15 de des. 2016

TOROS I TOREROS. NOVA PÍNDOLA DE L'ANY RAMON CASAS

Després del blíster, tal com un lector va anomenar el darrer article sobre el pintor Maurice Lobre,  avui us intento baixar la dosi amb una nova “píndola” sobre Ramon Casas, que per la temàtica pot completar dues altres “píndoles” anteriors, com és l’article sobre el quadre "A los toros”, i el que tractava sobre el Retrat de la Senyoreta B.

El tema d’avui és molt torero...... i comença amb la visió d’un quadre de Ramon Casas pintat entre durant l’estiu de 1906  per encàrrec del seu gran amic, el nord-americà Charles Deering.




L’obra, que es titula Preparació per la “Corrida”, té una mida de 142 x 192 cm i actualment es conserva en una col.lecció privada de Miami, ciutat on Deering tenia una de les seves residncies, i on es va instal.lar l’any 1921 quan va marxar de Sitges, emportant-se amb ell totes les seves obres d’art, una història que explica Isabel Coll en el seu llibre Charles Deering and Ramon Casas. A friendship in Art, editat per la Northwestern University de Chicago l’any 2013.


A la revista setmanal La Fiesta nacional, publicada a Barcelona i que com molt bé es dedueix del seu títol es dedica principalment a tractar el tema dels toros, el dia 31 de gener de 1907, al número 139, David García escriu un interessant article en el que s’explica com Ramon Casas va concebre aquest quadre, un text que acompanya amb tres fotografies molt taurines de Ramon Casas que ens demostren que l’obra ja estava finalitzada al moment de publicar-se la revista. 



                

Ens diu que una tarda  d’estiu, mentre un grup de tertulians es trobaven al “clasico circo de la Barceloneta” per parlar de toros, un “mozo de plaza que, señalándonos la puerta de caballos, nos dijo: “¿Han visto ustedes aquel hombre que está pintando ahí dentro?”.



Plaça El Torín, a Barcelona

Quan parla del "circ de la Barceloneta" es refereix El Torín, la primera plaça de toros construïda a Barcelona per l'arquitecte Josep Fontserè al barri de la Barceloneta. La plaça, que es va inaugurar l'any 1834 i es va tancar l'any 1923, era un lloc habitual de Ramon Casas des dels seus inicis, ja que moltes de les obres de temàtica taurina que va pintar durant els anys 80 tenien aquesta plaça con escenari. 


Toreros a El Torín, de Barcelona.


El text segueix amb unes afirmacions que, sense ser el senyor García crític especialista en temes d’art, ja ens el deixa perfectament descrit, tant en l’àmbit personal com en l’ artístic:

En efecto, vimos aquel hombre, según gráfica expresión del mono sabio, que estaba detrás de la tela, acercándose o separándose de ella a intervalos. 
El chorro de luz que entraba por el patio de caballos al recortar la silueta del pintor, envolvíala en espesa penumbra que no dejaba percibir sus facciones. Nos acercamos al lienzo todo lo posible, al mismo tiempo que aquel hombre nos saludaba con la distracción del que tiene su espíritu puesto en lo que ejecuta. Lo reconocimos en seguida y contestamos al saludo. Aquel hombre.... era Ramon Casas.
Vestido con modesto traje de algodón azul, como simple mecánico y sentado enfrente de su lienzo trazaba en él las líneas generales del cuadro que empezaba, y aquel encaje, aquel boceto, denotaban la personalidad de su autor.
En aquellas cuatro rayas veíase claramente el conjunto del cuadro (...)
A los pocos días, cuando ya la pintura había ocultado el prosáico color de la tela, cuando la cosa respiraba ambiente, empezó la colocación de figuras.
Cabañil fué uno de los modelos elegidos.
Dos horas enteras pasábase el piquero, aprisionado en el ceñido y pesado traje de lidia, mondado en un esqueleto rocín, dejando caer el cuerpo adelante y con el brazo estirado en demanda de ¡otro palo! Y así estuvieron un día, y otro día y otro... (...)
Veíanlo vestir casi como ellos, veíanlo llegar a la plaza a pie, con su estuche de pintura debajo del brazo, alternaba con ellos en sus conversaciones y era uno de tantos.
Luego, cuando de pronto le vieron llegar en su magestuoso y elegante automóvil, cuando se apercibieron de que el pintor tenía criados y coches fué el señor Casas...
Cuando agradeció con esplendideces las íntimas molestias que ocasionara, entonces aquel hombre fué D. Ramon..
Por fin, se terminó el cuadro. 
El banderillero Cervera hizo de modelo para el torero que hay a la izquierda. Al modesto lidiador le cupo esa suerte. Puede estarle agradecido a don Ramon; él le proporcionó muchas más ocasiones que Abelardo, de vestirse el traje de luces.
En las últimas sesiones colocó, al piquero, abrochándose la calzona, que es tal vez la figura más justa del lienzo.
El colorido espléndido del fondo y el agrisado ambiente del primer término al contrastar en las figuras, las avalora grandemente.
Aquello huele a toro, es una escena arrancada de la realidad; los componentes del cuadro viven y sienten.
El caballo, en primer término, diríase que está aguardando con benévola resignación el momento de acudir al sacrificio. 
Tal es el relieve del cuadro, que uno de los novilleros que últimamente torearon en nuestra capital al verlo exclamó:
- ¡Zuperió!, zuperió! Y dirigiéndose a Casas, mostrándole el picador de segundo término, le dijo:
-Aluego gorverà ozté a eze piquero p’acá....
El hombre veía hondo, y no se le escapaba que aquella figura, lo mismo que estaba pintada por la espalda, debíalo estar por la parte opuesta y era fácil moverla cual muñeco.
¡Lástima grande que Ramon Casas no exponga su magistral obra!
Pero tiene el tiempo limitado; aún húmeda la pintura, saldrá esa joya de arte, netamente español, para lejanas tierras. 
Un millonario de Chicago, encargó a Casas una colección de cuadros de toros, además de quedarse con toto lo que D. Ramon tenía en su estudio referente a nuestra fiesta favorita.
Y ahora, bien podremos decir que Casas meterá los toros en Chicago.
Su carácter, extraordinariamente afable y sencillo, le capta inmediatamente las simpatías de cuantos le rodean.
Abusando de su benevolencia, le molestamos infinidad de veces en su estudio.
Tiene allí entre multitud de cuadros, los retratos de Bombita-Chico y Minuto de un valor artístico inestimable.
La sonrisa entrecortada de Ricardo y el aspecto vivaracho de Enrique Vargas, han hallado en Ramon Casas su mejor interprete. 
Casas es aficionado a la fiesta de toros; le gusta por su grandeza, por su obra, por ese carácter especial de nuestro espectáculo.
El vé las corridas de toro en conjunto, no en detalle; como también veréis conjunto y no detalle en sus obras. (...)

El text, que no he copiat íntegrament, va il.lustrat amb tres imatges. 






La primera ens presenta al pintor al seu taller barceloní observant dos els retrats dels dos toreros, i amb la presència d’un dels seus quadres més reconeguts, La Cigarreta, que forma part de la Col.lecció de Montserrat. I penjant a la paret, sembla que reconeixem el retrat d’Elisa Casas, tot i que en el quadre actual, de 114x 70,5 cm que forma part de la col.lecció del MNAC, i que està datat en l’any 1888, el retrat de la model acaba a mitges cames, i el que veiem a la foto és de cos sencer, igual que el retrat que Casas va fer el mateix any a la seva germana Montserrat, de mides més grans, 202 x 92 cm, i que es conserva a la Col.lecció del Banco Hispano Americano. Però això ja ho mirarem, ara tornem als toreros....

  

Els dos toreros retratats eren Ricardo Torres, conegut com El Bombita, i Enrique Vargas, conegut com Minuto, sobrenom, aquest darrer, que coneixem gràcies a les explicacions de David Garcia al text de 1907 que, per cert, també ens diu que a Torres el coneixen com Bombita-Chico, ja que era el petit de tres germans toreros que es coneixen tots com Bombita (Manuel, Ricardo y Emilio).

           

A la segona fotografia podem veure a Ramon Casas pintant el quadre citat des de la mateixa plaça de Toros. Al fons podem veure el picador que li fa de model, que García ens diu que era conegut com Cabañil. També ens explica que va ser un banderiller de Cervera, el que li va servir de model per al torero que hi ha a l’esquerra del quadre.


I la darrera imatge és la de Ramon Casas des de les barreres de la plaça, observant el seu gran quadre acabat, que es troba a la mateixa arena....
  


I aquí vull per un punt i a part per parlar una mica sobre un dels dos toreros que va retratar  Ramon Casas. 

Durant l’estiu de 1914, any que Deering i la seva filla van passar dos mesos a la seva casa sitgetana, el Maricel. La seva arribada al poble va tenir lloc a principis del mes de juny, i el descans era merescut, després del viatge que havien realitzat fins arribar a Sitges. Al Baluard de Sitges del 14 de juny de 1914 ens diuen: “Com s’esperva, a mitj dia del dimarts arriva a son esplendit casal de Maricel, el millonari nort-americà, nostre respectable i distingit amic Mr. Carles Deering, amb sa gentil i simpàtica filla Miss Marion Deering, acompanyats del genial artista D. Ramon Casas.
Venen d’admirar les principals belleses de la regió andalusa fent el viatge en automòvil, amb el qual arrivaren a nostra vila (sic.)

Aquests van ser uns mesos de gran activitat, ja que la setmana següent Deering, Casas i l’actor Enric Borrás van fer una excursió de Sitges al monestir de Santes Creus, així com a Sant Benet de Bages, tal i com llegim al Baluard de Sitges del 28 de juny de 1914: “A les vuit del matí del passat dilluns sortí d’aquesta vila en automóvil per a la possessió de Sant Benet de Bages, propietat de Ramon Casas, i després a París, el distingit senyor bon amic nostre i propietari de Maricel, Mr. Carles Deering amb sa gentil i distingida filla Miss Marion, la qual el dia 4 del prop-vinent mes de juliol contraurà matrimoni a la capital de França, amb un ilustre personalitat del Nort-Amèrica”. 


I els pocs dies que es quedaven a Sitges, també revien diverses visites, com la del Torero Bombita, una notícia que es va publicar a l’Eco de Sitges el 5 de juliol de 1914.

"El miércoles último visitó nuestra villa, invitado por nuestros amigos don Agapito Casas y Gonzalo Masó, el conocido maestro en el arte del toreo don Ricardo Torres, conocido por Bombita. La expedición les resultó muy agradable, quedando admirados de Marycel, del Cau Ferrat y de la población en general".



Ricardo Torres Reina (Tomares, Sevilla, 20/2/1979-Sevilla, 29/11/ 1936), va ser un dels toreros més importants dels anys de canvi de segle. Amic de Ramon Casas des de principis del segle XX, quan el pintor el va retratar.
Ricardo Torres es va casar amb una molt jove Regordosa Jover (Barcelona, ?-1920) filla de l’industrial català Roman Regordosa Soldevila i d’Hortensia Jover Cucurny.  Així doncs, era cosina germana de la protagonista d’un altre quadre de Ramon Casas que també va ser una “´pindola”: la senyoreta B”, és a dir, Àngels Burés Regordosa, que era la filla d’Eulàlia Regordosa Soldevila... i aquí podeu seguir llegint “vida i miracles” d’aquesta branca familiar




De la parella Torres Regordosa sabem que durant el mes d’abril de 1905, d’una manera o altra, ja es coneixien. A la revista El Enano s’escriu sobre les Corridas de Toros a Sevilla, i de la corrida inaugural diu: “Bomba chico brinda a la señorita Maria Regodosa, hija del rico fabricante catalán D. Román, y hace una faena desconfiada y larga, recetando un pinchazo caído..”.  

Sobre aquesta dedicatoria, en va parlar el seu net, Ricardo Torres Rocamora, unes declacions que poderu llegir aquí, i que resumeixo en : “en cierta ocasión, María Regordosa acudió a los toros a ver a Bombita, y cuando el diestro le brindó un toro lanzándole la montera, Doña María le quitó el alfiler de corbata a su padre y se la devolvió a Don Ricardo, quedando en evidencia cierta relación”. 




Aquí hi ha diverses contradiccions en les dades que tenim. En algunes necrològique de quan mor Maria, ens diuen que tenia 22 anys. Això suposaria que la noia havia nascut l'any 1898 i que  aquell mes d’abril de 1905, Maria Regordosa tenia 7 anys.... una diferència d’edat insalvable en aquell moment.... Tot això em fa pensar que em més normal és que Maria al morir tingués 32 anys, per tant que va néixer cap a l'any 1889 i que el dia del "brindis" en tenia 17.... una diferència d'edat de 10 anys que amb el pas del temps, es va convertir en un amor “de pel.lícula”, i la parella es va prometre durant el mes de desembre de 1918 i es va casar a mitjans de juliol de 1919 a la finca “Torre Na Joana” del poble de Montcada i Reixac, gran finca propietat de Maria Regordosa per herència de la seva àvia materna, i que actualment també es coneix com a Torre Bombita i de la que en podeu llegir un interessant article en aquest blog Montcada post... . 

Els testimonis de la núvia van ser els seu cosins germans, Francisco Burés Regordosa  i  Mariano Recolons Regordosa; i per part del nuvi els altres dos Bombitas, els seus germans Emilio i Manuel, de Sevilla. 



Quan Ricardo i Maria es van casar, ja feia uns anys, des de 1913, que Ricardo havia deixat el toreig, però es dedicava a la cria de toros a les seves finques andaluses. Pel seu casament es va traslladar a Barcelona, i Maria li va cedir les grans finques que tenia a Montcada per a que creari una gran ramaderia, amb la reforma de la masia antiga, i amb la construcció de nous edificis, a imatge de les “ganaderies sevillanas”. Però la felicitat de la parella i els grans projectes conjunts van durar molt poc, ja que Maria Regordosa va morir a Barcelona durant el mes de juliol de 1920,  a conseqüència del part del seu primer i únic fill, Roman Torres Regordosa. Amb el temps, Roman va tenir un fill Ricardo Torres Rocamora.


Maria Regordosa, ja des de molt jove, havia anat reunint una important col.lecció d’art i d’indumentària, formada per joies, vanos, tapissos, vestits regionals, mobles.... peces que van ser exposades durant el mes de maig de l’any 1935 en una mostra organitzada pels Amics dels Museus de Catalunya al Museu de les Arts Decoratives de Pedralbes, una exposició que Ricardo Torres  va plantejar com un homenatge a la seva difunta esposa. Durant l’acte d’inauguració de la mostra també es va obrir la sala que portava el nom de la col.leccionista i on s’hi van exposar permanentment els vestits regionals que formaven part de la seva col.lecció i que el marit va deixar en dipòsit al museu. 

Una afició de col.leccionar obres d’art tèxtil que compartia amb  el seu contemporani Manuel Rocamora Vidal (1892-1976), cunyat de Catalina Nieto Casas, la que fou la neboda de Ramon Casas.



I avui, dia 17 de gener de 2017, modifico la meva "teoria" sobre la possibilitat de que el "traje de luces" que s'exposa a la mostra de l'any Casas que té lloc al Maricel de Sitges fos un regal de El Bombita a Rusiñol o a Deering.




Aquest peça que pertany a la col.lecció del Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, persona que, a diferència del seu amic Casas, mai va mostrar una excessiva predilecció per l'art del toreig, va entrar a formar part del museu sitgetà a finals del mes de gener de 1907. Al Baluard de Sitges del dia 2 de març de 1907 llegim:

"El senyor Rusiñol també ha duc al "Cau Ferrat" un "traje de luces" que li regalà el matador de toros Fuentes y que és una verdadera joya entre las del seu género" (sic)

A Mundo Gráfico d'abril de 1913 apareix aquesta foto de Rusiñol escoltant atentament al torero Antonio Fuentes durant el banquet d'honor celebrat a Barcelona. 



Així doncs ara ja ho tinc clar... el torero era Antonio Fuentes y Zurita (Sevilla, 1869-1938) el qual va pendre l'alternativa  tenint com a un dels testimonis i companys d'aquest dia tan especial, al mateix Ricardo Torres, el Bombita, amb el que apareix a la foto d'aquí sota... (Machaquito, el Bombita i Antonio Fuentes).





I aquí ja ho deixo... tenia la voluntat de no tonar-vos a "atipar" però em sembla que de nou us he fet empassar un altre blíster sencer... 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada