28 de des. 2016

NI UN, NI DOS, NI TRES..... QUATRE COTXES EN TRES ANYS!!!!! DARRERA PÍNDOLA DE L'ANY RAMON CASAS PER DONAR PAS ALS 10 ANYS DEL MEU BLOG

Un dels participants a la Copa Catalunya de 1908, passant per la carretera de Santa Bàrbara, prop de la creu de Ribes,
amb la costa de Sitges al fons. (

El primer número de la revista madrilenya Arte y Sport,  del 10 d’octubre de 1903, s’estrenava amb un article sobre Ramon Casas, donant especial rellevància a la gran afició que el pintor tenia pel món dels automòbils. Una passió que va plasmar diverses vegades en les seves obres pictòriques, i que el va portar a convertir-se en un expert pilot de cotxes, “chauffeur”, com els anomenaven a principis del segle XX,  i en un gran comprador i  “acaparador” d’aquestes modernes màquines que revolucionarien la societat del moment, i la burgesia catalana en concret. 

Llegint l’article de Narciso Masferrer, un dels pioners en periodisme esportiu, un text que s’acompanya d’un autoretrat de Casas dedicat al seu amic Miquel Utrillo l’any 1898 i de la reproducció per la casa Thomas del quadre Casas y Romeu en automòbil, de 1901, gran obra que decorava les parets de la taverna de Els 4 Gats, no puc negar que m’ha cridat molt l’atenció les següents ratlles:

“Fue en nuestra tierra catalana de los primeros que tuvo coche, un Dion de cinco caballos adquirido allá por los principios de 1900. Después compró un Renault de ocho caballos, mas tarde enamoróse de un magnífico Richard de diez caballos, y precisamente - en aquellos inolvidables días que pasamos en Madrid al lado de ustedes- en los últimos de mayo, adquirió un Ducummun de 12 caballos de fuerza, de un turista francés, en el Madrid Automóvil, que es el que usa en la actualidad, si que eso quiera decir que se haya desprendido de los demás - todos los cuales guarda con singular cariño. 

Casas no ha recorrido el mundo en automóvil; no es de aquellos que les ciega la pasión de viajar por viajar. Su excursión más larga fué de París a Barcelona, acompañado del conocido chauffeur  Truco; pero en Cataluña le tenemos por el campeón de las expediciones. Y nada lo prueba mejor que el enorme consumo de motonafta que hace y los neumáticos que destroza, aun siendo éstos de lo mejorcito.(...)” (sic.)

Uffffff…….. Masferrer, propietari amb Francesc Truco d’un dels principals garatges i “concessionaris” de la Barcelona de principis del segle XX, i del que Casas n’era un gran client, escriu aquest article durant el mes d’octubre de 1903…. així doncs, encara no en tres anys,  ja que creiem que el primer es va comprar a principis de 1901, ja que l’any 1900 Ramon Casas  el va passar gairebé tot a París, el pintor es va comprar 4 cotxes: un Dion de 5 c.v, un Renault de 8 c.v., un Richard de 10 c.v. i un Ducummun de 12 c.c., i va tenir temps de viatjar de París a Barcelona en cotxe, de donar voltes per Catalunya, visitar diversos llocs d’Espanya….. i pintar, pintar moooooollllltttttt… com són tots els panells que decoren la Rotonda del Cercle del Liceu de Barcelona… 

Coneixem moltes facetes de Ramon Casas. L’artista, l’amic dels amics, l’amant de Júlia Peraire, etc… i coneixem moltes fotos de Ramon Casas on un cotxe li fa de coprotagonista… però la lectura d’aquest article m’ha fet plantejar quins són els cotxes que apareixen en algunes d’aquestes imatges, i si aquests coincideixen amb els cotxes que representa en els seus quadres. 

Fotografia, de la col.lecció del fons Miquel Utrillo. Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, es publica amb el número 5, a la pàgina 212 del catàleg de l’exposició Ramon Casas. La modernitat anhelada

Doncs el primer cotxe, el que Masferrer cita com a  Dion de 5 c.v., era un modern voiturette de la casa francesa Dion Bouton, la mateixa marca que la del cotxe amb la que Ramon Casas es va fotografiar, juntament amb altres tres amics, dins d’un garatge i amb el cotxe aixecat, gràcies a un mecanisme de pindol típus gat, sobre una  plataforma de fusta. Un sistema que permetia elevar el cotxe sense esforç per a una millor reparació o revisió de la màquina.  Aquesta fotografia, que forma part de la col.lecció del fons Miquel Utrillo que es conserva a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, es publica amb el número 5, a la pàgina 212 del catàleg de l’exposició Ramon Casas. La modernitat anhelada, amb un peu de foto una mica difícil d’entendre “Ramon Casas i alguns amics dins d’un cotxe sostingut, sembla, per un atleta, c.1900-1905”. 


El model Vis a Vis, com el seu nom indica, permetia 4 viatgers, dos a dos, cara a cara. Si ens fixem amb alguns detalls, com els radis vermells de les rodes, l’estructura metàl.lica dels reposabraços, la forma dels guarda fangs..... podem veure que hi ha moltes coincidències entre el cotxe de la foto  (o d’altres unitats penjades a la xarxa), amb el cotxe utilitzat en el quadre de Ramon Casas i Pere Romeu de 1901 que decorava els Quatre Gats. Només que per al quadre, Casas va triar la versió que substitueix els seient davanters per posar-hi una maleta de vímet, on ell també hi situa un  gos observador. 


