13 de febr. 2018

ELS BLAY PLANAS, "UNA FAMILIA POCO CONOCIDA EN SITGES", O EL CARNAVAL DE 1915


Foto de Carnaval a Sitges any 1912, publicada al blog Sitges platja d'Or
Avui, dimarts de Carnaval, tot i que a Sitges sembla que el món s'aturi, i que tot sigui rauxa i felicitat, la vida continua, i la política i la justícia segueixen els seus propis "assalt carnavalers".  Lluny de la disbauxa, el meu inconscient em fa cantar a tothora la cançó de Celia Cruz "La vida es un Carnaval". L'he escoltat milions de vegades, però fins avui mai m'havia aturat un moment per saber que deia la seva lletra, i us confesso que m'ha agradat i m'ha animat:  

Foto de Carnaval a Sitges any 1914, publicada al blog Sitges platja d'Or

"Todo aquel que piense que la vida es desigual, 
tiene que saber que no es asi, 
que la vida es una hermosura, hay que vivirla. 
Todo aquel que piense que esta solo y que esta mal, 

tiene que saber que no es asi, 

que en la vida no hay nadie solo, siempre hay alguien. 

Ay, no ha que llorar, que la vida es un carnaval, 

es mas bello vivir cantando. 
Oh,oh,oh, no hay que llorar,
que la vida es un carnaval
y las penas se van cantando. 


Todo aquel que piense que la vida siempre es cruel, 

tiene que saber que no es asi, 
que tan solo hay momentos malos, y todo pasa. 

Todo aquel que piense que esto nunca va a cambiar, 

tiene que saber que no es asi, 

que al mal tiempo buena cara, y todo pasa."



A Sitges el Carnaval sempre ha estat una festa molt celebrada, tot i que, com podem llegir a les nostres hemeroteques, durant els primers anys del segle XX aquesta esdevenia un acte social d'alt nivell. Un exemple el trobem a la crònica que espublica a l'Eco de Sitges del 7 de febrer de 1915. A l'esticle "Dos Asaltos" llegim:

"En la noche del 30 de enero último, el suntuoso palacio que habita doña Avelina Mas de Xaxars viuda de Blay con su dignísima família fué asaltado por un nutrido grupo de sus buenos amigos que, tomando pretexto de estos días en que está admitido el antifaz, se presentaron con ricos y caprichos disfraces. 

La ornamentación de los salones, la esplendidez de la iluminación, la elegancia de los asaltantes, lo primoroso de los trajes, así como la satisfacción de damas y caballeros, dieron a la improvisada fiesta un tinte de distinción superior a todo encomio.

Después de rendir culto a Terpsícore, interpretándose al piano airosos bailables, fueron obsequiados los visitantes con un delicado lunch con honores de banquete, en el que hubo derroche de manjares, vinos y champagne, licores y habanos, reinando entre los comensales general complacencía, haciendo todos votos por la felicidad de tan amables obsequiantes.

Inútil es ponderar la extraordinaria delicadeza de la señora viuda de Blay, de sus hijos y de su restante familia, terminando tan atrayente asalto cerca las dos de la madrugada siguiente."

Foto de Carnaval a Sitges any 1913, publicada al blog Sitges platja d'Or

Al mateix article es descriu l'altre "assalt": 

"Correspondiendo al asalto antes descrito tramóse otro en la señorial morada de los distinguidos esposos D. José Planas Catasús y Dº Dolores Robert Vidal para la noche del pasado jueves, tomando activa parte cincuenta damas y caballeros con ricos disfraces y ascendiendo a ochenta los concurrentes a tan simpática fiesta. 

Después de las once la reunión adquirió todo su apogeo, presentado los salones brillantísimo aspecto y elogiando todos los invitados la exquisita amabilidad de los simpáticos dueños de la casa, todos los cuales fueron primorosamente obsequiados con un espléndido lunch, sin que faltara el espumoso vino. 

Para que nuestros lectores se hagan cargo de la importancia del asalto, a continuación publicamos solamente las señoras y señoritas que asistieron al mismo disfrazadas.

