10 d’abr. 2017

LA CASA VILELLA DE SITGES. 1919-2017. LA NOVA AU FÈNIX SITGETANA



Resultado de imagen de "casa vilella"
Construcció de la casa Vilella, 1919


Aquests darrers dies, coincidint amb els 84 anys de la inauguració de l'Hotel Terramar Palace, l'any 1933, Sitges ha celebrat la recuperació d’un element patrimonial que forma part el catàleg arquitectònic del poble i que durant anys ha patit una important situació d’abandó i degradació. 

Resultado de imagen de "casa vilella" reus
Casa Vilella abans de la restauració


La casa Vilella, també coneguda per ser la residència Helvètica, ha sigut protagonista d’aquest blog diverses vegades, i per sort, avui ho torna a ser per una bona notícia: la seva restauració i reobertura com a hotel de luxe. 


Resultado de imagen de "casa vilella"
Foto actual de la restaurada Casa Vilella

Sobre la casa s’han escrit diverses notes, i darrerament ha arribat a ser un dels escenaris principals del llibre escrit per Jord Milà Franco, Històries del poble silencós. Sitges durant la Guerra Civil,  en el que se’n explica, entre moltes altres, la història viscuda, per i a la casa, durant la Guerra Civil Espayola.  


Estat casa Vilella, octubre 2011

Però jo em pregunto…. com va anar “la vida” d’aquesta casa entre 1919, any de la seva construcció, fins a l’esclat de la guerra l’any 1936? I en aquest petit article intento estirar una mica el fil, lligat a la història del Passeig de Sitges i dels seus habitant..…. 

Durant el mes d’abril de 1919, un dia d’aquests fa 98 anys, l’arquitecte Joan Rubió i Bellver firmava els plànols del que seria el seu únic projecte a Sitges, projecte que va ser aprovat en el Ple de l’Ajuntament de Sitges del dia 5 de maig de 1919. 


Resultado de imagen de "casa vilella"
Afegeix la llegenda

Aquesta sol.licitud d’obres, entrada pel senyor Joan Vilella Estivill per construir un xalet al passeig de la Ribera de Sitges, va tenir ressò a la premsa sitgetana, com el Baluard de Sitges del 19 de maig de 1919, ja que la instància va ser escrita en català, “essent aquest el primer cas que recordem”. Una importància que se suma al fet que la que tornem a conèixer com a casa Vilella, va ser una de les primeres cases que es va construir al nou passeig sitgetà. 



La imagen puede contener: exterior
Casa Vilella, encara aïllada, en una foto aèria.

El promotor de la casa va ser Joan Vilella Estivill, destacat banquer i empresari, que havia nascut a Reus l’any 1878, ciutat en la que també va morir-hi el 29 de juliol de 1925, mentre passava uns dies a la casa de camp que tenien allà. Casat amb Concepció Puig Pratdesaba (+ Barcelona, 1943) la parella va tenir tres fills, Teresa, Joan i Gaietà. La primera es va casar amb Pau Gasull Sardà, fill d'un altre ric comerciant d'olis de Reus, Fèlix Gasull; el segon amb Isabel Mayner i el tercer amb Dolors Ferrer. 


Ex-libris de Gayetà Vilella, fill de Joan Vilella Estivill

Un germà del Sr. Vilella, Ramon, es va casar amb Teresa Macaya Tarrats (+ Reus, 1950), de la fàbrica de xocolates Macaya de Reus, vivint des de finals del XIX, fins a la mort de Ramon l'any 1956, al carrer Santa Anna 10 de la mateixa ciutat. La parella va tenir quatre fills, i la filla, Teresa, es va casar amb Álvaro Gasull Sardà, germà de Pau, casat amb l'altra Teresa Vilella. Coses de famílies i pobles....






El Sr. Vilella havia començat amb l'exportació de fruits secs, a la banca, va tenir una important fàbrica de vidres, una de botons, i una refineria de petroli instal.lada a Reus, negocis que li van suposar una boníssima situació econòmica. 


La imagen puede contener: cielo y exterior
Façana lateral i posterior de la casa Vilella, encara aïllada


Joan Vilella Estivill i la seva família es van traslladar a viure a Barcelona, on l’any 1912 ja els trobem domiciliats al Passeig de Sant Joan número 7, principal, tal com queda constància en els documents que entrega a l’Ajuntament de Barcelona entre 1912 i 1915 al demanar diverses llicències d’obres per a la seva fàbrica de vidre al carrer Llull. Aquest edifici era propietat de Pablo Casadas, i construït l’any 1898 segons projecte de l’arquitecte Adolf Ruiz. 






L’any 1914 el Sr. Vilella adquireix el conegut Palau (o casa) Macaya, obra encarregada per Roman Macaya i Gibert l’any 1899 a l’arquitecte Puig i Cadafalch al Passeig de Sant Joan 104, edifici que l’any 1947 seria venut La Caixa. Pel que sembla, el Sr. Roman Macaya i la seva primera esposa, Maria del Carmen Sanmartí, que va morir l’amy 1904, no van arribar a viura al “palau”, ja que a l’esquel.la de la Sra. Sanmartí de Macaya, apareix la casa mortuòria al Passeig de Sant Joan 272. 


Resultado de imagen de "palau macaya"
Casa Macaya a Passeig de Sant Joan


La construcció de la casa de Puig i Cadafalch va ser més un encàrreg per treure rendiment amb els lloguers? A la Vanguardia del dia 7 de març de 1907 apareix publicat un anunci de lloguer del pis principal de la casa per cinquanta duros. L’anunci es publica setmana rere setmana fins a l’any 1909. El pis comptava amb 6 habitacions, gran menjador, gas, electricitat, bany, calefacció i un gran jardí… i durant el mes de febrer de 1909 demanen 300 pessetes. Els pisos s’anaven anunciant amb diversos reclams durant els primers anys del XX. 

L’any 1922 ja consta que el “diccionario Espasa” té la seu a 1er 2º de la casa Macaya. I anys més tard, cap a 1924, a la casa hi viu la família formada per l’advocat Guillem Roca Waring i la Sra. Mariita  Fort de la Calzada. Però l’any 1926 ens consta que el “aceite para motores diesel y semi-diesel” Sanson es pot comprar a la societat Juan y Cayetano Vilella, al passeig de Sant Joan 104, els fills del senyor Vilella Estivill, mort un any abans i deixant-los com a hereus, i per tant, propietaris de la Casa Macaya. L’any 1928 al 1er 2º hi viu la família Brú de Solà Tello, i durant el mes de desembre de 1934 hi va morir Josep Vázquez Tafall.


Al finalitzar la guerra Civil, una nota publicada a la Vanguardia, el dia 17 de setembre de 1939 ens demostra la importància que per alguns tenia la música. Es gratificava amb 400 pessetes qui donés dades sobre uns pianos de cua que “salieron durante periodo rojo del Paseo de San Juan 104”

Tot i que, com ja hem dit, Ramon Vilella Estivill es va casar amb Teresa Macaya Tarrats, sembla que entre aquesta i els Macaya Sanamartí no hi havia una relació familiar directa.

Resultado de imagen de "joan vilella estivill"
Retrat de Joan Vilella Estivill publicat a Viquipèdia
És a dir, la compra de la casa Macaya per part de Joan Vilella no sembla venir d’un tema familiar, una simple coincidència de cognoms, sinó que és un tema de negocis, ja que segurament els Macaya Sanmartí i els Vilella Puig es coneixien dels seus cercles barcelonins i sitgetans, on els fills de Roman Macaya, Ignasi i Alfons, tenien un xalet, també al sector Terramar, edici actualment desaparegut. I a més a més,  Alfons també va ser, juntament amb Salvador Casacuberta, el fundador l’any 1927 del Terramar Golf Club, del que en fou el primer president fins 1931. 

Però tornant als Vilella, el seu fill Joan Vilella i Puig (1892-1960), es va casar el dia 11 d’octubre de 1916 amb Isabel Mayner Boule (+1948), filla de Ramon Mayner i Socias, diputat de les corts, també nascut a Reus, on morí el 4 de desembre de 1921. La celebració del casament va tenir lloc al santuari de la  Misericòrdia de Reus, i la parella es va instal.lar a Barcelona. 


Foto de Isabel Mayer publicada a Nuevo Mundo, 1912


Uns quants noms per entendre diverses coses que aniré explicant…

Doncs anem per pams…

A l’Eco de Sitges del 3 de juny de 1917 ens apareix la primera referència sobre l’estada a Sitges de la família Vilella. En una petita nota llegim: 

“ A pesar del día lluvioso, fueron muchos los turistas que el lunes de Pascua estuvieron en Sitges habiendo tenido complacencia en saludar al ex Diputado D. Ramon Mayner con su esposa Dª Isabel Boule y encantadora hija Lola, así como a sus hijos los simpáticos esposos D. Juan Vilella e Isabel Mayner”

Així doncs, la parella Vilella-Mayner venen a passar el dia com a turistes, i no com a estiuejants a Sitges, moment en que el poble es trobava en l’inici d’una important urbanització, com era la ciutat jardí de Terramar. 

Al mateix setmanari, el dia 22 de desembre de 1918 trobem: 

“Hállanse pasando unos días en esta villa los opulentos comerciantes don Ramon Mayner y don Juan Viliella (sic.) con sus distinguidas familias”. 

I pocs mesos més tard, el 18 de maig de 1919, es publica una nota en la qual ens diuen que: 

“Nuestro distinguido amigo D. Juan Vilella y su bella esposa D. Isabel Mayner, se hallan pasando una temporada en esta plácida villa. Tan amables consortes han tenido el buen gusto de adquirir unos terrenos en la Ribera, en los cuales se han empezado los trabajos preliminares para la construcción de un magnífico chalet. Lo celebramos muchísimo.

Així doncs, i sempre fent-me “cuentos” al cap,  Joan Vilella Jr. va convèncer al seu pare de comprar un dels terrenys que aquells anys es venien al passeig de Sitges, i on pocs mesos més tard es començaria a construir el xalet protagonista de l’article. No és d'estranyar docs, que per a aquest projecte es busqués a un arquitecte proper, i triat fou Joan Rubió i Bellver, nascut a Reus, com el senyor Vilella, i deixeble d’un altre resusenc mundialment reconegut, com era Antoni Gaudí. 

Rubió i Bellver (Reus, 1870- Barcelona, 1952), obtingué el títol d’arquitecte a l’escola de Barcelona l’any 1893, moment en què comença a col.laborar amb Gaudí a la Sagrada Família, a la Casa Batlló, Bellesguard o el Parc Güell.... D’ell són obres importants a Barcelona com la Casa Golferichs (1900-1901) o les cases Roviralta, coneguda com a Frare Blanc, i Casa Casacuberta a la falta del Tibidabo. Així com edificis a molts altres pobles de Catalunya i a les Illes Balears. 

Afegeix la llegenda


Però tot i que la casa Vilella és l’única obra de Rubió a Sitges, no és l’única relació directa amb el poble. El seu fill, el Doctor Joan Rubió Roig, va ser el marit de Dolores (Lolín) García-Munté y López. A l’Eco de Sitges del 13 de gener de 1952 es publicava la nota sobre la Petició de mà, realitzada “por el distinguido arquitecto D. Juan Rubió Bellver” a “nuestro dilecto amigo y benefactor sitgetán D. Antonio García-Munté y Nuño”.  Al cap de pocs dies, el 5 de febrer, moria als 82  l’arquitecte. El casament va tenir lloc el dia 11 de juny d’aquell 1952  al santuari del Vinyet de Sitges. 


