30 d’oct. 2012

L'EDIFICI DEL PRADO SUBURENSE, UNA JOIA DEL PATRIMONI DE SITGES


Al Ple d'octubre de l'Ajuntament de Sitges que va tenir lloc ahir al vespre es va aprovar la reforma de la Biblioteca Santiago Rusiñol i l'avantprojecte de la rehabilitació de l'edifici del Prado, una proposta que arriba des de la Fundació Cultural i Esportiva del Casino Prado. Es tracta d'un objectiu necessari per a la recuperació d'un dels edificis patrimonials més importants de Sitges, però pel que s'haurà de lluitar amb força i il.lusió, ja que el pressupost de 3,5 milions d'euros no arriba en el millor moment econòmic ni de Sitges ni de Catalunya. 

Però les coses es fan pas a pas, i per tal de poder anar a presentar aquest avatprojecte a les entitats públiques i privades que podrien aportar part dels diners que calen per a la reforma, era necessari disposar d'una documentació detallada de l'edifici i del seu projecte. Així doncs la història escrita del passat, present i futur  del Prado es troba dins d'unes carpetes que ja fa uns mesos que van de taula en taula en busca d'uns suports essencials per al nostre patrimoni.

La fundació del Prado em va demanar si podia col.laborar en aquest "somni" que estic convençuda que algun dia no molt llunyà es farà realitat, i espero que aquest estudi històric, realitzat amb la voluntat de que els que encara no estimen ni coneixen aquest bell edifici se n'acabin enamorant, sigui un granet de sorra més, igual que ho són les belles imatges realitzades per Josep Maria Alegre i que utilitzo per il.lustrar l'estudi i ara el bloc, que ajudin a aconsegueixi l'objectiu de tot: recuperar el Prado!


BREU HISTÒRIA DEL CASINO PRADO SUBURENSE

La història del Casino Prado es remonta a l’any 1869 quan el músic sitgetà Josep Carbonell i Vidal, conegut popularment com el mestre Senalla, i director de l’orquestra dels joves, va fer construir a l’hort de la Marianeta, un terreny situat entre el carrer Jesús i el de l’Estació, una sala de ball, la primera pedra de la qual es va col.locar el 17 de novembre de 1869, enguany farà 143 anys.


La inauguració d’aquest edifici, anomenat Saló Suburense, va tenir lloc el 2 de febrer de 1870, aprofitant les festes de Carnaval. Poc temps després de la seva obertura, els membres del Gra, una altra entitat sitgetana, van decidir que aquesta era la seu idònia per al grup, i van fer-hi construir-hi un café i un petit teatre. 

Finalment, l’any 1877 amb l’aprovació dels estatus, es va fundar la societat del Casino Prado Suburense, i s’escollí com a primer president a Felip Font i Falp.
A partir d’aquest moment les seves instal.lacions van anar variant amb múltiples reformes i ampliacions del terreny que ocupava. Durant els anys 1910 i 1930 el Casino Prado va viure els principals canvis, obres que li van donar l’aspecte que coneixem actualment. 

Entre les activitats culturals que més prestigi han donat al Casino Prado hem de destacar la gran quantitat d’obres de teatre que s’han representat dalt del seu escenari. Importantíssimes estrenes com la de La Intrusa de Maëterlink l’any 1893, obra traduïda per Pompeu Fabra; La Fada, amb lletra de J. Massó i Torrent i música d’Enric Morera, durant la quarta Festa Modernista organitzada per Santiago Rusiñol l’any 1897. 

Durant les primeres décades del segle XX, Santiago Rusiñol va utilitzar l’escenari del Prado per fer les estrenes de les seves principals obres de teatre. A ell el segueixen altres propostes teatrals, algunes de molt arricades, que no van trobar cap entrebanc per ser representdes, com la controvertida obra de Jean Cocteau, Orfeu, que va dirigir el pintor i director teatral Artur Carbonell l’any 1930. Aquesta funció es considera la primera representació avanguardista de tot l’Estat Espanyol. També al teatre del Casino Prado es va gestar la reconeguda companyia teatral La Cubana, fundada l’any 1980, que a mitjans dels anys 70, i sota el nom del Gall Groc, va representar diverses obres en aquest escenari. 

Però la seva contribució més destacada en el món teatral va arribar l’any 1967 quan components de l’entitat van fundar el Festival de Teatre de Sitges, esdeveniment que, tot i que durant uns anys va assolir tal importancia que va rebre el nom d’internacional, va desaparèixer l’any 2004 després de celebrar la seva 35ª edició. El Festival de Cinema Fantastic i de Terror també té en el teatre del Casino Prado una de les seves sales de projeccció. 

L’EDIFICI DEL CASINO PRADO DE SITGES

Seguint el fil de la vida del Casino Prado de Sitges, el seu edifici i les seus espais públics han anat modificant-se al llarg dels més de 140 anys d’història des de la seva creació. En un primer moment,  i com hem explicat anteriorment, l’entitat disposava d’un gran terreny conegut popularment com l’hort de la Marianeta, situat entre el carrer Jesús i el de l’Estació, El 17 de novembre de 1869 es va col.locar la primera pedra de la sala de ball, obres que van acabar a principis de 1870. A aquesta primera constucció s’hi va afegir un cafè i un petit teatre. 




L’any 1886, i en motiu de l’obertura del carrer del Ferrocarril, actual carrer Francesc Gumà, es va modificar la façana del Casino Prado que feia xamfrà entre el carrer Jesús i el carrer nou. Durant aquestes obres s’hi va construir un balcó de vuit metres amb dues obertures, una grada, unes noves voreres i es va revocar la valla que envoltava el saló d’estiu. En una notícia a l’Eco de Sitges del 18 de juliol de 1886 es parla de la necessitat de modificar la façana corresponent al teatre i l’apertura en aquesta d’un gran portal amb obertures al carrer de l’Estacio, “a fin que los días de función el público tenga una salida desahogada” (Eco de Sitges, 1 de juliol de 1886).

Però a principis de 1890 la societat es va vendre el terreny que feia cantonada entre carrer Jesús i carrer del Ferrocarril a Jaume Hill el qual l’any 1892 va encarregar-li al mestre d’obres Jaume Sunyer i Juncosa la construrccció de la seva casa Villa Rosa. 


Tot i que tenien clara la necessitat d’aquesta millora, no va ser fins el mes d’agost de 1918 quan es van iniciar uns anys d’intenses reformes en l’edifici del Casino Pardo Suburense. En un primer moment, l’entrada del carrer Jesus va ser tancada, ja que la societat van vendre aquella parcela de terreny. En aquell moment es van reformar totalment l’escala d’accès als salos del primer pis, preludi d’una gran reforma, que en aquells anys de 1918 encara no era segura. Però durant els darrers mesos de 1918 es va construir la portalada de predra del carrer Francesc Gumà, que des d’aquell moment es va convertir en l’accès principal al l’edifici. Durant el mes de gener de 1919 la portada de pedra va ser tancada amb unes portes de ferro forjat. També és en aquest moment quan l’escultor Pere Jou comença a treballar en la decoració exterior d’aquesta porta. 




L’any 1921, l’arquitecte Josep Maria Martino va ser l’encarregat de dissenyar el nou edifici del teatre. Seguint el moviment artístic que dominava en aquell moment, Martino es va decidir per posar al carrer Francesc Gumà, l’entrada principal per a la qual va elegir una interessant façana d’estil noucentista, una interessantíssima composició on el maó vist es converteix en un immillorable marc pel bell teatre. Les obres de reforma del Saló Teatre es van iniciar el 14 de juny de 1921, i a partir d’aquell moment es van aturar les activitats lúdiques que en ell si celebravan. La façana de Martino es divideix en dues parts, perfectament integrades. La primera, que és el saló-teatre, està format per tres cossos, el central, més elevat que els laterals, on s’obre un portal d’entrada, i dues finestres, la del primer pis, d’una ampleada considerable i decorada pinctòricament, Els cosse laterals queden dividits per franges de maó vist que formen dos quadrats, emmarcament que continua a la façana lateral i que s’utilitza també per a les obertures. Tant a l’exterior com a l’interior de l’edifici hi ha belles pintures murals obra del pintor sitgetà Agustí Ferrer Pino.


La segona part de l’edifici està format pe un arc de pedra que porta al vestíbul amb decoració de Miquel Utrillo. També en aquesta la façana de l’edifici hi trobem els capitells que va esculpir el gran artista Pere Jou, belles peces en les que s’hi representen diverses escenes i personatges relacionats amb la història de l’entitat, com el mestre Morera dirigint una orquestra, un ball de Carnaval, les Caramelles.... L’any 1962, gairebé trenta anys després de la inauguració d’aquestes obres, Jou decidí seguir amb el seu treball i va esculpir un fris on es representen un grup de persones ballant una sardana. La mort de l’escultor l’any 1 va deixar inacabada aquesta bella obra. 





La porta principal de l’edifici està presidida per un gall de ferro forjat, animal que representa aquesta societat.



Per a l’interior, Martino dissenyà una estructura de ferro que suportava les llotges del primer pis, i va tenir un gran interès en aconseguir una sonoritat i visió de l’escenari perfecte des de tots els punts, qualitats molt lloades per la premsa del moment. Tot i estar en obres, a principis de l’any 1922 la sala va acollir el ball de Carnaval, i el sostre, encara inacabat, es va tapar amb una vela de la sala d’estiu, i la galeria de llotges es cobria amb una sèrie de plafons decoratius, que tornarien a ser utilitzats l’any 1924. 

La inauguració oficial va tenir lloc el 20 d’agost de 1922, tot i que l’escenari no es va acabar fins al mes de setembre i Agustí Ferrer Pino encara no havia començat a pintar els murals decoratius del saló. 


Agustí Ferrer Pino, autor de les pintures de la façana i de l'interior del teatre, va nèixer a Sitges l’any 1884, on morí el dos de gener de 1960. Estudiant a la Llotja de Barcelona, aviat deixà la formació tradicional per tal de produir obres de gran qualitat decorativa. Va viatjar per Granada, Argèlia, niça, Orleans, Gènova...., per tal d’adquirir nous coneixements artístics, així com per buscar l’influència i l’estètica d’altres cultures, quedant totalment enamorat de la cultura oriental, valorant per sobre de totes la cultura egípcia, referències constants en la seva obra.  A Sitges va realitzar diversos treballs murals, com les dues composicions per a la capella del’hospital de Sant Joan Baptista, relitzats l’any 1915. També és d’ell la decoració del cambril de l’ermita del Vinyet de 1919, i la de la capella de la Trinitat l’any 1929.


Però si una obra és reconeguda a Sitges, aquesta és la decoració exterior i interior del Saló-Teatre del Casino Prado de Sitges. L’any 1918 realitza les pintures del de la façana, i durant el mes de juny de 1921 i fins a setembre de 1922, quan les obres de reforma de l’edifici ja estaven gairebé finalitzades, Agustí Ferrer Pino, sota l’encàrrec del president de l’entitat, Josep Planas i Robert,  treballar en la decoració de l’ interior del teatre.


Els gairebé 100 anys de la seva realització, les inclemències del temps, la corrossió produida pels molts excrements dipositats pels ocells (coloms i orenetes) que nien a la façana, la falta de conservació i la fragilitat dels pigments utilitzats per Ferrer Pino en l’elaboració d’aquests murals exteriors, fan que la restauració i consolidació de les pintures sigui necessària i molt urgent. 


Un altre dels problemes greus que afecten directament a les pintures murals són les diverses esquerdes que afecten tot l’edifici, i que queden patents en molts punts dels murals, fins al punt de despendres algunes parts de la pintura. Estat de degradació evident d’aquesta pintura en la que es representa un àngel perseguint el Gall, símbol del Teatre Casino Prado. Desaparició de pigments, fils electrics, esquerda.


També s’han d’eliminar els elements externs que s’han anat afegint a la façana i que d’una manera o altra afecten greument les pintures murals. Ens referim a fils electrics o de telegonia, així com tubs de desaigües.


DECORACIÓ INTERIOR DEL SALÓ TEATRE PRADO

L’ARC DE PROSCENI està decorat d’acord amb la sala, emmarca l’escena i allotja el teló de boca.


La doctora en Història de l’Art i especialista en l’obra d’Agustí Ferrer Pino, Isabel Coll Mirabent, explica la iconografia de les pintures murals del Teatre Prado. Al tractar l’escena de l’arc del prosceni diu: 

“La figura del centre es Atenea Nike, deesa de la saviesa, se la representa amb ales. A la seva dreta hi trobem Palas Atenea, deesa de la guerra i també de les arts i els oficis, amb els seus atributs que són el casc a mode de  cua de cavall, cuirassa i escut rodó en el que s’hi representa el cap de la medusa Gorgona i la serp. A l'altre costat d’Atenea Nike s'hi troba Apolo, deu de la bellesa, les arts plàstiques, de la música i de la poesia. El seu atribut és la lira, així com Diana, deesa de la natura salvatge, de la caça salvatge i dels boscos, que porta el con de l’abundància. Al costat contrari, junt a Palas Atenea, s'hi pot veure a Heracles (Hercules) cobert amb la pell del lleó de Nemea i el garrot amb el que va matar Hidra, representat amb els onjestes que el van ajudar a superar els seus 12 treballs. 

Assegudes, i marcant l’arc, hi trobem les representacions de les arts: pintura, arquitectura, escultura, música, poesia. 

L’estat de conservació d’aquest murals no és bo, ja que les humitats de l’edifici, la mala qualitat dels pigments, la dificultat de consolidació que suposa el suport de guix utilitzat com a espai pictòric, fa que amb el temps la pintura hagi perdut part important de la seva tonalitat original. 

A les parets del proscèni més properes als palcos del primer pis del teatre hi trobem dos pintures murals que representen unes figures de marcada tendència clàssica. El de l’esquerra del prosceni  mostra una figura nua, que amb l’escut de Sitges a la mà representa la Vil.la de Sitges. A la dreta del prosceni, l’home nu, amb el Gall com atribut, símbol del Casino Prado Suburense, representa aquesta societat. Per la proximitat amb el públic que han pogut tocar les pintures, així com pels cops de les cadires contra les parets, la baixa qualitat dels pigments originals i per les humitats de l’edifici, aquestes dues pintures murals es troben en molt mal estat de conservció i tenen un greu perill de desaparèixer. 




Sota l’arc de l’escenari hi havia, actualement amagades per unes reformes, la representació de “les Tres Gràcies”, i dues figueres femenines que mostraven les caretes que representen el riure i plorar. Seria molt important intentar recuperar aquests murals.

SOSTRE

El sostre fou el primer espai pintat per Ferrer Pino. Dividit en diversos plafons, en ell s’hi representen al.legories de les diferents arts: Música, Pintura, Literatura, Escultura i Arquitectura. En aquest darrer plafó del sostre, el que s’allunya més de l’escenari, hi trobem la signatura de l’autor, realitzada l’any 1923 al finalitzar els treballs de decoració. Sobre quina és la causa per la que Agustí  Ferrer Pino firma com Ferré Pinos, la doctora Isabel Coll Mirabent explica que l’historiador sitgetà Ramon Planes situava el motiu d’aquest canvi en els anys de col·laboració del pintor en les revistes avantguardistes de Sitges. Sembla ser que, entre tots els editors es va decidir catalanitzar el cognom "de Pino a Pinós". En quant de Ferrer a Ferré, és molt usual al parlar que es tregui la "R". Ferrer Pino va signar le des dues maneres, i a vegades, únicament amb les inicials.






PERE JOU, ESCULTOR DELS CAPITELLS DEL TEATRE DEL CASINO PRADO

Pere Jou i Francisco (Barcelona, 1891-Sitges, 1964) és un dels escultors catalans més importats del segle XX. Entre els seus professors destaquen figures com Pau Gargallo o Venanci Vallmitjana. Després del seu pas per l’Ateneu Obrer de Gràcia (1903-1907) i per la Llotja (1908-1913), el jove  escultor s’instal.là al taller del marbrista Carles Capdevila, el qual el recomanà a Miquel Utrillo com a escultor per als detalls ornamentals del Palau Maricel de Sitges, on amb va realitzar, entre 1915 i 1920, la cinquantena capitells que decoren les obertures d’aquest conjunt arquitectònic.