Josefina Planas y Rosa Martí de Robert, moras; Victoria Planas de Catasús, apache; Magdalena Giralt de Catasús, Maria Rovira de Robert y Maria Robert de Coll, manolas; Margarita Mas de Fochs y Dolores Roca, jitanas; Carmen de Querol de Robert, Concha Antém de Misas y Francisca Selva de Llopis, extravío de la moda; Mercedes Benlloch y Maria Luisa Bergnes, colombinas; Concha Bergnes, aldeana francesa; Elvira Bergnes, valenciana; Amelia Stümper, mantón; Pepita Alguer, Josefina de Napoleón; María Teresa de Benaprés, maja de Goya; Maria Fradera, cuakera; Maria Roca, alsaciana; Nieves Catasús, Bretona; Maria Suné, china; Elvira Carbonell, Rosita Ferran, Esperanza Urgell i Fifi Mirabent, pierrot; Sebastiana Carbonell de Carbonell y Sara Carbonell de Bertrán, capricho; y Lutgarda Urgell, mantón. 

Entre los asistentes figuraban los emparentados con los esposos Planas Robert señores Simón Llauradó, Pere Catasús, Manuel Planas, A. Catasús Soler, A. Catasús Bués y Daniel Robert con sus esposas.

Confiándose los bailables al quinteto Mozart, tomando parte de la fiesta los entusiastas del antifaz, alguno de los cuales, y a pesar de peinar canas, alardeó de sus aprestos juveniles.

En resúmen, fue una fiesta carnavalesca bajo todos conceptos espléndida, mereciendo por ello nuestro querido amigo Pepe Planas, su ideal esposa Lola Robert y sus hijos, las entusiastas alabanzas y sinceras felicitaciones de cuantos a la misma asistieron, especialmente de... M.E.U".

Foto de Carnaval a Sitges any 1913, publicada al blog Sitges platja d'Or

Quines festes de Carnaval!!! En una d'aquestes m'hauria encantat   participar-hi.... i pel que he pogut esbrinar, em quedaven bastant pròximes. 

La primera festa, la del dissabte 30 de gener de 1915, tenia lloc a Villa Avelina, al carrer Illa de Cuba, propietat de "l'americano" Bonaventura Blay Milà, nascut a Sitges l'any 1857 i mort a Barcelona el 31 de gener de 1911 als 54 anys, i de la seva esposa, Avelina Mas de Xaxars, morta a Barcelona just 15 anys més tard, el 31 de gener de 1926. 



Després de tornar definitivament a Catalunya, amb una important fortuna, accionista i president de la societat Vichy Catalán, Blay es va instal.lar amb la família a Barcelona però també va construir-se una casa a Sitges, encàrrec que li va fer l'any 1902 a l'arquitecte Gaietà Buigas i Monravà, del que en parlo en aquest altre article. L'edifici, un dels més interessants que encara es conserven al nucli antic del poble, fou inaugurat durant el mes de novembre de 1903 amb una gran festa, tal com s'explica a el Baluart de Sitges del 15 de novembre de 1903:

"Galantment invitats per nostres distingit amich don Bonaventura Blay, assitirem el dimars prop-passat a la solemne benedicció de la Villa Avelina", un dels mellors edificis ab que compta la nostra vila u que acredita en sos duenyos un refinament artístich digne de trovar imitadors" (sic.).


Després d'un dinar servit i confeccionat pel cuiner del gran balneari Vichy Catalán, el rector Josep Bricullé va beneir la casa. La crònica diu "benehir totas las habitacions, poguent aleshoras fernos cárrech y apreciar en son just valor el primorós tervall que va presidir en les més petits detalls del superb edifici. Desde las parets y sotres, primorosament adornats, dins als és humils utensilis de servey diari, arreu s'hi nota el resplandor del art y la ausencia de la rutina (...) . Felicitém a quants intervingueren en la construcció, especialment al inteligent industrial Antoi Cartró y al conegut pinto Telesfor Monfort y al inteligent estocador don Joseph Pi". (sic.)



La parella Blay Milà i Mas de Xaxars van tenir un fill al qual li van donar el mateix nom que el pare, Bonaventura. La senyora Avelina, casada en primeres núpcies amb José Gómez, va aportar una filla al matrimoni, Teresa (+ Barcelona, maig 1928), la qual es va casar amb el germà del marit del seu padrastre, Rafael Blay Segura, fills  de Bonaventura Blay Ventura (+ Sitges, abril de 1913 als 93 anys) i de mare diferent. Ai, que em començo a liar!!!

