Passa al contingut principal

QUIN TÀNDEM. UN CONTE PER CELEBRAR L'ANIVERSARI DE SANTIAGO RUSIÑOL



Avui, i per celebrar els 158 anys de Santiago Rusiñol, faig un "gir argumental" al blog, i deixo els articles d'opinió o els estudis més "intensos", per publicar el meu primer (i darrer? ) conte.... No m'havia presentat mai a cap concurs literari, ni m'havia passat mai pel cap, però la meva bona amiga, l'escriptora Pilar Francès, que per cert, aquests dies presenta la seva primera novel.la, la qual us recomano ferventment, Quan calmin els mals vents, tornaré, així com el seu blog, em va animar a estrenar-me en aquest difícil món. Així que ja veieu aquesta il.lusa presentant aquest conte al concurs de relats curts que organitza la cerveseria Els 4Gats. Us podeu imaginar el veredicte, però el resultat va ser aquest. Tot era trencar el gel. Ah... i la inspiració va venir d'aquest article que vaig publicar fa uns mesos, una història real d'on he tret els personatges.... 







QUIN TÀNDEM!



Com canvien les coses, Pere! Ara fa un any celebràvem el seu sant amb aquell dinar on vam començar a parlar de la cerveseria!

I tant Ramon! En Tiago volia fer coincidir la inauguració de la taverna amb la revetlla de Sant Jaume, i el pobre no ha pogut venir ni a una cosa ni a l’altra.

L’edat, Pere, que no perdona...

No fotis Ramon, si acabes de fer-ne trenta-u. Això de la bicicleta cada dia s’està posant més perillós. Has vist quants ciclistes?

Quan en Tiago i jo vam anar de Barcelona a Vic ens van prendre per uns sonats. Fins i tot vam sortir a La Vanguardia.

Doncs jo vaig riure molt! Va ser llegint aquell article que vaig decidir conèixer-vos!

Érem joves! Aquelles caigudes avui em matarien, i el pobre Tiago ja el veus, malalt i tancat a casa.

Exagerat! Potser que deixis de pintar tant i passis més hores amb mi a la taverna. Molt ser socis dels 4Gats però allà només hi veniu a “lluir cuerpu”.

Vigila Pere! El diumenge passat vaig tenir un ensurt just en aquest punt.Vas venir de visita? Com el vas veure?

Animat. També hi eren el meu cosí Joaquim, i aquell filòsof francès, en 
Foulche-Delbosc. 
Els hi vaig explicar la inauguració amb pèls i detalls!

Mira, ja es veu la Punta.... tot i el fum de la teva pipa.

Quina llum! Parlaré amb en Mas i en Roig per passar uns dies junts a 
finals d’agost. De cara a l’exposició de la Parés aquests paisatges sempre em donen joc. 
Pere, la corba!! Frena!!!!!!! que em veig enclastat al panteó dels Vidal i Quadras!

Uf, perdona! M’he emocionat al veure el Cau... li ha quedat bé! Encara vindrà un d’aquests americans que es pensen que amb diners s’aconsegueix tot i li intentarà comprar!

En Tiago aquí és feliç. I quan vol ens té a tots mobilitzats... encara que ens passem dues hores pedalejant.

Ja hi som! Vigila no caiguem ara.

Què tal Albert? Que guapa Paquita! Et senta bé visitar el cunyat! Han 
arribat els tarragonins ja? Qui ha confirmat?

Encara no. Es veu que venen en Ruiz Porta, en Ferrán i en Cuchy... ah, i un tal Guerrero, pintor de Granada que es vol quedar a passar una llarga temporada aquí. Un tio llest!

Mireu qui s’acosta, el distingit director de la Vanguardia don Sánchez Ortiz. Què, Modesto, com va el diari?

Ja el tenim aquí! Moltes felicitats guapo!, et veig molt bé, no com nosaltres, que estem fets pols. Aquestes costes cada dia se’ns fan més llargues. Només em falta carretejar aquest, que vol venir amb tàndem per no pedalar gaire!

Calla Ramon, que a mi em fa mal l’esquena de tant posar cerveses a la taverna...

Benvinguts amics!! Feliç de tenir-vos a Sitges. Deixeu-me donar-vos dos consells. Per anar amb bicicleta no es pot dur l'esquena dreta, com feu vosaltre. Ah, i dir-vos que esteu antiquats, que ara el que es porta és el cotxe!

Si home! Ara que tinc acabat el quadre del tàndem hauré de fer-ne un de nou amb una màquina d’aquelles....

Va, passeu tot cap a dins, que en Genís ja té el xeflis a la taula!

Comentaris

Unknown ha dit…
N'hauries d'escriure un de tant en tant. Saps moltes anècdotes divertides!
Mil gràcies per la ressenya!
PF

Entrades populars d'aquest blog

PÍNDOLES PER l'ANY RAMON CASAS 2: LA SENYORETA B O ÀNGELS BURÉS DE JUNCADELLA

Seguint amb les píndoles de l'any Ramon Casas, avui ens centrem en un quadre realitat pel l'artista l’any 1907.  Ramon Casas va pintar aquest “Retrat de la Srta. B”, oli sobre tela de grans dimensions, 255x258 cm, que es va exhibir a la V Exposició Internacional de Belles Arts celebrada a Barcelona aquell mateix any. El gran oli es mostrava en una sala decorada per Miquel Utrillo,  juntament amb quadres de Santiago Rusiñol, i altres obres del mateix Casas, com un estudi pel “Retrat del Rei Alfons XIII”, el “Retrat de la Senyora Baladia” i  la  “Sargantain”.

SobreLa Sargantain, retrat de Júlia Peraire que pertany a la col.lecció del Cercle del Liceu, no puc explicar res de nou que no s’expliqui en el catàleg de l’exposició “Júlia, el desig”, que s’inaugurarà aquest  9 de maig al mateix Cercle del Liceu. De Teresa Mestre,  Sra. Baladia, de la qual Ramon Casas en va fer dos retrats,  també s’ha escrit molt, per ser ella la protagonista de la “Ben Plantada” d’Eugeni d’Ors. I el Rei…

SANT MUÇ vs SANT SEBASTIÀ. 3ª PÍNDOLA CONFINAMENT. #JOEMQUEDOACASA

El nom del carrer de Sant Muç (Mus o Mucio) té el seu origen en una de les capelletes que antigament es trobaven repartides al llarg del Camí Fondo del Vinyet, camí que sortia del portal de les Parellades i unia el nucli antic de Sitges amb el Santuari del Vinyet. Anys més tard, el Camí Fondo es va batejar amb el nom de carrer Mossèn Llopis Pi. 

La primera capella es trobava a la casa coneguda com a Sant Muç, a la façana de la qual hi ha un petit nínxol amb la imatge de Sant Muç realitzada amb peces de ceràmica. En aquesta casa també hi trobem la inscripció “Vuy dia 13 Novembre de 1669 arribá a esta casa lo Sereníssim don Joan de Austria y dormí en ella”, amb la qual es deixa constància de l’estada històrica, i anònima, que va fer Joan d’Àustria a Sitges, pernoctant una nit, en aquest casalot que Joan Falç tenia als afores del poble.

Amb els anys la masia va anar passats a altres propietaris i va tenir diversos habitants. Un d’ells va ser Joan Baqués Olivella, vidu de Maria Esteve, que …

REVISIÓ HISTÒRICA D' EL CHIRINGUITO DE SITGES.

Avui, per tancar la temporada d’estiu, amb el desig que sigui la darrera píndola confinament-desconfinament, i seguint la meva tendència a enrollar-me, publico un article una mica llarg, però crec que és interessant no deixar-se gairebé res.  
Aprofito també per parlar de la meva col.laboració a Tothosap, revista gratuïta, cultural, d’oci i entreteniment que, impulsada per Toni Ayensa, podeu trobar en paper en diversos establiments de la comarca del Garraf, així com llegir-lo digitalment en aquest link
En el número d’agost vaig iniciar la meva secció “Sabies que…” escrivint sobre el Celler Güell, una obra de Francesc Berenguer atribuïda a Antoni Gaudí, i aquest més podreu llegir una versió més reduïda de la història que us explico avui, la de El Chiringuito de Sitges. 
SE NON È VERO, È BEN TROVATO
Les estratègies de màrqueting són vitals per tirar endavant, i amb èxit, un negoci, i això, que ara ens sembla una evidència comercial, ja ho va veure el senyor Juan Calafell l’any 1943 quan v…