25 de febr. 2019

QUIN TÀNDEM. UN CONTE PER CELEBRAR L'ANIVERSARI DE SANTIAGO RUSIÑOL



Avui, i per celebrar els 158 anys de Santiago Rusiñol, faig un "gir argumental" al blog, i deixo els articles d'opinió o els estudis més "intensos", per publicar el meu primer (i darrer? ) conte.... No m'havia presentat mai a cap concurs literari, ni m'havia passat mai pel cap, però la meva bona amiga, l'escriptora Pilar Francès, que per cert, aquests dies presenta la seva primera novel.la, la qual us recomano ferventment, Quan calmin els mals vents, tornaré, així com el seu blog, em va animar a estrenar-me en aquest difícil món. Així que ja veieu aquesta il.lusa presentant aquest conte al concurs de relats curts que organitza la cerveseria Els 4Gats. Us podeu imaginar el veredicte, però el resultat va ser aquest. Tot era trencar el gel. Ah... i la inspiració va venir d'aquest article que vaig publicar fa uns mesos, una història real d'on he tret els personatges.... 







QUIN TÀNDEM!



Com canvien les coses, Pere! Ara fa un any celebràvem el seu sant amb aquell dinar on vam començar a parlar de la cerveseria!

I tant Ramon! En Tiago volia fer coincidir la inauguració de la taverna amb la revetlla de Sant Jaume, i el pobre no ha pogut venir ni a una cosa ni a l’altra.

L’edat, Pere, que no perdona...

No fotis Ramon, si acabes de fer-ne trenta-u. Això de la bicicleta cada dia s’està posant més perillós. Has vist quants ciclistes?

Quan en Tiago i jo vam anar de Barcelona a Vic ens van prendre per uns sonats. Fins i tot vam sortir a La Vanguardia.

Doncs jo vaig riure molt! Va ser llegint aquell article que vaig decidir conèixer-vos!

Érem joves! Aquelles caigudes avui em matarien, i el pobre Tiago ja el veus, malalt i tancat a casa.

Exagerat! Potser que deixis de pintar tant i passis més hores amb mi a la taverna. Molt ser socis dels 4Gats però allà només hi veniu a “lluir cuerpu”.

Vigila Pere! El diumenge passat vaig tenir un ensurt just en aquest punt.Vas venir de visita? Com el vas veure?

Animat. També hi eren el meu cosí Joaquim, i aquell filòsof francès, en 
Foulche-Delbosc. 
Els hi vaig explicar la inauguració amb pèls i detalls!

Mira, ja es veu la Punta.... tot i el fum de la teva pipa.

Quina llum! Parlaré amb en Mas i en Roig per passar uns dies junts a 
finals d’agost. De cara a l’exposició de la Parés aquests paisatges sempre em donen joc. 
Pere, la corba!! Frena!!!!!!! que em veig enclastat al panteó dels Vidal i Quadras!

Uf, perdona! M’he emocionat al veure el Cau... li ha quedat bé! Encara vindrà un d’aquests americans que es pensen que amb diners s’aconsegueix tot i li intentarà comprar!

En Tiago aquí és feliç. I quan vol ens té a tots mobilitzats... encara que ens passem dues hores pedalejant.

Ja hi som! Vigila no caiguem ara.

Què tal Albert? Que guapa Paquita! Et senta bé visitar el cunyat! Han 
arribat els tarragonins ja? Qui ha confirmat?

Encara no. Es veu que venen en Ruiz Porta, en Ferrán i en Cuchy... ah, i un tal Guerrero, pintor de Granada que es vol quedar a passar una llarga temporada aquí. Un tio llest!

Mireu qui s’acosta, el distingit director de la Vanguardia don Sánchez Ortiz. Què, Modesto, com va el diari?

Ja el tenim aquí! Moltes felicitats guapo!, et veig molt bé, no com nosaltres, que estem fets pols. Aquestes costes cada dia se’ns fan més llargues. Només em falta carretejar aquest, que vol venir amb tàndem per no pedalar gaire!

Calla Ramon, que a mi em fa mal l’esquena de tant posar cerveses a la taverna...

Benvinguts amics!! Feliç de tenir-vos a Sitges. Deixeu-me donar-vos dos consells. Per anar amb bicicleta no es pot dur l'esquena dreta, com feu vosaltre. Ah, i dir-vos que esteu antiquats, que ara el que es porta és el cotxe!

Si home! Ara que tinc acabat el quadre del tàndem hauré de fer-ne un de nou amb una màquina d’aquelles....

Va, passeu tot cap a dins, que en Genís ja té el xeflis a la taula!

1 comentari:

Unknown ha dit...

N'hauries d'escriure un de tant en tant. Saps moltes anècdotes divertides!
Mil gràcies per la ressenya!
PF