30 de maig 2018

CARTES PEDUDES I LLIÇONS DE CUINA. LES FAMÍLIES TRABAL, CANALS I CASACUBERTA, UNA HISTÒRIA DE SITGES CUINADA A FOC LENT





Aquest article d’avui torna a ser una mica llarg i laberíntic, d’aquells que us acaben perdent entre noms, dates i llocs…. però preneu-vos-ho com una necessitat personal de l’autora per intentar encaixar algunes peces que ha anat recollint del terra, literalment parlant. Ah, i no patiu, ja que ho he escrit d’una manera que podeu dividir el llarg text en tres parts combinables entre elles. 

La primera part podria ser una reflexió sobre el respecte que tenim vers la vida, els records, les històries…  de gent que ens ha precedit en aquest món. La segona la podeu entendre com una intromissió epistolar en el si d’una família burgesa típica i tòpica de principis del segle XX. I la tercera, potser la més llarga i confusa, pot tenir doble lectura: la meva obsessió pels arbres genealògics, que aquí ja n’heu sofert uns quants, o intentar trobar l’origen d’una gran família barcelonina que té el seu origen, i en alguns casos, el seu final, en el nostre Sitges. 

Comencem… i podria dir, “tria la teva història”.

1º PART. ELS ENCANTS I ELS RECORDS PERDUTS

La setmana passada, a la meva “ruta” o  ja “rutina”, pels Encants de Barcelona, vaig tornar-me a enganxar a les “restes” d’una vida. Papers, cartes, records, objectes personals…. llençats en mig del rés, devastades per sabates que sense miraments ni respecte, passen per sobre de “paperots” que amaguen històries quotidianes, reals.... i algunes vegades, molt properes, ni que sigui localment.
  
Seguint el meu “ritual” i sabent que el meu gest no serveix de res, observada pels venedors, vaig recollint els papers del terra, aquells que per ser poc “comercials”, acaben escampats i trepitjats, i els intento recol.locar i donar una mínima dignitat entre tot aquell desgavell de pertinences que busquen nou propietari. 

Va ser així, apilonant algunes cartes desordenades, sense l’amagatall dels seus sobres, que no vaig poder reprimir-me de fer una lectura en diagonal, indiscreta, d’uns papers personals que es mostraven sense miraments als ulls de qualsevol. I de cop la carta destinada al senyor Jaime Trabal, i signada per “Mercedes a Sitges hoy 16-1922”.  

Em va picar més la curiositat i una mica avergonyida per la meva intromissió, vaig  seguir apilant uns quants paperots més, com qui no està segur del que està fent... fins a trobar-me una llibreta folrada amb un paper que protegia les tapes..... era “una libreta de lecciones de cocina” escrita a mà, sense cap errada, amb una lletra clara, neta.... i amb 187 receptes molt ben explicades.... i fàcils de fer.....  però això ja és una altra història... potser algun dia em poso a prova culinàriament, però aquí em vaig posar a prova com a historiadora. 

Em donaria alguna pista sobre aquella Mercedes que escrivia des de Sitges al Jaime... no ho se, però també el vaig comprar... deixant allà, al peu dels cavalls, la resta de cartes, documents, records..... parts importants d’una llarga i prolífica vida...  

Ja a casa, vaig treure l’embolcall de la llibreta,  i sota el folre trobàvem clarament el nom de la seva autora: Mercedes Trabal.....



2º PART. LA CARTA

Primer us transcric la carta: 

Sr. Dn. Jaime Trabal

Mi estimadísimo esposo: 
Recibí tu volante en el me esplicas los progresos de nuestra hijita que mucho me sorprendió cuando a la llegada de nuestros hermanos Antonio lo primero que me dijo: He visto a tu hijita andar sola; yo me quedé estupefacta ¿que dices, le dije, la has visto ir sola por allí al comedor? si, si, bien sola; y por la mañana recibo tu volante afirmándome lo mismo; y yo que ganas de poderla ver; ya casi no la conoceré, pues que debe parecer mayorcita andando.
Tu ahijada también anda bien pero siempre sola como no la sueltan aun no va. (sic)
Hoy es el cumpleaños de nuestra hija Mercedes que no te acuerdas? dice que no a recibido ninguna postal de Papá: está hecha una mujercita ya 16 años y como pasa el tiempo todo parece un sueño. Te felicito por la parte que te toca.
Mañana hay la gran fiesta de la inauguración del Autódromo supongo estáis esterado por los diarios cada día hay programas, vendrá medio Madrid y medio Barcelona; un representante del Rey el Marqués de Salamanca todo Sitges colgaduras y flores en los balcones y por la noche un castillo de fuegos artificiales en la Ribera y baile de gala en el Pabellón adornado por Alarma el salón; cada día hay bailes y fiestas así es que con todo eso nos hemos ido quedando así es que la semana que viene si Dios quiere allí a últimos ya vendremos todos por pasar la Virgen juntos ya te escribiré el día fijo. 
Los niños no paran un momento en casa están muy bien gracias a Dios; ahora enciérralos en el piso tantos días sin tener que ir al colegio y por dicho motivo me voy estando yo aquí; pues al venir yo hubieran venido ellos conmigo ese era el plan; así es que esperaré hasta el último momento.
La excursión a Villa Nueva, muy bien, y muy obsequiados como ya puedes suponer la Mamá le gustó mucho y Doña Elvira muy contenta y satisfecha de nuestra visita había allí la hija política y sus hijos que jugaron mucho con los nuestros los detalles ya los explicaré de palabra. 
Esta semana hemos estado ocupados con la Novena de la Virgen de la Caridad muy solemne y bonita en su propia Capilla de la calle Parelladas la fiesta principal fue el día 8 y hoy se concluye el tridico final que empezó el jueves predicando el P. Aniceto carmelita unos sermones preciosos. 
Mercedes a pasado la bandeja muchos días y los niños monaguillos hasta Juan Maria que toca el campanolín al dar la Bendición del Santísimo todos empleados Juan Maria a llamado mucho la atención en las personas de Iglesia por su miniatura i su despacho en todas las cosas tan serio y bien ayer el Sro. Ecónomo lo tenía sentado en sus rodillas durante la función detrás el altar Mayor él todo contento
Mercedes ahora dice a recibido tu carta muy contenta.
Saludos a Mamá, Lola y besos a nuestra hijita y tu recibe miles y miles de besos y abrazos de tu enamoradísima esposa que desea verte pronto. 
Mercedes
Sitges hoy 16 -1922”


Retall de diari on es publique les fotos d'aquest dia històric a Sitges.
Doncs sí.... la carta de la Mercedes va ser escrita el 16 de setembre de 1922, un divendres que també es publicava al número 1086 del Baluard de Sitges una llarga crònica sobre l’acte institucional de col.locar “la primera pedra” del gran projecte del moment, l’Autòdrom de Terramar, actes que tindria lloc l’endemà, dissabte 17 de setembre. A la columna  “La festa de demà” el redactor destacava l’assistència  del “Sr. Marquès de Salamanca” en nom el Rei, així com detalla els molts actes festius que tindrien lloc durant aquell dia.  Destava el concert davant del Pavelló de Mar i “a dos quarts de deu s’enjegarà un Castell de Focs Artificials des d’El Baluart, il.luminant total la platja, on tocarà una banda. I a un quart d’onze començarà el Ball d’Honor, dedicat a les Autoritats, premsa i demés invitats” (sic.).

I els actes religiosos als quals també en fa referència a la carta no cal buscar-los molt lluny. Al mateix número del Baluard es diu:

“A la Capella que en la nostra vila es venera la Verge de la Caritat del Cobre (Cuba), amb motiu de llur festivitat, tingueren lloc el passat divendres els solemnes actes que les dames cubanes residents a la nostra vila li dediquen i en el que hi prenen part entusiasta tots els conveins.
Tant en la Missa de Comunió com en el solemne Ofici, el Temple resultà petit per a donar cabuda als devots de la Verge.
A ambdúes funcions religioses el senyor Ecònom dirigí brillantíssimes peroracions als fidels, que per sa justesa i sobrietat els commogueren profundament. 
A la tarda es donà començ a la solemne novena, en que hi pren part el chor de l’”Associació de Filles de Maria”. (sic.)

A l'Eco de Sitges del 27 d'agost de 1922 llegim: 

"En la Capilla del Patronato, dedicada a la Virgen de la Caridad del Cobre, se preparan solemnes cultos para festejar a la excelsa parona de los cubanos el dia 8 de septiembre próximo".

I a l'Eco de Sitges del 17 de setembre d'aquell mateix any diuen:

"Hoy ternima en la capilla del Patronato la Novena y Triduo a la Virgen de la Caridad del Cobre cuyos sermones, predicados por el Rdo. P. Aniceto, son oidos con agrado por el numeroso y distinguido auditoiro que llena todos los dias el hermoso templo".

Ara que sabem el quan el que i l’on d’aquesta carta, em pregunto pel qui…. pels protagonistes de la història. 

3a PART. LA  GRAN FAMÍLIA DE LES GERMANES PORTA MONTANÉ

El Sr. Jaume Trabal al que es dirigeix la carta és Jaume Trabal Martorell, advocat de professió que va tenir una intensa vida social, religiosa i política. 



Fill de Joan Trabal Vallhonrat (Barcelona 1824-1890) i de Gabriela Martorell Geli  (Barcelona, c. 1841-1928), propietaris d’una taverna i venedors de “vins i olis” al carrer Rauric 11 de Barcelona, numeració que anys més tard canvia a 8. 

La família es completava amb les dues filles, la Dolors i la Paula, aquesta casada amb el seu oncle matern, en Francesc Martorell i Geli (+ 1898) i mare del reconegut historiador i historiador de l’art Francesc Martorell i Trabal (Barcelona, 1887-1 de novembre de 1935), però aquest ja és una altra “vida”. 



El jove Jaume va estudiar Filosofia i Dret a la Universitat Barcelona, obtenint el títol universitari l’any 1890 i el doctorat en el curs 1890 1891. Entre els seus professors destaca la figura de Menéndez Pelayo. 

   
L’any 1901, a l'Annuari Riera, ja consta com a advocat i tinent alcalde de Barcelona al carrer del Vidre número 2 de Barcelona, molt a prop de la casa familiar del carrer Rauric, al costat del carrer Ferran.  


Home de profunda religiositat, al llarg de la seva vida va formar part activa en diverses entitats cristianes. Fou president de l’Academia Calasancia (1899), president del Centre Moral de la parròquia de Sant Francesc de Paula (1906) i president del Consejo Central de Cataluña de as Conferencias de San Vicente de Paúl (1930), vicetresorer d’Acció Popular (1929) i vicepresident de l’Asociación de Católicos, entre altres càrrecs.

Postal satírica sobre el Sr. Trabal, devot i polític.
En l’àmbit polític, i dins de la tendència conservadora, va començar sent regidor del districte 1 de Barcelona l’any 1897;  president del Círculo Conservador Liberal de la Barceloneta (1901), president del Directorio Provincial Maurista (1916), i membre de la Unión Monárquica

I com a advocat, l’any 1921 va ser comptador i diputat segon de la Junta del Col.legi d’Advocats de Barcelona, després de la seva dissolució per Primo de Rivera l’any 1926. 

La Hormiga de Oro, 8 de gener de 1921

A la seva mort, que va tenir lloc a Barcelona el 3 de març de 1936, el setmanari La Hormiga de Oro, del qual ell en va ser un gran col.laborador, li van dedicar un ampli reportatge sobre la seva persona. 

            

Mercedes, autora de la carta, i esposa de Jaume Trabal era Mercedes Canals i Porta,  filla del fabricant tèxtil Antoni Canals i Puigjaner, mort a Barcelona l’any 1914, propietari d’una gran fàbrica de teixit de cotó sitauda a Capellades, i de  Teresa Porta Montané, sitgetana.



Ens centrem una mica en la família Porta Montané, ja que és aquí on trobem la relació directa amb Sitges.

LES GERMANES PORTA MONTANÉ

L'origen sitgetà d'aquesta família el trobem en el matrimoni format per Ignasi Montané i Mirabent i Narcisa Gibert, enterrats a Sitges durant la segona meitat del segle XIX.

Pares de Catalina Montané, víuda de Carbonell, morta a Siges aprincipis de 1898 i de Josepa Montané, casada amb Ignasi Porta i Rius, amb el quan van tenir un fill i cinc nois: l'Ignasi, la Teresa, la Narcisa, la Concepció, la Josefa i la Isabel. 


