïsa Maristany Benito, filla d’Eduard i germana de Carlos…. no se si he resumit gaire… seguim!

I Carlos Maristany en aquell 1922 viu al carrer Mallorca 270, cantonada amb Pau Claris, edifici propietat de Josefina Julià Vilar, projectat l’any 1908 per l’arquitecte Enric Sagnier. 


Per Carlos, tot i el gran moment professional, no podem parlar d’un gran moment personal. La relació entre ell i la seva esposa, Cristeta Marquès es va trencar molt aviat. Per dades trobades, podem pensar que la separació va tenir lloc durant la dècada dels vint, arribant al divorci a principis dels trenta, quan,  coincidint amb la Primera República Espanyola, van ser molts els matrimonis que es van acabar desfent de manera legal. A la Vanguardia del dia 25 d’octubre de 1933 i de 1935, encara anomenen a Cristeta com a senyora de Maristany, tot i que des del mes de gener  de 1932 i fins a gener de 1935, el mateix diari publica periòdicament avisos oficials que anuncien vistes a l’audiència territorial per “incidente” de Cristeta Marqués contra Carlos Maristany.  No sé ben bé que passava, però que no era de bon rotllo sembla clar. 


En aquests anys d’impàs trobem que Carlos Maristany combina les estades d’estiu entre la Finca Solers, casa del seu pare, el Marqués d’Argentera, a Sant Pere de Ribes i el seu xalet a Sitges. Per la seva part, Cristeta i la filla, les trobem a Palma de Mallorca i Soller durant el mes de juny de 1927 i octubre de 1928, tot i que a finals de maig de 1828, María Luisa va passar uns dies a mas Solers amb el seu avi, i acompanyats de la seva amiga, i futura cunyada, Matilde Pilón Alarcon. Pocs dies més tard, a finals de juny, els senyors Pilón Alarcón van demanar la mà de María Luisa per al seu fill Luís Fernando, tinent d’artilleria de l’Armada.  

El casament va ser el dia 20 de desembre de 1928, i la cerimònia va tenir lloc a la finca Solers a Sant Pere de Ribes, propietat de l’avi de la núvia, Eduard Maristany, marquès de l’Argentera. A la crònica que es publica a la Vanguardia el dia 26 de desembre de 1928 no es fa referència als pares de la núvia, tot i que ens descriu el vestit dels dos contraents, els quals van traslladar-se a viure a San Fernando, Càdis, on estava destina Luis-Fernando. 

Ah, i també hem de pensar que la senyora Mercè Servat, l’any 1930 declara que viu al Xalet San Carlos del passeig de Terramar, propietat de Carlos Maristany…

Però quina era la relació entre la família Maristany, especialment Carlos, i Sitges. 

Aquesta relació l’hem de dividir en dos. 


La primera és per un tema de proximitat entre la nostra població i la casa d’estiu de la família Maristany Benito, la finca Mas d’en Solers de Sant Pere de Ribes. L’any 1909 Eduard Maristany,  va comprar una gran extensió de terrenys, amb la masia antiga inclosa, als descentents de Casimir Girona i Agrafel. 



Eco de Sitges, 30 de setembre de 1934

L’any 1918, coincidint amb el seu nomenament com a Marquès de l’Argentera, aquest va encarregar a l’arquitecte Enric Sagnier Villavechia la construcció del Palau dels Solers, conservant la masoveria antiga i seguint conreants les vinyes que l’envoltaven, fent que Eduard i Carlos seguissin amb l’elaboració vins als quals van donar el nom de  Marquès de l’Argentera.




Durant la Guerra Civil el palau va ser requisat i saquejat, fent que les pèrdues patrimonials fossin remarcables. A l’acabar la guerra la família Maristany va recuperar el palau i les seves propietats a Sant Pere de Ribes, tot i que al primer marquès de l’Argentera li va durar poc l’alegria, ja que moriria pocs mesos més tard, passant aquest al seu fill Carles, segon marqués de l’Argentera, i a la seva néta, María Luisa Maristany Marqués, la qual hi va passar llargues temporades fins a la seva mort l’any 1979, que l’edifici va ser venut i convertit en el conegut Gran Casino de Barcelona. 


Però anem a la relació directa amb Sitges, i per nosaltres la més important i significativa. Carlos Maristany va ser un membre destacat en el projecte d’urbanització de la Ciutat Jardí de Terramar, fins al punt que el 10 de març de 1919, quan es va constituir la Societat “Parques i Edificaciones” S.A, presidida per Francesc Armengol, el consell d’administració estava compost pels senyors: Francesc Armengol, Manuel Folguera Duran, Antoni Miracle, Baró de Güell, Josep Freixes, Rafael Vehils, Josep Maria Martino, aquest darrer nomenat arquitecte i director tècnic de les obres que portaria a terme aquesta nova societat, i Carlos Maristany. 

També fou Carlos Maristany una de les personalitats destacades que es van deixar veure durant la inauguració de l’Exposició del concurs de projectes per a xalets destinats a la nova urbanització de Terramar, acte que va tenir lloc a finals del mes d’octubre de 1919 a les Galeries Layetanes de Barcelona. 

Deu anys més tard, el mateix Carlos Maristany i Benito, esdevindria un dels socis fundadors i accionista de la societat anònima “Hoteles y Playas del Mediterráneo”, constituida el 23 de març de 1929 per tal de seguir amb el projecte de ciutat Jardí de Terramar, somni que s’havia vist frenat els darrers anys. Entre els primers objectius de la nova societat hi havia la d’acabar rapidament el Gran Hotel Terramar. Entre els altres fundadors hi havia personalitats prestigioses, totes elles amb xalets a Sitges, com Miquel Vidal i Guardiola, Salvador Casacuberta o el mateix Francesc Armengol. 

Foto del passeig  a principis dels anys 30, ja que el pis superior de la casa Corachan, la primera que veien en aquesta imatge, es va realitzar durant la segona meitat de l'any 1929. Al gons, sobreposat a l'hotel Terramar, hi veiem el xalet San Carlos, i no hi ha la casa Servat. 

Fou en aquells anys quan Carlos Maristany va encarregar la construcció del seu xalet, una casa amb estètica de masia, situada en el darrer terreny del passeig Martítim de Terramar, just al costa de la futura casa Servat, i que va ser enderrocat a mitjants dels anys quaranta dels segle XX.  Al llistat d’estiuejants arribats a Sitges durant el mes de juliol de 1926 hi costa Carlos Maristany, el qual aquells mateixos dies va rebre la visita del seu pare, tal com s’explica a L’Eco de Sitges del dia 11 de juliol:

 “El pasado viernes el Excmo. señor D. Eduardo Maristany, Marqués de la Argentera, visitó nuestra villa con numerosos amigos, deteniéndose en admirar el desarrollo urbano y mejoramiento general del sector de Terramar. Trátase de una personalidad que siente por Sitges no disimulada simpatía”. 

Hotel Terramar amb el Xalet San Carlos

I com també havia fet Mercedes Servat, Carlos també va col.laborar amb 100 pessetes en les despeses de la Festa Major de 1926, on hi trobem aportacions diverses com les 150 pessetes de Parques y Edificaciones o 100 pessetes de Manuel Corachan. 

Al ple del 20 de març de 1928 es va decidir que “habiendo D. Sebastián Gili, en representación de Parques y Edificaciones S.A pedido la entrega de los resguardos correspondientes a los saldos de las cuentas definitivas abonables en concepto de contribución de mejoras en la Avenida de Alfonso XIII por D. Dimas Pujadas Rosell, D José Mª Martino de Arroyo, don Carlos Maristany Benito y D. Miguel Vidal Guardiola (…)”. 


Però anava i venia per la recta de la Mata, i en el llistat d’estiuejants a Sant Pere de Ribes publicat a l’Eco de Sitges el 12 d’agost de 1928 ens consta el Sr. Marqués de l’Argentera i Carlos Maristany Benito. 

Tot i això, al Baluard de Sitges del 18 d’abril de 1931 llegim:  “Es troben ja llestes les obres de construcció dels xalets d’En Adrià Nadal i en Joan Ferratges a l’Avinguda Sofia, d’en Carles Maristany, d’En Josep E. Ferrer Dalmau i dos d’en J. Montenegro, tots a Terramar”. Imaginem que es refereixen al xalet que havia encarregat la Sra. Servat, que en aquell moment ja vivia amb Carlos Maristany a la  villa San Carlos.

Poc sabem ni coneixem gaire de Villa San Carlos, i no puc saber si la decoració que apareix referenciada a la llista d’obres que l’escultor Pere Jou va fer durant el mes de setembre de 1971, i que recull José Manuel Infiesta al seu llibre Un siglo de escultura catalana, de 1975, eren per aquest xalet o per els de la Mercè Servat. Jou va escriure: un escut per a la casa Maristany i una gàrgola per a la torre del Sr. Maristany. 

Xalet San Carlos i casa Servat

El que sí que sabem gràcies al recent llibre de memòries de Jaume Daví i Mañosa (Sabadell, 1895 - Sitges, 1978), La destrucció de l’Art Sacre Sitgetà, a cura de Blai Fontanals i publicat per l’Ajuntament de Sitges, és que a les obres de construcció de la ciutat jardí de Terramar hi havia molt poca vida quan va arribar a Sitges aquell maig de 1920 en busca d’una feina estable. Si em permeteu una referència personal i familiar, m’encanta aquesta idea de Daví: “L’únic senyat de vida existent era la presència del Sr. Artigas, home de confiança de l’Armengol, i el cavall, quin conductor era en Salvador Serra”. 

Però Daví també explica que: “A les acaballes de la construcció de l’hotel Terramar, (pels volts de 1931), el tal Gili, amb l’ajuda del potentat Maristany- dels Ferrocarrils- em varen oferir la direcció per portar a cap la construcció, en principi, de 3 xalets quines condicions de contracte acceptarem mútuament. En el curs d’aquells treballs s’implantà la República”. 

Doncs possiblement va treballar en les obres de les cases de la senyora Servat, companya de vida de Carlos Maristany.

Va arribar la República però també la Guerra Civil, i Carlos Maristany i el seu pare, Eduard, maquès de l’Argentera, van tenir que exiliar-se deixant totes les seves possessions en mans del destí….  Ells des de l’exili a França, acompanyats de Mercedes Servat, van esperar el moment de tornar a casa i, entre altres coses, recuperar les seves cases sitgetanes. 

A la mort d’Eduard Maristany per infart cerebral, que va tenir lloc la tarda dels 5 de maig de 1941 al seu pis del carrer  Mallorca 286 de Barcelona, Carlos va ser nomenat segon marquès de l’Argentera, heredant algunes de les propietats i aficions del pare, com va ser la producció de vins.

Analisis de vinos, 1956

També va suposar la tornada a Sitges, però abans es van tenir que reformar les cases, malmeses durant la guerra. Carlos Maristany, al ple del 12 de juny de 1942, l’Ajuntament li va concedir permís per a construir a l’Avenida Calvo Sotelo i al xalet San Carlos, una obra de reforma que va encarregar al jove arquitecte Eduardo Coderch.  Aquest projecte, presentat el 22 de maig de 1942,  es conserva a l’Arxiu Històric de Sitges i diu que “desea practicar obras en la torre de su propiedad situada en la Ave. de Calvo Soleto, denominado Villa San Carlos”. Pel plànol que presenta, on es veu el dibuix d’una teula a doble vessant, sabem que es refereix a la casa desapareguda, que era veïna a l’actual casa Servat. 


Añadir leyenda

L'enderroc del Xalet San Carlos l'hem de situar entre 1942, any de la reforma de Coderch, i l'any 1946, quan es van construïr els dos xalets de la Sra. Casacuberta, just al costat de la casa Servat, i que a la foto es veuen en plena construcció,  i on ja no hi veiem el xalet del Sr. Maristany, en el seu lloc del qual hi ha unes plantes. 



La seva primera esposa, Cristeta, es va morir el 15 d’agost de 1947, i no se si estaven divorciats o si al quedar vidu oficialment es va casar amb Mercedes Servat, però a la seva esquel.la no fan cap referència a Carlos Maristany…


El 22 d’abril de 1952, Mercedes Servat Plet va morir al primer pis del carrer de Mallorca 284, en companyia del seu marit, Carlos Maristany Benito, segon marquès de l’Argentera, i la seva filla entenada, María Luisa Maristany Mercades. 



Carlos Maristany Benito va morir a 79 anys el 10 de maig 1962 a l’Avinguda General Franco 421, actual avinguda Diagonal de Barcelona, cantonada amb carrer Enric Granados, acompanyat de la seva filla, María Luisa Maristany i Marqués, del seu gendre, Luis Fernando Pilon Alarcon, mort a Barcelona el 30 de juny de 1967, i dels seus cinc néts.  Seguint la “tradició” de la família de la seva segona esposa, Mercedes Servat, el segon marquès de l’Argentera, tampoc va voler que avisesin ni l’enterrament ni els funerals. 



Doncs res, fins aquí la història d’aquesta casa de Terramar, i els que heu arribat fins aquí, primer agraïr-vos una vegada més la vostra paciència i dedicació, i segon, dir-vos que aquest matí he pogut saber que les obres de reforma de la casa Servat han estat aturades per l’Ajuntament, i que en els propers dies, el bolet desapareixerà i el xalet tornarà al seu esplendor original, el que es mereix una casa tan bonica com aquesta. Felicite-nos i seguim lluitant per la conservació del nostre patrimoni!