Tornant a la casa Vilella, en aquest edifici hi van passar temporades la família Vilella-Puig, i especialment la família Vilella-Mayner, així com la part política d'aquesta tal i com es desmostra a la notícia que, a la mort del Sr. Ramon Mayner, va publicar l’Eco del 11 de desembre de 1921. Una nota necrològica on queda clar que el difunt “tenía en Sitges muy buenas amistados, por haber residido algunas temporadas entre nosotros, en el suntuoso chalet que el señor Vilella posee en la Ribera”. 

Però també la familia formada per l'altre fill, Gaietà Vilella, i la seva esposa Teresa Ferrer de la Riva, van passar temporades a Sitges, tot i que la seva experiència al poble no va ser tant agradable. A La Punta del 12 d'octubre de 1924 ens donen notícia de la inesperada mort del doctor Pablo Ferrer Piera, pare de Teresa, el 5 d'octubre al Xalet Vilella, on havia anat a passar el dia. 





La vida a la casa Vilella bullia als estius, i durant el mes d'agost de 1923 el violinista Theodor Werner, del que aquí en podeu llegir un article sobre la seva relació amb el poble,  va actuar als jardins de la casa, tal i com queda constància a l'Eco de Sitges del 18 de novembre de 1923: "En el plácido atardecer de un día de agosto, en el magnífico palacio que, a los cuatro vientos de nuestra Ribera, posee nuestro distinguido amigo don Juan Vilella, Wener cautivó, con su instrumento predilecto, al selecto núcleo de familias allí reunidas, quedando complacidísimas del concierto y de las finas atenciones de los señores de la casa". 


Afegeix la llegenda

El Sr. Vilella va ser una figura destacada en la ubanització del Sector de Terramar, una actuació important per revaloritzar les cases del passeig marítim. El 20 de desembre de 1923 a l'Eco de Sitges es publica una notícia:





A la mort del Sr. Vilella el 29 de juliol de 1925, aquesta "col.laboració" amb el projecte de Terramar es va veure en "suspense" durant uns mesos, fins que els seus fills, com hereus, van seguir amb la voluntat de pare pagant el que havia acordat, tal i com podem llegir a l'Eco el dia 13 de desembre de 1925. 





Durant el mes de febrer de 1925, poc abans de morir, la família va estar uns dies a Sitges, on va coincidir, com a mínim en el lloc, amb el pintor Ramon Casas, tal i com es publica a l'Eco aquell 25 de febrer. 



I com hem dit, Joan Viella Estivill va morir a la seva casa de camp de Reus el 29 de juliol de 1925. Ell estimava Sitges, ho va demostrar implicant-se intensament en la seva urbanintzació, però va morir a la seva terra, a la Masia d'en Vilella, una magnífica masia de la que actualment només es conserva l'edifici dels banys. 




Detall dels banys de la Masia Vilella a Reus, on va morir el Sr. Vilella. 

La història que va venir després és la mateixa de moltes altres cases i famílies. Primer la generació dels fills que van seguir el camí del pare tant en els negocis com en temes més terrenals. Els fills Vilella van seguir conservant i passant temporades a la casa de Sitges. Eren anys de gran esplendor, de festes, glamur.... però la guerra Civil espanyola ho va trencar tot... i la casa "canviar els seus usos" i es va convertir en refugi de nens de la guerra.... i va arribar el final de la guerra civil, i l'inici de la 2ª guera mundial, i la decadència, i l'inici del turisme, i els anys 60, i el boom de les residències turístiques, i els gran hotels, i l'oblit, i la degradació, l'esperança, nous projectes, disgustos, somnis trencats, i de nou.... noves esperances, noves il.lusions, valentia, projectes, records familiars, voluntat i per fi tornem a tenir amb tota la sevaa esplendor la casa Vilella.... com una au fènix resorgint de les seves cendres!! Moltes felicitats i per molts anys d'èxits.