18 de gen. 2017

450 ENTRADES AL BLOC I TORNO A L'ANY 2000 EN BUSCA DELS MEUS ORÍGENS: JARDÍ DE XÀTIVA. UN TEMA COMPARTIT PER S.RUSIÑOL I L. DENÍS

Afegeix la llegenda

Aquest és el post que fa 450 al blog, i per això m'ha fet il.lusió que coincideixi amb la publicació del que va ser un dels meus primers articles publicats a L'Eco de Sitges, publicació setmanal que, com ja he dit moltes vegades, va ser clau per a l'estudis i coneixement de la història del Sitges del segle XX. Un text que ja té gairebé 17 anys i que un cop l'he rellegit confesso que hi ha coses que m'han agradat, però també altres que canviaria.... Però el que és més important: que aquí ja començava amb els "meus dubtes existencials" que amb els anys he pogut anar resolent i contestant amb altres estudis,  com és aquest altre que vaig penjar aquí al bloc durant el mes de desembre de 2014. Un text que també té a Rusiñol i els jardins de la ciutat valenciana de Xàtiva com a protagonistes i que dóna resposta a algunes de les qüestions que em sorgien l'any 2000. 


El 15 de juliol de l'any 2000, i en motiu de l'exposició que va tenir lloc al Mercat Vell de les obres d'art català que formen part de la col.lecció del Museo Nacional de Bellas Artes de Cuba, una mostra que va ser molt interessant, a l'Eco de Sitges vaig publicar l'article que us copio a continuació 


"En el Mercat Vell s'hi pot visitar una important exposició de Pintura Catalana de finals del s. XIX i principis del XX que procedeix del Museu Nacional de Belles Arts de Cuba.

Al llarg dels anys s'ha parlat i s'ha escrit molt sobre la relació entre Catalunya, i més exactament, de Sitges amb la caribenya illa. Ara podem gaudir de la contemplació d'uns excel.lents quadres que feia molts de temps havien sortit de les nostres terres, sota diferents pretexts, per abar a formar part, primer de col.leccions particulars de famílies catalanes afincades a l'illa i més tard del patrimoni cultura de Cuba.

Aquestes obres d'artistes molt coneguts a la nostra Vila- Sunyer, Casas, Fortuny, Martí Alsina, Mir, i com no podia faltar, de Rusiñol- omplen les parets del Mercat Vell, espai públic que poc a poc va adquirint una funció destacada en el poble.

Va ser davant d'una obra de Rusiñol que se'm va "aparèixer la primera casualitat". No és el quadre més bonic de l'exposició, no és el que més destaca ni el que podríem definir com a obra estel.lar del pintor, però alguna cosa em va cridar l'atenció i va fer que m'hi parés una bona estona a observar-lo. Vaig mirar quin títol tenia, "Jardí amb pica", no em donava gaire informació. Tampoc no hi havia data aproximada d'execució de l'obra. Podria ser un "jardí abandonat" d'Aranjuez, Mallorca, València, Girona, Horta, Sant Benet de Bages, Eivissa, Xàtiva... alguns dels llocs on havia estat Rusiñol a partir de 1895, any que comença a pintar els jardins de Granada, els quals li descobreixen les possibilitats pictòriques dels diversos paisatges espanyols; els jardins interiors on la presència de la mà humana és molt clara, i els abandonats per l'home, deixata a la voluntat de la natura. Tipologies d'espais que Santiago Rusiñol pintà de manera qüasi obsessiva.

És en aquest moment quan París i Sitges deixen de ser els seus escenaris preferits i va a buscar-ne d'altres. 

El quadre al que em refereixo és de temàtica simple. El racó d'un jardí dominat per una frondosa i gairebé salvatge verdor. Els arbres i les plantes són un dels protagonistes del quadre. L'altre no és el sortidor, coronat per unes rajoles, sinó el tractament que Rusiñol fa de la llum. Aquest joc entre la llym i l'ombra, els raigs de sol que passen a través de les branques dels arbres, era un procediment ja utilitzat pels Impressionistes francesos. La petita font col.locada en una paret que delimita el jardí interior, és una simple excusa per poder pintar aquest idíl.lic espai.



