9 d’abr. 2013

FELIÇOS 80 ANYS HOTEL TERRAMAR DE SITGES!!!


Tot i que de manera molt desapercebuda, discretament, sense fer més soroll que el d'un dia normal del mes d'abril, fer fi ha arribat el dia del 80 aniversari!!!!!!



A El Baluard de Sitges del 15 d'abril de 1933 descriuen l'hotel com: "grandiós i sumptuós edifici de tres cossos en forma de xamfrà, amb 100 habitacions amb 75 quartos de bany. Reuneix tot el confort més depurat en aquesta classe de construccions. Les habitacions són totes exteriors i han estat decorades i amoblades esplèndidament. Posseeix a més els magnífics sal ons de festes, bar americà, salons de perruqueria (a càrrec de l’expert vilatà Deogràcies Fonts), roof garden, una àmplia terrassa davant la mar, etc. El seu emplaçament  en la urbanització de Terramar és extraordinàriament privilegiat, car es pot disfrutar de la bellesa panoràmica de la popular platja sitgetana. Com a complement, l’Hotel posseeix un formós Parc, projecte de l’il·lustre i malaguanyat artista Mr. Forestier un magnífic camp de golf, pista de tennis i garatge". (sic.)

Aquesta és la culminació d’un llarg i intens projecte que va començar a gestar-se durant la segona dècada del segle XX. 

A les sis de la tarde del 31 d’octubre de 1919 a les Galeries Layetanes de Barcelona, i per concloure l’exposició de projectes i maquetes presentades al concurs per urbanitzar la que haurà de ser la Ciutat jardí de Terramar, l’arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo, director tècnic de la societat “Parques y edificaciones”, promotora d’aquest ambiciós projecte, va realitzar una conferència  per tal d’explicar àmpliament el desenvolupament i els plans que es tenien per aquest sector sud del municipi de Sitges, una gran extensió de terres, principalment vinyes, que es coneixia amb el nom del Cellerot.  


Plànol de la divisió de les terres del sector del Celleron abans de ser comprades per esdevenir la Ciutat-Jardí de Terramar.

Fou així com el 10 de març de 1919 es va constituir la Societat “Parques i Edificaciones” S.A, presidit per Francesc Armengol amb un consell d’administració compost pels senyors: Francesc Armengol, Manuel Folguera Duran, Antoni Miracle, Baró de Güell, Josep Freixes, Carlos Maristany, Rafael Vehils i Josep Maria Martino, aquest darrer nomenat arquitecte i director tècnic de les obres que portaria a terme aquesta nova societat. 



Ja hem dit que el principal promotor de la ciutat-jardí fou Francesc Armengol, però si una cosa va tenir clara des dels inicis era que ell sol no aconseguiria fer realitat aquest somni, i que tenia que envoltar-se de col·laboradors que l’ajudessin a tirar endavant el projecte. Així doncs va tenir a Josep Maria Martino (Barcelona, 1891-1957) com a arquitecte i director de les obres; a Josep Artigas Vila com a mestre d’obres i autor dels treballs decoratius de pedra artificial; a Salvador Robert (Sitges 16 d’abril de 1870- 1934) encarregat dels treballs de Jardineria; Josep Carbonell Gener (Sitges 1897- 1979), director de la revista Terramar, que es va publicar per primera vegada el 31 de juliol de 1919, amb la finalitat de  promocionar la nova urbanització; i finalment a Miquel Utrillo (Barcelona 1862- Sitges 1934) que va realitzar diverses labors entre les que destaquen els dissenys dels jardins, i l’elecció del topònim del nou espai, Terramar.




El projecte d’urbanització del sector de Terramar va ser aprovat el 7 d’octubre de 1918, i les obres no es van iniciar fins el 9 d’abril de 1919. Aquest inici de les obres es va celebrar amb un dinar el dia 11 de Maig de 1919. En el menú d’un dels seus convidats llegim: 



“Menú del primer dinar que es va fer en l’Hotel Petit, abans era la casa Sellarot, y es va fer aquest dinar com a commemoració d’haver començat les obres de Terramar. Dit Hotel s’estava començant les obres amb aquest dinar i van assistir els consellers junt amb el President, Sr. Armengol i a més hi havia el Sr. Utrillo, el Sr. Robert i Josep Artigas”



A partir d’aquest moment es va començar a urbanitzar el sector, a dividir els solars, crear carrers i a construir presiosos xalets, molts dels quals encara es conserven i són fonamentals pel patrimoni sitgetà. Però també fou durant aquests anys quan es va iniciar la construcció de l’Hotel Terramar Palace per part de les societats Hoteles y Playas del Mediterráneo i Hoteles Unidos S. A (HUSA). 



