24 de des. 2013

MOLT BON NADAL I UN FELIÇ I HISTÒRIC ANY 2014



Un any més ens tornem a plantar davant d'aquests dies durant els quals, vulguis o no vulguis, el cap et porta a recordar el que t'ha passat al llarg d'un any sencer!  Com sempre, i per sort, les coses bones s'han anat intercalant amb algunes de dolentes.... però la vida, com el món, gira i nosaltres girem amb ell passi el que passi. Així, tot i que aquest Nadal serà més trist i els dies de festa "més curts" ja que ni el dia de Nadal ni el dia de Reis podrem anar a "envair" la casa l'àvia Lluïsa, els nens són la viva representació de la il.lusió i la felicitat.... i no els podem trair. 

Pel que fa als objectius que em vaig marcar pel 2013 estic feliç pq al final crec que els que estaven a les meves mans els  he pogut aconseguir tots.  Destaco l'èxit que finalment ha aconseguit el llibre de Modernisme. Modernismo en Barcelona, el qual ja es pot trobar a les llibreries Laie i Happy Books-Formiga d'Or de Barcelona i al Museu del Modernisme . No puc deixar de recordar el meu agraïment a Daniel Giralt-Miracle per la seva magnífica crítica a La Vanguardia


Les altres dues propostes d'aquest any eren les exposicions Els Germans Albors al Miramar, i la de Serrano. El pintor dels silencis. La primera va ser una fita difícil, no només pel fet de tractar quatre artistes molt diferents en un sol espai, sinó per la dificultat que suposa "parlar" d'uns sitgetans reconeguts i estimats per tot el poble. Ara, amb el cap fred i el cor calent, us puc dir que estic molt feliç d'haver complert amb aquest encàrrec "familiar" que entre altres molt bones coses m'ha regalat aquest dibuix que jo he convertit en felicitació de Nadal, un regal que em va fer en Lluís Albors just al tancar la mostra. És la seva visió tan original i especial sobre la meva persona la que m'ha portat a compartir-la.... com us podeu imaginar em sento molt identificada amb l'àngel... tot i que de tant en tant em costi una mica amagar la cua de dimoniet.....


Sobre l'exposició de Josep Miquel Serrano només puc dir coses bones. Una gran experiència laboral que m'ha servit per conèixer i aprofundir en l'art i la persona del que va ser un dels grans pintors catalans de la segona meitat del segle XX. 

Els altres objectius no estaven ni estan a les meves mans, així que el seu compliment o incompliment no es cosa meva. Però com que sí que els sento meus, desitjo que l'any 2014, i com han tornat a anunciar públicament, acabin les obres dels museus de Sitges i s'obrin al públic.... així com també desitjo que sigui l'any en que la justícia es pronunciï sobre la legalitat o no de l'enderroc de la Casa Romacora, edifici que recordo que estava catalogat amb el màxim nivell de protecció i que per art de ..... va desaparèixer per convertir-se en un bloc de ferro i formigó amb façana "vintage". 

I quins objectius em poso pel 2014? Doncs primer de tot fer feliç als que m'envolten per així jo poder ser feliç! Ah...i poder organitzar algunes de les exposicions que tinc al cap, com la que ha d'homenatjar al pintor Alfred Sisquella (1900-1964) del qual l'any 2014 es commemoraran els 50 anys de la seva mort. 



I desitjos? Uffff.... desitjo que ningú ens posi "cadenes" a poder decidir quin ha de ser el futur dels nostres fills.... i que aquest futur pel que alguns porten molts anys lluitant, i pel que altres de més joves portem anys anel.lant, arribi en pau el proper 9 de novembre de 2014!

Sitges en un vespre de finals de desembre de 2013


4 de des. 2013

PARETS QUE ES CONVERTEIXEN EN UN GRAN LLIBRE DE VISITES. EXCURSIÓ A LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA DE SITGES



La setmana passada vaig realitzar una interessant excursió per "terres" de Miralpeix.

Després de la darrera visita "d'estudi" a aquest bell paratge l'any 2009, de la qual en va sortir aquest petit informe històric, les coses han canviat molt. De la masia, actualment propietat municipal, no en queda gairebé res; el molí ara forma part d'un edifici contemporani i es troba situat al mig del jardí de l'hotel Dolce i del castell en queden 4 pedres, fruit dels treballs arqueològics que es van realitzar fa uns anys. 



Però el que més el va cridar l'atenció fou  l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, un petit edifici construït entre el segle XII i el XIV amb característiques arquitectòniques que remunten al romànic i al gòtic.Del primer període podríem destacar la coberta a dues aigües i el petit absis rodó. Pel que fa a les característiques que remeten al gòtic, ens trobem amb un arc de mig punt amb dovelles de pedra, i un ull de bou, a mode de rosetó, en el costat de ponent, una obertura desproporcionada, igual que la gran porta d’entrada, si ens fixem en la resta del petit i sever edifici religiós.



L'any 1936 aquest edifici fa ser cremat, i des d'aquell moment la seva degradació ha sigut molt evident. Actualment la porta de l'ermita està oberta, i un cop dins el primer que crida l'atenció són les moltes inscripcions que omplen les parets del petit temple. Un cop perduda la por d'estar dins d'aquest petit, brut i.... sagrat espai, comences a mirar i a llegir tot el que s'ha volgut plasmar als murs. És en aquest moment quan te n'adones, i no puc negar que m'hi vaig enganxar, que es tracta d'un gran (i incívic) llibre de visites en el que pots trobar-hi noms i dates que van des de principis dels anys 40 del segle XX, pocs anys després de l'incendi que el portà a la ruïna, fins a l'actualitat!!!!

Què porta a la gent a deixar la seva empremta en un edifici abandonat? No ho se, però el que confirmo és que m'hi hauria passat hores llegint dedicatòries, dates, declaracions d'amor.... i que el que més m'hauria agradat seria trobar cada una de les persones que han plasmat allà el seu nom i cognom!!! Però no és viable.... tot i que no me n'he pogut estar de provar-ho. Així que m'he decidit per una de les rúbriques més completes i més antigues de les que allà podem llegir. Algú els coneix?



J. Vilarrassa Bagul (en por favor) José Vilarrasa Bagul, Montserrat Lopez Jijón. Calle Jesus nº 56, Sitges. 26-3-48

Haig de tornar-hi aviat! No m'esperava trobar això i només portava el mòbil per fer fotografies. Hi havia moltes més històries com aquesta, uns noms, uns records.... que combinen a la perfecció amb una vista de Sitges que és impagable! No se sap mai si la propera vegada jo també tindré la tentació de deixar anotada la meva visita a tan bell i màgic paratge......