Ramon Casa i Pere Romeu en automòbil. 1901. Ramon Casas



Fotografia trobada a la xarxa d'un Dion Bouton que ens ha recordat, pel gos
el quadre de Ramon Casas. 
Però per les fotos que es conserven, crec que el cotxe que Ramon Casas va adquirir va ser un model més modern, un Dion Bouton Q, un biplaça que s'arrencava amb maneta i amb el motor a la part davantera. El model no tenia pedal de fre i el motor sempre anava al màxim sense necessitat d'accelerador. Per frenar s'havien de baixar les revolucions amb un mecanisme de palanca situat a "l'arbre" de la direcció. Sistema semblant al que podem veure en aquest cartell realitzat per Casas. 


Cartell encarregat per Paco Abadal a Ramon Casas.





Aquest cotxe pot ser també el que aparèixer al panell de la Chauffeur que decora la Rotonda del Cercle del Liceu, un conjunt realitzat entre 1901 i 1902, així com en altres dibuixos pintats aquells anys, on les dones modernes que condueixen són les grans protagonistes.


Afegeix la llegenda



Cada vegada els cotxes estaven més de moda entre la burgesia, i poc a poc Catalunya s’anava omplint d’aficionats als automòbils.  A La Vanguardia del dia 26 d’abril de 1901 es publicava una nota en la qual es feia referència a la festa que havia tingut  lloc al gran local dedicat a l’automobilisme que els senyors Truco i Masferrer tenien al carrer Consell de Cent de Barcelona. Fou durant aquest acte, al que hi assistien els “principes de dicho sport”, quan es va parlar de la fundació del Automóvil Club. Entre aquests “prínceps del motor” hi havia Josep Maria Rusiñol, Ramon Casas, Lluis de Baixeras, Comas Solá, Federic Casanovas, José L. Aguió, etc ... els mateixos que un any més tard es van reunir a la Vaquería Suiza del Parc de la Ciutadella per fundar l’Automòbil Club d’Espanya, la llavor de l’actual RACC, i triar la seva primera junta directiva amb Ramon Casas com un dels vocals. Entre els fundadors també estava Pere Romeu i Francisco Truco. 



El primer cotxe ja li quedava petit a Ramon Casas, i és quan decideix adquirir-ne un de nou i, seguint la tendència del moment, es decanta per una marca francesa, un Renault de 8 c.v. que va a comprar a la capital de França, tornant a Barcelona en cotxe, realitzant el seu primer llarg viatge com a “chouffeur”. La notícia del seu viatge de París a Barcelona la trobem en diverses notícies. A El Correo Catalán del 26 d’abril de 1902:

 “Ha regresado de París, habiendo efectuado el viaje, en automóvil, el notable pintor Ramon Casas (…)”. 




També a La Veu de Catalunya de finals d’abril de 1902 on ens dóna més dades:  

“La setmana passada van arribar per carretera procedents de París el Sr. Abadal conduint un magnífich cotxe Mors, vuit cavalls, pera nostre amich l’entussiasta automovilista don Joseph María Rusiñol, y el senyor Truco ab un Renault de vuit cavalls igualment, pera’l distingit pintor don Ramon Casas. Igual a n’aquet, ne posseeix un, fa poch, el senyor Comas Solà, y altre el senyor Fontcuberta. (...)” (sic.)




I al setmanari Los Deportes del 25 de maig de 1902 llegim: 

“Con dos nuevos automóviles acaba de enriquecerse el número de los modernos vehículos que se mueven a sí mismos en esta ciudad. Los dos son dos preciosos Rénault, tipo Tonneau el uno y Doble factón el otro. Ambos han sido conducidos de París a esta ciudad por carretera sin sufrir el menor contratiempo, conduciendo el primero el conocido motorista Sr. Truco, pasando dicho coche a ser propiedad del nuevo chauffeur Sr. Fontcuberta, y el segundo vehículo fué conducido a ésta por su propietario el renombrado pintor D. Ramon Casas (...)” (sic.)

Paco Abadal va ser un bon amic de Ramon Casas, i company d'excursions. Fou ell el que va encarregar al pintor el cartell anunciador del seu Auto-Garage Central, foto que hem publicat una mica més amunt, així com el que anys més tard adquiria el quadre de Ramon Casas i Pere Romeu en automòbil i que va estar penjat primer al seu taller i posteriorment a la casa particular.  

L'any 1902 a Barcelona només hi havia entre 25 i 30 cotxes (a Madrid uns 40) entre els que destacaven el Dion Bouton de Teodor Roviralta, un Serpollet de Felip Batlló, dos cotxes de Francesc Seix, i el Renault de Ramon Casas . 



Però les necessitats anaven a més, com passa als amants del motor. I durant una visita a Madrid, va adquirir el que sembla que seria el seu tercer cotxe, tot i que a l’article Masferrer  també parla d’un Richard de 10 c..v del que no n’he trobat cap referència més que m’asseguri que Casas el va acabar comprat.  Però que imagino que podria ser un dels cotxes que fabricava el francès Georges Richard l’any 1903, posteriorment marca coneguda com a Richard-Brarier, i que tenien un trebol de quatre fulles com a logo. 

