UNA MICA MÉS SOBRE MANUEL FELIP, L'ESQUIU PROPIETARI DE LA CASA FELIP DE BARCELONA






La casa Manuel Felip és un edifici modernista que des de fa uns dies està "de moda", gràcies a la iniciativa de la Fundació Vila Casas, actual propietaria de l'immoble, d'obrir les seves portes al públic general.

La casa, que es troba siatuada al carrer d'Ausias March número 20 de Barcelona és un projecte de l'arquitecte Telm Fernández i Janot (1855-1926), el qual l'any 1901 va rebre l'encàrreg del Sr. Felip de construir un edificici en un terreny de la nova Eixample barcelonina que havia adquirit uns anys abans. Com era costum en aquell moment, la planta principal seria destinada a habitatge de la família del propietari, i els pisos superior destinats a lloguer, com per exemple el Dr. Josep Armengué, que l'any 1904 anuncia a La Vanguardia el trasllat de la seva consulta al 1er pis d'aquest edifici. 

                    

En els plànols cartogràfics de Barcelona de 1899 i 1904, encara es dibuixa el solar sense construïr, on jo he posat una estrella. 

Telm Fernández també és l'autor de les obres de construcció d'una casa adjacent a l'anterior, al número 16-18 d'Ausias March. Casa de planta baixa i soterrani, que Manuel Felip encarrega l'any 1905, llicència que atura l'any 1906, i que tornar a iniciar l'any 1911. Fins aquell moment en aquest terreny hi havia la coneguda casa Bayer.  

Afegeix la llegenda
Però l'any 1914, quan el senyor Felip ja és mort, l'Ajuntament concedeix permís a Manuel Felip per aixecar quatre pisos i departaments de servei, sobre aquell edifici de soterrani i planta baixa de 1911. La sol.licitut és de març de 1912.  Davant d'aquesta nova situació i propietat de l'edifici, és Elvira Pérez, la seva muller, la que acaba encarregant-se de la realització de les obres de construcció d'aquest edifici. 

L'elecció de Telm Fernández com a arquitecte de la casa Felip, professional poc conegut i amb menys obra que altres arquitectes del moment, pot tenir l'origen en la religiositat dels dos personatges.

Telm Fernández, nascut a Barcelona l'any 1855, va rebre una primera educació religiosa. Va anar al col.legi de Carlos Prat, i amb altres alumnes participava en processions, com la que durant el diumenge de Ramos de 1862 va celebrar la Confraria dels Dolors de Barcelona. Ell i els seus companys portaven el Sant Penó Menor. 

Fernández va obtenir el títol d'arquitecte a finals de 1878 juntament amb altres noms, alguns de coneguts,  com Jaume Gustá i Bondia, Manel Comas y Thós, Joan Abril y Guañabens, Ubaldo Arizmendi, Juan José Heras y Arizmendi i Joaquim Bassegoda i Amigó. 

L'any 1883 va entrar a formar part d'una junta creada a Barcelona  per la Pía Unión per anar "contra la blasfèmia" de la que també en formaven part dos altres arquitectes de Barcelona, Joan Martorell i Josep Artigas. 

L'any 1885 va realitzar el disseny de l'altar i sagrari de la capella del Sagrat Sacranet de la parròquia de Nostra Senyora del Carme de Barcelona, església que va ser cremada totalment l'any 1909 durant la setmana tràgica, fet que no ens permet conèixer directament aquest treball de Fernández. 


Afegeix la llegenda

L'any 1888, el setmanarLa Dinastia publica un article sobre les noves contruccions al cementiri de Montjuïc, i remarca el Panteó de Manuel Felip a Via Eulàlia, obra de l'arquitecte Telmo Fernández, el mateix que anys més tard li dissenyaria les cases del carrer d'Ausias March,  i amb obra de marbre del taller dels germans Franzi. 

A la seva mort l'any 1926, la seva esquel.la ens dona moltes més pistes sobre la relació familiar amb diverses companyies religioses, especialment la banda familiar de la seva esposa, Concepció Marrugat. Una de les seves filles, Josefina, era novicia de la Companyia de María i Carmen, així com gairebé tots els seus cunyats: Enrique, Germà; Maria Escolàstica, abadesa del Reial Monestir de Sant Anton i Santa Clara; i així 3 o 4 germans més... 
 





Arqueta realitzada 1899, propietat del Sr. Manuel Felip,
foto publicada a
Materiales y documentos de arte Español,
ed.Parera, 1900-1901
I ara, tornant a l'origen del tema, la Casa Felip, i sobre els grans artistes, artesans, tallers, etc... que van treballar en la construcció i decoració de l'edifici del carrer d'Ausias March 20,  ja s'han dit moltes coses i se n'han escrit diversos articles com el de Natàlia Farré al Periódico el 24 de febrer, o els de El País de José Ángel Montañés  i del Punt Avui de Maria Palau, els dos publicats el dia 27 de febrer, així com blogs com aquest, en el que podeu trobar dades interessants. 


Com m'és costum quan es tracten temes de patrimoni, em vaig llegir els tres articles amb molt d'interès, i vaig acabar amb ganes de visitar la casa i amb un "cuquet" que em menjava el cap.... com podia ser que els tres articles coincidissin en dir que no se sabia gairebé res sobre "l'esquiu" propietari de la casa, el Sr. Manuel Felip?





Barcelona Cómica, 6/9/1896


Primera notícia que trobo sobre aquest personatge és de 1896. Dins de la societat del Foment del Treball Nacional "Manuel Felip i Sintas, es el tesorero, fabricante inteligentísimo, modesto, amable, gusta poco de exhibirse, pero se le encuentra cuando se le busca para trabajar de veras por algo notable y beneficioso para el país"

Em va fer pensar aquesta frase: se les encuentra cuando se le busca... i el vaig buscar i vaig trobar el seu retrat....



Manuel Felip, l'any 1896 

Afegeix la llegenda
Manuel Felip i Sintas va  néixer a Barcelona cap a 1858. Fill de Bonifaci Felip i Badia (+ Barcelona el 20 d'abril de 1887) i  Maria Sintas i Parpal (+ Barcelona el 20 de desembre de 1899), va tenir dues germanes, Juliana Daniel Sintas, filla del primer matrimoni de la mare amb Joan Daniel, i Enriqueta Felip Sintas, casada amb el doctor Miquel Horta Vives, de Mataró. La mare, Maria, va morir al carrer de Vergara 13, 1er pis, casa de la seva filla Enriqueta i que també feia de consulta del seu gendre. 

El pare, Bonifaci, que com explica Teresa Macià Costa en un comentari en aquest mateix article, provenia de Cardona. Casat amb Maria Sintas el 15 de juliol de 1956, vivien al carrer Sant Pau 32 3º de Barcelona. La fàbrica tèxtil, durant els primers anys de la segona meitat del segle XIX, estava al carrer Riereta 24, per passar posteriorment al carrer Barbarà, 4, on sembla que també es va traslladar a viure la família. 

El Dr. Horta, que va estudiar amb la promoció 1870-1875 de la  Universitat de Barcelona, va esdevenir un destacat metge de l'Hospital de Sant Pau i Sant Creu de Barcelona. Personalment va tenir una estreta relació amb el seu cunyat, Manuel Felip, i el retrat dels dos, realitzats pel pintor Francesc Parera i Munté (1850-1920), van ser exposats juntament en una mostra que va tenir lloc al Saló Parés durant la tardor de l'any 1902. 

Al cap d'uns anys, la parella Horta Felip, que van tenir set fills, dos mort abans que ells, va deixar el pis del carrer de Vergara i es van traslladar a una casa al carrer Rubinstein, número 2, del barri de Sant Gervasi, on el 15 d'octubre de 1943 va morir Enriqueta, als 79 anys. El 19 de gener de 1946 hi moria el Dr. Horta. 

Sembla ser que una filla del matrimoni, Maria Horta Felip, religiosa del Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo va heretar la casa que els oncles Felip Pérez, tenien al carrer d'Ausias March 20. 



Juliana Daniel (+ 28 de desembre de 1923) estava casada amb el vilanoví Ramon Solà Roca, mort l'any 1919, i propietari de l'Estamperia Ramon Solà, que primer, durant el darrer quart del XIX i els primers anys del XX, va tenir botiga al carrer Nou de Sant Francesc número 5, i posteriorment a  Portaferrissa 15. Eren molt reconegudes les estampes de comunió, algunes de les quals eren obra del pintor d'origen sitgetà Francesc Mirabent i Soler, fill de Mirabent i Gatell. 



    

       


Estampes de la casa Solà Roca. La primera és amb un dibuix de Mirabent.

La parella Solà Daniel, que vivia a la casa número 54 del Passeig de Sant Gervasi de Barcelona, va tenir dos fills, Josep, mort molt jove l'any 1903, i Mercè, soltera, morta l'any 1934 a la mateixa torre de Sant Gervasi, i a la que la van sobreviure les dues ties, Enriqueta Felip i Elvira Pérez.  

Algunes informacions relacionen la família de Manuel Felip Sintas amb la de Carmen Felip Vidal, vídua de Manuel Baixeras. Però si eren família, aquesta relació no era directa, ja que els pares de Carmen Felip eren Victoriano Felip i Maria Vidal, res a veure amb els Bonifaci Felip i la Maria Sintas. 


Ara que més o menys hem presentat la família més directa del Sr. Felip, tornem a ell i a la família política, els Pérez Capdevila. 

L'any 1887, a l'Anuari Riera i al Anuario del Comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, ja consta Manuel Felip com a fabricant de teixits de llana, al carrer Barbarà número 4, direcció que coincideix amb la casa mortuòria del seu pare Bonifaci, mort esdevinguda aquell mateix any. Aquest carrer, que també es coneixia com a Fontseca, actualment conegut com Marquès de Barberà, té la seva entrada al carrer Unió i sortida al carrer de Sant Oleguer. Durant molts anys hi van conviure habitatges amb fàbriques, com la dels germans Batlló.


Manuel Felip es va casar amb Elvira Pérez Capdevila, filla i germana de la fàbrica tèxtil Enrique Perez y Hermanos que eren Carlos, Emilio, Julio, Enrique, Concepción i l'Elvira. 


La fàbrica dels Enrique Pérez y hermanos estava situada al carrer de Floridablanca 33, i el despatx primer al carrer Bruc 46, per passar l'any 1904 al mateix carrer Bruc, però al número 24, a molt pocs metres de la casa Felip del carrer d'Ausias March. 


Afegeix la llegenda



L'any 1892 la Fàbrica Felip es troba al carrer del Consell de Cent 447. L'any 1910 Manuel Felip demana permís a l'Ajuntament de Barcelona per col.locar un muntacàrregues en aquesta fàbrica, edifici que l'any 1917, quan Felip ja és mort, passa a ser propietat de José Maria Iñareta.




L'any 1894 Emilio Pérez Capdevila i  Alejandro Pik Kisch, incorporen com a socis "en comandita" als dos cunyats del primer, Joan Puig Saladrigas i Manuel Felip Sintas. L'objectiu de la nova societat, Pérez y Pik, és l'estampació de teixits. L'any 1899 la societat fa suspensió de pagaments.





L'any 1896 ja tenim localitzat a Manuel Felip al carrer d'Ausias March número 31, on té la fàbrica de "pañoleria de lana" i teixits de cotó. Aquest any és quan Felip entra a formar part, com a tresorer, de la junta de Foment de Treball Nacional. Aquí segueix fins 1905 que en el Anuario del Comercio, de la industria consta com a fabricant de productes de llana i de cotó amb les següents direccions: Ausias March 20, Consell de Cent 447 i Sant Joan de Malta 80, al barri de Sant Martí, entre Diagonal i Gran Via de les Corts Catalanes, edifici que compartia amb dues altres fàbriques "de apresto y tinte para la industria" dels senyors Pavy i Martí i de Joan Aguilar. 



L'any 1897, al Anuario del Comercio, de la industria consta un comerç tèxtil a la Rambla de Catalunya 31 a nom de Manuel Felip. 

Així doncs, Manuel Felip sí que era un important fabricant tèxtil: llana, cotó, estampació, tint.... però d'on es treu la idea que era un fabricant de teixit de "pana"?  Segur que és "pana" la tela que serveix de llenç per a les pintures que decoren les parets del saló de visites de la casa Felip? 



La pana és un teixit fet de cotó... fabricació de la qual tenia, des de 1840, el dret exclusiu de fabricació a Espanya la fàbrica El Vapor Vell de Sants de Joan Güell i Ferrer, pare d'Eusebi Güell... Anys més tard ja s'aixecaria l'exclusivitat i altres fàbriques, com la de Joan Valls i Ibern,  del carrer d'Ausias March 41, van poder especialitzar-se amb la pana o corderoy, nom que se li dona a les amèriques. 





De quin artista són obra aquestes pintures?, potser del mateix Francesc Parera, autor del retrat del Sr. Felip i un dels principals pintors-decoradors d'interior de la Barcelona del canvi de segle? 

Encara ens falta saber-ne molt més......

Pel que fa a la relació entre el Sr. Felip i Cuba, i a l'afirmació que era un "indià" que va fer la seva fortuna a les Amèriques, una afirmació que en part basen amb la presència de la flor del gira-sol com a element decoratiu que es repeteix en diversos llocs de la casa del carrer d'Ausias March, jo no he pogut trobar cap notícia que m'ho confirmi, ni que m'ho desmenteixi, més enllà de la ja comentada presència de gira-sols en la decoració de la casa. 

El que sí que sabem és que entre els 74 expositor de Barcelona que, mitjançant la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Barcelona, van enviar productes a l' Exposició Internacional del  Centenari que va tenir lloc a Buenos Aires, Argentina, entre maig i novembre de 1910, hi figurava Manuel Felip, tal com publica La Vanguardia el dia 15 de maig de 1910. 



Al pavelló espanyol s'hi van poder veure productes de la indústria, destacant el que van enviar les fàbriques tèxtils catalanes.



El 2 de febrer de 1913, als 55 anys, mor Manuel Felip a la seva casa del carrer d'Ausias March 20 de Barcelona, acompanyat de la seva esposa Elvira, amb la que no va tenir fills, i a la que, en testament otorgat el 29 de juliol de 1903, davant del notari de Barcelona Sebastià Sanchez, va designar com a hereva de tots els seus bens, sempre i quan ella seguís vidua. 

A la mort de Manuel, Elvira Pérez, vídua Felip, va seguir la seva vida pietosa que ja tenia en vida del seu marit. Exemple és que l'any 1906, la Sra. Pérez de Felip, juntament amb gran nombre de dames de la busrgesia de Barcelona, va ser una de les organitzadores de l'Exposició Blanca, a benefici del Asilo Cuna del Niño Jesús.  

Entre les seves obres pies també destaca la donació d'una  imatge de Sant Josep per a la nova església dels Salesians del carrer de Rocafort de Barcelona, tal com s'explica al setmanari La Hormiga de Oro del 9 de maig de 1914. Així com d'altres més mundades, com la d'anar a beneir, aquell mateix any 1914, el seu cotxe, un Hispano Suiza, durant la festa de Sant Cristòfol a Barcelona. 



Elvira Pérez mor a Barcelona el 28 de febrer de 1936 sense tenir descendència. La seva herència passa a mans dels seus nebots tant per la part Pérez com per la de Felip, així com a institucions religioses com és el cas de la casa del carrer Ausiàs March 20 de Barcelona que anys més tard va passar a mans de les Salesianes del Tibidabo congregació religiosa del Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo, de la que en formava part la seva neboda, la religiosa Maria Horta Felip. 


I fins aquí el ara per ara puc saber sobre la família, poca, Felip-Pérez, la que va ser propietària i va habitar durant uns quants anys  Casa Felip, actual seu, com ja he dit, de la Fundació Vila Casas, entitat que, i escombrant cap a casa-blog, és propietària d'un dels quadres de Ramon Casas que ha protagonitzat un article en aquest blog, A los Toros

Així doncs, ara teniu l'oportunitat de poder visitar la magnífica Casa Felip tots el divendres de la mà de Cases Sigulars, i poder conèixer tots i cada un dels detalls que omplen els seus interiors, que en són molts i magnífics. Jo espero poder-hi anar aviat i, dissimuladament, tocar una mica la tela de les pintures que decoren la sala de visites... estic molt intrigada en el tacte de la pana pintada.... 

Comentaris

El pare del Manuel Felip, en Bonifaci Felip provinent de Cardona també era empresari téxtil. Es casa amb la Maria Sintas el 15 de juliolde 1856. Tots dos son viudos i viuen al carrer Sant Pau 32-3.
Arrel del diari jo també vaig buscar dades sobre aquest Felip i els hi vaig passar a la Natàlia Ferrer. Dues famílies molt interessants.
Com saps qui va heretar a la Encarnació Enriqueta Perez? has tingut accés al testament?
maria teresa macià costa
teresacodines@gmail.com
Magnífic article. M'ha agradat molt, Beli.
evarist ha dit…
L'estamperia del sr. Roca !! quins records !