Just al finalitzar els treballs de Maricel,  Josep Planas i Robert, alcalde de l’entitat, encarregà a Jou la  realització de dos frisos per a la porta principal del Casino Prado de Sitges. L’any 1962, Jou decideix seguir els frisos de l’any 20, on treballa fins a la seva mort l’any 1964, quedant el treball inacabat.


EL TELER/LA PINTA



El teler és tota la zona de la torre tramoia que queda sota l’arc d’embocadura. En el teler s’hi amaguen els telons, les barres dels focus i els decorats. El teler està dividit en PINTA i GALERIES.

La PINTA és l’estructura de bigues de fusta, tot i que actualment es construeixen de ferro, que suporten el pes de tots els elements que s’hi pengen. Ocupa tot l’ample i tota la profunditat de l’escenari.


El teatre del Casino Prado Suburense de Sitges és un teatre a la italiana, i la seva pinta segueix exactament les característiques d’aquests teatres, i per això la seva pinta està composada per bigues paral.leles a l’embocadura. Hi ha la graella sobre els barrals, d’on pengen les coredes que van amb rodetes. Cada barra tres cordes, la curta, la llarga, i la mitjana, per anivellar el decorat, a la manera italiana. Hi ha una banda (dreta al Prado) on es lliguen totes les cordes des del balconet de dins de l’escenari.


El teler i la pinta del Casino Prado de Sitges és únic i per això el considerem un  conjunt patrimonial de gran importància que s’ha de conservar.  Tot i que durant el segle XX foren molts els teatres que utilitzaren aquesta técnica, actualment el teler de Sitges és l´únic que encara que es conserva exactament igual del moment en que va ser  construit l’any 1921, i que s’utilitza en algunes de les representacions. El Sr. Yll, fuster sitgetà que es va encarregar de la construcció del teler, explicava que per al seu disseny es va basar en el teler del Liceu, peça que també es construia durant aquests primers anys de la década dels vint del segle XX. Cada diumenge pujaven a Barcelona per poder entrar al Liceu,  ja que coneixien els fusters que hi treballaven, i així poder copiar exactament el que s’hi anava fent. 

16 d’oct. 2012

QUÈ S'AMAGAVA A L'HABITACIÓ 17 DEL TERRAMAR PALACE? LA RELACIÓ ENTRE SITGES I L'ESTRAPERLO




L’any que ve l’Hotel Terramar celebra el seu vuitantè aniversari.... ja se que ho he repetit moltes vegades en aquest bloc, però crec que es tracta d’un gran esdeveniment que hem de pensar com una celebració que va molt més enllà del localisme sitgetà! 

En articles he tractat diversos episodis, alguns de tristos i d’altres de més lúdics, viscuts en aquest gran hotel, un dels principals establiments turístics de l’Europa de la dècada dels anys trenta del segle XX, i pel que han passat múltiples personalitats del món polític, social, cultural, artístic, esportiu.....reconegudes a nivell mundial!!!!

Des de la seva inauguració el 8 d’abril de 1933 fins avui, l’Hotel Terramar ha estat, per raons diverses, centre d’atenció de la premsa del moment. En ell s’hi han viscut històries d’amor, s’hi han celebrat grans esdeveniments, ha estat l’escenari de luxoses festes, ha recollit nombrosos ferits de guerra..... i també s’hi han gestat conflictes històrics que en alguns casos han pogut canviar el destí de molts...fins i tot d’un país com el nostre!!!
Aquesta història que explico avui és simplement una breu pinzellada d’un tema complex que ha estat àmpliament estudiat i del que se n’han publicat reportatges i llibres. 

Com ja va sent usual, per la documentació de la tesis doctoral el buidatge de la premsa és una feina diària que et permet saber-ne més del que investigues.... i sobretot conèixer històries que no busco però que acaben atrapant-me. Així doncs, les contínues topades que he tingut aquests darrers dies amb una sèrie de noms són l’origen d’aquest petit article. A les ja citades Sitges i Hotel Terramar, ara hi afegeixo altres “etiquetes” com Companys, Strauss, Schmeling, Ondra, boxa.... i estraperlo!!

Els més grans, sitgetans o no, pot ser que conegueu tots els noms d’aquesta llista.... però als més joves n’hi ha que no ens sonen de res!!! En aquest escrit els relacionaré tots!

A principis del mes de febrer de 1934, Daniel Strauss i Joaquin Perlowitz (existeixen moltes versions sobre aquest personatge, el seu nom real i el seu orígen), suposadament dos financers holandesos, van arribar a Barcelona per tal d’organitzar un gran combat de boxa entre Max Schmelling i Paulino Uzcudun. Els empresaris es van instal.lar a l’Hotel Colon de la Ciutat Comtal, juntament amb les seves esposes i d’un gran seguici amb membres del servei, fent gala de la seva bona situació econòmica. 

Només arribats a la ciutat els dos promotors van tocar tots els fils per poder tenir l’Estadi Olímpic de Montjuïc com a escenari del “match”, i no van dubtar en convidar a periodistes, gent de la societat civil, anar-se a presentar als estaments oficials.... per tal d’aconseguir un gran ressò per aquest acte esportiu que tenia com a principal reclam Max Schmelling, ex campió del món de totes les categories de boxa, esportista que estava casat amb l’actriu de cinema Anny Ondra. Era durant aquestes trobades que Strauss s’acomiadava convidant a tothom amb “ens veiem a la festa que organitzarem a Sitges abans del “match”. 

Per què a Sitges? doncs, perquè aquesta platja de moda havia estat el lloc triat per organitzadors i promotors com a camp base, i van trobar en el recent estrenat Hotel Terramar Palace el lloc ideal per poder preparar el que hauria de ser “el més gran esdeveniment pugilístic registrat a Europa”. Una rèplica del combat que Schmelling i Uzcudun van tenir a Nova York a finals de juliol de 1929 i que contra tot pronòstic va guanyar l’alemany. 


Així doncs, durant el mes de març el Terramar Palace va veure com la seva vida tranquil.la quedava totalment invadida per l’arribada dels nous clients, fins al punt de que es va construir un ring a la Piscina Maria Teresa per a que pogués entrenar Schmelling, que arribà a Sitges el 15 de març. Pocs dies abans ja havia arribat seu mànager M. Joe Jacobs que s’encarregà de tenir-ho tot preparat per a l’estada del gran esportista. Fou durant un entrenament quan aquest es va lesionar una mà, un contratemps que va fer que ell marxés a Berlin per recuperar-se i traslladar el combat del 8 d’abril de 1934 al 13 de maig, allargant l’estada del grup a Sitges. 

El 25 d’abril, acompanyat per la seva esposa, Schmelling va tornar-se a instal.lar al Terramar. Els actes socials de la parella es van multiplicar, i al dia següent de la seva arribada van ser rebuts tant a la Generalitat com a l’Ajuntament de Barcelona. 

Tal i com havia promès el mateix Strauss durant les seves trobades  per publicitar el combat, pocs dies abans del match,  en el saló de festes de l’Hotel Terramar Palace es va celebrar el que tenia que ser un gran banquet per a més de 50 persones entre polítics i convidats de renom internacional que es trobaven hostejats a l’hotel Terramar i convidats per Strauss. Entre aquests destacava l’esposa de Schelling, l’actriu Anny Ondra, l’actor, director, guionista i productor nord americà Douglas Fairbanks (1883-1939), conegut com el Rei de Hollywood que estava acompanyat pel seu fill, el també reconegut actor Douglas Fairbanks Jr. (1909- 20009); i a nivell més nacional el dramaturg i  realitzador de cinema català, Josep Amich i Bert (1888-1965), conegut artísticament com Amichatis.

Tot i que el dinar estava convocat per les dues, a dos quarts de tres les autoritats encara no havien arribat, i pocs minuts més tard es va saber que no vindrien..... però per què?


Doncs perqùe abans de que el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys sortís cap a Sitges va rebre una trucada, la crònica del moment diu que  anònima, al seu despatx on l’interloculor l’avisava de que era millor no anar-hi, així com investigar el que passava a l’habitació número 17 de l’Hotel Terramar. 

Boxa, habitació, misteri.... què hi podia haver tan preocupant com per a que el president de la Generalitat desestimés aquesta invitació al dinar per celebrar un gran esdeveniment esportiu com seria el combat de boxa?


El que atresorava la cambra número 17 del Terramar Palace de Sitges era una ruleta que suposadament era un aparell inofensiu destinat a exercitar la ment, raons explicades pels seus inventors a tots aquells que els volguessin escoltar, i que posaven com a principal raó al demanar que el Govern permetés la seva activitat de manera lliure, tot i que a Espanya els joc d’atzar que suposaven apostes econòmiques estaven prohibits.  Aquest aparell, que ja havia estat causa d’una crisi política a Holanda, país del que els seus inventors van sortir corrents fins aterrar a Espanya, tenia un nom que unia els cognoms dels seus dos inventors, Strauss i Perlowitz, i el de la persona que més la dominava, l’esposa d’Strauss, Frieda Lowann:  l’Straperlo, una màquina que res tenia a veure amb la descripció oficial, ja que els seus propietaris tenien una fórmula (un botó) que permetia aturar la ruleta on els hi interessava i així guanyar sempre la banca.


Així doncs Lluís Companys i els altres representants polítics, com el mateix alcalde de Barcelona Carles Pi Sunyer,  finalment no van assistir al dinar que es celebrava a Sitges, una fracàs per a Strauss que tenia com a objectiu final fer pujar al president a l’habitació 17 per tal de presentar-li “públicament” l’Straperlo, una fotografia que hauria posat en compromís a Govern Republicà que des del primer moment s’havia mostrat frontalment en contra d’aquest joc. A aquest primer fracàs se li va unir el desastre a nivell econòmic com esportiu que va suposar el combat de boxa celebrat el dia següent.  La gent no va acudir en massa a l’esdeveniment, i Strauss va perdre molts diners amb tota aquesta aventura, i no els va recuperar amb la ruleta. 

Aquí no va quedar la cosa..... després d’intentar “col.locar” l’Straperlo en altres casinos i hotels, com a Madrid, Formentor a Mallorca o al Casino de Sant Sebastià, d’on va ser retirat al descobrir-se la trampa, Strauss que havia perdut molts diners amb aquesta aventura va decidir contraatacar i denunciar al president   de la República Niceto Alcalá Zamora que li paguessin una indemnització que compensés els diners que havia suposat la instal.lació de la màquina en diversos casinos, així com el retorn del quantiosos suborns que “suposadament” havia pagat a membres destacats del Partit Republicà Radical. 


Aquest procés va suposar una greu crisi política i social a Espanya que va acabar amb unes eleccions generals durant el mes de febrer de 1936 que les va guanyar el Frente Popular..... i com segueix la història ja la sabem!

Però el nom de Straperlo va marcar fins al punt de que després de la Guerra Civil Espanyola, i durant bona part de la dictadura franquista, el nom d’estraperlo es a associar popularment als negocis il.legals de productes intervinguts per l’estat i venuts a preus abusius, el mercat negre!!

Potser una mica agosarat, però no és cap mentida dir que Sitges, i concretament l'hotel Terramar Palace, va ser on es va gestar en canvi de la nostra història més recent......


15 d’oct. 2012

72 ANYS DE LA MORT DEL PRESIDENT COMPANYS!


El president Companys va visitar Sitges diverses vegades.... a principis d'abril de 1933, aviat farà 80 anys, va inaugurar el gran Hotel Terramar Palace  i posava així de feliç per a la fotografia oficial....... 



A finals de maig de 1934 el president de la Generalitat Lluis Companys va venir a Sitges a visitar el concurs de clavells! Aquest és la foto de la visita!!!!! i va morir avui fa 72 anys, el 15 d'octubre de 1940, afusellat a dos quarts de set de la matinada, , al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc amb només 58 anys. L'últim que va cridar va ser "Per Catalunya". 

I encara hi ha persones com aquest general Manuel Fernández-Monzón de Altolaguirre, portaveu del ministeri de Defensa i ex membre dels serveis d'intel.ligència de l'exercit espanyol durant el règim de Franco, que es creuen amb la possibilitat d'amenaçar al nostre president Mas, recordant-li el que li va passar al "valiente presidente Companys". 


Mundo Gráfico, 30-5-1934