22 de gen. 2018

I ARA TOCA SEGUIR LLUITANT PEL QUE ÉS JUST I NECESSARI


Ja fa més de tres mesos, gairebé 100 dies,  que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, els nostres Jordis, els tenen detinguts si privats de llibertat en una presó madrilenya, lluny de les seves famílies, de la seva gent, de la seva terra..... Una situació injusta, trista i desesperant que també viuen des de fa més de dos mesos dos altres homes, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras i el conseller d'Interior, Joaquim Forns.

Fa tres mesos que tres homes i dues dones han de viure a l’exili, a Brussel.les, per tal de no ser detinguts i empresonats per un Estat repressor, venjatiu, atemorit, acomplexat  i amarat d’odi, represàlia que ja ha aplicat a altres representant polítics de la Generalitat de Catalunya, i, el que és més greu i incomprensible,  en representants de la societat civil catalana, una societat ferma, decidida, intel.ligent, solidària, pacífica.... una societat civil catalana que ha estat acusada de ser una societat dúctil, sense valors, insolidària, agressiva, violenta, sense cultura, sense idees, modelable…. Però ja ho diu la dita, “se piensa el ladrón que todos son de su condición”. 

Tres mesos que pesen com una llosa al cor de moltes persones, catalanes o no, que veuen com aquest fet tan injust reté i separa de les seves famílies a quatre homes bons, quatre persones de pau, demòcrates, unes persones que unes altres persones, que imagino que també tenen fills, pares, parella o amics, així com idees i certs valors, han empresonat únicament per lluitar, pacífica i democràticament, per les seves idees polítiques, unes idees que en aquest cas concret són les meves, uns ideals democràtics i de justícia que jo intento inculcar  als meus fills... unes idees que desitjo expressar lliurement i sense por, tot i que cada dia aquestes condicions són més difícils vistes les amenaces que recauen contínuament sobre el nostre dret d’expressió i de pensament lliure. 

Tres mesos durant els quals he escrit molt, sí, he seguit investigant i escrivint per “ imperatiu” laboral i per “neteja” mental. Però tres mesos durant els quals la meva passió per escriure s’ha vist “empresonada” i amb una manifesta impossibilitat de plasmar i ordenar en les paraules, les idees, les notes, imatges, qüestions… que em volten pel cap i per les llibretes en aquests “fulls” en blanc que, al llarg d’onze anys i en més de 461 ocasions, han esdevingut un article del blog. 

Quadre, escultor, pintor, bust, terracota, Gaudí, Barcelona, Sitges, patrimoni, Casa Vicens, Gràcia, edificis, casa, modernisme… paraules belles que es barregen amb altres que m'angoixen com presó, presos polítics, tristesa, 155, repressió, mentida, llaç groc, traició, poder, jutges, fiscals, polítics, sentències, amenaces………..

Doncs fem un punt i seguit. No pot ser a part pq no podem oblidar el que està passant i el que encara falta per passar.  El dia 19 de febrer de 2007 vaig escriure el primer article d’aquest blog, i avui, 11 anys més tard, aquí seguim, i aquí seguirem un temps més, i principalment gràcies a trobades com les d’avui quan al donar el meu nom a la bibliotecària d’un dels arxius-biblioteca de referència pels historiadors de l’art barcelonins, m’ha dit: “ets la del blog Criticartt? Jo el segueixo, i usuaris de la biblioteca també el llegeixen i en treuen informació.”

Moltes gràcies de nou a tots per llegir-me, per recomanar-lo, per aguantar les meves neures, com aquest text d’avui, que el necessitava escriure per poder segui; moltes gràcies per ajudar-me a donar respostes a moltes de les preguntes que em faig, per confiar-me els vostres records, pels vostres comentaris, opinions, correcccions…. moltes gràcies de veritat… em feu molt feliç… GRÀCIES.



I ara toca seguir lluitant pel que creiem just i necessari. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada