SANTIAGO RUSIÑOL I ELS 104 ANYS COM A FILL ADOPTIU DE SITGES

               

Remenant com sempre els diaris vells i els papers antics que tinc per casa, aquest matí he "trobat" el que no buscava però que, per la data que té, potser era el que tocava trobar. Hi ha moltes vegades que penso que els papers i els llibres tenen cames i que no som nosaltres els que els busquem sinó ells els que ens troben.... 

Ahir, per celebrar els 10 anys i els 500 posts al bloc,  recorria a l'hemeroteca més recent i publicava un article meu de l'any 2000 a l'Eco de Sitges que tracta sobre la "coincidència" pictòrica entre Rusiñol i Lluïsa Denís. Avui torno a  recórrer a l'hemeroteca per saber el pq aquest document dels que us parlaré estava entre els papers del Sr. Puig. 

El Baluard de Sitges del 26 de gener de 1913 va dedicar gran part de la publicació a un importat acte que havia tingut lloc a Sitges pocs dies abans. 


El 19 de gener de 1913,  el poble de Sitges es va bolcar per a fer de l’homenatge públic a Santiago Rusiñol un dels esdeveniments més importants que ha viscut la Vila al llarg d’aquests darrers 104 anys. Va ser una festa alegre i multitudinària en la qual hi va participar moltíssima gent. Els vilatans de "tota la vida" van compartir l’emoció del dia amb altres personalitats que es van desplaçar a Sitges per no faltar als actes que s’havien organitzat per demostrar a Rusiñol l’agraïment  popular vers la seva generositat cap a aquesta vila de pescadors.

Rusiñol va arribar en tren, procedent de Barcelona, acompanyat de diversos amics entre els que podem destacar a Miquel Utrillo, Arcadi Mas i Fondevila, Oleguer Junyent, l’antiquari Dalmau, Joaquim Cabot Rovira....  Ja a l’estació de Sitges, on l’esperava una multitud de gent, a la comitiva se li van afegir altres noms coneguts com com Enric Morera, Trinitat Catasús o Josep Planas Robert. Tots junts van recórrer el poble.... amb la banda del Prado al davant. Van arribar fins al Cau Ferrat a fer una visita a la gran col.lecció d’art que Rusiñol atresorava, i finalment van anar a l’Hotel Subur, establiment que enguany també està d’aniversari, per gaudir d’un copiós dinar i una animada “sobretaula”. Entre parlaments i brindis, finalment l’alcalde de Sitges, Pere Carbonell, va dedicar unes paraules a l’homenatjat i va anunciar que es tenia la intenció de nomenar a Santiago Rusiñol fill adoptiu de Sitges, una proposta que es va rebre amb una aclamació unànime per part de tots els assistents a l’acte. 



Aquesta fotografia, que es va publicar al Baluard de Sitges l'any 1931 amb motiu de la mort de Rusiñol és de 1926, 13 anys més tard del tema que tracto avui, però m'ha encantat l'expressió del pintor emmarcada pel títol del següent article. 


Una proposta que es va veure oficialitzada al cap de tres dies amb la lectura i aprovació a la sessió de l’Ajuntament del dia 22 de gener d’aquell 1913, de la comunicació de l’Alcaldia. 

Al mateix Baluard de Sitges d’aquell 26 de gener de 1913,  es publica, en català, el text complert de la comunicació que l’Alcalde, un document que durant tots aquests anys ha “dormit” barrejat entre els diversos i variats papers que l’impressor  Joan Puig i Metre havia anat guardant al seu despatx juntament amb altres papers procedents de la primera època del Baluard de Sitges, documents que formen part del Fons de l’Arxiu Històric de Sitges,  i que les seves filles han conservat amb tota la importància i valor que té per a elles “les coses” del pare. Un pare que va ser una figura capdal del món cultural i social de Sitges durant la primera meitat del segle XX. Una persona amb un gran vagatge cultural i personal que, entregada a la seva feina, sempre va tenir les idees molt clares i no va dubtar en lluitar per elles. Un personatge que s’hauria d’estudiar amb molta més profunditat, però del que en podeu conèixer més gràcies a aquest article que va publicar Francesc Parra al seu blog i al reportatge de Maricel Televisió amb una bona explicació de Xavier Miret

El que en aquell gener de 1913 era potser una simple “comunicació”, avui, gener de 2017, és tot un tresor que m’ha fet il.lusió compartir amb vosaltres coincidint amb aquest 104 anys de l’aniversari de Santiago Rusiñol com a Fill Adoptiu de Sitges. 

 


Sesión del Ilmo. Ayuntamiento, de 22 Enero de 1913.
Aprobado certifico
Mas y Jornet. Secretario. 

“El 19 del actual celebróse en esta villa un banquete en honor de D. Santiago Rusiñol para testimoniarle el reconocimiento del pueblo suburense por la solicitud con que de nuevo atiende al enriquecimiento de su notable colección artístico-arqueológica del Cau Ferrat, aumentándola con numerosos y valiosísimos ejemplares. El suscrito Alcalde, que se honró tributando su modesto homenaje al insigne artista y en el mutuo afecto de Rusiñol a Sitges y de Sitges a Rusiñol descubre un nexo tan fuerte como si la Naturaleza lo hubiese creado, estimo deber suyo proponerse de consagración oficial al sentimiento de adopción recíproca que entre esta villa y el pintor de sus patis blaus existe, y para que su pensamiento adquiriese el calor de los impulsos populares lo comunicó a los comensales, que unánime y entusiásticamente aclamaron la proposición.

En nombre del pueblo suburense, pues, entiende el suscrito Alcalde que habla, al interesar de V.I. que sancionando oficialmente lo que es un hecho sentimental innegable se digne nombrar “Hijo adoptivo de Sitges” al eminente pintor y literato que tanta gloria  ha dado a la vila blanca, ya estableciendo en ella el famoso Taller-Museo del Cau Ferrat, ya escogiéndola como santuario predilecto de su inspiración durante su genial carrera. 

Dios guarde a V.I.
Sitges 22 de Enero de 1913.
El Alcalder Pte.


Pedro Carbonell 

Aquest mateix text es va tornar a publicar al Baluard de Sitges el dia 21 de juny de 1931 en un número especial dedicat a Santiago Rusiñol mort pocs dies abans, el 13 de juny, a Aranjuez, una altra població que tampoc es va poder resistir a fer-lo seu. 

Rusiñol va estimar molt Sitges, i Sitges va estimar molt Rusiñol. Tant en vida com en mort, els actes d'homenatge mutus van ser molts, i el nomenament de fill adoptiu en va ser un de més, importantíssim, però un de més, com també ho va ser el monument que es va inaugurar el mes de juny de 1932 amb motiu del primer aniversari de la seva mort. Un acte multitudinari que ningú es va voler perdre.  Una història ja explicada aquí , i que Josep Maria de Segarra i Pau Torrents van immortalitzar amb aquestes belles imatges que es guarden a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. 







Comentaris