Passa al contingut principal

QUIN TÀNDEM. UN CONTE PER CELEBRAR L'ANIVERSARI DE SANTIAGO RUSIÑOL



Avui, i per celebrar els 158 anys de Santiago Rusiñol, faig un "gir argumental" al blog, i deixo els articles d'opinió o els estudis més "intensos", per publicar el meu primer (i darrer? ) conte.... No m'havia presentat mai a cap concurs literari, ni m'havia passat mai pel cap, però la meva bona amiga, l'escriptora Pilar Francès, que per cert, aquests dies presenta la seva primera novel.la, la qual us recomano ferventment, Quan calmin els mals vents, tornaré, així com el seu blog, em va animar a estrenar-me en aquest difícil món. Així que ja veieu aquesta il.lusa presentant aquest conte al concurs de relats curts que organitza la cerveseria Els 4Gats. Us podeu imaginar el veredicte, però el resultat va ser aquest. Tot era trencar el gel. Ah... i la inspiració va venir d'aquest article que vaig publicar fa uns mesos, una història real d'on he tret els personatges.... 







QUIN TÀNDEM!



Com canvien les coses, Pere! Ara fa un any celebràvem el seu sant amb aquell dinar on vam començar a parlar de la cerveseria!

I tant Ramon! En Tiago volia fer coincidir la inauguració de la taverna amb la revetlla de Sant Jaume, i el pobre no ha pogut venir ni a una cosa ni a l’altra.

L’edat, Pere, que no perdona...

No fotis Ramon, si acabes de fer-ne trenta-u. Això de la bicicleta cada dia s’està posant més perillós. Has vist quants ciclistes?

Quan en Tiago i jo vam anar de Barcelona a Vic ens van prendre per uns sonats. Fins i tot vam sortir a La Vanguardia.

Doncs jo vaig riure molt! Va ser llegint aquell article que vaig decidir conèixer-vos!

Érem joves! Aquelles caigudes avui em matarien, i el pobre Tiago ja el veus, malalt i tancat a casa.

Exagerat! Potser que deixis de pintar tant i passis més hores amb mi a la taverna. Molt ser socis dels 4Gats però allà només hi veniu a “lluir cuerpu”.

Vigila Pere! El diumenge passat vaig tenir un ensurt just en aquest punt.Vas venir de visita? Com el vas veure?

Animat. També hi eren el meu cosí Joaquim, i aquell filòsof francès, en 
Foulche-Delbosc. 
Els hi vaig explicar la inauguració amb pèls i detalls!

Mira, ja es veu la Punta.... tot i el fum de la teva pipa.

Quina llum! Parlaré amb en Mas i en Roig per passar uns dies junts a 
finals d’agost. De cara a l’exposició de la Parés aquests paisatges sempre em donen joc. 
Pere, la corba!! Frena!!!!!!! que em veig enclastat al panteó dels Vidal i Quadras!

Uf, perdona! M’he emocionat al veure el Cau... li ha quedat bé! Encara vindrà un d’aquests americans que es pensen que amb diners s’aconsegueix tot i li intentarà comprar!

En Tiago aquí és feliç. I quan vol ens té a tots mobilitzats... encara que ens passem dues hores pedalejant.

Ja hi som! Vigila no caiguem ara.

Què tal Albert? Que guapa Paquita! Et senta bé visitar el cunyat! Han 
arribat els tarragonins ja? Qui ha confirmat?

Encara no. Es veu que venen en Ruiz Porta, en Ferrán i en Cuchy... ah, i un tal Guerrero, pintor de Granada que es vol quedar a passar una llarga temporada aquí. Un tio llest!

Mireu qui s’acosta, el distingit director de la Vanguardia don Sánchez Ortiz. Què, Modesto, com va el diari?

Ja el tenim aquí! Moltes felicitats guapo!, et veig molt bé, no com nosaltres, que estem fets pols. Aquestes costes cada dia se’ns fan més llargues. Només em falta carretejar aquest, que vol venir amb tàndem per no pedalar gaire!

Calla Ramon, que a mi em fa mal l’esquena de tant posar cerveses a la taverna...

Benvinguts amics!! Feliç de tenir-vos a Sitges. Deixeu-me donar-vos dos consells. Per anar amb bicicleta no es pot dur l'esquena dreta, com feu vosaltre. Ah, i dir-vos que esteu antiquats, que ara el que es porta és el cotxe!

