13 de juny 2014

I SI ENTRE TOTS ACONSEGUIM UNA GRAN PLATJA? SITGES UN POBLE SOLIDARI!!!!

Il.lustració del gran Krahn, del qual a Sitges hi ha una exposició temporal que es mereixen moltes visites. 


Llegint l'Eco de Sitges no puc que quedar-me més que tranquil.la i relaxada davant de la certesa que la conservació del patrimoni de Sitges està assegurada i que ara ja es fa, i es farà tot bé, gràcies a un alcalde que se'n preocupa i a la “nova fornada” de sitgetans que s'han adonat de que el futur de Sitges també és el nostre passat, i que tenim l'obligació de salvar i guardar-lo per a futures generacions de sitgetans, crec que avui és moment de parlar d'un altre tema, potser més mundà, però igualment just i necessari.

Així doncs, avui que ja ningú s'ha de preocupar per cap altra desgràcia patrimonial a Sitges, com a mínim durant aquestes pròximes hores, i ja no cal que es demanni ni firmes ni adhesions a plataformes com la de SOS SITGES, que pel que sembla no ha servit de res la seva feina d'aquests darrers 4 anys, ja que hi havia una majoria silenciosa (moooolttt silenciosa) que treballava des de l'anonimat per tal de salvar el nostre patrimoni, sí que vull aprofitar la confiança que m'heu donat alguns dels que llegiu aquest bloc o que ens seguim per les xarxes socials, per explicar-vos el darrer projecte en el qual he participat, i demanar que col.laboreu en ell. Per cert, la majoria silenciosa sitgetana també serà molt benvinguda si vol col.laborar en aquest projecte, ja sigui amb articles a l'Eco, propaganta, retuits, comprant el llibre .... però si pot ser, durant aquests pròxims dies, i no dins de 4 anys.


Doncs sí, aquesta setmana ha vist la llum un projecte que m'ha fet molt feliç i que espero que, tot i que potser només serà un granet de sorra en una gran platja, pugui ajudar a que altres persones també siguin felices, unes persones amb la sort de tenir un objectiu a la vida tan important com lluitar per a que els seus fills tinguin un millor, i sobretot, un feliç futur. Els pares i mares (germans, germanes, àvies, avis, ties, oncles, amics, amigues....) de l'Associació de Pares i Mares de Fills amb discapacitats de Sitges, coneguda com AMIS .

En una societat com en la que estem vivint, poder col.laborar mínimament en projectes tan forts com els que realitzen des d'associacions com l'AMIS, ajuden, ni que sigui durant una estona, a reconciliar-te amb aquest món.

Il.lustració de Jimmy Liao
Discapacitat!!! ufffff..... aquesta paraula que et dona voltes pel cap mentre esperes que el teu fill arribi aquest món. Et repica al cervell en aquell moment que el nen veu la llum per primera vegada!!! Discapacitat,.... dificultats? Dolors? Tristesa? Moooolts dubtes, preguntes, incògnites, pors...... un mot que suposa un gran desconeixement, un forat molt fons del que sembla que, si per desgràcia et toca caure-hi, sigui impossible sortir-ne!!! Però la realitat que et mostren aquests pares és molt diferent.... escalen, costi el que costi, per les parets rocoses, espinoses, relliscoses... que envolten aquest forat fins a arribar fora i poder respirar.

Com a mare de tres nens, que tot i les seves limitacions, dificultats, capacitats, discapacitats...., poden viure una vida “normal” i seguir un aprenentatge “normal”, no sóc la persona més indicada per explicar com es pot sentir una mare o pare amb un nen Discapacitat. Però com a “tia postissa” del meu petit heroi, el Marc, si que puc dir que és una passada, que és un regal sense el qual ara seria impossible viure..... No hi ha dificultat, repte, límit, escala, piscina... que aquest bitxo no pugui superar. Com m'agrada quan riu a “carcajada limpia”, com s'enfada si la seva mare (pq jo no ho faig mai....) el renya, com ens ajuda a superar el moment estressssssssss fent aixecar els braços a tots, i les hores i hores que em passaria mentre ell em dóna, a cullerades, el cafè del matí de dissabte..... I dels seus pares?.... doncs que m'ha donat una gran llicó i que els admiro!!!!

Fa un any l'Ignasi Rubí em va proposar col.laborar en un projecte solidari que avui ja és una realitat. Es tracta d'un llibre que porta el títol més simple però més ample, SITGES, editat per Temporae. En ell es combinen postals i fotografies antigues de Sitges amb un text introductori i peus de fotos, en català i en castellà per poder ampliar la gent interessada, que ens ajuden a conèixer una mica més aquest poble que, en alguns aspectes, ja només queda en aquestes belles imatges.

Els beneficis de venta de cada un dels llibres, un tant per cent dels 14.90 euros que costa, es destinen a l'associació AMIS per a que ells els destinin a projectes que ajudin els seus nens. És aquí quan us demano que ens ajudeu a fer creixer aquesta “platja” amb els vostres granets de sorra. Tot i que es té la voluntat de presentar el llibre amb una gran festa per als nens, penseu que aviat ja estaràn els llibres a les botigues sitgetanes i que pot ser un bon regal.

Comprar aquest llibre ajudarà a conèixer, valorar i estimar el patrimoni de Sitges, però el que és més importat, que a la vegada ajudarà a donar un futur millor a uns nens i nenes que són el futur de Sitges!

I només us puc dir que col.laboreu de la millor manera i que moltes gràcies per tot!!!  


Sitges

Publicado por  
ImprimirEl paisaje actual de Sitges es fruto de una larga e intensa historia a la que muchos han dedicado sus estudios y sus investigaciones, unos trabajos académicos que para tener más fuerza han necesitado del apoyo documental que encontramos en las fotografías antiguas que se conservan.
Así pues, en este libro se unen de nuevo estas dos fuentes de la historia, texto e imagen, las cuales comparten protagonismo con la voluntad de dejar constancia de uno de los periodos más importantes vividos por el pueblo de Sitges, que va desde finales del S: XIX, coincidiendo con la publicación de las primeras postales comerciales, hasta el estallido de la guerra civil, en 1936. Las consecuencias del comercio entre Sitges y Cuba, el Modernisme, la llegada del turismo o el cambio hacia el Noucentismo, se plasma en bellas instantáneas que, dejando atrás su función original, actualmente nos han servido para recuperar un Sitges que, en algunos casos, ya solo existe en estas postales.
Sitges
Beli Artigas Coll e Ignasi Rubí González
9788415801238
16×16
Rústica con solapas
192 páginas
200 fotografías

11 de juny 2014

SITGES JA NO TÉ LA GRUA DELS MUSEUS! NI LA CASA ROCAMORA, NI LA FAÇANA DE MAR DE MARICEL, NI LA TARIMA DE 35cm AL PRIMER PIS DEL CAU FERRAT




  
Després de 4 anys col.locada en mig del Racó de la Calma, i convertida en la grua més odiada, no només per trencar durant tot aquest temps les fotos de milers de persones, algunes de les quals s'han convertit en expertes del retoc fotogràfic per tal d'eliminar-la, sinó també per la seva funció de retirar les runes d'edificis tan importants com la Casa Rocamora o de col.locar (i descol.locar) elements constructius tan brutals com algunes bigues de fusta (blaves) de l'antic hospital de Sant Joan o la ditxosa passera de la façana de mar del museu Maricel de Mar, aquesta estructura metàl.lica de color verd ja és història!!!


Aquest matí, i com podeu veure en aquesta meravellosa foto, en el lloc on aquests anys ha estat situat el peu de la grua, ja esperaven els primers sitgetans que el dissabte vinent 14 de juny podran veure tot el que s'ha fet, i desfet, allà dins.... ;-) Les parets emblanquinades a l'espera de rebre les obres d'art, els vidres recuperats, les rajoles acabades d'estrenar, el terra del brollador net com una patena, el canvi total de la casa Rocamora, amb a nova ubicació de la seva magnífica llar de foc, etc..., requereix que els visitants no es deixin les ulleres de sol i la brúixola a casa!!

No puc descriure clarament que sento davant d'aquesta recuperada "calma" en aquest espai patrimonial tan important del poble. En part sento tristesa per tot el que s'ha destrossat, gastat, perdut.... La principal destrossa i pèrdua: la Casa Rocamora, edifici catalogat amb el màxim nivell de protecció (i no em cansaré de dir-ho) que ha desaparegut sota un nou edifici de ferro i formigó sense cap altre valor patrimonial que la façana de carrer que, miraculosament, es va conservar. 




També hem perdut les bigues de fusta pintades de blau que sustentaven el vell, (b)vellíssim, edifici de l'antic Hospital, posteriorment transformat en el Maricel de Mar. Per no parlar de la façana noucentista que ara sembla un holograma del que va ser. 



Desfetes que podeu veure en aquestes imatges que vaig poder fer el dia 11 d'octubre de 2011, la primera i única vegada que els membres de la Plataforma SOS Sitges hem sigut "convidats" a visitar les obres dels Museus. 

Així doncs, des de fa més de 30 mesos, la Plataforma SOS Sitges no té constància real ni cap explicació oficial del que s'ha fet als museus! Però si que sabem que aquestes bigues de fusta ara són de ferro...



Però també estic feliç pel que la lluita patrimonial ha aconseguit recuperar, salvar, restituir... espais tan importants com el primer pis del Cau Ferrat. Recordeu la tarima de 35 cm que es va col.locar i que eliminava bases de columnes i festejadors?





Doncs per sort algú ens va escoltar i es va buscar una nova solució que no trenqués l'estructura i la bellesa d'aquest espai. El resultat, pel que s'ha publicat a les webs de l'Ajuntament i del Consorci del Patrimoni de Sitges, és aquest!!!!




Així doncs dissabte que ve tothom podrà entrar finalment dins d'aquests edificis i comprovar tot el que s'ha fet per tal de condicionar-los al seu ús museístic. El que segur que sobtarà és l'aspecte de nou de trinca que tindrà tots els espais pels quals passejaran, una sensació que, en el cas del Cau Ferrat, no va tenir ni el dia que Rusiñol va obrir les portes del seu taller per primera vegada, ja que ell va reutilitzar materials, però crec que no hi ha res que el pas del temps no envelleixi... i només em queda esperar que quan, finalment els museus es tornin a obrir al públic, siguin moltes les persones que s'hi passegin, i així anar retornant la pàtina i la "solera" que algú va decidir que s'havia d'eliminar.... i si això triga molt a arribar, sempre ens quedarán les fotos antigues (i les no tan antigues), belles postals d'un Sitges que ja no existeix com les que il.lustren el llibre SITGES, que firmo amb Ignasi Rubí, i que avui ha sortit a la llum.... un llibre solidari que es mereix la seva entrada única i intransferible... demà la teniu, però aneu estalviant els 14,90 euros... ;-)