15 de set. 2013

VAL LA PENA FER UN PAS ENRERE PER AGAFAR EMBRANZIDA PER AQUEST NOU CURS






Tornem a començar un nou curs i com cada any amb nous projectes al calaix, amb renovades il.lusions i sense oblidar les lluites i els objectius personals, patrimonials i de llibertat que ens han portat fins aquí. 

Aquests mesos d’estiu he deixat enrere dues exposicions que m’han servit, entre moltes altres coses, per aprendre més d’aquest ofici tan màgic però complex que practico, i que té com a objectiu mostrar als altres la bellesa i la complexitat que s’amaga darrera el món de l’art. 

Aquesta darrere exposició  encara sou a temps de visitar-la ja que, serà oberta durant tota aquesta setmana, fins al diumenge 22 de setembre a les nou del vespre, al primer pis de l’Edifici Miramar de Sitges. Es tracta d’un ampli recull amb més de 100 obres, procedents totes elles de col.leccions particulars, i en el que es fa una retrospectiva pictòrica de Josep Miquel Serrano Serra (Barcelona, 1912-1982), un pintor amb forts lligams personals i pictòrics a Sitges. Mentre acabo de preparar una entrada més àmplia sobre l’artista que publicaré els pròxims dies, us deixo aquí els links d’alguns articles i reculls de fotografies que s’han publicat aquests mesos sobre l’expo Serrano. Primer la web de l’Ajuntament de Sitges, organitzador de la mostra; la Crònica de Vicenç Morando a l’Eco de Sitges; els blogs amb fotos de VisitSitges i de Josep Maria Alegre; i els magnífics articles de Montse Frisach a El Punt-Avui i de Núria Escur a La Vanguardia.


Part de la Sala de Flors a l'exposició Serrano. Fot. Josep Maria Alegre

Sala dels retrats a l'exposició Serrano. Fot. Josep Maria Alegre

Aquest estiu també m’ha servit per reafirmar, un cop més i com ja vaig publicar aquí, la idea de que aquest blog, amb els seus articles i les meves recerques, té utilitat com a font documental. Tot i que en alguns casos, i sembla que s’està posant de moda, i per alguns ja és constum fer-ho, no es cita la font o l’autoria dels estudis consultats. Un exemple, o suposat exemple, vosaltres mateixos podeu opinar, és l’article que Josep Playà va publicar a La Vanguardia el 24 d’agost, el dia de Sant Bartomeu, al seu espai Postal de Vacances. Estraperlo a Terramar és el títol que li dóna a l’article que il.lustra amb una foto antiga de l’Hotel Terramar de Sitges (h. 1950) de Zerkowitz. Entre les moltes informacions llegim: 

"Del projecte inicial només es va dur a terme una petita part, l'hotel Terramar Palace, un parc dissenyat per Forestier, un camp de golf, (....). Entre altres històries llegendàries de l'hotel Terramar se cita la presència de Jack Bilbo, secretari d'Al Capone, i de l'escriptora francesa Simone Weil, quan l'hotel havia estat confiscat i era un hospital militar. Hi va estar ingressada després de cremar-se el peu amb oli bullent al front de guerra. Però la més rocambolesca és la relacionada amb Daniel Strauss i el seu soci Perlovitz, que va donar nom a un nou joc de ruleta conegut com a estraperlo. 
Van venir el 1933 per preparar un combat de boxa entre Uzcudún i Max Schmelling i van fer una gran festa al Terramar. Hi estava convidat el president de la Generalitat Lluís Companys, però un anònim va avisar en l'últim moment que a l'habitació núm.17 tenien la famosa ruleta i que el seu objectiu era aconseguir una foto amb el president...."

Per si en voleu saber alguna cosa més, aquí us deixo alguns articles que he anat publicant aquí al bloc!

Visca la república. Crònica alegre d'un Sitges diferent. 19-4-2012.
- Jack Bilbo, tan fer com el dibuixen? 15-11-2011.
Sitges entre l'hotel Terramar Palace i l'hospital de sang de Terramar. 12-04-2012
-  Feliços 80 anys Hotel Terramar de Sitges. 9-03-2013
- Què s'amagava a l'habitació 17 del Terramar Palace? La relació entre Sitges i l'estraperlo. 16-10-2012


Via Catalana tram 303 a l'Arboç

I per acabar, coses bones i esperançadores! Primer de tot l'èxit de la Via Catalana aquesta diada. Amb la mirada posada en l'any 2014, vaig ser molt feliç de poder viure aquesta gran festa de la llibertat al tram 303 a l'Arboç. Allà vaig poder unir la mà dels meus pares, els quals des del meu primer 11 de setembre de 1976 m'ha portat a manifestacions on es reivindica la llibertat del nostre país, amb la dels meus fills, que espero que aviat puguin gaudir de diades festives en un país lliure! 


I avui he variat el meu camí al Miramar. Després de molts mesos baixant o pujant pel carrer de la Davallada, aquest matí he passat pel carrer de Fonollar, on ja no hi ha la bastida de ferro que durant anys ha tapat la llum del Recó de la Calma. Un primer pas cap a l'obertura del Cau Ferrat, un dels dos museus sitgetans, el projecte de reforma dels quals, en molts punts, els hi ha fet tant de mal...  És un moment important... però recordo que la Plataforma SOS Sitges segueix el seu camí judicial per tal de demostrar que la casa Rocamora, edifici enderrocat (excepte façana al carrer) tot i està catalogat, estava protegit amb el màxim nivell de protecció.... 


Ja ho deia al principi del post... nous projectes, il.lusions renovades, però sense oblidar les lluites i els objectius personals, patrimonials i de llibertat... però res de foc nou!