21 de gen. 2013

1000 COMENTARIS, 6 ANYS i 360 ENTRADES AL BLOC ES MEREIX UN PREMI PER ALS QUE M'AGUANTEU. SORTEIG D'UN LLIBRE DE MODERNISME





Des de fa un temps que em criden l'atenció els dibuixos que sota la frase "Un blog se alimenta de tus comentarios"o "Un bloc es nodreix dels teus comentaris" em trobo publicats en molts del blocs que visito. Buscant l'autor d'aquests originals "monstres" he pogut adonar-me que molts altres blocaires s'han sentit atrets per ells tal i com podeu llegir, per exemple, en l'entrada d'aquest bloc U! Ar de japis on ens donen informació sobre l'autor dels dibuixos, l'il.lustrador Nacho Gomez

Doncs estic totalment d'acord amb aquest lema i, com ja he escrit altres vegades, els vostres comentaris són molt importants per l'autor del bloc. Sóc conscient que hi ha vegades que no tenim res a dir sobre el que llegim, altres ens fa mandra deixar unes paraules, i en ocasions aconseguir que es pengi el comentari sembla impossible..... però tot i això la setmana passada el meu bloc, aquest, va arribar als 1000 comentaris i coincidint amb el gairebé imminent 6è aniversari de Criticart. Són 360 entrades durant les quals us he omplert el cap amb les meves històries, aventures, opinions, pensaments, crítiques, alegries...... 


Això, alegries és el que es necessita ara, i com us vaig explicar fa uns dies aquí (no tinc millor lloc on fer-ho) la setmana passada per fi vaig poder tenir alguns exemplars del llibre Modernisme a Barcelona que vaig publicar ja fa dos anys



M'agradaria poder donar un llibre a cada un de vosaltres, però com que ara per ara no és possible, us proposo poder guanyar un d'aquest llibres, amb bellíssimes fotos de Josep Maria Alegre i de Ramon Manent. 


Com que el sorteig (davant càmera de mòbil i amb la mà innocent d'algun dels meus fills) el faré dels comentaris que publiqueu en aquesta entrada d'avui, el sorteig serà obert a tothom: seguidors i passavolants, lectors habituals i primerencs, amics de facebook i de twitter..... ah, i els meus amics anònims que comenteu tan sovint? doncs si voleu aquesta vegada podeu firmar amb el vostre nom.... nomès en aquesta ocasió!

Animeu-vos!!! teniu temps de participar fins el diumenge que ve, dia 27 de gener a les 12 de la nit! i si superem els 50 missatges en sortejaré dos!!!! 

Ah, i recordeu que TOTS teniu un altre llibre gratuït! us deixo aquí on el podeu trobar..... ;-)))))))

16 de gen. 2013

HISTÒRIES, MISÈRIES, DRAMES I INTRIGUES DE LA VIDA D'UNA HISTORIADORA DE L'ART.... EN RESUM, LA MEVA VIDA!





El dissabte passat vaig poder tornar (amb aplaudiment enfoteta inclòs per part d'alguns dels meus amics 2.0) a una de les trobades-taula rodona que més m'agraden i on millor m'ho passo: la 16ª Ateneuesfera! Va ser una tarda interessant i divertida, tres intenses i curtes hores durant les quals vàrem tractar temes diversos relacionats amb el món dels blocs i de les noves tecnologies. Per cert, al voltant de la taula de juntes de l'Ateneu de Barcelona ens vàrem reunir 26 persones en representació dels seus diversos blocs. Entre els temes que es van posar sobre la taula, hi havia el de “robar” continguts que es publiquen a la xarxa. El debat que va suscitar fou intens i interessant, i en altres cròniques que sobre la trobada s'han publicat en blocs assistents s'explica molt bé que es va dir, així que us deixo els links dels meus companys per poder llegir com va anar tot! Blog del Guillem Carbonell, el blog de La lectora corrent, o el Radar de Sarrià!!!




Doncs a partir de la paraula “robar” van sorgir altres idees o maneres de referir-se al mateix. Però la conclusió va ser unànime (o gairebé): si utilitzes per als teus treballs, articles, blocs, llibres ...... el continut, informacions, imatges.... que trobes a la xarxa és de “bona persona” citar d'on has tret totes aquestes dades!!! Això que sembla tan obvi no ho fa tothom! Aquest tema ja l'he tractat altres vegades en aquest bloc, fent referència a articles en diaris  i un altre en estudis acadèmics!

Durant l'Ateneuesfera tenia al meu costat un historiador mediàtic, el Dani Cortijo, autor, entre moltes altres coses, del bloc “Altres Barcelones” en les que periòdicament hi publica interessants estudis. Davant del que allà es tractava, especialment sobre el tema de que pel que sembla, els historiadors només “servim per assessorar” a periodistes, em va venir al cap el tema del meu encàrrec “frustrat” per fer un estudi sobre la història del Palau Robert de Barcelona. Així que un cop a casa vaig entrar a la web d'aquest edifici oficial i em vaig trobar amb una notícia que feia temps que esperava:

El Palau Robert ha programat diverses actuacions de difusió, durant el que resta del 2012 i el 2013, amb motiu dels 15 anys de la seva obertura com a Centre d’Informació de Catalunya. (...) El llibre electrònic o e-book,“Històries del Palau Robert”, editat per la Generalitat de Catalunya recull la gestació d’un noble edifici i les vicissituds del seu propietari Robert Robert i Surís, un aristòcrata procedent de la vila empordanesa de Torroella de Montgrí. També s’hi fa referència a la ciutat de Barcelona en plena ebullició industrial i amb un constant creixement demogràfic. La història del Palau Robert, minuciosament documentada en la present publicació, s’emmarca en els canvis constants de la vida social i política del país i la ciutat: la República, la Guerra Civil, i la postguerra fins arribar a l’actualitat


Vaig trucar al mateix Palau per saber quan es publicaria aquest llibre i em van dir que durant aquesta setmana..... i avui 16 de gener de 2013 he pogut sortir de dubtes! Així doncs, vist el que allà s'hi explica, principalment les dades que es donen en el primer capítol (casualment l'estudi sobre el mateix període històric que jo vaig enviar el 17 de juliol de 2010 a l'editora per tal de que es passés a correcció, un text que em vaig veure obligada a publicar aquí, el meu bloc, el 25 d'agost de 2010 quan vaig saber que corria per despatxos universitaris i cases particulars de Barcelona), i un cop revisada la bibliografia del llibre on no apareix en lloc el meu article publicat al bloc, penso que la gent escrivim coses massa semblants, que som uns investigadors molt poc originals ja que arribem tots a les mateixes informacions sense trobar dades noves..... però el que penso i m'indigna, és que coses com aquestes les permetin i hi participin professors universitaris que són coneixedors de com ha anat la cosa, tal i com demostra aquest tros d'un mail que va rebre cap al 20 de maig de 2011 una de les persones que firmen aquest llibres:

Per cert, buscant les dades de neixement dels Robert via google vaig
veure penjar un article sobre el Palau Robert signat per una Isabel
Artigas Coll que diu el que tu dius (el marc històric que fa és el
mateix que el teu). Em va fer mala impressió. Jo no sé d'on has tret
tu la informació del text que m'has lliurat”.

Gràcies al Xavier Caballé puc dir que aquesta foto és de l'agència TBWA de París!
Doncs ara encara vull més aquest jersey!
Així doncs, i mentre preparo i reviso la meva versió del segon capítol d'aquest llibre, si teniu paciència podeu comparar el meu text al bloc amb el del llibre “Històries del Palau Robert”. Ah, i si voleu alguna informació més, us deixo el meu article sobre el pintor Agustí Robert i Surís, del que en el llibre de la Generalitat no s'hi diu res de res, tot i ser una peça fonamental de la família!

Però tot i això dir-vos que ser historiadora d'art em fa molt feliç i m'omple professionalment, em fa gran culturalment i m'ajuda a viure moltes històries noves.....així que em poden fer el que vulguin que jo seguiré investigant, que m'encanta!!!!

I que si perdo (que ho dubto) la meva passió per seguir remenant papers, hemeroteques, arxius, biblioteques...... com a mínim passar els hivern mirant la tele amb aquest altre conjunt.... ;-)

Foto original de l'agència TBWA de París

8 de gen. 2013

JA HEM ARRIBAT AL 2013.....




Ja hem entrat en un nou any i com ja va sent tradicional en aquest bloc, entre les primeres entrades que publico n’hi ha una on deixo per escrit els meus desitjos, voluntats, objectius, intencions, il.lusions, reptes, dubtes... per al nou any, i el 2013 no és cap excepció, tot i que l’experiència em deixa clar que no sempre es compleixen, i que aconseguir-los és una mica més llarg i costós del que ens sembla en un primer moment.


Fa una mica més d’un any, el 2 de novembre de 2011, ja vaig escriure un article sobre diverses coses que, a nivell cultural i històricament parlant, es podrien celebrar a Sitges aquest any 2013. Els 80 anys de la inauguració de l’Hotel Terramar Palace, un 9 d’abril de 1933, pot ser el tret de sortida per arribar a la setmana del 16 d’abril, en la que si tot va com s’explica des de l’Ajuntament i des del Consorci del Patrimoni, a Sitges celebrarem el que  segur que serà el gran esdeveniment de l’any al nostre poble, la reobertura del Cau Ferrat. Després dels tres anys de remodelacions, reformes, enderrocs i possibles desastres patrimonials dissimulats o arranjats al darrer moment, i a l’espera de saber com anirà la segona fase d’aquest controvertit projecte que afecta directament al Maricel de Mar i greument a la casa Rocamora, aquesta inauguració del “restaurat” estudi sitgetà de Santiago Rusiñol, pot coincidir amb els 80 anys de l’obertura com a museu públic del Cau Ferrat. 




Però la felicitat i la il.lusió pel futur, sense obviar el més important en aquest món, com és la salut i la felicitat de tots els que ens envolten, arriba gràcies a projectes més petits, més personals, en els que s’hi posa tota l’esperança. Així doncs, com l’esperança és la darrera cosa que es perd, dos anys després d’anunciar la publicació del llibre Modernisme a Barcelona, una obra en la que, juntament amb els fotògrafs Josep Maria Alegre i Ramon Manent, vaig posar-hi tot el meu cor, sembla que per fi podrem tenir algunes de les còpies en espanyol. Coses de la crisis? potser sí, però ara el més important és que el llibre, que per cert, va ser presentat fa dos anys amb una magnífica conferència de Vicenç Morando a la Biblioteca de Sitges, "classe magistral" sobre Modernisme que per alguna raó (que penso increïble) es van perdre masses sitgetans, no només estarà a la resta del món, sinó que també aquí podrem gaudir d’aquestes belles fotografies!!!! Així doncs, en pocs dies el llibre estarà a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, així com en algunes llibreries.


Jordi Albors treballant


Doncs si fa dos anys el meu nebot, en Martí, arribava amb un llibre sota el braç, el 6 de novembre de 2012, la que va arribar amb dos exposicions sota el braç va ser la seva germana, la Norma. Així que pel 2013, i seguint l’estel.la que vaig iniciar amb l’exposició  per celebrar els 40 anys  com artista d’Artur Duch al Edifici Miramar de Sitges, enguany  i un cop més amb el suport de l’Ajuntament de Sitges, i amb la clara voluntat d'intentar esquivar la crisi econòmica que tant afecta al món de la cultura, realitzaré el comissariat d’una altra mostra que em fa igual il.lusió però que suposa un nou repte. A mitjans de 2011 Ignasi Albors, juntament amb el seus oncles, es va proposar reunir l'obra pictòrica del seu pare, Jordi Albors. Aquí es va començar a gestar l’exposició "Els germans Albors Soler", mostra que es podrà veure al mateix Miramar durant els mesos de juny i juliol, i que té l’objectiu de reunir en un mateix espai les obres dels quatre germans Albors: els ja desapareguts però molt recordats Jordi i Jesús, i els molt actius Agustí i Lluís, aquests dos últims pilar fonamentals per poder realitzar la mostra, ja que ells em guien en la creació d’aquesta  mostra, un projecte en el que s’hi barregen records, temors il.lusió, passió, i molta estimació. Crec que serà un proposta original i interessant, a la vegada que emotiva, en la que recuperarem i unirem l’obra d’una destacada família d’artistes sitgetans. 






Si aquesta exposició “Els germans Albors”, al igual que “Impermanències” d’Artur Duch, va ser una proposta meva a la regidora de cultura de l’Ajuntament de Sitges, la segona mostra a la que avui faig referència ha vingut pel camí contrari. La regidora de cultura, Mireia Rossell, em va proposar comissariar una exposició retrospectiva sobre el pintor José Miquel Serrano Serra (Barcelona,1912 -Sitges, 1982) un artista reconegut, tot i que encara desconegut, que va tenir una forta relació amb el nostre poble, on va establir la seva residència durant més de quatre dècades. Les obres de Serrano les trobem en moltes llars sitgetanes. uns quadres, que juntament amb peces de col.leccions d’arreu d’Espanya, seran exposades a l’Edifici Miramar durant els mesos d’agost i setembre, fent que Serrano sigui un dels protagonistes culturals d’aquest 2013, un any en el que Sitges tornarà a ser protagonista.

Ja fa uns mesos que treballem en les dues exposicions, però ara si que ja comença el compte enrera, i el “tic-tac” del rellotge ja comença a sentir-se al meu cap. Des d’aquí demanar-vos la vostra col.laboració en aquests projectes, i desitjar-vos un molt bon any 2013 a tots els que teniu la paciència de llegir les “manies” que vaig publicant en aquest bloc, i un cop més agrair-vos el vostre temps!