MONTSERRAT PLANELLA, UNA DONA PINTORA RETRATADA PER FREDERIC MASRIERA.



Avui entrada curta!!!, us ho prometo!!

Aquests dies tornen les subhastes a Barcelona, i entre les moltíssimes obres que es poden trobar, algunes a preus molt però que molt interessants, m'ha cridat l'atenció aquest retrat femení que surt a la casa Balclis amb el títol de "Retrato de Montserrat Planella Poletti", una obra de Frederic Masriera Vila (Barcelona, 1880- París, 1943) datada l'any 1922.


En el retrat es veu una dona de mitjana edat vestida totalment de negre, sobre un fons neutre en el qual es destaca el trist rostre i mirada perduda, únic  punt de llum de tota la tela. 

No m'hi he pogut estar, hi he buscat el seu nom a l'hemeroteca i d'aquí aquesta petita història sobre una altra dona pintora, la qual també apareix al Diccionario de Mujeres pintoras en la España del siglo XIX d'Isabel Coll publicat per l'Editorial El Centaure Groc l'any 2001. 

Maria Montserrat Planella, nascuda a Barcelona l'any 1878, va ser filla del mestre d'obres Macari Planella Roura i d'Aurea Poletti i Roura. La parella, que va tenir deu fills, dels quals cinc van arribar a edat adulta (Mercedes, Montserrat, August, Concepció i Octavi). L'any 1886 el matrimoni va encarregar ser retratats pel pintor R. Martí. Les obres, que també van sortir a subhasta, consten com a quadres realitzats per Ramon Martí Alsina (1826-1894), pare del també pintor Ricard Martí Aguiló (Barcelona, 1858-1935). 

          



Ricard Martí Aguiló, que també acostumava a firmar R. Martí, vivia al carrer Còrsega, molt a prop d'on vivia la família Planella Poletti, al carrer Còrsega 40 (numeració de l'any 1881, Còrsega 187-189 numeracions de 1899), i fou mestre de pintura de la filla, Montserrat.

Algunes característiques d'aquests dos retrats, com per exemple l'elecció d'un fons neutre i sense cap objecte i/o moble que ens identifiqui al retratat,  em posen alguns dubtes sobre quin R. Martí n'és l'autor. 

Fa dos mesos, també a Balclis, va sortir a subhasta aquest preciós quadre d'aquest pintor, una interessant obra que ens serveix per demostrar la seva gran qualitat.


Noia amb flors, Ricard Martí, 1884. 

El dia 2 d'agost de 1904, a la Basílica de la Mercè de Barcelona, Montserrat es va casar amb Eduard Padrós i Margenat, conegut comerciant de la ciutat. La parella ja feia anys que festejava, ja que a l'esquel.la del pare Macari, mort a Barcelona el 19 de març de 1899, ja hi apareix el nom d'Eduard. La família es va completar amb tres fills: Montserrat, Lluís i Eduard.


Pàg. 17 del Album de dibujos autógrafos y vistas y dibujos
de edificios o monumentos que ya no existen. 1883. Asociación
Artítico-arqueológica barcelonesa. 
Des de jove Montserrat va mostrar la seva qualitat artística, i va formar-se com a pintora en els tallers dels seus mestres, Francesc Amigó i Ricard Martí. Aquesta vocació ja li venia de família, precedint-la pare (Macari), oncles (Alexandre), avis (Nicolau) i besavis (Bonaventura), que van ser destacats pintors, escenògrafs, etc... del segle XIX.

Entre tots ells destaca la figura del seu oncle, Alexandre Planella, antiquari, pintor, col.leccionista, restaurador.... un personatge molt interessant del que en podeu llegir més en aquest article de Francesc Quílez


El seu pare, Macari Planella, no sols era mestre d'obres, sinó que també va destacar pels escrits sobre art i arquitectura. Entre els destacats, el seu estudi sobre Santa Maria de Ripoll que va publicar a la Ilustració Catalana l'any 1884 i en el que demanava la necessària restauració d'aquest conjunt, un fet que tindria lloc uns anys més tard i que a mi em retorna a un dels meus dubtes existencials, i que l'explico aquí

Imatge d'una obra de Macari Planella publicada
a La Ilustració Catalana l'any 1903.