Si home! Ara que tinc acabat el quadre del tàndem hauré de fer-ne un de nou amb una màquina d’aquelles....

Va, passeu tot cap a dins, que en Genís ja té el xeflis a la taula!

Comentaris

Unknown ha dit…
N'hauries d'escriure un de tant en tant. Saps moltes anècdotes divertides!
Mil gràcies per la ressenya!
PF

Entrades populars d'aquest blog

75 ANYS DEL COL.LEGI MARY WARD DE BARCELONA. EL PUNT I SEGUIT DE LA TRILOGIA...

Dos mesos sense actualitzar el meu bloc!!!!! no, no l'he oblidat, però hi ha moments a la vida que fan que saber gestionar la prioritat esdevingui vital.... aquests mesos no he parat d'investigar i de rebuscar entre temes diversos i pobles diferents.... però abans de tornar a la rutina bloguera hi ha vegades que has de tancar temes, i el d'avui és una d'aquestes necessitats... 




El dissabte 25 d’abril el col.legi Mary Ward de Barcelona, escola dels meus fills i a la que jo hi vaig anar alguns anys durant la meva infantesa, va celebrar els seus primers 75 anys a Barcelona, una gran festa que va demostrar el bon record que ha deixat l’escola en les moltes generacions d’alumnes que han passat per les seves aules.
Avui, i per tancar la "trilogia" que vaig iniciar amb la història dels edificis que actualment conformen el recinte del col.legi, la casa àrab de Joaquim Marsillach, i el castell del Sr. Schäfer, publico la història de la fundació de l'escola a Barcelo…

SANT MUÇ vs SANT SEBASTIÀ. 3ª PÍNDOLA CONFINAMENT. #JOEMQUEDOACASA

El nom del carrer de Sant Muç (Mus o Mucio) té el seu origen en una de les capelletes que antigament es trobaven repartides al llarg del Camí Fondo del Vinyet, camí que sortia del portal de les Parellades i unia el nucli antic de Sitges amb el Santuari del Vinyet. Anys més tard, el Camí Fondo es va batejar amb el nom de carrer Mossèn Llopis Pi. 

La primera capella es trobava a la casa coneguda com a Sant Muç, a la façana de la qual hi ha un petit nínxol amb la imatge de Sant Muç realitzada amb peces de ceràmica. En aquesta casa també hi trobem la inscripció “Vuy dia 13 Novembre de 1669 arribá a esta casa lo Sereníssim don Joan de Austria y dormí en ella”, amb la qual es deixa constància de l’estada històrica, i anònima, que va fer Joan d’Àustria a Sitges, pernoctant una nit, en aquest casalot que Joan Falç tenia als afores del poble.

Amb els anys la masia va anar passats a altres propietaris i va tenir diversos habitants. Un d’ells va ser Joan Baqués Olivella, vidu de Maria Esteve, que …

100 ANYS D'UN DELS GRANS PROJECTES DE I PER SITGES:TERRAMAR I EL PASSEIG MARÍTIM. EL DOCTOR CORACHAN, EL PRIMER DE MOLTS PROTAGONISTES

El dia 7 d’octubre de 1918, aquest diumenge fa 100 anys, s’aprovà el projecte d’urbanització de la ciutat-jardí Terramar de Sitges, un fet importantíssim per a la història, l’arquitectura, l’art, l’esport, el motor, la vida social i cultural de Sitges, etc. 
Però és que aquell mateix dia, i davant de les grans expectatives de futur que el projecte ideat per l’empresari sabadellenc Francesc Armengol havia creat pel nostre poble, l’Ajuntament també va encarregar a l’arquitecte municipal Josep Maria Martino i Arroyo, el projecte d’urbanització del futur Passeig Marítim de Sitges, una de les zones més belles i carismàtiques del nostre poble. 
Així doncs aquest 7 d’octubre de 2018 Sitges té moltes coses a celebrar i la meva manera de fer-ho des del blog és anar publicant, al llarg d’aquest any, articles-píndola en les quals aniré desgranant la història d’alguna de les cases que es van construir en aquell nou sector sitgetà, articles que completaran els que ja he publicat al llarg dels anys, …