L'altra festa, la del dijous 4 de febrer, va tenir lloc a pocs metres, a la casa de Josep Planas Catasús i Dolors Robert Vidal, al carrer de Sant Isidre, gairebé cantonada amb el carrer Francesc Gumà, dos edificis bessons que pertanyien a dos cunyats, Josep Planas i Pere Catasús, encarregats l'any 1897 al mestre d'obres Jaume Sunyer Juncosa. Anys més tard,  una de les cases, la dels senyors Planas,  la va comprar la família Coll Hill, els meus besàvis materns, i l'altre és actualment el conegut Hotel Romàntic. 



La festa, que també la descriuen al Baluart de Sitges, es va centrar en "la bellesa i elegancia naturals (de la senyora Dolors Robert Vidal) de la qual, eren, en tal ocasió, realçades per l'irreproxable trajo que lluía" (sic.) En aquesta crònica també es publiquen alguns dels nois que van anar a la festa, on trobem a Bonaventura Blay, de "capritxo". I la Josefina, de mora..... 



   

I ens diuen que "entraren en tan magnífica morada, per la porta del jardí de la mateixa", que es refereix a la porta del jardí que hi ha al carrer Francesc Gumà, davant mateix del Prado. En resum, al que a casa anomenem "el jardí de l'àvia Florència". 

Vista del carrer Francesc Gumà, amb carrer Jesús al fons. A l'esquerra un arbre del Prado,
 i a al dreta la paret que tanca el jardí dels Sr. Planas Robert.

Al Baluart de Sitges del 4 d'octubre de 1914 llegim la notícia "Arroç i Jocs Florals", on expliquen que durant el mes de setembre, i per acomiadar l'estiu, famílies d'estiuejants i sitgetans, organitzen "arrossades" a la mutanya del Garraf. Una d'aquestes fa tenir lloc a Cal Amell i a Campdàsens. Es tractava de diades molt divertides, on les bromes i les rialles eren els principals protagonistes, juntament amb els Jocs Florals que d'organitzaven després de la missa de 10 a Campdàsens i de dinar l'arròs. Presidia els actes “literaris” la “gentilesa” de Mimí Bacardí, neta d'un altre americano sitgetà, el conegut Facundo Bacardí, i a la que li he dedicat altres artilcles en aquest blog, que formava el jurat en companyia d'en Ricard Roig (president) i de Ramon Coll (secretari).  Els assistents al dinar foren:  Guillermo Jordi i la seva esposa Matilde Rivière, Manela Amell, Isabel Catasús, Antón Catasús, Josep Catasús, Amelia Stümper, Daniel Planas, Carmen Robert de Roig, Rosa Hill de Ferrer, Victória Planas de Catasús, Josefina Planas, Lola Robert de Planas, Anita Catasús, Carolina Lora, Josep Ferrer, Daniel Robert, Margarita Giralt de Catasús, Josep Petit, Elisa Alabert, Maria Rovira de Robert, Josefa Amell, Josep Planas, Maria Robert de Coll. 

Els Planas Robert, família sitgetana amb una gran activitat social i cultural, van tenien tres fills, en Jordi, en Daniel i la Josefina que van viure llargues temporades a la casa del Carrer Sant Isidre. 



Carrer Illa de Cuba amb la casa de Manuel Planas i Carbonell a la dreta.

Però els Planas tenien més "tentacles" al barri. La casa de la cantonada del carrer Illa de Cuba amb Sant Gaudenci, reformada totalment l'any 1909, era propietat de Manuel Planas i Carbonell, casat amb Dolors Planas i Catasús (+ Sitges, 5 de juliol de 1933), germana de Josep (+ Sitges, 31 de desembre de 1947), en ella hi vivien la família amb els fills, dos dels quals, Manuel (+ 30 d'agost de 1930) i Josep Planas i Planas (6 de gener de 1932) hi van morir joves, tinguent en aquell moment la casa el número 15 del carrer Illa de Cuba. Casualment, una altra germana, Marina Planas i Catasús (+ Sitges, 9 d'abril de 1934), l'any 1911 s'havia casat amb el germà del seu cunyat, Bonaventura Planas Carbonell... ah, i la germana que ens queda, Josefa Planas Catasús (+ Sitges, 10 de desembre de 1934), estava casada amb Simó Llauradó, propietari de la casa que fa cantonada entre el Passeig de la Ribera i el carrer de Sant Pau. El que ens queda clar és que aquella dècada els anys trenta no va ser la millor per la família Planas.