Les obres de la ciutat–jardí es van allargar fins al 8 d’abril de 1933, amb la inauguració de l’Hotel Terramar Palace, però quedant el projecte incomplert. Entre les causes d’aquest brusc final hi trobem la mort del seu artífex, Francesc Armengol, el 23 d’agost de 1931, el qual havia estat nomenat fill Adoptiu de Sitges el 19 de novembre de 1919.




A La Vanguardia del diumenge 9 d’abril de 1933, avui fa 80 anys, es feia una àmplia crònica de la gran festa que es va celebrar a Sitges en motiu de l’apertura oficial, el dia abans, del nou hotel, tot un luxe d’edifici i instal.lacions que posava Sitges entre les principals localitats del turisme de luxe. 



La crònica diu que a les dues del migdia d’aquell dissabte, que imaginem lluminós, les principals autoritats polítiques de Barcelona, juntament amb destacats personatges de la societat civil catalana, van arribar al lloc de celebració que no podia ser altre que el lloat Terramar Palace, on els esperaven altres personalitats, comitiva que estava encapçalada per l’alcalde de Sitges, el senyor Costa. Abans del dinar oficial, tots els convidats van fer una visita a les instal.lacions de l’edifici, podent gaudir de les vistes que tenien les habitacions de l’hotel. Al saló principal, obert al mar, HUSA va servir el banquet. Entre els convidats destacava el senyor Pi i Suñer, que va assistir en representació del president de la Generalitat; el president del Parlament català, Lluís Companys; el governador civil, el senyor Ametlla; el general de la quarta divisió, el senyor Batet; el conseller de Cultura de la Generalitat, el senyor Ventura Gassol, que també era el president del Patronat del Museu del Cau Ferrat; així com les principals dames com la senyora Gaspar, la Ragasol, la Vidal i Guardiola, Casacuberta, Pi i Suñer, Batet, Ametlla i Aguadé. Destaca la presència de diversos cònsols i representants internacionals, com els cònsols d’Estats Units i França, així com de la Gran Bretanya, de la República Argentina o d’Alemanya. 




La festa va ser un èxit i pel que sembla tothom va quedar encantat amb el nou hotel i amb el convit, una situació que molts d’ells repetirien una setmana més tard, ja que el diumenge 16 d’abril van tornar a Sitges per inaugurar l’obertura al públic del Museu Cau Ferrat, una nova festa que també es va celebrar amb un dinar al recent estrenat saló principal de l’hotel Terramar Palace... aquest cop als senyors Gassol, Batet, Ametlla, Costa, etc., si que els va acompanyar el president de la Generalitat de Catalunya, el senyor Francesc Macià.... l’acte ben bé s’ho mereixia però aquesta ja és una altra crònica, o com deia la meva àvia, “figues d’un altre paner”. 

A partir d’aquest 9 d’abril de 1933 aquest gran edifici de l’hotel Terramar Palace viuria moltes històries. Algunes d’amor, com celebració de múltiples banquets de casament, moments de festa i lleureintrigues com la que s'amagava a l'habitació 17 i altres molt més dramàtiques, com les que va viure durant els anys de guerra civil. Però 80 anys són molts anys, i això no es pot deixar passar..... o com a mínim, jo no ho vull deixar passar! 

Així doncs, que per molts anys i per moltes cròniques futures hotel Terramar!

4 d’abr. 2013

ENREDAR LA TROCA. GAUDí vs FRANCESC ROGENT



Foto de la xarxa

Decididament, tinc el síndrome d’Estocolm, estic enganxada!!! Durant tres setmanes no he escrit res al blog, una decisió o un càstig personal per tal de concentrar-me en les moltes coses que haig de posar en funcionament aquests dies i que per culpa de la meva obsessió de buscar i buscar entre hemeroteques, no hi havia manera de començar. Amb les noves carpetes sobre la taula, algunes d’elles ja plenes de documentació necessària, i amb les maletes preparades (això us ho explico més tard... ;-)), ja puc dir convençuda que aquesta teràpia de “vacances blogueres” ha tingut el seu resultat, tot i que no us puc negar que no ha passat dia en el que a l’obrir l’ordinador per treballar, m’ataqués la necessitat d’escriure, ni que fos un  “Hola”, al bloc!! Però m’hi he resistit.... fins avui!

El món dels blocs (gairebé) sempre és molt gratificant. En moments com l’actual, en que hi ha molt poques oportunitats de publicar o fer difusió dels nostres estudis, articles, documents.... pels canals entesos com a tradicionals, el blog s’ha convertit en un mitjà sincer, còmode, fàcil i sobretot, molt personal. Aquesta darrera una característica que avui la reafirmo amb motius i dades...