Al Feminal del 31 de maig de 1914 es publica una petita nota sobre l'exposició de vanos a Ca L'Esteve, entre els quals destaca el vano en pergamí pintat per "Montserrat Planella de Padrosa" (sic.).

Durant el mes de juliol de 1919 exposava a les sales del Cercle Artístic de Sant Lluc juntament amb altres artistes que, al setmanari Niu artístic, qualifiquen de "tot lo més modern de l'art pictòric": Joan Llimona, Darius Vilàs, Nicolau Raurich, Francesc Gimeno, Maria Teresa Monclar, Junceda, Lola Anglada, etc..

El dia 1 d'octubre de 1921 moria a Barcelona Eduard Padrós, deixant vídua a Montserrat, una dona de tan sols 43 anys, la qual es va fer retratar vestida totalment de dol. 

Però la vida continua i Montserrat va tornar a la seva passió, l'art. Va presentar obres amb temàtica de flors en exposicions a la Sala Parés (1918 i 1921), a les Galeries Layetanes (1928) o a una sala d'exposicions a Igualada (1928).



L'any 1929 també va estar present a l'Exposició Internacional de Barcelona. A La Veu de Catalunya la descriuen com "La coneguda pintora barcelonina presenta més d'un quadre en el qual destaquen unes belles mimoses entre uns brocats de seda magistralment pintats, tres belles composicions de gran originalitat". En aquesta mateixa obra també hi havia obres de Lluïsa Vidal, Maria Lluïsa Güell o una jove Margarita Sans Jordi entre moltíssimes altres dones artista. 

Fou durant aquests anys de la dècada dels 20 quan Montserrat va viatjar a l'Argentina on havia emigrat l'any 1912 el seu germà Octavi, el qual es convertiria en un home d'èxit. Fou en terres americanes on Montserrat va obtenir més resó com a pintora, exposant a Sant Diego i a San Francisco, Califòrnia. 


Montserrat moriria a la seva casa del Passeig de Sant Joan número 53 el dia de Sant Jordi, 23 d'abril, de 1932 als 54 anys. 



I fins aquí! Em freno pq havia promès una entrada curteta. Però  vull acabar amb una reflexió sobre la necessitat de trobar la manera de no "perdre" obres importants per entendre la història de l'art català. No cal "hipotecar-se" per comprar més obres dels grans pintors i escultors dels que ja en coneixem molt i dels quals en tenim múltiples estudis, exposicions, catàlegs i llibres (fet que no impedeix l'existència de moltes obres "mal atribuïdes"). Un coneixement que fa que les seves obres es trobin en preus astronòmics i prohibitius. Necessitem "recuperar" obres desconegudes, de pintors menys coneguts, amb històries per estudiar i a preus molt però que molt interessants, i així ampliar aquest món cultural i artístic que sembla reservat a un pocs i entre els que, amb prou feines, hi trobem la presència de dones pintores com la protagonista d'avui, Montserrat Planella. 

Comentaris

Anònim ha dit…
Un bon retrat d'una bona pintora. En Frederic Masriera i Vila fou un gran retratista i paisatgista de principis del 1900. A la familia li deiem Fricus ja que estava casat amb Mª Teresa Vergés Terrés, cosina germana del meu avi Josep Mª Terrés-Camaló Haase.
Carina Mut Terrés-Camaló
Monster Rattapany Elladolivol ha dit…
El retrat és realista i veritablement escabrós, a qui li pot agradar un tipus de pintura Gore al 100 %, vestida de dol, potser les filles de Rodriguez Zapatero s'interessaran per aquest "Xollo"...