27 de març 2017

ELISA CASAS DE CALVO vs. ELISA CASAS DE CODINA. ACTRIU vs. BURGESA, O UN NOM QUE HAURIA POGUT SER UNA NOVA PÍNDOLA DE l'ANY RAMON CASAS


              


Ja fa un temps, buscant dades per a realitzar una de les meves píndoles de l'Any Ramon Casas, em vaig topar amb un nom que m'era familiar: Elisa Casas. 


La Dinastía 5 de maig de 1890
Per uns moments vaig dubtar sobre si la "personalitat" que se m'acabava d'obrir a la pantalla era o no la germana del pintor, però unes quantes cerques més a les hemeroteques em van mostrar una dona intensa culturalment, amb molt de món, independent.... etc, unes característiques que no quadraven gaire amb aquella jove de la burgesia catalana que l'any 1890, juntament amb la seva germana Montserrat i el jove  Eduardo Nieto,  amb l'enginyer Josep Codina Prats, mort el 30 d'octubre de 1901. Pocs anys més tard la parella es traslladaria a viure a la casa del costat dels pares d'ella al passeig de Gràcia de Barcelona.  


La figura de l'Elisa Casas actriu va quedar arxivada a l'ordinador fins que ahir em va retornar de cop amb l'article publicat per Montserrat Esquerda a l'Eco de Sitges, "La germana artista de  Casas". En el text, la seva autora, fa referència a la faceta artística com actriu, escriptora, poeta i pianista.... de l'Elisa Casas Carbó. La veritat és que coneixent una mica la història i vida de Ramon Casas i família, és difícil de creure que aquelles nenes burgeses demostressin tan alta qualitat i voluntat cultural. Per a la família Casas Carbó ja n'hi havia prou amb acceptar que l'hereu  decidís ser pintor, bohemi... i vividor..., però les noies tenien un altre objectiu. Casar-se bé, viure i acceptar el que et deportés la vida.

Així doncs, i avui que celebrem el Dia Mundial del Teatre, aprofito per fer aquest petit article sobre l'Elisa Casas Vigo, reconeguda actriu, que havia format part del Teatro Español, i que tenia un nom massa usual en aquell moment.


L'Esquella de la Torratxa, 7 de juliol de 1893
Elisa Casas Vigo, de la que encara no tinc ni quan ni on va nèixer i morir, va iniciar-se com a actriu des dels quinze anys, i  també va escriure els seus primers texts i versos. Possiblement amb relació familiar amb la ciutat de Ceuta, de jove es va traslladar a la península per dedicar-se al teatre. En el món de la interpretació va tenir grans mestres com Hilario Eslava, Matilde Díez i Teodora Lamadrid, figures que la van convertir en la gran actriu que, sent encara molt jove, va enamorar bojament a Alfredo Calvo, actor (i pintor) que formava part de la saga d'actors Calvo.... entre els quals destacaven el seu pare, José Calvo, i els germans Rafael, Luis i Ricardo Calvo, membres del Teatro Español. 


L'any 1878 va escriure i posar música a La Paz de Cuba, un himne popular dedicat a Arsenio Martínez Campos, i que es podia vendre per 10 reals a tots els magatzems musicals de Madrid i provincies, tal i com es diu a La Ilustración española y americana del 30 de juny de 1878. És en aquesta nota on trobo el possible origen d'Elisa amb Ceuta, ja que aquí es parta de l'editor litogràfic Sr. Casas de Ceuta, i en una notícia a La Vanguardia de 1881, es refereix a Cesar Casas y Vigo, com a treballador sanitari al port de Ceuta. Seguirem estirant el fil per aquí. 

La fama d'Elisa va ser molt important, fins el punt que durant el mes de gener de 1880 va ser rebuda per la princesa d'Asturies, notícia que es recollia als diaris del moment. 



Al setmanari barceloní La Tomasa del 5 de setembre de 1889 ja li dediquen la portada, destacant, tot i que el dibuix no li fa justícia, la seva bellesa i talant natural.

Però la família Calvo, tot i ser destacats actors, no gaudien de bona salut. El jove Alfredo, que patia una greu malaltia, una hemoptisi, va morir durant el mes de setembre de 1890 a Salamanca, deixant vídua a Elisa Casas, amb la que d'havia casat a finals dels setanta. Mort de la qual se'n fa ressò La Ilustración española y americana del 22 de setembre de 1890. 


Foto de Ricardo Calvo

Així doncs, a la mort de Rafael (1842-1888) se li va afegir la d'Alfredo, i poc després Ricardo (1844-1895), principals representant de la companyia. Totes aquestes desaparicions van comportar al tancament de la companyia del Teatro Español, i van obligar a Elisa, que durant el mes d'abril de 1892 ja havia deixat la companyia,  a buscar-se la vida per altres camins, sense disposar de recursos econòmics i sense portar-se gaire bé amb la família política. 


Un altre factor que va portar a Elisa a no esdevenir la "gran actriu espanyola" va ser el debut i el gran èxit de les actrius madrilenyes Maria Guerrero i Maria Tubau, també alumnes de Teodora Lamadrid, i que amb un caràcter molt fort van aconseguir deixar en segon lloc la figura de Casas.  


A la Ilustración Ibérica del 5 de març de 1898, setmanari del que ella era una gran col.laboradora, Rafael de Nieva li dedica un llarg reportatge "Una actriz poetisa. Elisa Casas". En aquest text ens fa un interessant resum sobre la vida artística d'aquesta dona que fascinava per la seva bellesa i capacitat literària i teatral.


       


Al llarg dels anys Elisa Casas combinava els escenaris amb la col.laboració en diverses publicacions com La Ilustración Española y Americana, La Ilustración Ibérica, Pluma y Lápiz, i El Eco de Sitges. 

En aquest darrer setmanari va publicar textos i poemes entre 1897 i 1908, i és en les seves pàgines on durant el mes de març de 1899 es va publicar una fotografia de l'actriu, imatge que es formava part d'una col.lecció de postals comercials que es venien durant aquells darrers anys del XIX, i que tenien a Casas com a protagonista. 











El Vendrellense, 7 maig de 1899
El 14 d'agost de 1898 a l'Eco es publica un article d'ella dedicat a Sitges i que està localitzat a Vilanova i la Geltrú, mateixa població en la qual està a principis del 1899, tal com consta en un altre text, Felicidad, que publica el 30 d'abril de 1899 a La Ilustración católica de España.  Va ser al Teatre Principal de Vilanova on la Sra. Casas va protagonitzar una nova vetllada benèfica. 

Però Vilanova i la Geltrú no era un lloc desconegut per a Elisa, ja que  va ser el lloc triat pel seu cunyat Ricardo Calvo, per passar-hi l'estiu de 1894, a la casa de Joan Ferrer i Soler, "hacienda" que podria ser  la casa que el polític tenia a Sant Pere de Ribes, i que es coneix amb el nom de la Torre del Veguer.



Però d'on venia la relació intensa entre Elisa Casas i Sitges, especialment amb l'Eco de Sitges? Doncs potser va ser per part de la recomanació de Benito Pérez Galdós, amic de Rusiñol, al que va visitar a Sitges durant l'estiu de 1896?.  Sabem que l'any 1892, Galdós va rebre cartes d'Echegaray i Tolosa Latour que demanava "recomanacions" per aquesta actriu... El mateix Echegaray, juntament amb Àngel Guimerà i Narcís Oller, va estar a Sitges durant el mes d'abril d'aquell 1896, i va visitar a Rusiñol al Cau Ferrat, tal i com s'explica a L'Eco de Sitges




Nota extreta del llibre El dramaturgo y los actors: epistolario de Benito Pérez Galdós, 
María Guerro y Fernando Díaz de Mendoza, llibre de Carmen Menéndez Onrubia

Doncs no!!! La relació d'Elisa Casas amb Sitges i Vilanova i la Geltrú ve pel seu germà, Cesar Casas Vigo, el qual va posar unes estudis fotogràfics en aquestes poblacions, així com a Sant Martí de Provençals a Barcelona i a Vilafranca del Penedès. 

A Sitges, l'any 1886 obre un estudi al carrer Progreso número 4 (actual carrer Illa de Cuba). El fotògraf passava temporadas al poble, on venia durant uns dies concrets, com l'anunci de l'estiu de 1889 que avisa que estarà al carrer de la Industria 3, estada que sembla finalitzar durant el mes de març de 1890 per traslladar-se a vilanova, al Carrer de Sant Gervasi 39 i a finals del XIX a la Rambla Principal 122, juntament amb el seu germà Manuel i al carrer de Cuba 11.



Fotografia realitzada per Cesar Casas i que forma part d'una col.lecció particular de Vilanova.

A Sitges també torna, i cap a finals del XIX instal.la l'estudi al carrer de Tásis (Muralla), carreró que hi ha al Carrer d'Àngel Vidal, juntament amb un altre fotògraf, Adolfo Lara, per passar l'any 1898 al carrer Bonaire 48. 







Elisa Casas i Vigo era filla de Gonzalo Casas i Fontanals, gravador que va ser detingut a Ginebra el 16 d'octubre 1867 per falsicador de títols. Va ser empresonat a Barcelona, i va ser a la presó on va conèixer a un altre gravador-estafador, Joan Abadal. Els dos realitzen un nou frau, fent uns medallons falsos que va oferir als generals Serrano, Prim i Topete. Aquest, juntament a altres negocis foscos, va fer que els dos estafadors es veiessin obligats a marxar de Barcelona, i Casas l'any 1876 va marxar a Ceuta, on va intentar començar de nou, i va posar una impremta de litografia i fotografia. 

Elisa va tenir, com a mínim, dos germans, Manuel i César, aquest últim casat amb Narcisa Galobardes i pare del conegut fotògraf Gabriel Casas Galobardes (1892-1973) i Roser Casas Galobardes, una cantant d'òpera que es coneixia artísticament com a Rosario d'Ory. 




Rosario, que va morir el 9 de maig de 1918 sent molt jove, va actuar l'any 1915 a El Retiro de Sitges, cantant Il Barbero de Seviglia i Lucia, estava casada amb Joan Soler i Bru, el qual amb els anys es convertiria en un destacat diputat del parlament de Catalunya, i una de les poques persones que va estar al costat del president Macià quan aquest va morir el 25 de desembre de 1933. 

Gabriel Casas, del que actualment hi ha una exposició itinerant de la seva obra, va esdevenir un important fotògraf, autor d'imatges i retrats molt interessants artística i històricament. Un exemple poden ser aquestes fotos que va realitzar a Sitges durant els primers anys de la dècada dels 30....





així com el reportatge fotogràfic de Buster Keaton a Sitges, del que ja en va parlar Florenci Salesas al seu blog.... 



Afegeix la llegenda




Elisa Casas, vídua i sense fills, va seguir vivint a Barcelona i va tenir una bona relació amb els seus nebots, pels que sentia gran amor, tal i com demostra el poema que li va dedicar a Gabriel, i que va publicar l'Eco de Sitges el dia 1 de març de 1903. 



Afegeix la llegenda

Elisa, durant els primers anys del XX va viure al 3er pis del número 239 del carrer de Mallorca, cantonada amb Passatge Mercader, un edifici de l'arquitecte Falqués, construït l'any 1875 per encàrrec de Camilo Soler i en la que hi van viure els descendents d'aquest. 





A la ciutat va fer de  professora de declamació del Ateneo Valentino de Literatura y Arte, va seguir organitzant vetllades artístiques i teatrals, i no va deixar d'escriure, fins al punt de convertir-se en puntual crítica al principal diari de Barcelona, com era La Vanguardia del 17 de juliol de 1910. 







Entre 1912 i 1914 en aquest mateix diari anuncia "clases económicas de solfeo, canto, francés, literatura y declamación", que donava al seu pis barceloní.


Doncs res..... hi ha molta més història darrera d'aquesta altra Elisa Casas, actriu, poeta i pianista..... una noia que des de molt jove ja va començar a escriure i que potser, per la seva relació o coneixença amb intel.lectuals del moment, va poder coincidir físicament en algun moment amb Ramon Casas i Carbó, però amb el qual no va tenir cap mena de parentiu.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada