16 de març 2015

16 DE MARÇ DE 1939 I L'INICI D'UNA NOVA ETAPA DE LA HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA DE SITGES-


El 16 de març de 1939, just avui fa 76 anys, trobem la primera sol.licitut d’obres entrada a l’Ajuntament de Sitges després de la Guerra Civil Espanyola, una data que podem tenir com a tret de sortida per a una nova etapa de la història de l'arquitectura de Sitges, en la que hi destaquen noms d'arquitectes com J.A. Coderch, Manuel Valls, J.M. Sagnier, Albín, Muntañola, Ayxelá, Pere Benavent, Puig Boada, Sostres....., així com encara hi trobem projectes d'arquitectes que havien tingut un gran protagonisme abans de la Guerra com el mateix J.M. Martino o Ferrater.

Aquesta primera sol.licitut d'obres diu: 

“Enrique Mitjans Julià, mayor de edad, natural y vecino de esta villa, en la Calle de Bonaire, 26: que a consecuencia del bombardeo que precedió la liberación de Sitges el día 22 de enero de este tercer año triunfal, quedó gravemente perjudicada la casa número 15 de la calle del Agua de propiedad del exponente, al extremo de hacerla inhabitable, por lo cual le precisa su reparación.....”. 

Foto extreta del bloc de Guillem Carbonell. Aquestes rajoles es trobem a la façana de la casa del Carrer de l'Aigua. 


El divendres 20 de gener de 1939 Sitges va ser bombardejada per les tropes franquistes, i dos dies més tard, el diumenge 22, entraven els Nacionals a Sitges donant per finalitzada una guerra civil de tres anys. “Sitges va quedar abandonat a la seva sort” escriu Ramon Planas a les seves Memòries. Però d'una manera o altra la vida havia de continuar. 


Aquí no explicaré que va passar durant aquests anys de Guerra, ja que hi ha interessants estudis i llibres que tracten aquests anys i fets, però us recomano escoltar la “taula rodona”, un tresor, que va propiciar Ràdio Maricel l’any 2009 amb motiu dels 70 anys del final de la Guerra. En aquesta converça hi ha un moment en el que els cosins Mercè Sella i Samuel Barrachina, avui els dos desapareguts, parlen del dia que mor l'avi,  el reconegut mestre d'escola Esteve Barrachina Benages. Doncs aquest va morir a Sitges el 27 de gener de 1939, quatre dies més tard d'aquest fatídic bombardeig, tot i que, per la situació que es vivia aquells dies, el funeral es va celebrar un mes més tard.  

Amb el final de la Guerra també hi hauria alguna alegria. Així que a la llista publicada el 2 de febrer de 1939 a La Vanguardia sota el tètric títol de "Los resucitados de Montjuich. Primera lista de las personas que se hallaban detenidas en las cárceles rojas de Barcelona y que fueron liberadas merced a la rapidísima maniobra ordenada por el Generalísimo...", en el número 193 hi trobem el nom d'un sitgetà: "Salvador Picas Pigos, 24 años, Sitges (Barcelona), carpintero. Detenido el 27 de enero de 1938, alta traición".

Anys més tard, i per sort sense danys personals, s'han trobat alguns d'aquests obusos tirats sobre Sitges durant aquells tràgics primers dies de 1939. Exemple és aquesta bomba que es va trobar a la vinya de l'Hospital de Sitges durant el mes de febrer de 2011.  I ja més recentment, a mitjans de 2013, es van fer explotar alguns artefactes que es trobaven submergits a la costa de Sitges.

Però retornant al tema de “tornar a la normalitat”, hi podem afegir la necessitat de recuperar, refer, reformar, acondicionar les cases ensorrades durant els bombardeigs caiguts sobre Sitges aquells dies “de l’alliberació”, així com durant els anteriors atacs, entre els que destaca el del 18 d'agost de 1938, a la llicència del 16 de març en van seguir altres amb les que podem fer un mapa d'on van caure les bombes a Sitges aquell dia: a la casa  de Cristobal Butí al carrer de l’Aigua 24; al Carrer Major 15, la casa de Vicente Sales; al Passeig de la Ribera 12; i fins i tot a l’avinguda Sofia, al xalet del senyor Hector Sacchetto, que “manifiesta que en la casa de su propiedad en Sitges, conocida como Torre Nadal, colindante con la finca de Torre Blanca, también de su propiedad, cayó en los últimos días de la dominación roja, un obús que perforó la cubierta y ocasionó otros desperfectos.” 

L’any 40 es segueixen demanant llicències de reforma per desperfectes de la guerra, que ens demostren el gran abast d'aquests. Per exemple, Manuel Vidal i Quadras sol.licita  “practicar obras en la finca denominada “Can Pere Pau”, cuya casa fue perjudicada por el ejercito rojo, abriendo una ventana y practicando reparaciónes interior”. Aquesta casa es troba prop de la Riera de Ribes, i actualment forma part del recinte del club de Golf Terramar. 

Així doncs la vida continuava, i els sitgetans mostraven la necessitat de recuperar, en el que fos possible, la seva vida anterior a la Guerra,  un fet gairebé impossible, ja que les conseqüències personals, econòmiques, socials i culturals van ser enormes, però que d'una manera o altra ho havien d'intentar. 

En aquesta voluntat de tornar a ser un poble actiu i capdavanter en la vessant associativa hi trobem la sol.licitut  de El Retiro, entrada a principis de 1940. Era un permís per a “no solo la reconstrucción del inmueble que posee en la calle de Angel Vidal nº13 de esta villa, sinó que aprovechando la misma, proceder a una ampliación y reforma de las dependencias destinadas a café y salas de socios..”.


Un projecte més gran, i que no es va acabar de realitzar, fou el de construir un Balneari a la platja de Sitges. El 22 de juliol de 1940, Antonio Garcia Munté, en nom de  Pabellón de Mar, la societat que presidia, va presentar els planols de la reconstrucció de l’edifici que va ser destruït uns anys abans per un incendi. Els alçats i plànols eren obra de l’arquitecte de Barcelona Isidre Puig Boada, deixeble de Gaudí, i director de les obres del Temple de la Sagrada Família entre 1966 i 1974. Es tractava d'un projecte ambiciós, amb intencions de retornar a Sitges la seva posició avantatjada dins del turisme de qualitat que havia tingut abans de l'esclat de la Guerra Civil. 





Com ja he dit, finalment el Balneari no es va construir, i potser amb aquesta decisió Sitges va perdre un interessant equipament, però mirant el planol de situació d'aquest, on està el Chiringuito? Doncs sembla que no estava contemplat, tot i que l'any 1943 l'arquitecte J.A Coderch va ser l'encarregat de reformar i ampliar aquest reconegut local.




Aquí comença un dels meus nous objectius per aquest 2015.... doumentar, catalogar i estudiar l'arquitectura de Sitges entre 1939 i ....... 

I com us podeu imaginar, des d'aquí us en faré partícips. 




6 de març 2015

DIUEN, DIUEN, DIUEN PER SITGES.... DONCS AVUI DIC JO.



La celebració, el pròxim 8 de març, del Dia Internacional de les Dones, una data que fins avui mai m'havia cridat l'atenció, ja que crec que això dels dies dedicats a... són innecessaris, em serveix ara per a fer una reflexió i una apreciació totalment personal. 

Com a dona que he nascut al llindar de la democràcia, que formo part d'una generació suposadament lliure, solidaria, valenta, informada, amb estudis, oberta i moderna..... no puc més que dir que em decepcionen i no em representen, algunes de les dones  (joves, amb estudis, cultura....) i homes (amb les mateixes característiques) que formen part del govern. No puc entendre com, amagats darrere de la voluntat de no trencar amb la unitat d'un partit, votin, sense donar cap explicació pública, a favor d'un decret que, sempre segons la meva opinió, va en contra de valors tan importats per a les dones (homes, nens, nenes.......) com són la llibertat ideològica, la llibertat d'acció, la llibertat sexual..... així com no compleix les bases que conformen la Llei contra l'homofòbia de la que tant se n'enorgulleixen. En definitiva, en contra de qualsevol dret fonamental de les persones. I aquí a mi no m'hi trobaran......

Dit això, si el decret de l'alcalde, en el que l'Ajuntament de Sitges es personava com a co-demandat en el litigi a l'Agrupació de Balls Populars de Sitges per les contestes realitzades pel Llucifer (també i encara demandat) de la seva colla de Diables durant les darreres cinc Festes Major, es va portar al Ple del dilluns 23 de febrer, va ser ÚNICAMENT perquè ells (o algú d'ells) van voler. El pq van arribar fins aquest punt no el se, però vistes les reaccions posteriors d'alguns dels que tant reclamaven la retirada de la demanda contra l'Agrupa , jo crec que el resultat final no ha sigut el que veritablement volien (alguns). Però cada persona és lliure (o no)  de pensar, votar i actuar de la manera que millor li convingui. 

Crec que, com a coneixedora del tema,  haig de "matitzar" certes declaracions que han realitzat aquests darrers dies alguns membres de l'Ajuntament de Sitges i de l'ABPS, i que es publiquen avui a L'Eco de Sitges. També agrair les diverses opinions i/o reflexions que m'han donat al llarg d'aquests anys molts vilatans i/o socis de l'Agrupa, així com la posició triada lliurement per altres membres del govern i de l'oposició, entre les que hi ha dones amb valors a seguir. Situacions i actes com aquests et mostren els veritables valors de les persones, una qualitat molt necessària en la política i en els seus protagonistes.

Doncs això, "matitzar"  les declaracions realitzades per l'alcalde de Sitges, el Sr. Miquel Forns, i el regidor de festes, el Sr. Magí Almirall, durant el ple del passat dilluns i la roda de premsa de dimarts, en que afirmaven que si el decret de personació per part de l'Ajuntament de Sitges en aquesta demanda es va portar al Ple va ser pq "durant tot el cap de setmana no hi va haver manera de poder parlar, ni arribar a un acord amb el Sr. Artigas". 

Doncs, o no diuen la veritat, o durant tot el cap de setmana van estar trucant a telèfons equivocats. Però ni dissabte, ni diumenge cap representant de l'ajuntament ni de l'agrupa va trucar, tal i com s'havia quedat amb l'alcalde el dijous anterior, per tal de fer una reunió amb les tres parts i deixar el tema tancat abans del ple. I si ho escric tan rotundament, és pq, com diuen a l'Eco, l'advocat de la part demandant és el meu marit, i els dos vàrem anul.lar una sortida familiar, organitzada des de feia temps, per tal de quedar-nos a Sitges i poder realitzar la reunió, firmar l'acord i tancar el tema.  I ningú va dir res de res..... No va ser fins el mateix dilluns quan totes les parts es van tornar a moure per arribar a un acord tan simple com era retirar la demanda a l'Agrupació sense costes per les dues parts, i continuar amb la demanda entre particulars. 

Un cop passada la proposta a l'Ajuntament, amb el vistiplau del senyor Alcalde, algú de l'Ajuntament va decidir que ells no firmaven aquest acord a tres bandes, i que ja firmarien el dimarts. Doncs com és normal i lògic, les altres dues parts van decidir aplaçar el dia i firmar TOTS el dimarts, amb la conseqüència que l'Alcalde va presentar el seu decret al Ple d'aquell vespre, i es ratificà amb 11 vots a a favor (CIU, CUP, 1 de NH i 2 de PSC), 1 en contra (Lluís Marcé) i 8 abstencions, ja que PSC va donar llibertat de vot. Durant el ple l'alcalde va declar que  l'Ajuntament no havia volgut arribar fins aquí, però que la seva obligació era la de defensar “els que fan la festa”, sense entendre que un alcalde és alcalde de TOT el poble: dels que fan la festa, dels que participen, dels que no hi poden participar, dels que no volen participar..... i sense respectar que hi ha gent que pot entendre la Festa Major de manera diferent a la que ell defensa.... I sense pensar que amb aquest decret de personació, que firmà el dia abans del judici que es tenia que celebrar el dijous 19 de febrer, podia empitjorar-se molt més la situació de l'Agrupa, ja que  l'alcalde no coneixia quina era la intenció per part del demandant abans d'arribar a la sala del jutjat

Així doncs, un cop portat a Ple, i amb tots els membres de l'ajuntament posicionats sobre la conveniència o no de personar-se en aquest cas, el dimarts al matí,  i sense donar cap explicació (tot i que segur que ells la tenen), l'Ajuntament tornà a negar-se a firmar l'acord a tres bandes.... però sorpresa (per alguns).... la part demandant i l'Agrupació de Balls Populars de Sitges van firmar l'acord bilateral. 

Dos dies més tard, i un cop fetes totes les declaracions públiques, de pasar-se medalles sobre les taques, de suposades reflexions transcendentals per part del demandant (tot i que crec que els que han de reflexionar són ells), de suposades trucades que no van existir.... l'alcalde firma la revocació del decret... i ara el tema ja queda entre els dos particulars . 

Per cert, la intervenció del senyor Almirall al llarg d'aquests dos anys de “negociacions”, han sigut, com ell va dir al mateix ple, alguns cafès, però també una única proposta: contractar un “mediador” pagat per l'Ajuntament, solució que no va ser acceptada per inútil i costosa per al poble.

Però si s'ha arribat fins aquí també, en part, es deu a l'Agrupació de Balls Populars. El 13 de desembre de 2014 ja es va assolir un acord entre Agrupació i el demandant, pel qual aquest retirava la demanda amb una sola condició: que l'Agrupació expulsés al senyor Lluís Artigas, amb la condició que si el resultat del judici exculpava a aquest, res impediria que tornés a formar part de l'entitat i al seu paper de Llucifer. Aquest acord, que el president de l'Agrupa, el Sr. Salmerón, ha titllat de xantatge, no va ser acceptat amb 45 vots en contra, 17 a favor i 2 abstencions, d'un total aproximat de 950 socis que té l'entitat.

També és curiosa la declaració del demandat avui a l'Eco de Sitges. Si veritablement ell considerava aquest un afer estrictament privat i incòmode, no entenc com ha viscut, i ha fet viure, durant dos anys un neguit innecessari que hauria pogut resoldre d'una manera tan fàcil com presentant la seva dimissió com a soci i representant de l'Agrupació, deixant aquesta fora de la demandada. Però no ho ha fet en dos anys.... 

En la meva opinió, i crec que en la de molts altres vilatans, potser no "tan" lligats a la Festa Major, però igualment sitgetans i que estimen i respecten les nostres tradicions i patrimoni, la defensa de la festa i de la cultura popular, raó en la qual s'han escudat molts a l'hora de posicionar-se en aquest tema, no té res a veure amb  “defensar” a persones que utilitzen un espai, una festa i un mitjà públic per insultar, calumniar, amenaçar i/o injuriar a d'altres...

De nou, i com sempre ha estat la intenció del demandant, la demanda tornarà a ser un tema personal i privat, sense més publicitat que la que hi vulguin dornar els altres.

I pels que arribeu fins aquí i no enteneu de que estic parlant, us deixo aquest link d'una darrera notícia en la que més o menys resumeix el tema. 

Fins aquí el relat dels fets......