Afegeix la llegenda

De nou al  Los Deportes del 26 de juliol de 1903 llegim:

“El celebrado pintor nuestro amigo D. Ramon Casas, ha adquirido un nuevo automóvil tipo París-Madrid, de los que fueron á la capital de España en tourismo cuando las fracasadas carreras. Es el citado vehículo un Ducomman de 12 caballos, de muy buen gusto, que hemos visto en el Auto-Garage Americano que dirige don Francisco Truco”.


Un Ducomman? Ducummunn? Doncs es tractava d’un cotxe alemany realitzat per Leon Ducommun & Cia, empresa que va tenir poc recorregut entre 1898 i 1905, que havia participat a “las fracasadas carreras” entre París a Madrid, cursa que va suposar la mort de 14 participants, entre els quals destacava Marcelo Renault mort en un greu accident durant la primera jornada. 

Fins aquí els 4 cotxes entre 1900 i 1903…. però la seva col.lecció va seguir creixent….. i podríem dir que comença una nova etapa automobilística en la qual Ramon Casas sobresortia com a gran corredor tal com s’explica a la crònica de Francisco Truco publicada a Los Deportes del 10 de gener de 1904,  sobre una excursió que van fer alguns sportmans durant els primers dies d’aquell any. Van sortir per Passeig de Gràcia i van anar cap a Olesa. Entre els excursionistes, “el infatigable sportman D. Ramon Casas con otro magnífico Renault 14 H.P. equipado a lo turista”. 


La crònica segueix: “el tiempo estaba fresco y había que prepararse contra el frío; lo hicimos, pues cada cual llevaba su abrigo de pieles que con los automóviles formaban un precioso contraste, con gorras y lentes especiales (...) 

Desfilaron los coches de menos fuerza delante y después los más potentes, pero muy pronto éstos se colocaron delante poniéndose a la cabeza el Sr. Casas con su Renault 14 H.P. que había que dejarle pasar del modo que subía cuando nos pasó. (...) 


Yo subía un poco más despacio y tuve ocasión de contemplar la ascensión de los coches entre los kilómetros 3 y 4 en que las pendientes son más fuertes. Se destacaba un objeto color gris que corría y se abría paso e iba subiendo a pasos agigantados; parecía una máquina convertida en fiera que iba ganando terreno hacia la cumbre del monte; era el automóvil que conducía el Sr. Casas, que a la cabeza de la expedición se conservó hasta que llegó a la Rabassada, donde fuimos llegando y nos reunimos todos ; allí tomando nuestro café con leche estuvimos discutiendo quien sube más y quien sube menos, (....)”

Ramon Casas amb el seu cotxe ple de nens passejant per un carrer de Sitges l'any 1910.


I de nou al setmanari Los Deportes del 24 de juliol de 1904 diuen que:

 “El aventajado artista y no menos distinguido chauffeur D. Ramon Casas acaba de verificar uno de sus constantes viajes en automóvil por varios puntos de España, habiendo uno de los últimos días regresado de Madrid por carretera y conduciendo su 16 caballos Renault al Autogarage Términus, de los señores Balet Hermanos, para ser limpiado y puesto en disposición de emprender pronto nueva ruta por el distinguido turista”.

Però el garatge de casa ja li venia petit….i per entrar-ne de nous,  en havia de sortir algun. Així  que durant el mes d’agost de 1904, amb la intermediació dels Srs. Balet, propietaris del Autogaratge Términus,  Ramon Casas es va vendre el Renault de 14 c.v. a Josep Munné i Leal. (Los Deportes, 14/8/1904). 

De nou a Los Deportes del 4 de setembre d’aquell mateix 1904 llegim:  “Del autogarage Términus (...) se nos informa de que en los propios talleres han terminado los trabajos que se practicaban en dos automóviles de las marcas Panhard y Dacuman, propiedad del notable pintor D. Ramon Casas, con notable éxito y bajo la dirección del reputado mecánico Sr. Campmany”. 

Tenim un nou nom a la col.lecció Panhard.... un Panhard et Levassor, una marca de cotxes que es venia al conscessionari que Llusà S.A. tenia a la planta baixa del Passeig de Gràcia 96, locals de l’edifici propietat de Ramon Casas, una coincidència que em retorna a l’article que vaig publicar el 18 de febrer de 2016 i que podem entendre com a primera píndola de l’Any Ramon Casas

A La Vanguardia del dia 1 d'octubre de 1904 apareix una notícia sobre el concurs d'automòbils que havia tingut lloc a Barcelona el dia abans en motiu de les Festes de la Mercè i on els cotxes guanyadors, del primer a tercer premi, van ser: 

"Trineo- Voiturette Dion, propiedad de Ramon Casas, ocupado por éste y por Alejandro Riera, vestidos de rusos.
Bomba de incendios.- Coche Renault, de Ramon Casas, también, adornado por Alejandro Soler y Rovirosa, y ocupado por éste y por Oller, vestidos de bomberos con toda propiedad.
Conejo- Coche Cottereau, adornado por Miguel Utrillo, y de la casa Balet. 
Los otros dos coches eran propiedad del señor Abadal y del Señor Fradera".


Cotxe decorat per Miquel Utrillo, imatge publicada a La Hormiga de Oro, 8 d'octubre de 1904

Els anys passen. Ramon Casas coneix a Júlia i comencen la seva vida conjunta. Coneix a Charles Deering i s’inicia una grandíssima amistat que els portarà a viatjar junts arreu del món…. i segueix gaudint dels seus cotxes. 

A Los Deportes del 12 de maig de 1906 es publica una carta-crònica de Pere Romeu sobre el viatge entre París i Sils, ja que no van poder arribar al destí, Barcelona, de Ramon Casas amb el cotexe Delaunay Beleville 20 H.P., un viatge que van fer conjuntament. La carta es publica juntament amb diverses fotografies d’aquesta aventura, on en totes hi apareix el protagonista… el cotxe. 





Pocs dies més tard, el 23 de maig, Ramon Casas va participar a "l'expedició" organitzada per Solidaritat Catalana que va portar diverses personalitats a visitar Vilanova i Sitges. Molts van ser els que van sortir directament des de Barcelona en tren, però "les costes" deurien ser massa "llamineres" per experts conductors com Josep Maria Rusiñol, germà de Santiago, Orueta, Miquel Utrillo i Ramon Casas que van anar fins a Vilanova i la Geltrú en cotxe, fent una parada a l'estació de Vallcarca per saludar els companys que anaven en tren.

Acabats els actes de Vilanova la comitiva es va traslladar a Sitges. La majoria en tren, però J.M. Rusiñol va anar amb el seu cotxe acompanyat per Sr. Azcárate, i en un altre cotxe Ramon Casas amb Canals.

Però ni el viatge des de França, ni aquest acte festiu que no devia ser prou cansat per a Casas, ja que dos dies més tard, el 25 de maig de 1906, el nostre pintor sortia cap a Madrid en la caravana que va organitzar l’Automovil Club de Catalunya. De nou amb el seu Delaunay Beleville de 20 H.P Casas com a chouffeur portava d’acompanyants a Miquel Utrillo, F. Paret, Miró y Trepat. Pere Romeu, com a corresponsal de la revista Los Deportes, també va participar a la cursa, tot i que va anar canviant de cotxe, per arribar a Madrid amb l’Hispano Suiza de 40 H.P de Luis López, president del Club. 


Ramon Casas conduïnt el seu Delaunay Beleville,
amb Apel.les Mestres i la seva esposa

Tot i que potser no el va arribar a comprar, si que Ramon Casas es va deixar fotografiar amb un automòbil Le Passe par tout, marca que venia Pere Romeu en la seva botiga del passeig de Gràcia 70, una foto que va servir de portada pel número d'octubre de 1906 del setmanari Los Deportes



Durant el mes d’abril de 1908 Ramon Casas va realitzar el cartell per La Copa Catalunya que tenia lloc el 28 de maig a Sitges. A Los Deportes, 30 abril de 1908, diuen que:

Afegeix la llegenda
“Todos los detalles están previsto y actualmente hállase ya terminado el cartel, obra del eminente artista don Ramon Casas, que con su maestría indiscutible ha trasladado al lienzo una escena de automovilismo en las carreteras de Sitjes, reproduciendo un paisaje de luminosidad incomparable.” (sic.) 

Quadre original de Ramon Casas del que va sortir el cartell.
Es tracta d'una vista de la carretera de Sant Bàrbara, amb la creu de Ribes
i al fons es pot veure La Punta de Sitges.



Tot i que Casas va estar a Sitges durant la Copa i  va participar en la seva organització, ell no hi va córrer, cosa que sí que va fer el seu gran amic Pere Romeu amb un POA, amb el que no va aconseguir un gran resultat. Aquesta va ser la darrera aparició pública de Romeu, que moriria el 23 de desembre d’aquell mateix anys, just en fa 108.  

L'any 1909, de nou a les carreres de Sitges el motor en va ser el protagonista, però també les moltes noies que van assistir a l'acte, entre les que hi trobem les germanes i conegudes de Ramon Casas, les quals van acostar-se fins allà amb el cotxe del pintor. 


Afegeix la llegenda


Però aquest gran cotxe de Ramon Casas va tenir altres utilitats més enllà de les curses i els viatges. A La Vanguardia del 26 de juliol de 1907 ens dieu que quan la Junta de Museus va adquirir la taula del mestre Alfons, “La degollació de Sant Cugat” , obra que va ser col.locada amb Museu de Barcelona, el trasllat de la peça des de Sant Cugat al museu es va realitzar amb el cotxe del pintor, el qual conduïa el vehicle acompanyat per una comissió formada per Casellas, Cabot Pijoan i Gandía. 

I tornant al peu de foto “original” de Casas i uns amics dalt del Vis a Vis (pq segueixo dient que el que aguanta la plataforma és un gat  hidràulic de fusta i no pas un atleta), podríem dir que hi ha vegades que la “realitat supera la ficció”.  A La Veu de Catalunya, a finals del mes d' agost de 1903 llegim:

 “El dilluns se feu al Autogarage del senyor Truco del carrer de las Corts, la presentació, devant d’un grupo d’inteligents, del jove atleta senyor Nicolau.

Aquest senyor dotat d’uns muscles poderosissims, feu diferentas provas de forsa entre les quals cridares forsa l’atenció el pas per sobre d’ell d’un automòbil ab quadre personas, quin per considerable no solzament el resistí, sin que fins el sostingui pel seu sol esfors durant uns quants segons”.  (sic.)

Si es coneix l’existència d’aquest “espectacle de força” del Sr. Nicolau, i es mira de reüll, i sense ampliar,  la foto de Casas amb els amics dalt del cotxe, durant un segon es pot veure com un home acotat que aguanta la fusta. Però el show real va anar més enllà, tal com ens demostren les detallades explicacions de com va ser la posada en escena, i que ens donen a l'article Un Nuevo Hércules, publicat al setmanari  Los Deportes del 20 de setembre de 1903. Un muntatge molt més complicat que va necessitar un espai molt més ample que el que ens mostra la fotografia, i que va ser seguit per un nombre gran d’espectadors i curiosos… i entre els que sembla que Ramon Casas no hi formava part, ja que a les cròniques no en fan referència.  
Los Deportes, 20 setembre 1903


Doncs res, fins aquí la meva curiositat sobre la possibilitat de tenir 4 cotxes en tres anys… o quina vida la dels burgesos de principis del XX!


Afegeix la llegenda
Ramon Casas va ser un gran pintor, això ningú ho dubta, excepte qui li atribueix obres "una mica dubtoses",  però els seus amics, quan el tenien que retratar, com aquesta caricatura que li va fer en Bagaria l'any 1910, no obliden col.locar-li un automòbil al costat.... unes obres que van ser exposades a la galeria Fayans Catalans durant el mes de març de 1910 i que explicaven molt del caràcter i personalitat d'alguns dels retratats... sinó mireu com veia a Miquel Utrillo.... 


El dia 4 de gener de 2017 farà 151 anys que va néixer Ramon Casas a Barcelona. Ha passat un any des de la primera píndola-article dedicada al pintor, i ja en farà 7 que van enderrocar la seva casa a Sitges.... Cada final d'any acostumo a fer un resum de que m'ha passat aquests 365 dies anteriors i que espero pels 365 dies que venen... doncs aquest any ho deixo amb aquests articles, 10, que m'han servit per homenatjar, a la meva manera, l'aniversari de Ramon Casas.....  moltes felicitats i per 150 anys més!!! 





- L'any Ramon Casas, Sitges i el pitjor accident d'automòbil a les costes del Garraf. Coses d'absències, aniversaris i cotxes

-Cara a cara entre Ramon Casas i Lluís Graner o l'enigma dels panells del teatre Líric.

-Píndola per l'any Ramon Casas. ¡ A los toros!

-Píndoles per l'any Ramon Casas 2: La senyoreta B o Àngles Burés de Juncadella.

- Qui era el senyor Bofill de Sitges que va pintar Santiago Rusiñol. Quina relació tenia amb Ramon Casas?

- Carta al president Puigdemont per l'Any Ramon Casas

- Nova píndola per l'any Ramon Casas. El retrat del ceramista Josep Guardiola i Bonet.

- La Doctora Marthe Francillon vs. el pintor Maurice Lobre. Nova píndola de l'Any Ramon Casas

- Toros i Toreros. Nova píndola de l'Any Ramon Casas

i la d'avui..... que es complementa amb altres articles d'anys anteriors com aquests, que formen part dels 449 texts publicats aquí al llarg dels 10 anys del blog.... que aquest 2017 també estarà d'aniversari!!!

- Part de la col.lecció d'art que Ramon Casas tenia al Monestir de Sant Benet de Bages surt a subhasta de forma "anònima"

- La casa Rocamora (can Xicarrons) de Sitges es mereix el futur que li espera?. 

- Errors esmenables o com a mínim imputables. La importància de la bibliografia i/o autoria. 

- Que hauria passat si Charles Deering s'hagués quedat a Sitges ara fa 90 anys? 

- Feliç any nou des de Sitges!!! Ets pols i en pols et convertiràs...

i un molt especial... que seria un bon (repetit, reiterat, insistent) desig pel 2017..... 

- Conversió de la Casa Rocamora en Museu Ramon Casas i Pinacoteca de Sitges. 



MOLT BON ANY A TOTS!!!!



15 de des. 2016

TOROS I TOREROS. NOVA PÍNDOLA DE L'ANY RAMON CASAS

Després del blíster, tal com un lector va anomenar el darrer article sobre el pintor Maurice Lobre,  avui us intento baixar la dosi amb una nova “píndola” sobre Ramon Casas, que per la temàtica pot completar dues altres “píndoles” anteriors, com és l’article sobre el quadre "A los toros”, i el que tractava sobre el Retrat de la Senyoreta B.

El tema d’avui és molt torero...... i comença amb la visió d’un quadre de Ramon Casas pintat entre durant l’estiu de 1906  per encàrrec del seu gran amic, el nord-americà Charles Deering.




L’obra, que es titula Preparació per la “Corrida”, té una mida de 142 x 192 cm i actualment es conserva en una col.lecció privada de Miami, ciutat on Deering tenia una de les seves residncies, i on es va instal.lar l’any 1921 quan va marxar de Sitges, emportant-se amb ell totes les seves obres d’art, una història que explica Isabel Coll en el seu llibre Charles Deering and Ramon Casas. A friendship in Art, editat per la Northwestern University de Chicago l’any 2013.


A la revista setmanal La Fiesta nacional, publicada a Barcelona i que com molt bé es dedueix del seu títol es dedica principalment a tractar el tema dels toros, el dia 31 de gener de 1907, al número 139, David García escriu un interessant article en el que s’explica com Ramon Casas va concebre aquest quadre, un text que acompanya amb tres fotografies molt taurines de Ramon Casas que ens demostren que l’obra ja estava finalitzada al moment de publicar-se la revista. 



                

Ens diu que una tarda  d’estiu, mentre un grup de tertulians es trobaven al “clasico circo de la Barceloneta” per parlar de toros, un “mozo de plaza que, señalándonos la puerta de caballos, nos dijo: “¿Han visto ustedes aquel hombre que está pintando ahí dentro?”.



Plaça El Torín, a Barcelona

Quan parla del "circ de la Barceloneta" es refereix El Torín, la primera plaça de toros construïda a Barcelona per l'arquitecte Josep Fontserè al barri de la Barceloneta. La plaça, que es va inaugurar l'any 1834 i es va tancar l'any 1923, era un lloc habitual de Ramon Casas des dels seus inicis, ja que moltes de les obres de temàtica taurina que va pintar durant els anys 80 tenien aquesta plaça con escenari. 


Toreros a El Torín, de Barcelona.


El text segueix amb unes afirmacions que, sense ser el senyor García crític especialista en temes d’art, ja ens el deixa perfectament descrit, tant en l’àmbit personal com en l’ artístic:

En efecto, vimos aquel hombre, según gráfica expresión del mono sabio, que estaba detrás de la tela, acercándose o separándose de ella a intervalos. 
El chorro de luz que entraba por el patio de caballos al recortar la silueta del pintor, envolvíala en espesa penumbra que no dejaba percibir sus facciones. Nos acercamos al lienzo todo lo posible, al mismo tiempo que aquel hombre nos saludaba con la distracción del que tiene su espíritu puesto en lo que ejecuta. Lo reconocimos en seguida y contestamos al saludo. Aquel hombre.... era Ramon Casas.
Vestido con modesto traje de algodón azul, como simple mecánico y sentado enfrente de su lienzo trazaba en él las líneas generales del cuadro que empezaba, y aquel encaje, aquel boceto, denotaban la personalidad de su autor.
En aquellas cuatro rayas veíase claramente el conjunto del cuadro (...)
A los pocos días, cuando ya la pintura había ocultado el prosáico color de la tela, cuando la cosa respiraba ambiente, empezó la colocación de figuras.
Cabañil fué uno de los modelos elegidos.
Dos horas enteras pasábase el piquero, aprisionado en el ceñido y pesado traje de lidia, mondado en un esqueleto rocín, dejando caer el cuerpo adelante y con el brazo estirado en demanda de ¡otro palo! Y así estuvieron un día, y otro día y otro... (...)
Veíanlo vestir casi como ellos, veíanlo llegar a la plaza a pie, con su estuche de pintura debajo del brazo, alternaba con ellos en sus conversaciones y era uno de tantos.
Luego, cuando de pronto le vieron llegar en su magestuoso y elegante automóvil, cuando se apercibieron de que el pintor tenía criados y coches fué el señor Casas...
Cuando agradeció con esplendideces las íntimas molestias que ocasionara, entonces aquel hombre fué D. Ramon..
Por fin, se terminó el cuadro. 
El banderillero Cervera hizo de modelo para el torero que hay a la izquierda. Al modesto lidiador le cupo esa suerte. Puede estarle agradecido a don Ramon; él le proporcionó muchas más ocasiones que Abelardo, de vestirse el traje de luces.
En las últimas sesiones colocó, al piquero, abrochándose la calzona, que es tal vez la figura más justa del lienzo.
El colorido espléndido del fondo y el agrisado ambiente del primer término al contrastar en las figuras, las avalora grandemente.
Aquello huele a toro, es una escena arrancada de la realidad; los componentes del cuadro viven y sienten.
El caballo, en primer término, diríase que está aguardando con benévola resignación el momento de acudir al sacrificio. 
Tal es el relieve del cuadro, que uno de los novilleros que últimamente torearon en nuestra capital al verlo exclamó:
- ¡Zuperió!, zuperió! Y dirigiéndose a Casas, mostrándole el picador de segundo término, le dijo:
-Aluego gorverà ozté a eze piquero p’acá....
El hombre veía hondo, y no se le escapaba que aquella figura, lo mismo que estaba pintada por la espalda, debíalo estar por la parte opuesta y era fácil moverla cual muñeco.
¡Lástima grande que Ramon Casas no exponga su magistral obra!
Pero tiene el tiempo limitado; aún húmeda la pintura, saldrá esa joya de arte, netamente español, para lejanas tierras. 
Un millonario de Chicago, encargó a Casas una colección de cuadros de toros, además de quedarse con toto lo que D. Ramon tenía en su estudio referente a nuestra fiesta favorita.
Y ahora, bien podremos decir que Casas meterá los toros en Chicago.
Su carácter, extraordinariamente afable y sencillo, le capta inmediatamente las simpatías de cuantos le rodean.
Abusando de su benevolencia, le molestamos infinidad de veces en su estudio.
Tiene allí entre multitud de cuadros, los retratos de Bombita-Chico y Minuto de un valor artístico inestimable.
La sonrisa entrecortada de Ricardo y el aspecto vivaracho de Enrique Vargas, han hallado en Ramon Casas su mejor interprete. 
Casas es aficionado a la fiesta de toros; le gusta por su grandeza, por su obra, por ese carácter especial de nuestro espectáculo.
El vé las corridas de toro en conjunto, no en detalle; como también veréis conjunto y no detalle en sus obras. (...)

El text, que no he copiat íntegrament, va il.lustrat amb tres imatges. 






La primera ens presenta al pintor al seu taller barceloní observant dos els retrats dels dos toreros, i amb la presència d’un dels seus quadres més reconeguts, La Cigarreta, que forma part de la Col.lecció de Montserrat. I penjant a la paret, sembla que reconeixem el retrat d’Elisa Casas, tot i que en el quadre actual, de 114x 70,5 cm que forma part de la col.lecció del MNAC, i que està datat en l’any 1888, el retrat de la model acaba a mitges cames, i el que veiem a la foto és de cos sencer, igual que el retrat que Casas va fer el mateix any a la seva germana Montserrat, de mides més grans, 202 x 92 cm, i que es conserva a la Col.lecció del Banco Hispano Americano. Però això ja ho mirarem, ara tornem als toreros....

  

Els dos toreros retratats eren Ricardo Torres, conegut com El Bombita, i Enrique Vargas, conegut com Minuto, sobrenom, aquest darrer, que coneixem gràcies a les explicacions de David Garcia al text de 1907 que, per cert, també ens diu que a Torres el coneixen com Bombita-Chico, ja que era el petit de tres germans toreros que es coneixen tots com Bombita (Manuel, Ricardo y Emilio).

           

A la segona fotografia podem veure a Ramon Casas pintant el quadre citat des de la mateixa plaça de Toros. Al fons podem veure el picador que li fa de model, que García ens diu que era conegut com Cabañil. També ens explica que va ser un banderiller de Cervera, el que li va servir de model per al torero que hi ha a l’esquerra del quadre.


I la darrera imatge és la de Ramon Casas des de les barreres de la plaça, observant el seu gran quadre acabat, que es troba a la mateixa arena....
  


I aquí vull per un punt i a part per parlar una mica sobre un dels dos toreros que va retratar  Ramon Casas. 

Durant l’estiu de 1914, any que Deering i la seva filla van passar dos mesos a la seva casa sitgetana, el Maricel. La seva arribada al poble va tenir lloc a principis del mes de juny, i el descans era merescut, després del viatge que havien realitzat fins arribar a Sitges. Al Baluard de Sitges del 14 de juny de 1914 ens diuen: “Com s’esperva, a mitj dia del dimarts arriva a son esplendit casal de Maricel, el millonari nort-americà, nostre respectable i distingit amic Mr. Carles Deering, amb sa gentil i simpàtica filla Miss Marion Deering, acompanyats del genial artista D. Ramon Casas.
Venen d’admirar les principals belleses de la regió andalusa fent el viatge en automòvil, amb el qual arrivaren a nostra vila (sic.)

Aquests van ser uns mesos de gran activitat, ja que la setmana següent Deering, Casas i l’actor Enric Borrás van fer una excursió de Sitges al monestir de Santes Creus, així com a Sant Benet de Bages, tal i com llegim al Baluard de Sitges del 28 de juny de 1914: “A les vuit del matí del passat dilluns sortí d’aquesta vila en automóvil per a la possessió de Sant Benet de Bages, propietat de Ramon Casas, i després a París, el distingit senyor bon amic nostre i propietari de Maricel, Mr. Carles Deering amb sa gentil i distingida filla Miss Marion, la qual el dia 4 del prop-vinent mes de juliol contraurà matrimoni a la capital de França, amb un ilustre personalitat del Nort-Amèrica”. 


I els pocs dies que es quedaven a Sitges, també revien diverses visites, com la del Torero Bombita, una notícia que es va publicar a l’Eco de Sitges el 5 de juliol de 1914.

"El miércoles último visitó nuestra villa, invitado por nuestros amigos don Agapito Casas y Gonzalo Masó, el conocido maestro en el arte del toreo don Ricardo Torres, conocido por Bombita. La expedición les resultó muy agradable, quedando admirados de Marycel, del Cau Ferrat y de la población en general".



Ricardo Torres Reina (Tomares, Sevilla, 20/2/1979-Sevilla, 29/11/ 1936), va ser un dels toreros més importants dels anys de canvi de segle. Amic de Ramon Casas des de principis del segle XX, quan el pintor el va retratar.
Ricardo Torres es va casar amb una molt jove Regordosa Jover (Barcelona, ?-1920) filla de l’industrial català Roman Regordosa Soldevila i d’Hortensia Jover Cucurny.  Així doncs, era cosina germana de la protagonista d’un altre quadre de Ramon Casas que també va ser una “´pindola”: la senyoreta B”, és a dir, Àngels Burés Regordosa, que era la filla d’Eulàlia Regordosa Soldevila... i aquí podeu seguir llegint “vida i miracles” d’aquesta branca familiar




De la parella Torres Regordosa sabem que durant el mes d’abril de 1905, d’una manera o altra, ja es coneixien. A la revista El Enano s’escriu sobre les Corridas de Toros a Sevilla, i de la corrida inaugural diu: “Bomba chico brinda a la señorita Maria Regodosa, hija del rico fabricante catalán D. Román, y hace una faena desconfiada y larga, recetando un pinchazo caído..”.  

Sobre aquesta dedicatoria, en va parlar el seu net, Ricardo Torres Rocamora, unes declacions que poderu llegir aquí, i que resumeixo en : “en cierta ocasión, María Regordosa acudió a los toros a ver a Bombita, y cuando el diestro le brindó un toro lanzándole la montera, Doña María le quitó el alfiler de corbata a su padre y se la devolvió a Don Ricardo, quedando en evidencia cierta relación”. 




Aquí hi ha diverses contradiccions en les dades que tenim. En algunes necrològique de quan mor Maria, ens diuen que tenia 22 anys. Això suposaria que la noia havia nascut l'any 1898 i que  aquell mes d’abril de 1905, Maria Regordosa tenia 7 anys.... una diferència d’edat insalvable en aquell moment.... Tot això em fa pensar que em més normal és que Maria al morir tingués 32 anys, per tant que va néixer cap a l'any 1889 i que el dia del "brindis" en tenia 17.... una diferència d'edat de 10 anys que amb el pas del temps, es va convertir en un amor “de pel.lícula”, i la parella es va prometre durant el mes de desembre de 1918 i es va casar a mitjans de juliol de 1919 a la finca “Torre Na Joana” del poble de Montcada i Reixac, gran finca propietat de Maria Regordosa per herència de la seva àvia materna, i que actualment també es coneix com a Torre Bombita i de la que en podeu llegir un interessant article en aquest blog Montcada post... . 

Els testimonis de la núvia van ser els seu cosins germans, Francisco Burés Regordosa  i  Mariano Recolons Regordosa; i per part del nuvi els altres dos Bombitas, els seus germans Emilio i Manuel, de Sevilla. 



Quan Ricardo i Maria es van casar, ja feia uns anys, des de 1913, que Ricardo havia deixat el toreig, però es dedicava a la cria de toros a les seves finques andaluses. Pel seu casament es va traslladar a Barcelona, i Maria li va cedir les grans finques que tenia a Montcada per a que creari una gran ramaderia, amb la reforma de la masia antiga, i amb la construcció de nous edificis, a imatge de les “ganaderies sevillanas”. Però la felicitat de la parella i els grans projectes conjunts van durar molt poc, ja que Maria Regordosa va morir a Barcelona durant el mes de juliol de 1920,  a conseqüència del part del seu primer i únic fill, Roman Torres Regordosa. Amb el temps, Roman va tenir un fill Ricardo Torres Rocamora.


Maria Regordosa, ja des de molt jove, havia anat reunint una important col.lecció d’art i d’indumentària, formada per joies, vanos, tapissos, vestits regionals, mobles.... peces que van ser exposades durant el mes de maig de l’any 1935 en una mostra organitzada pels Amics dels Museus de Catalunya al Museu de les Arts Decoratives de Pedralbes, una exposició que Ricardo Torres  va plantejar com un homenatge a la seva difunta esposa. Durant l’acte d’inauguració de la mostra també es va obrir la sala que portava el nom de la col.leccionista i on s’hi van exposar permanentment els vestits regionals que formaven part de la seva col.lecció i que el marit va deixar en dipòsit al museu. 

Una afició de col.leccionar obres d’art tèxtil que compartia amb  el seu contemporani Manuel Rocamora Vidal (1892-1976), cunyat de Catalina Nieto Casas, la que fou la neboda de Ramon Casas.



I avui, dia 17 de gener de 2017, modifico la meva "teoria" sobre la possibilitat de que el "traje de luces" que s'exposa a la mostra de l'any Casas que té lloc al Maricel de Sitges fos un regal de El Bombita a Rusiñol o a Deering.




Aquest peça que pertany a la col.lecció del Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, persona que, a diferència del seu amic Casas, mai va mostrar una excessiva predilecció per l'art del toreig, va entrar a formar part del museu sitgetà a finals del mes de gener de 1907. Al Baluard de Sitges del dia 2 de març de 1907 llegim:

"El senyor Rusiñol també ha duc al "Cau Ferrat" un "traje de luces" que li regalà el matador de toros Fuentes y que és una verdadera joya entre las del seu género" (sic)

A Mundo Gráfico d'abril de 1913 apareix aquesta foto de Rusiñol escoltant atentament al torero Antonio Fuentes durant el banquet d'honor celebrat a Barcelona. 



Així doncs ara ja ho tinc clar... el torero era Antonio Fuentes y Zurita (Sevilla, 1869-1938) el qual va pendre l'alternativa  tenint com a un dels testimonis i companys d'aquest dia tan especial, al mateix Ricardo Torres, el Bombita, amb el que apareix a la foto d'aquí sota... (Machaquito, el Bombita i Antonio Fuentes).





I aquí ja ho deixo... tenia la voluntat de no tonar-vos a "atipar" però em sembla que de nou us he fet empassar un altre blíster sencer...