Ignasi Porta i Rius va morir a Barcelona, al pis de la seva filla Isabel i del marit d'aquesta, Jaume de Casacuberta, al carrer Còdols 27, tocant al carrer Escudellers, el dia 1 de juny de 1882, tal i com es diu a l'esquela publicada a La Vanguardia el dia 3 de juny de 1882. 


La seva esposa, Josefa Montané, va morir abans del dia 11 de febrer de 1890, dia en que a La Vanguardia s'anuncien misses en la seva memòria. 



A La Vanguardia del dia 8 d'agost de 1897 es publica aquest permís, que ens indica que aquell any l'únic germà Porta Montané, l'Ignasi, era mort i estava enterrat amb el pare i un oncle matern a l'antic cementiri de Barcelona, el de Poble Nou, i que serien traslladats al recent construït cementiri del S.O. a Montjuïch. 



La casa familiar dels Montané i Gibert, i posteriorment dels Porta Montané, era al carrer Jesús, gairebé amb el carrer de les Ànimes, més o menys on  he col.locat un cercle blau en aquest plànol de Sitges de 1884. 


Com no se quin era el seu ordre de neixement, les presentaré en ordre de mort…. 

La Josefa, casada amb el sitgetà Bartomeu Via i Via (Sitges, 1850 - novembre de 1918), va morir a Sitges el 13 de gener de 1907, a la casa familiar del carrer Jesús 63. La parella no va tenir fills. Bartomeu va viure els seus anys de joventut a Santiago de Cuba, dedicant-se al comerç i fent de gerent a la casa “Bertran i Cia”.  Ja instal.lat definitivament a Sitges, Via es va dedicar activament al poble, espeialment en la construcció del nou Hospital de Sant Joan, i al santuari del Vinyet, del qual en fou administrador.



La Concepció, casada amb Josep Marco i Cardona, mestre col.legiat del “Colegio del Arte Mayor de la Seda”,  el qual va morir a Barcelona el 30 de març de1898. La casa familiar estava al carrer de les Corts número 604 de Barcelona. Ella, coneguda com a Concha, va morir a Barcelona el dia 2 de gener de 1926, pocs mesos després de la mort del seu unic fill, el jove Trinitat Marco, ocorreguda durant el mes de novembre de 1925. Trinitat, enginyer i president del Foment de la Sericicultura, estava casat amb Marcela Muns Andreu, la qual tampoc va viure molt de temps més, ja que morí l’any 1926.

La Narcisa, que moriria el 30 de gener de 1926, pocs dies després de la seva germana Concepció,  estava casada amb el farmacèutic Tomàs Torrabadella i Fortuny (Granollers, 1848- Barcelona, 1 de febrer de 1912). 

Retrat del Sr. Torrebadella
L’any 1902 Tomàs, autor de les primeres fotografies conegudes sobre Granollers,  va encarregar a l'arquitecte Francesc Mariné una interessant casa al carrer Anselm Clavé 29 de Granollers, edifici conegut actualment com Can Ramoneda. La parella, que tampoc va tenir fills, vivia al carrer Bailèn 25 bis entressol de Barcelona, casa on va morir Narcisa. 

Casa Torrebadell, Granollers

En diverses fotografies de la col.leció Torrebadella, i que conservava la família Canals Porta, actualment cedides a l'Arxiu de Granollers, hi ha alguns retrats familiars en els que hi apareixen diverses dones, acompanyades pel senyor Torrebadella, en alguns espais del jardí de la casa d'aquest a Granollers. Pot ser que siguin les germanes Porta Montané?  






La Narcisa era una gran devota de la Verge del Vinyet, i a la seva mort va deixar una quantitat de diners amb destí al temple. Els seus marmesons eren els seus cunyats Antoni Canals i Jaume Trabal, els quals, durant el mes de juliol van complir els desitjos de Narcisa, pagant la restauració de la gran làmpara de vidre que il.lumina el centre de l'ermita.

Eco de Sitges, 7 de juliol de 1935

I la Isabel (Sitges, c.1874 - abril, 1935), casada amb Jaume de Casacuberta y Annexy (+ Barcelona, 19 de març de 1908). La parella va tenir sis filles i dos fills. Dues de les noies, la Jacinta i la Josefina, es van casar amb els seus cosins germans Ignasi i Antoni Canals Porta. 

La Maria Mercè, que va morir sent una nena el dia 28 de gener de 1887 al domicili familiar de Barcelona, al primer pis de carrer Còdols 27. 

La Maria va ser l’esposa de Salvador Soler i Forment (1894-1982), periodista, poeta i escriptor sitgetà, col.laborador del Baluard de Sitges, fundador dels setmanaris la Punta i la Gaseta de Sitges. Soler fou una de les persones destacades del món cultural, social i polític sitgetà del segle XX.  La Mercè, casada amb Lluís Modolell Marquès i la Conxita (+ 1976) amb el farmaceutic Ramon Soler Arandas. Els nois foren l’Ignasi, que es va casar  l’any 1920 amb Josefa Alger, i el Narcís (+1968) casat amb Antonia Arañó Faura. 

L’any 1927 Isabel Porta i la seva filla Conxita, les dues vídues, així com els fills d'aquestes, van domiciliar a la casa del Passeig de la Ribera número 14 de Sitges, deixant la residència familiar barcelonina al carrer Còdols 27, on havia mort el seu pare, Ignasi Rius, la filla Mercè i el marit Jaume Casacuberta.  

I hem deixat pel final la Teresa Porta Montané, que va nèixer a Sitges, on morí el dia 1 de novembre de 1928 als 69 anys.  Casada amb el fabricant Antoni Canals i Puigjaner, la parella va tenir quatre fills: la Mercedes, l’Ignasi, l’Antoni i en Ferran.

Fitxa de la Casa Canals Puigjaner del catàleg del patrimoni arquitectònic de Capellades

Tot i que van traslladar-se a viure a Barcelona, i que passaven temporades a la casa pairal que s’havien construit al costat de la fàbrica tèxtil a Capellades, els Canals Porta van seguir molt vinculats a Sitges, participant en diverses festes religioses, com pot ser l’any 1897 quan el Sr. Antoni Canals va ser designat pendonista del Sagrat Cor, tenint com a cordonistes al seu cunyat Jaume de Casacuberta i a Bonaventura Julià.

La única filla de la família Canals Porta va ser la Maria Mercè, o Mercedes, autora de la carta, que el dia 1 de juliol de 1905 es casava amb el jove advocat Jaume Trabal i Martorell, i amb el qual tindria vuit fills: la Mercè (1906), en Gabriel, la Maria, en Josep Maria, la Montserrat (morta encara nena durant el mes d’agost de 1914), en Joan Maria, la Teresa (c.1921-1992), i la Pilar (1924-2017).

Añadir leyenda

La parella vivia a Barcelona, al carrer Rauric 18, prop de la familia Trabal Martorell, i on Jaumeva traslladar el seu despatx professional poc després de casar-se, anunciant-se a la premsa sitgetana.

Añadir leyenda

(Afegit 6 de juny de 2018)- Gràcies a aquestes dues postals que es troben a la venta a Todocolección, sabem que a finals de setembre de 1907 la família Trabal Canals es troba a Capellades, a la Villa Canals. 

Isabel Porta i Jaime de Casacuberta, "sus tios" envien una postal el dia 23 de setembre de 1907 a Mercedes Canals per felicitar-li el sant. És una altra postal en la que es veu una de les carrosses alegòriques que va sortir a la "cabalgata" de la primera Festa de l'Arbre Fruiter a Sitges, esdeveniment del que en podeu llegir més en aquest article de Roland Sierra. Es tracta del carro que representa "La Colmena". 



Del mateix dia, una altra postal enviada per les seves cosines Jacinta, Conchita, Isabel, Maria, Teresa i Mercedes Casacuberta Porta,  i envien molts petons a la Merceditas, la nena que pocs dies abans havia fet un any. Aquesta postal és una fotografia de la carrossa "alegórica La Noria" 



Les noies que apareixen a la foto són les germanes Casacuberta de Porta? Potser algun dia ho sabrem... (Fins aquí, afegit el dia 6 de juny de 2018).

Però tornem a la carta trobada als encants, en la qual Mercedes Canals, que està a Sitges acompanyada dels seus fills grans i de la mare, Teresa Porta, explica al seu marit les aventures sitgetanes de la família. Destaca que la jove Mercedes, la filla gran, aquell 16 de setembre de 1922 feia 16 anys. També explica la participació dels nens, donant especial importància al petit Joan Maria, que aquell any 1922 encara era un nadó de més o menys dos anys, en els actes religiosos celebrats aquells dies a Sitges. 

També envia records a “Mamá y a Lola” que eren la sogra Gabriela Martorell, que moriria l’any 1929, i la cunyada Dolors Trabal. Quan parla de la “petita que ja camina”  fa referència a la Teresa, nascuda entre finals de 1921 i principis del 1922. A tots aquests fills vius encara s’hi uniria la Pilar l’any1924. 

A la carta, Mercedes també fa referència a Antonio, el seu germà, i a la fillola de Jaume, que comença a caminar. Aquesta nena possiblement era Isabel, la filla d’Antoni Canals Porta. 

Així doncs, i amb tota aquesta canallada, no m’estranya que la Mercedes Porta deixés el marit a Barcelona, el tema de la nena petita no hi veig gaire la lògica, i passés els darrers dies d’estiu, aquells que les mares recordem amb tanta “simpatia”, a Sitges, amb els nens lliures i feliços corrent pel poble.  

Els altres germans Canals Porta eren l’Ignasi, que va seguir durant uns anys el negoci de la fàbrica del pare. Casat dels del mes de maig de 1910 amb Jacinta Casacuberta Porta, la seva cosina germana i cunyada, ja que l’altre germà, l’Antoni, estava casat amb la Josefina Casacuberta i Porta. Per sort, i no embolicant més la troca, el petit, en Fernando, no es va casar i va ser religiós de la Companyia de Jesús. 

El casament de Jacinta i d’Ignasi Canals va tenir lloc a l’església de la Mercè de Barcelona a finals de maig de 1910. Després d’una solemne missa, la festa va celebrar-se a casa dels Sr. Canals i Porta, i es va servir un dinar de la Casa Pince, un dels locals de moda. El dinar, i seguint la tradició, el va pagar la mare de la núvia, la Sra. Isabel Porta vídua de Casacuberta. Sobre aquesta festa se’n va publicar una extensa crònica al Baluart de Sitges del 5 de juny de 1910.  En aquest moment les germanes Isabel i Teresa Porta van passar a ser  consogres. 

La parella fomada per Jacinta i Ignasi va patir la pérdua d'alguns dels seus fills. El primer, l’Antoni, mort a finals de juny de 1911 als 5 dies de vida, i els bessons Josep Maria i Ignasi, morts al néixer a mitjans de 1919. Tants els naixements com les defuncions dels nens van ser a Sitges, així com també va ser en aquest poble, i precisament a l'ermita del Vinyet, on la parella també va poder celebrar grans esdeveniment, com la comunió del seu fill Antoni Maria el dia 16 de juliol de 1920, tal com s'explica a L'Eco de Sitges del dia 18 de juliol.




Tornant enrere, i de nou a  l'església de la Mercè de Barcelona, el dia 1 de juny de 1912 es casava la Conxita Casacuberta Porta amb en Ramon Soler. De nou el dinar va ser a la Casa Pince, i també el va pagar la mare de la núvia.  

A principis de juliol de 1918 es repetia la festa a la mateixa església barcelonina, però amb diferents protagonistes, ja que aquest cop era el casament de Mercè Casacuberta i  Lluís Modolell i Marqués, i la festa va tenir lloc al Magestic Hotel Inglaterra, i de nou, pagat per la mare de la núvia, crònia publicada al Baluart de Sitges el 13 de juliol de 1918. 

Però els casaments a la família Casacuberta no s’aturaven, i ja arribaven de dos en dos. El 19 de maig de 1920 a l’església de la Mercè de Barcelona, Maria Casacuberta es casava amb Salvador Soler Forment, a la vegada que ho feia Ignasi Casacuberta amb Josefa Alguer Molina. La festa tenia lloc a l’Hotel Ritz. Aquest cop no sabem qui va pagar el casament… però vull esperar que no va tornar a ser la Sra. Isabel Porta. 

             

ANTONI CANALS, L'ORIGEN DE LA CASA FAMILIAR DEL CARRER JESÚS DE SITGES

I ens deixem pel final a Antoni Canals Porta, que també es va casar amb la seva cosina germana Josefina de Casacuberta Porta. Ell va ser el germà que més relació va mantenir amb Sitges. 

Nascut a Barcelona el 13 d’octubre de 1888, va estudiar als Jesuites de Sarrià, juntament amb els seu dos germans Ignasi i Ferran.

Durant el mes de juliol de 1922 l’Ajuntament de Sitges li va donar llicència per a edificar la seva casa del carrer Jesus de Sitges. Va adquirir el terreny contigu a la casa pairal de la familia materna, habitatge on, fins aquell moment, s’hi reunien la seva mare i les seves ties, quan aquestes passaven temporades a Sitges. 

Va ser a la festa major d’aquell mateix any 1922, Antoni Porta i la seva esposa Josefina, van regalar a Sitges quatre cabeçuts nous: en Patufet, en Bernat, en Bartomeu i la Tecla, els quals van ser apadrinats pels fills grans del matrimoni  Jaume i Isabel, que amb els anys en tindria uns quants més: la Josepa (*Sitges, juny de 1921), la Montserrat, en Ramon,  l’Eulalia (*Sitges, 24 de desembre de 1926), en Ramon i en Rosari. 

Mentre no es van instal.lar definitivament a Sitges, la família vivia a Barcelona on els nens també anaven a l’escola. 

Fotografia del carrer Jesús a mitjans dels anys vint del segle XX, amb la recent estrenada
casa Canals a la dreta de la imatge, amb la seva torre. 

El 21 de setembre de 1924 a l’Eco de Sitges llegiem:

“El distingit entusiaste dela nostra terra el Sr. Antoni Canals i Porta va tenir el noble gest de consturi la seva nova llar, sobre el terreny de la casa pairal del seus avantpassats al carrer Jesús, ampliant amb la compra d’una finca, al costat mateix. Per celebrar la inauguració de la seva flamant mansió, un vertader palau, va resar-se una missa en acció de gràcies al Santuari del Vinyet. Oficià el seu germà P. Ferran, jesuïta. Després el Sr. Canals obsequià amb un banquet als seus familiars i amics.”

L’arquitecte que va realitzar el projecte de la nova casa Canals era Lluís Planas Calvet (1878-1954), el qual va decantar-se per dissenyar un gran edifici representatiu d’estil noucentista, amb una façana en tres cosos, els laterals acabats amb una torre que recorden els que Utrillo va projectar per al Maricel. Aquesta és la única obra de Planas a Sitges

Tot i que durant els seus anys de joventut va seguir, juntament amb el seu germà Ignasi, el negòci de la fàbrica tèxtil del pare,  a principis dels anys trenta la van tancar i van continuar altres camins. Antoni, home de gran religiositat i com implicat a la vida social, política i cultural de Sitges,  va entrar a formar part del govern loca, així com va succeir a mossèn Pere Baixeras en la direcció de l’Escola de nens de la colònia de Cementos Fradera a Vallcarca. 

L’any 1933 va ser elegit president de la Lliga Catalana a Sitges, i l’any 1934 es va presentar en la primera candidatura de Concòrdia Sitgetana, juntament amb altres noms com Joan Marsal, Isidor Cartró, el meu besàvi Josep Mirabent i Magrans, Magí Casanovas, Salvador Olivella, etc… 

Van guanyar les eleccions presidint l’ajuntament Salvador Olivella i Canals com a vicepresident…

         

Antoni Canals fou, doncs,  una de les primeres víctimes sitgetanes de la Guerra Civil. A mitjanit del dia 16 d’agost de 1936, Canals va  rebre la “visita” d’una patrulla del “centro local” a la seva casa del carrer Jesús, i va ser detingut davant de la desesperació de la seva família. Tot feia temer el pitjor, i  el seu cos va ser trobat poques hores després, a les sis de la matinada, amb una bala al cap, tirat a la carretera de Sitges a Sant Pere de Ribes, just davant de la Masia de les Torres. Va ser enterrat al cementiri de Ribes, i acabada la Guerra, el 29  d’octubre de 1939, va ser enterrat a Sitges juntament amb els seus avis materns (Eco de Sitges, 14 de juny de 1942), tancant així una vida i un cicle que avui, i gràcies a una carta de vint anys abans, he pogut recuperar i reviure. 


I acabo amb el “Requiem para un noble edificio” que va escriure Mariano Camps a l’Eco de Sitges del 27 de maig de 1973, ara fa 45 anys. Per sort, les pors de Camps no s’han complert, i l’edifici de Can Canals segueix en peu i a dins cada dia hi ha més vida. 

                             


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada