FRANCESC XAVIER PARÉS BARTRA, UN EXCURSIONISTA INCANSABLE QUE ENS VA DEIXAR UN GRAN LLEGAT.


Avui penjo dos articles escrits per la periodista Maria Palau al diari El Punt-Avui, uns texts que tenen com a nexe d'unió la figura del fotògraf que va realitzar, durant els primers anys del segle XX, unes interessants imatges de les obres d'art que es conservaven al monestir aragonès de Sixena. Un patrimoni importantíssim que va patir greus conseqüències quan l'edifici va ser cremat durant els primers anys de la Guerra Civil Espanyola, i que en part es va salvar per la ràpida actuació de Gudiol... una història que segueix fins a dia d'avui,  i que molts ja coneixeu. Un litigi, una reclamació per part del Govern Aragonès al Govern de Catalunya...... una història molt llarga en el que sembla que la conservació del patrimoni és el darrer tema que importa a (alguns) polítics.

En el primer dels articles que avui he volgut copiar, es va publicar el 10 d'octubre de 2016. En ell, al parlar del "doctor fotògraf de Sixena" Maria Palau deia "en sabem el nom i ben poca cosa més sobre Francesc Xavier Parés i Bartra"... i va ser aquí, després de llegir aquest interessant article, quan se'm va obrir la llumeta....

Xavier Parés.... però si aquest era el marit de la Josefa Terradas, l'única germana casada de les Terradas Brutau de la casa de les Punxes!!!!



I és així com sorgeix el segon article, el del 8 de desembre de 2016, en el que s'expliquen algunes coses més sobre aquest personatge que va ser, des del primer dia, un dels veïns d'aquest important edifici de Puig i Cadafalch. Així com segur que va ser el doctor Parés, un personatge culte, catalanista i amb possibilitats econòmiques, un dels ideòlegs de la singular decoració de la casa de la seva esposa, un dels tres edificis que confomen aquell conjunt que sembla unitari, i en la que destaca el panell ceràmic amb el Sant Jordi, el rellotge de Sol amb un escrit de Virgili, o les inscripcions neogòtiques on llegim una frase extreta del Llibre dels Feits de Jaume I el Conqueridor, una figura històrica que sembla que va tenir una forta influència, no sols en l'arquitecte Puig i Cadafalch, sinó també en la família Terrades i Xavier Parés, tal i com es demostra amb el viatge que van fer tots a Mallorca l'any 1908, per tal de celebrar el setè centenari del rei.  


I en tota aquesta història no ens podem oblidar, més que res perquè sense ell no hauriem arribat fins aquí, del col.leccionista Jordi Barón, el qual conserva la col.lecció de fotografies de Xavier Parés. Algunes d'aquestes imatges les podeu veure a la xarxa, com les fotografies que va realitzar Parés durant una visita a Sitges durant el mes de juliol de 1911, i entre les que destaquen les que va realitzar al Celler Güell de Garraf, obra d'un altre protagonista al meu blog, l'arquitecte Francesc Berenguer. A la crònica que es va publicar de l'excursió llegim: 


Fotografia de X. Parés feta al Celler de Garraf, 1911. Col. Barón
"El dia 2, gran aplec de consocis (entre ells bon nombre de senyores y senyoretes, de les quals recordem a donya Rosa Amat, viuda de Puig y Llagostera; a les Sres de Parés, Quer y Ros;  i a les Srtes. Mercè Amat, Margarita Roig, Merè Ros, Rosa Torras y Maria Vidal) van realitzar una agradable excursió en automòbil, dirigint-se a visitar les costes y caseriu de Garraf, y la vila de Sitges, ont dinaren després de visitar el Cau Ferrat y tot quant de notable té aquella població. A la tarda sortiren cap a Sant Pere de Ribes, Canyelles y Vilafranca, retornant per Ordal y el pont del Lladoner cap a la nostra capital, ont aribaren a entrada de fosc."

Fotografia de X. Parés feta a Sitges, 1911. Col. Barón

Però Xavier Parés també va ser un asidu a la premsa del moment com el Feminal de la Ilustració Catalana, on va publicar fotografies i articles que tractaven principalment els esports de neu al Pirineu Català, així com les diverses cròniques dels viatges que publicava a la Ilustració Catalana, uns texts que sempre acompanyava de les seves fotografies o de companys del Centre Excursionista de Catalunya.  


Algunes de les dades sobre Parés que podem afegir a les publicades a l'article, que no són de rellevància, però que ens ajuden a saber alguna cosa més sobre ell i el seu orígen.

Al Boletín de medicina, cirugía y farmacia del 5 de març de 1843, en el llistat dels “individuos que solicitan ingresar en la Sociedad Médica general de socorros mútuos” apareixen com a pretendents: Juan Bartra, Metge i cirurgià del Barri de Gràcia i Jayme Parés, metge de Sant Feliu de Torelló. Al mateix boletín del 25 de juny de 1843,  a la “comisión provicial de Barcelona”, ens apareix el nom de Jaime Parés, com a metge de Sant Feliu de Torelló.

Torelló a finals del segle XIX

També consta un doctor Manuel Bonafós a Barcelona, que exerceix com a tal l’any 1796 i que l’any 1799 és Catedràtic del “real colegio de San Carlos".

El Doctor Manuel Parés i Bonafós, metge cirugià, nascut a Torelló, prop de Vic es va establir a Barcelona l'any 1864. Propietari de la Casa Archs, al carrer Nou, 31 de Torelló, i del mas Colomer, enderrocat des de 2002. El seu germà fou el mossén Ambrosio Parés i Bonafós, i la seva esposa e Dolors Bartra i Cortés, morta a Barcelona el dia 1 de novembre de 1922.

Fotografies de Torelló de Parés publicades a la Ilustració Catalana del 8 d'octubre de 1916

L’any 1896, a l’Anuari-Riera, Dolors Bartra ja consta com a vidua i propietària de l’edifici del carrer Cortes 226, en el qual hi resideix al principal. Posteriorment diuen que  és  propietàra de l’edifici de Corts Catalanes 600, pis principal, mateixa casa on moriria l’any 1922.

1904 i 1905- consta un  medico “Parés y Bartra” a  Baños Viejos, 18, mateix num que “colegio para niñas” de Marina Gaute. Quin dels dos fills metge treballava en aquesta consulta?  

La parella Parés Bartra va tenir diversos fills:

1- Joana (+24/3/1949) Viu al carrer Freixaràs 4 (carrer Freixures,4), any 1911. Esquel.la publicada a la Vanguardia diu  “ejemplo de madres de família” però no consta nom de fills ni marit…. casa mortuoria al carrer Canuda num 17. 

2- Manuel (+6/12/1944)  que va obtenir el títol de metge durant el mes de novembre 1901

3- Francesc Xavier, el nostre protagonista.

4- Maria de las Mercedes Parés Bartra (+23/10/1952) al carrer Canuda 17

5- Francesca 

6- Josep Maria  (+15/12/1950), advocat, casat amb Caritat Vives Llera (+30/12/1940). Els dos moren al pis principal de Passeig de Gràcia, 39 al costat mateix de la casa Amatller, al qual s’hi tralladen a mitjans de 1930. 
Tenen una filla, Mª Dolors Parés Vives, que es va casar amb Salvador Bordas Xammar. 

7- Maria dels Àngels (1885- + 8/4/1955) casa mortuoria al carrer Canuda 17

I tornant a Francesc Xavier Parés Bartra, ell va  obtenir el títol de Doctor en medicina durant el mes de novembre de 1898. Cinc anys més tard, el 26 de novembre de 1904,  es casà amb Josefa Terradas Brutau traslladant-se a viure a la Casa de les Punxes, on, ella va morir el 26 d'abril de 1920. 

No sabem on es van conèixer, però si que els dos passaven els estius a les cases d'estiueig familiar situades a la comarca d'Osona i separades per poc més de 30 km. Xavier Parés a Torelló, i Josepa a la Casa de Sobrevia, a Seva, edifici que fou refomat i ampliat pel mateix Puig i Cadafalch a principis del XX. 



Però durant els pocs anys que van poder passar junts, la parella  Bartra Terradas van compartir aficions, com l'excursionisme. Ell es fa soci del Centre Excursionista de Catalunya durant le segon trimestre de 1906, i ella, Josepa Terradas, durant el mes de desembre de 1911.

Fotografia de Parés realitzada a la casa d'estiueig de la família Terradas Brutau a Sobrevia, al Montseny. A la imatge, de cap a 1915, podem veure les tres germanes Terradas Brutau: Àngela, Josefa i Rosa. Col. Barón

Posterioment, després de deu anys vidu, cap a 1929-1930, Parés es casa amb Catalina Alomar Frontera. D'ella en sabem poques coses, només que, com bé diu Maria Palau a l'article, li agradaba el teatre amateur, formant part del gup “Peña Som Quinze” que va representar obres de teatre com “el Conde de Luxemburgo”, durant el mes de juny de 1933, al Teatro Parthenon, al carrer de Balmes 137, on representava el paper de Julieta. Durant el mes de maig de 1934, al mateix teatre van representar  “La holandesita”  i Catalina va fer el paper Delly. Altres membre del grup Rosita G. Albertí, Josep Maria Tintoré, Ramon Bigas, Luis Sansó…. 



I com són les coses.... Francesc Xavier Parés Bartra va morir a Barcelona el dia 27 de maig de 1955 al carrer Muntaner 382, un edifici que fa cantonada amb Descartes, i que queda a molts pocs metres de la meva casa..... i davant del qual hi passo diverses vegades cada dia. I el seu enterrament va tenir lloc a la parròquia de Santa Inés, al carrer de Sant Elies, davant de la porta de casa... però tot això va passar fa 61 anys....



Doncs us deixo amb els articles de Maria Palau, a la que li vull agraïr, de nou, el seu article. 


El doctor fotògraf de Sixena 

El desconegut Francesc Xavier Parés va viatjar el 1912 al monestir i va recollir els seus últims sospirs de grandesa 


 - BARCELONA
En sabem el nom i ben poca cosa més. Però el cert és que Francesc Xavier Parés i Bartra (Torelló, 1875-Barcelona, 1955) va ser un gran fotògraf. Ja és curiós que la feixuga actualitat del cas Sixena ha donat una mica de visibilitat a la seva enigmàtica trajectòria. Fa uns dies, el fotògraf i antiquari especialitzat en fotografia històrica Jordi Baron va sorprendre, a les xarxes socials, quan va penjar el reportatge inèdit que Parés va fer al monestir el 1912. N'hi ha per impressionar-se, perquè les imatges són precioses i donen dades reveladores dels últims sospirs de grandesa del convent abans de caure en desgràcia el 1936.
Buscar informació de Parés és complex: ha deixat pocs rastres. De moment, qui més s'ha preocupat de saber qui va ser és Baron, que fa uns deu anys va comprar el seu vast arxiu, format per més de 3.000 imatges, la gran majoria estereoscòpiques. “Vaig quedar meravellat: és del millor que he vist de fotografia de principi de segle”, diu Baron, que va començar a investigar però es va trobar amb un desert de pistes.
Sí que va esbrinar que era metge municipal i que havia presidit la secció fotogràfica del Centre Excursionista de Catalunya. Com altres aficionats a la fotografia d'aquesta entitat, va fer un munt de viatges per documentar els pobles del país. També va sortir a fora, a Espanya, Itàlia, el centre d'Europa i Egipte. Fins aquí, res que sortís de la norma. “El que ja no és tan habitual és la manera com treballava. Era molt escrupolós tant en l'aspecte tècnic, quan positivava, com en la selecció dels llocs més interessants, que li agradava que tinguessin un component social, insòlit en altres autors d'aquesta època”, precisa.
Doncs vet aquí que Sixena ha concedit la primera oportunitat a Parés per ser, si no reconegut de cop i volta, com a mínim conegut. Les fotografies que va fer al monestir (un total de nou) no tenen res, o quasi res, a envejar de les del fotògraf de referència del moment, Adolf Mas, que va trepitjar el cenobi dels Monegres un any abans, el 1911. En aquell viatge, que Parés va emprendre a principi del mes d'abril acompanyat d'una colla de socis del centre, va penetrar en altres llogarets de la comunitat veïna, com ara Montsó o Tamarit, on va documentar la recent construcció de l'imponent canal d'Aragó i Catalunya.
El seu testimoni gràfic de Sixena té el valor que reflecteix una estampa que estava a punt de desaparèixer. El monument, fundat al segle XII, va ser saquejat i incendiat pels anarquistes incontrolats als inicis de la Guerra Civil espanyola. Les imatges fan evident la decadència en què s'arrossegaven la majoria d'estances del cenobi des de feia segles, però algunes de les seves joies artístiques hi continuaven lluint amb majestuositat.
Les pintures murals (segle XIII) de la Sala Capitular, obra mestra sense parangó a la península, o el retaule d'alabastre dedicat a santa Anna (XVI), de Gabriel Joly, són algunes de les obres que van cridar l'atenció de la càmera del doctor fotògraf. Eren, certament, els seus darrers dies daurats: el foc del 1936 va massacrar-les, tot i que per sort no les va destruir del tot.
Tot allò que se'n va poder salvar es conserva des de fa anys i panys al Museu Nacional d'Art de Catalunya (els frescos, sense els seus colors originals, devorats per les flames) i al Museu de Lleida (els únics quatre fragments supervivents del retaule d'alabastre, transformats en guixos per l'acció de l'elevada temperatura assolida durant l'incendi). Un material artístic que, com se sap, Aragó ha portat als tribunals al·legant que li va ser sostret de manera il·legal.
Una altra peça que gràcies al reportatge de Parés podem apreciar tal com era en tota la seva dimensió és el retaule de la Pietat (segle XVI), del mestre de Sixena. El custodia el Museu de Lleida, però no pas sencer: li manca la taula gran del mig. I ara, per culpa del mateix litigi judicial, corre el perill de disgregar-se una mica més, ja que dos compartiments també els reclama Aragó.
Un estrany oblit
Com és possible que un llegat fotogràfic d'aquesta magnitud hagi quedat enterrat en l'oblit? “La majoria de socis acostumaven a dipositar els seus fons al Centre Excursionista, però Parés no ho va fer, i no sabem per què. Va morir sense descendència i jo vaig comprar el seu arxiu a una persona que no tenia res a veure amb la família”, revela Baron, que ha col·locat alguns positius duplicats en arxius municipals i en col·leccionistes (la sèrie de Sixena li va adquirir un particular aragonès) però la unitat del catàleg de negatius “és intocable. No es pot dispersar de cap manera”.
El món de la fotografia és un terreny trufat de tresors ocults. Hi ha tant talent pendent de descobrir que el nom de Parés pot passar per un més de la llista. I sí, però no. “És un dels grans. M'agradaria fer un llibre i una exposició”, avança Baron, un “boig de la fotografia” reclòs en el seu espai de treball, un magatzem del carrer Cervantes que és com una cambra de les meravelles del patrimoni fotogràfic català de tots els temps
Si Sixena ha servit per començar a reivindicar el treball de Parés, alguna cosa bona inesperada es traurà d'aquest conflicte tan desagradable.



El fotògraf divulgador 

Francesc Xavier Parés, el doctor que va retratar els últims sospirs de Sixena, va fer de la fotografia de principi de segle un mitjà per compartir coneixements




 - BARCELONA
Si s'hagués d'explicar la carrera del fotògraf Francesc Xavier Parés (1875-1955) amb una sola imatge d'entre les milers que va crear, l'escollida seria una instantània molt divertida en què apareix una colla de 28 socis del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) dalt d'un automòbil descapotable. 28, sí! Tots –homes, dones i alguns infants– vesteixen d'una manera molt elegant, s'esforcen per sortir a la imatge, encara que només sigui el caparró, i se'ls escapa el riure. S'ho estaven passant teta.
Aquesta tropa va decidir un dia de 1914 anar d'excursió a Mura. Per passar-ho bé, però també per fer feina. Parés mateix ho va precisar en una ressenya de la sortida que va publicar la revista Feminal, il·lustrada amb la xocant imatge. El CEC, assenyala en el text, complia una “noble i patriòtica tasca” que tenia per objectiu reunir clixés fotogràfics “de les belleses naturals i artístiques” del país. Tot responia a una missió col·lectiva impulsada per l'arquitecte Jeroni Martorell: la formació d'un inventari gràfic de Catalunya.
Parés va ser un fotògraf aficionat que, per culpa de l'absència d'estudis de la història de la fotografia de principi de segle, ha caigut en l'oblit. El seu nom ha començat a sonar per unes circumstàncies ben rocambolesques: l'actualitat del maleït litigi pels béns de Sixena. El 1912, va fer un viatge al monestir que es va traduir en un reportatge esplèndid dels seus últims sospirs, 25 anys abans de ser incendiat. Aquesta sèrie d'imatges les va difondre a les xarxes socials el fotògraf i antiquari especialitzat en fotografia històrica Jordi Baron, que posseeix l'arxiu sencer de Parés. El Punt Avui les va publicar en un article que va generar molta curiositat sobre el seu misteriós autor.
Però Parés no és tan enigmàtic com d'entrada pot fer pensar. La historiadora de l'art Beli Artigas li ha seguit la pista. Es va topar amb ell mentre feia un estudi de la Casa de les Punxes, de Josep Puig i Cadafalch, i d'aquí va estirar fils en arxius que n'esbossen un bon retrat.
Doncs, sí, Parés va viure a l'edifici d'aires de castell medieval de l'avinguda Diagonal. El 1904 es va casar amb Josefa Terrades, una de les filles de la família que just llavors havia endegat la construcció de la imponent residència. “La Casa de les Punxes és la unió en un sol edifici de tres finques per a cada una de les germanes Terrades. Les cases es diferencien per alguns detalls ornamentals dedicats a elles. Parés va ser còmplice de l'elecció d'aquesta decoració personalitzada, i les seves decisions ens diuen moltes coses de com era”, avisa Artigas.
Només cal que ens plantem a la façana posterior del seu domicili, la que dóna al carrer Rosselló, i ens fixem en un parell d'inscripcions que broden un panell ceràmic amb un sant Jordi matant el drac, creat per un dels artesans que van treballar en l'obra de Puig i Cadafalch, Enric Monserdà. En una hi llegim: “Sant patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat.” I, en l'altra, aparentment més críptica, “Haver no te prou a nuyl hom si no l'espleta”, una de les frases que escriu Jaume I el Conqueridor en el Llibre dels feits i que Artigas tradueix així: El tenir (riqueses) no serveix a cap home si aquestes no les reparteix.” “La celebració del setè centenari del rei Jaume I, el 1908, va tenir un gran ressò a Barcelona. Parés i els Terrades en bloc van fer un viatge a les Illes Balears per participar en la commemoració. L'impacte que els deuria causar explica l'elecció d'aquesta frase”, indica Artigas.
En la figura de Parés, per tant, conflueixen els ideals catalanistes –va donar suport al cèlebre boicot del doctor Robert al govern de Madrid–, l'amor per la cultura –va estar molt vinculat a l'Acadèmia Calassància–, l'esperit viatger i l'entusiasme per la fotografia, que en aquells anys la burgesia estava popularitzant. El nou mitjà va estar en mans primer d'un reduït cercle de grans industrials, fins que es va començar a estendre en aficionats que tenien professions liberals. Parés era metge. “Sobretot per línia paterna, però també materna, prové d'una saga de diverses generacions de metges”, concreta Artigas. Tenia sis germans, un dels quals també es va dedicar a la medicina. El seu pare, cirurgià, era de Torelló, i això crea confusió en la seva localitat de naixement. “La família ja feia molts anys que s'havia establert a Barcelona, el més lògic és que ell nasqués a la capital”, opina Artigas.
Gràcies a la seva posició social acomodada, va poder desplegar la seva passió sota l'empar de la secció de fotografia del CEC, el bressol de la fotografia amateur barcelonina que ell mateix va dirigir a partir de 1911. “Era hiperactiu. Va viatjar moltíssim per tot Catalunya, Espanya, Europa i a la destinació turística que llavors era moda: Egipte. La fotografia li permet articular la seva mirada del món, però no vol quedar-se-la per ell: la seva obsessió és divulgar-la. El que més el motiva no és el viatge en si sinó els coneixements que li genera i, sobretot, propagar-los”, revela la historiadora de l'art. El doctor Parés es convertirà en un conferenciant sol·licitat arreu. Les xerrades, acompanyades de projeccions de diapositives de les seves fotografies, “tenien un èxit espaterrant, d'un sol viatge en podia fer set bolos”.
És en les exposicions col·lectives que promovia el CEC on també sobresurt el seu nom. “Molt sovint és el que més fotografies aportava en les mostres. Destacava, sens dubte.” Però la seva fama cau en desgràcia amb la Guerra Civil i, quan mor, s'evapora del tot. De fet, a partir de 1939 ja és molt difícil resseguir les seves passes. Josefa Terrades va morir jove. A finals dels anys vint Parés ja no viu a la Casa de les Punxes i es torna a casar amb una actriu amateur, Catalina Alomar. No va tenir fills amb cap de les dues dones i ningú sap on va anar a parar el seu llegat fotogràfic. Inexplicablement, no en va fer donació al fons del CEC, que és el que feien la majoria de socis i el que els garantia la seva conservació i difusió.
El cas és que Jordi Baron el va comprar fa uns anys a una persona aliena a la família. És plenament conscient que custodia un tresor. “Parés és un dels grans. El seu arxiu, format per més de tres mil imatges, és del millor que he vist de fotografia de principi de segle, tant per la tècnica com per la temàtica”, exclama. Caldrà fer més recerca per culminar el seu objectiu: publicar una monografia i organitzar una exposició que el reivindiqui. Però temps al temps, que segur que de Francesc Xavier Parés se'n continuarà parlant.

Comentaris