Si fa uns dies escrivia que enyorava tenir a qui demanar ajuda al tractar temes sobre Gaudí, avui puc dir que la meva petició de trobar “l’obre fils per estirar” ja s’ha complert. Uf si s'ha complert! Aquesta persona es pensava que amb les dades que m'enviava es feia un nus a la troca que havia començat fa uns mesos.... però la veritat és que ara estic "ofegada" sota un mar de troques i enredada en milers de fils!!!

A finals de l’any passat buscava, a partir d’una notícia publicada a La Vanguardia el 20 de març de 1889, una suposada relació entre Antoni Gaudí i l’altar major de Ripoll. Aquest dubte, que deixava per escrit al blog, avui, i gràcies a l’aportació de Xavier Jové (l'obre fils), no només no s’ha esvaït sinó que m’ha servit per obsessionar-me encara més amb el tema, i de pas, ampliar coneixements. 

Gaudí potser no és l’autor de l’altar major de Ripoll tal i com es diu en una notícia de la premsa del moment...... però ho és Francesc Rogent?

Foto d'Apel.les Mestres
Xavier Jové, empordanès, amant de l’art, especialment del Modernisme i de Gaudí, escriptor i estudiós d’una figura important dins de l’art català com és Apel.les Mestres, va arribar a l'entrada del meu blog sobre l'altar de Ripoll i va caure de quatre grapes en la meva trampa..... convertint-se ara en un altre obsessiu per desxifras l'autoria de l'altar major del monestir restaurat. 

Jover em donava el contrapunt a la notícia de La Vanguardia del 20 de març de 1889, per cert, una nota que es va ternir el seu ressó en els dies següents en altres publicacions espanyoles com La Nueva Lucha (21/3/1889), El Ripollès (24/3/1889), La Voz del Pirineo (30/3/1889), El Possibilista (31/3/1889) o La Dinastia (04/04/1889). 

Altar de Sant Crist de Ripoll. Foto Todocoleccion

En el setmanari El Siglo Futuro del 29 de setembre de 1891 atribueix l’altar major al “jove arquitecto Sr. Rogent”, autor també de l’altar del Sant Crist en una de les set capelles del creuer. Revisant l'hemeroteca puc dir que aquesta notícia no va patir el mateix efecte "tsunami" que la que atribuïa l'altar major a Gaudí, tot i que si que hi ha moltes notícies que ens mostren l'estreta relació entre Francesc Rogent i les obres de restauració del monestir. 

Comparació entre l'altar del monestir de Ripoll i l'altar de fusta de Sant Pere de Ripoll

Entre les interessants apreciacions de Jové, que queden representades en les imatges que acompanyen aquest text, hi ha la  de que el frontal de l’altar major del monestir reformat s’inspirava (ja que hem de recordar que durant la guerra civil espanyola aquest va ser destruit) en l’altar de l’església de Sant Pere de Ripoll, temple que es va tancar al culte al consagra-se el nou monestir. La peça. Un relleu escultòric de fusta datat en el segle XII que es conserva al Museu Episcopal de Vic i que es creu tot i recollir-se a l'església de Sant Pere procedia de l'antic monestir de Ripoll. 

Ara, amb els dos protagonistes de l'auca clars, i davant de l'evidència de que Antoni Gaudí no necessita presentació, crec que és just no passar l'oportunitat de fer una petita ressenya sobre la figura de Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898).


Francesc era el primer fill del reconegut arquitecte Elies Rogent i Amat (1821-1897), un dels principals arquitectes catalans.   Fundador i primer director de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, per les seves aules van passar els principals protagonistes de la història de l'arquitectura catalana del segle XIX i XX. Entre aquest Gaudí i Francesc Rogent. 

Aquest darrer va  obtenir el títol d’arquitecte a finals de juny de 1887 amb un excel.lent, tal i com es publicà a La Vanguardia el dia 1 de juliol. Des d’un primer moment Francec va poder treballar en importants projectes que dirigia el seu pare. Un d’aquest fou la restauració del Monestir de Santa Maria de Ripoll, en la que s’hi implicà directament l’any 1892 quan el pare li delegà la direcció directa de les obres, mentre ell les seguia dirigint activament des de Barcelona. 



En aquesta restauració Francesc va firmar la tomba de Berenguer III, amb una escultura eqüestre de Llimon; la de Guifré el Pilós, i la suntuosa capella funerària de Joaquim Prats i Roquer. També era disseny d’ell el gran finestral de vidre de colors de la façana principal, un important treball realitzat pel taller “Fills d’Eudald R. Amigó” i que va ser col.locats a finals de 1890. Però com a artista complert, Francesc Rogent també va dissenyar el servei d’altar per a un dels altars dissenyats per ell al monestir, unes peces d’estil romànic realitzades al taller dels germans Gelabert. Amb el mateix estil és la pila baptismal, encarregada i pagada per l’Associació excursionista de Catalunya, que l’arquitecte dissenyà l’any 1893.

Tot i que no té gran quantitat d'obres, detall que es va comentar en alguns dels articles que es van publicar a la premsa catalana en motiu de la seva mort, no podem deixar de fer un petit resum dels  seus principals projectes. 


A mitjans de novembre de 1886, Francesc Rogent, que encara no havia obtingut el títol d’arquitecte, va realitzar els plànols per a l’edifici del “Fomento Martinense” a Sant Martí de Provençals, actualment un barri de Barcelona. L’any 1888, i en motiu de les obres al Parc de la Ciutadella per a l’Exposició Universal, Francesc Rogent, seguint l’encàrrec del seu pare Elies Rogent, director d’obres del gran projecte, va realitzar el disseny del dipòsit d’aigües del Parc. Per a unir el parc amb el primer pis del dipòsit el jove arquitecte també va dissenyar un pont de ferro de 20 metres de llargada, que va ser col.locat en el seu lloc a finals de març de 1888. També fou l’autor de la decoració de l’església de la Ciutadella (1888). 

Creu per al panteó de Josep Fortuny, dibuixos que es
venen a la pàgina Todocolección amb la dada
equivocada de que és la tomba de Marià Fortuny.



Però entre les seves obres hi ha el Castell de Monsolís a Sant Hilari, i a Barcelona dissenya el panteó del Sr. Josep Fortuny al cementiri del Sud Oest, la botiga del fotògraf Napoleón a la Rambla Santa Mònica, així com els ja desapareguts edificis del Fronton Condal (1896) que estava al carrer Rosselló entre el carrer Balmes i Rambla Catalunya; i el Cafè Colon (1897) de la Plaça Catalunya cantonada Passeig de Gràcia, un dels locals més concorreguts a la Barcelona del canvi de segle. 

Cafè Colon de Barcelona
Però si Francesc Rogent té un edifici que m’és proper aquest és el Cau Ferrat de Sitges (1893-1894), del que en portà la direcció facultativa juntament amb el mestre d’obres Jaume Sunyer i Juncosa.

L’any 1893 Santiago Rusiñol va comprar dues casa de mariners al carrer de Fonollar, arran de les roques del mar, amb l’objectiu de construir-se la seva casa-taller. L’artista va encarregar al seu amic Francesc Rogent el projecte, aconseguint un interessant edifici eclèctic, bressol del Modernisme català i que actualment es troba en un intens (per dir-ho d'alguna manera) procès de restauració. En un primer moment es va portar a terme un projecte de reforma molt agressiu patrimonialment que, amb una tarima de 35 cm a la planta noble del Cau Ferrat, es trencava totalment el bell, ampli, elegant, alt, teatral... espai ideat conjuntament per Rusiñol i Rogent. Per sort sembla que finalment aquest s'ha salvat.....


La relació entre Rusiñol, Rogent i el Cau Ferrat va anar més enllà de les obres de construcció. Un dels participants a la processó cívica que va tenir a Sitges el 14 de novembre de 1894 per tal de traslladar els dos Grecos comprats per Rusiñol al Cau Ferrat, va ser l’arquitecte Francesc Rogent. 

Però l’arquitecte també va destacar en altres camps com el de la fotografia, el d’estudiós de l’arquitectura catalana, amb llibres tan importants com La España artística, arqueològica y monumental, La arquitectura moderna de Barcelona (1897) o La Catedral de Barcelona (1898), revistes, editor com a soci a l’editorial Parera i Cia.....

Just quan l’arquitecte començava a despuntar, i un any després de la mort del su pare el 21 de febrer de 1897, Francesc Rogent moria a Barcelona el 12 de febrer de 1898 als 37 anys. El seu enterrament va ser una important demostració de dol pública, demostrant l’estima que la societat barcelonina tenia per aquest malaguanyat arquitecte en el que tantes esperances hi havien posat. 

Doncs bé, ara que ja hem desglossat qui era Francesc Rogent Pedrosa, torno a la meva pregunta, ara encara més pregunta que fa uns dies..... Qui va ser l’autor de l’altar major del monestir de Santa Maria de Ripoll? 


Doncs ja veus Xavier, encara ens queda molta feina per davant per poder assegurar qui és l'autor de l'altar major del Monestir de Ripoll.....