Doncs tornant als primers anys del segle XX, entre festa i festa, o potser per ser veïns, Bonaventura Blay Mas de Xaxars i Josefina Planas Robert (c.1900-1986) es van enamorar sent molt joves. Durant el mes de març va ser el compromís, que a l'Eco de Sitges va tenir el seu protagonisme: 

"Per el distingit jove Bonaventura Blay ha estat demanada la má de la gentilíssima senoreta Josepa Planas, filla del gerent de la coneguda casa comercial Catasús y Cº. nostre bon amic D. Josep Planas Catasús i de la bellísima dama Lola Robert Vidal, sitgetans de cor. 

L'amable promeseta, que encara se pot dir qu'es una nena, i que té tot l'encant d'una educació selecta, rebuda dintre una de les famílies més distingides de nostra societat, reb amb aquest motiu moltes felicitacions de les seves nombroses amistats. 
Es moreneta, i vivacíssima. Forman una parella d'il.lusió, per a la qual demanem tot l'encant i la felicitat de la vida". (sic.)

A l'església de la Mercè de Barcelona el dia 3 de desembre de 1917 es casaven la joveníssima parella. Al Baluart de Sitges del 8 de desembre de 1917 es publicava una nota sobre aquest casament: 

"Dilluns prop-passat, dia 3 del mes que cursa, en l'aristocràtic temple de de Nostra Dona de la Mercè, de la ciutat comtañ, que's trova exhuberant de llum i de flors, va efectuarse amb gran solemnitat la emocionant cerimonia d'unirse en el sagrat llaç matrimonial la gentilíssima senyoreta Josefina Planas Robert i el distingit jove Bonaventura Blay, una i altre perteneixents a famílies sitgetanes de les que més apreci i estima gosen entre nosaltres. 
La nuvia vestia un riquíssim i senzill trajo de seda flonja, blanc, amb unes ales suaus i pures de brodat que queyen de les mànigues fins a la línia del còs. (...) Apadrinaren als contrayents nostres compatricis i amics D. Daniel Robert i D. Antón Catasús Soler, per part de la núvia, i per la del nuvi D. Rafel Blay i D. Antòn Serra, també compatricis amics nostres".

El banquet va tenir lloc al local de moda a Barcelona, la Maison Doree i va ser molt concorregut entre els que s'hi barrejaven famílies de Barcelona i de Sitges. Un dels convidats il.lustres que no van poder assistir al casament, l'escriptor Ramon Suriñach Sentíes, que ja va ser protagonista d'aquest blog, va dedicar un poema a la núvia: 

"Petiteta l'han casada
la filla del Carmesí"
Ai, la cansó catalana
que ara ha tornat a florí! 

Josefina, nena nuvia,
qui'ns hi ha havia de dí..
Fins ara jugaves dintre
i ara has sortit al jardí.

El món és gran i s'aixampla
al teu somriure sens fí,
a ta bondat sense límits
i al teu esguard d'espasí.

"La calsàren trenta dames, 
la filla del Carmesí.

Nosaltres som més de trenta
per poder-te serví"
Mes tú, sòls mires el nuvi
i una escletxa per fugí.

Quan una fada s'us emporti
pro, aviat, que us torni aquí. 
Vostres pares i nosaltres
esperarem al camí.

A reveure, doncs, parella
que Deu acaba d'uní.

Adeu, nuvia, que'm recordes
la filla del Carmesí". (sic.)

El casament també va tenir ressò a l'Eco de Sitges del 8 de desembre de 1917, on ens donen algunes pistes més, com que aquell mateix dia, la núvia celebrava els seus 18 anys i que la parella anaven de viatge de nuvis a Madrid i a Andalusia.

Els Blay Planas van tenir una gran família formada per sis fills, cinc nois i una noia, la Maria Dolors Blay Planas (1920-2012) la qual va  néixer a Sitges i va ser batejada al santuari de Nostra Senyora del Vinyet a mitjans d'agost de 1920, pocs dies després de néixer. La padrina va ser la seva àvia materna, Dolors Robert, i el padrí Rafel Blay Segura. 

Durant els anys vint del segle XX, la casa del carrer Illa de Cuba, Villa Avelina, no es va convertir en la casa familiar dels Blay Plana, sinó que aquesta es trobava al carrer Anselm Clavé, al sector del Vinyet. 

La parella, tot i viure a Barcelona, van mantenir un fort lligam amb Sitges, participant en molts dels actes culturals, socials i festius que es celebraven al poble. Un exemple és la seva participació al concurs de la primera Exposició de Clavells de 1918, entitat de la qual en seria presidenta l'any 1920, i representant el Retiro, la mare d'ella, Lola Robert de Planas, a la qual, un cop més, la descriuen com a "elegante y bella dama".  Em té intrigada. 

Bonaventura Blay també fou un dels sitgetans que van mostrar la seva gran sensibilitat artística a l'adquirir quadres del pintor Rafael Barradas, durant la seva exposició a Sitges a setembre de 1928. Altres compradors van ser Miquel Utrillo, Trinitat Catasús, Josep Planas Robert, Josep Miraben i Magrans o Jaume Sans...

Però on més van destacar fou en la seva faceta artística. El dia 10 de setembre de 1931 al Prado Suburense es va estrenar l'obra de teatre "Caps de recanvi", de Jean Victor Pellerin, traduida al català  per Maria Carratalà i dirigida per Artur Carbonell. Entre els actors que van pujar a l'escenari tenim a Josep Mirabent (el meu besàvi), Daniel Planas, Maria Dolors Bertran, Pere Armengou, Glòria i Manuel Muntanyola, l'arquitecte Josep Maria Martino, el mateix  Artur Carbonell, Josefina Planas de Blay,  Bonaventura Blay, etc...


La relació dels pares de Josefina amb el món del teatre, també deuria ser important. Josep Planas i Dolors Robert, durant els darrers dues d'octubre de 1935, van rebre a casa seva a Margarita Xirgu i a Federico Garcia Lorca, durant la seva visita a Sitges.  Aquests estaven a Barcelona amb motiu de l'homenatge que el Lyceum Club va rebre Xirgu al café de La Rambla el 17 d'octubre. A l'acte, i com es veu a la imatge, hi va assistir Artur Carbonell, el qual deuria portar a Siges els dos artistes.


Durant el mes de febrer de 1943, Bonaventura Blay va demanar permís per arreglar una casa de la seva propietat, al carrer d'en Port de n'Alegre 69. Pocs mesos més tard, durant l'estiu de 1943, la seva única filla, la Dolors, es va casar amb un oficial de la Marina Mercant, Julián Artadí Ormaechea, i van ser pares de tres fills, Milagros, Ignasi i Esther. 

I aquests segueixen més noms, carrers, cases, famílies,, anècdotes.... però és una altra història que ja s'explicarà. Potser serà part de la hitòria de tots...


Res, ho deixo aquí, pq la vida de tots segueix.... i d'una manera o altra tots arriben fins on volen, o poden arribar... o on els deixin arribar... però com sempre dic, el millor és saber d'on venim per saber on anem... i aquí és on volia arribar jo avui. Fins a aquest article que s'ha publicat en un coneguda revista de moda Vanitatis sobre una encara poc coneguda política catalana. 


Potser sí que l'afirmació de "desconocida en su pueblo" té alguna cosa de veritat, tot i que segur que els seus amics la coneixen i ella coneix els seus amics...  però l'afirmació de "una familia poco conocida en Sitges, por mucho que se diga que ella es alguien allí, pocos saben quién, y menos ella....,  señalan a Vanitatis vecinos de la localidad", doncs té fàcil solució... i ara ja sabran d'on ve... 

Res, bon Carnaval... o potser ja puc dir que us desitjo una "suportable" Quaresma! 

4 comentaris:

Beatriz Catalán Belmonte ha dit...

Interesantissim, gràcies.

Miquel Ferrer ha dit...

Beli, la Josefina Planas Robert va néixer a Barcelona el 3 de desembre de 1899.

Anònim ha dit...

Gràcies Miquel, ho afegeixo.... tot i que encara no he acabat amb el tema... ara estic donant voltes als Catassús del "barri".

Anònim ha dit...

Moltes gràcies Beatriz!
Beli

Publica un comentari a l'entrada