No hi ha cap figura, només les plantes, els arbres i la llum. La sensació de tranquil.litat, soletat, de ben estar que suposa l'observació del quadre es veu destorbat per una presència invisible que fa preguntar-me si el pintor estava sol en aquell jardí, fins ara encara desconegut. La resposta la tindria minuts més tard.


Quadre de Santiago Rusiñol, Jardí de Xàtiva


La meva curiositat, o una nova casualitat,em va portar fins al Cau Ferrat. Feia dies que no hi entrava i en principi no tenia perquè fer-ho, però vaig sentir el que podria denominar "la crida del Cau". 


Quadre de Lluïsa Denís que es
conserva al Museu Cau Ferrat de Sitges.
Un cop dins i en l'habitació de la planta baixa on Rusiñol hi tenia el despatx i on no hi falta mai el ram de clavells dedicat al pinto, vaig tornar a quedar parada davant d'un petit quadre que tenia una temàtica que em resultava familiar. Era el mateix espai idíl.lic que m'havia captivat minuts abans. La mateixa font però agafada de més a prop, cosa que em permetia veure quin era el dibuix representat a les rajoles de la paret: una Verge. Però aquest petit oli no estava firmat per Rusiñol, sinó per Lluïsa Denís i Reverter, l'esposa de Santiago de sde l'any 1886 i mare de Maria, única filla del pintor. Aquest cop tenia més informació sobre el jardí representat, es tractava de la "font de la Verge", situada en un jardí de Xàtica, València.

Aquest quadre de dimensions més reduïdes que el de Rusiñol, és una obra detallista, on tot està representat amb exactitud. No es pot negar la influència pictòrica i estilística que Lluïsa Denís va anar agafant del seu marit. Tot i ser un quadre interessant, no arriba a tenir la força lumínica de l'obra de Rusiñol exposada al Mercat Vell. Els colors complementaris, verd i vermell, que utilitza l'espos del pintor donen força al quadre, com també juga amb la llum incidint entre els arbres. L'obra de Denís està ben composada i posseeix l'harmonia que fa que es pugui considerar una visió atractiva d'aquest racó de jardí.

Ja coneixem la localització de les obres, però encara ens falta saber quin any van ser pintades. Rusiñol, des de 1918 fins a 1925 va fer diverses visites a la ciutat de Xàtiva. Se sap que durant les seves estades en aquest indret, l'artista va realitzar diferents quadres on representaven jardins. Aquestes obres van ser presentades en les exposicions que es feien cada any a la Sala Parés de Barcelona. 

Aquí se'm va aclarir l'invisible presència que m'havia captivat en l'obra de Rusiñol. Ell no estva sol a l'hora de realitzar-la. Des de 1899 el pintor tornava a viure amb la seva dona, de la qual s'havia separat pocs anys després del naixement de la seva filla. Lluïsa, que havia tornat a Sitges per ajudar al seu marit greument malalt, ja no es va separar d'ell fins l'any de la mort del pintor, 1931. Gràcies a la companyia de la seva família, Rusiñol va superar la seva malaltia i va canviar de forma de vida. Va deixar el seu món bohemi per l'ordre i la tranquil.litat, estat d'ànim que es respira en la seva pintura d'aquesta etapa.

Si fem una comparació dels dos quadres hi trobem algunes similituds. Pel que fa a la composició, Rusiñol segueix el seu esquema tradicional. Un punt de fuga, en aquest cas el brollador, situat al centre de la tela. La simetria, que domina tot el quadre, es veu incrementada per la presència d'una natura ordenada geomètricament. 

Aquesta mateixa forma de composar és la que utilitza Lluïsa Denís a l'hora de realitzar la seva obra. 

Els dos artistes, ja que també considerem Lluïsa com a tal, estan sutuats en el mateix racó del jardí. Sobre un camí, des del que es pot admirar la petita font de pedra, centrada en una paret de fons, i coronada per unes rajoles, art popular que tant va interessar al nostre artista, es on els dos pintors van coll.locar els seus cavallets amb la mateixa intenció, immortalitzar aquell espai. Però no estaven l'un al costat de l'altre. Ella era molt més a prop de la font. En mig del camí. Sembla que la distància entre Rusiñol i la seva esposa sigui gairebé la mateixa que la que hi ha entre Lluïsa Denís i la font.

Aquesta més que possible presència humana sembla no afectar ni als artistes ni a l'espai, però si a l'ambient que es respira en aquest jardí de Xàtiva. No sabem sabem segur si els dos estaven el mateix dia i a la mateixa hora en aquell lloc. Alguna cosa em fa pensar que sí, però encara em queda un camí que em portarà fins a la font, aquest cop escrita o gràfica, que m'ajudarà a aclarir els meus dubtes sobre l'execució d'aquests dos quadres. "


Rusiñol i Lluïsa Denís al seu costat, durant el dinar a Xàtiva aquell 1919
   

D'això en fa 17 anys. Avui, i seguint amb el tema, puc afirmar que durant el mes de febrer de 1919 Rusiñol, juntament amb la seva esposa Lluïsa Denis, i de l’actor català Enric Borràs, va passar uns dies per terres valencianes per poder anar a la representació de la seva obra El místic a Xàtiva.  

Durant l'estada a la ciutat, Rusiñol va mostrar  la seva vessant pictòrica i va trobar uns espais ideals per poder pintar, i on va compartir hores de treball amb el pintor Joan Guiteras de  Soto, el qual es convertiria en un bon amic i company de viatge. Aquest li va obrir les portes de casa seva, i Rusiñol i la seva esposa, van trobar en el jardí particular de la casa de Guiteras, un lloc de pau i de repòs, i una inspiració per a exercir el seu art. 



Quadre de Guiteras
Aquests dies Rusiñol pintà diverses obres i Lluïsa Denís una, triant els mateixos punts de vista també havia triat el mateix pintor Guitera tal i com es demostra amb la publicació de la foto d'un quadre d'ell al setmanari Oro de Ley del 15 de desembre de 1926, on es fa referència a l'exposició que durant aquells dies e podia visitar al Ateneo Mercantil de València. L'article, firmat per J. Beneyto Pèrez, també ens recorda que a la mostra es poden veure els jardins que Guiteras havia pintar durant la seva recent estada a la Villa d'Este, viatge a Italia que va anar acompanyat del seu amic Rusiñol, una experiència de la que ja en vaig parlar amb una mica més de detall en aquest article.

I fins aquí l'article 500. Ara toca seguir buscant, remenant, investigant, escrivint... i el més important, gaudint moltíssim amb el que faig, a la vegada que, publicant-lo aquí, intentant fer-vos gaudir a vosaltres.... als que per cert, un cop més, us demano la vostra col.laboració....


(Tot i el que vaig escriure a continuació, avui, dos dies més tard, ja he trobat la foto del quadre i ja l'he penjat aquí.... )

No he pogut trobar la foto del quadre de Rusiñol que pertany a la Col.lecció del Museo de Bellas Artes de l'Habana i que va ser exposat a Sitges l'any 2000. El catàleg de l'expo es troba "perdut" entre el desordre de la meva llibreria.... el trobaré, però si algú el té a mà serà molt ben vingut, igual que la foto del retrat que Ramon Casas va fer l'any 1900 al senyor Joan Bofill Martorell, el que fou protagonista d'un altre article en aquest blog, un quadre que forma part d'una col.lecció particular i que ja he afegit al text!!!


I només em queda dir-vos un cop més... gràcies!!!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada