Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2014

TOTS SANTS, TEMPS DE VISITES. MARTINO-MARÈS vs CAPDEVILA-JOU

Arriba Tots Sants, aquell dia que els cementiris s’omplen de gent que, potser només una vegada a l’any, visiten les tombes on reposen els seus familiars o amics. Fins fa un temps, aquestes ciutats, pobles, viles... dels morts, eren espais reservats al culte, al record i al recolliment, però darrerament, amb el “boom” de les visites guiades, els cementiris s’han convertit en “destinacions” obligatòries per a vius amb interessos artístics, culturals i patrimonials.
Des dels inicis de la història, l’elecció de com i on (així com el quant, que no quan, que en principi no ho podien preveure), construir la darrera “casa” en la que es viuria durant tota l’eternitat, ha estat una decisió important per als futurs “habitants”, a la vegada que aquestes propietats ens serveixen a generacions futures per a tenir dades sobre la persona o la família allà enterrada. La majoria de les vegades, el nivell social i econòmic del promotor, quedava clarament reflectit en l’elecció de l’estil, mida, material,…

PUIG I CADAFALCH A LA FAÇANA DE LA CASA TERRADAS AMB A (CASA DE LES PUNXES) DE BARCELONA? FELIÇOS 147 ANYS!

Com vaig dir en el darrer text, el 399, volia que el post 400 fos especial i diferent, així que avui canvio de tema i protagonistes. 
Poques vegades m’he referit en aquest bloc al gran arquitecte, arqueòleg, historiador, i polític Josep Puig i Cadafalch, nascut a Mataró un 17 d’octubre de 1867, just farà demà 147 anys, i mort a Barcelona el 23 de desembre de 1956.

Pertanyent a una segona generació d'autors modernistes i considerat un interessant personatge polifacètic que va aconseguir una perfecta síntesi entre les seves tres passions, l'arquitectura, la política i l'erudició històrica, els seus dissenys es caracteritzen per ser una suma entre l'arquitectura catalana tradicional i el progrés que arribava des de les noves tendències europees. Són exemple d'això les seves múltiples obres, entre les que podem destacar la Casa Amatller, la Casa Macaya, la Casa del Baró de Quadras, el local dels Quatre Gats, etc... totes elles a Barcelona ciutat, així com la Casa Garí a …

CAP ALS 400 AMB EL PAP BUIT

Els que em seguiu una mica sabeu que en aquest bloc convino fòbies i obsessions, i que als articles "pesadets", com el d'aquest matí, segueixen opinions personals que m'ajuden a reconciliar-me amb el món. Doncs avui us en toca una de cada....
Fa poc, en aquest mateix bloc, ja vaig dir que estava farta de tanta hipocresia, i avui em refirmo. Durant anys he vist coses en el món "cultural" de Sitges que no entenia del tot, però per respecte, o pq no en tenia un coneixement directe del tema (ja siguin revisiò de catàleg de catàleg, amb el seu corresponent cost mai conegut, aparicions d'anells d'or pur en estat impol.lut, etc....), he callat. Però arriba un moment que  aquesta hipocresia d'alguns, que en un primer moment pot resultar "comprensible"(o no), passa a convertir-se en una "llei de l'oblid i del silenci", i en una gran falta de respecte vers la feina dels altres. I és en aquest moment que jo ja no callo.... 

UN CONCERT DEL VIOLINISTA WERNER AL PRADO DE SITGES.

Entre els meus punts febles, culturalment parlant, hi ha la música clàssica i tot el que a ella l’envolta. Una “incultura” musical que, familiarment, queda sobradament compensada amb el “sabelotodo musical” del meu germanet ;-). Però avui, amb aquestes línies, el superaré i és per aquest motiu que li dedico l’article, una mica llarguet, i que espero poder ampliar si algú em pot donar més dades sobre el protagonista!!
Un cop més, buidar els diaris sitgetans amb l'objectiu d'acabar algun dia la meva tesis doctoral, m'ha suposat "perdre" algunes hores buscant informació sobre un nom que, lluny del meu estudi, em crida l'atenció. 
Al setmanari sitgetà  La Punta del  dia 3 d’octubre de 1926 es publica una crònica sobre un concert que va tenin lloc al Casino Prado Suburense el dimecres 29 de setembre d’aquell mateix any.

“Concert Werner. El concert donat el dimecres resultà un exitàs, assistint-hi nombrosa i triada concurrència, que escoltà amb religiós silenci i fruï…