20 de set. 2012

LA IMPORTÀNCIA DE VALORAR EL QUE TENIM. UN QUADRE DE RAFAEL BARRADAS AL PATRIMONI DE SITGES


Tinc una mania, potser maleducada, però no m’hi puc estar. Cada vegada que entro en una casa, despatx, consulta.... a mida que m’hi vaig endinsant faig una ullada (que segons la confiança amb l’amfitrió pot ser més o menys visible) als quadres que pengen de les parets. I si a aquesta mania li  sumem la meva obsessió per buscar i buscar fins trobar alguna cosa que m’aclareixi la curiositat i els dubtes que em sorgeixen davant de les obres que em criden l’atenció, el resultat és un nou article pel bloc!!!


Retrat de Rafael Barradas. 1927
Col.particular de Barcelona
Doncs així va ser com fa uns dies, a casa de la meva amiga Cristina vaig topar amb el preciós retrat.  Firmat “Barradas, 1927”, el dibuix amb llapis de colors s’ens mostra amb un traç segur i ple de detalls, una nena amb rostre seriós però bellesa serena.... Un petit quadre que atrapa! Buscant més informació sobre l’autor d’aquest, vaig trobar, entre altres coses, un retrat al oli, de composició igual però d’ estil molt diferent. Una peça fonamental de la vanguarda artística, datada l’any 1926, que es troba al Museo Juan Manuel Blanes, a Montevideo, i que ens demostra la gran qualitat d’aquest artista que sense cap mena de temor, és capaç de fer dues obres iguals tant diferents.


Retrat de noia. Rafael Barradas, 1926.
Museo Juan Manuel Blanes, Montevideo, Uruguai
Gràcies al comentari enviat per Maties ahir 3 d'octubre, ja podem posar nom a aquesta bella imatges. Es tracta del retrat de la seva cunyada, Antoñita Laines Saz, germana de Simona, la seva esposa, les dues de Teruel, Aragó.  

Però les casualitats van més enllà, i avui, després d’una setmana treballant l’article, en el bloc “El pessebre és un món”, el meu amic Galderich, amb el que hem coincidit temàticament altres vegades, publica una entrada sobre el llibre “Històries per a noi”, il.lustrat pel mateix Rafael Barrades, dibuixos de factura senzilla i clara, destinats al nens, que ens ajuden a corroborar la idea de que l’artista excel.lia en molts camps de la pintura.


Carrer de Barcelona. Rafael Barradas, 1918
Però qui era Barradas? Doncs Rafael Pérez Giménez Barradas, fou un artista nascut a Montevideo, Uruguai, el 4 de gener de 1890, on morí el 12 de febrer de 1929. Fill de pares espanyols (extremeny i andalusa), l’any 1912, sent molt jove, Barradas va decidir viatjar a Europa per tal de poder completar la seva formació autodidacta. Passà temporades a Milà, París, Barcelona, Madrid, Saragossa... L’any 1914 Barradas es troba a Barcelona on es relaciona amb noms destacats de l’avanguarda catalana com el poeta Joan Salvat-Papasseit. A aquesta bona amistat, l’any 1918 quan s’instal.la a Madrid, se li afegeixen noms tan importants com Federico Garcia Lorca, el que va esdevenir el seu gran amic; Salvador Dalí, Buñuel...... Al retornar a Barcelona l’any 1925, ja malalt de tuberculosis, es va instal.lar en un pis trist i gris a l’Hospitalet de Llobregat, estança senzilla que els diumenges es convertia en l’espai on es reunien els principals creadors, literats, crítics i intel.lectuals de la vanguarda espanyola, unes interessats tertúlies al que es va conèixer popularment com el “Ateneíllo”.


Fotografia feta al terrat de la casa de Barradas a l'Hospitalet de Llobregat, en el que apareixen assistents a les tertúlies del "Ateneillo".

Ja a la seva mort l’any 1929, les revistes artístiques del moment, tant catalanes, espanyoles com sud-americanes, van escriure amplis articles sobre la seva persona i la seva obra, reconeixement que ha seguit fins a l’actualitat, amb la publicació d’amplis i complerts estudis. Rafael Barradas, reconegut principalment per la seva aportació estètica del “vibracionisme”, i per la influència que va exercir sobre els membres de la Generació del 27, va ser una figura clau en la vanguarda artística catalana del primer quart del segle XX. És per aquest motiu que no m’estendré més en la seva bibliografia i en el seu art a nivell global, però aprofito per fer un petit apunt sobre la seva relació amb Sitges, població que va ser clau per a que l’artista pogués complir un dels seus darrers desitjos, tornar a la seva terra, Montevideo.

A pocs dies de que a Sitges tingui lloc el dia 5 d’octubre de 2012 la “I Jornada Mercat d’Art, Col.leccionisme i Museu”, simposi organitzat pel Consorci del Patrimoni de Sitges i la Universitat Autònoma de Barcelona, una proposta molt interessant, trobo que és molt important repensar-nos la gestió de la col.lecció d’art dels sitgetans ideada per sitgetans. Per cert, un aquesta jornada, en la que s’hi realitzaran importants ponències, hi trobo a faltar que es tracti en profunditat el perquè, el com, el quan.... d’una col.lecció fonamental pels sitgetans, la Pinacoteca Municipal de Sitges, a la que històricament se l’ha infravalorat, fins al punt de perdre o descontrolar, algunes de les obres que la composen. 

Però abans de seguir per aquest tema tornem a la relació entre Sitges i el pintor Rafael Barrades.


Carrer Sant Pau de Sitges, amb el local del senyor Teixidó a la dreta, primer terme.

Durant l’estiu de 1928 el pintor es troba greument malalt de tuberculosi i vol retornar a la seva ciutat, Uruguai. Davant de la seva mísera situació econòmica, els seus amics sitgetans, amb la col.lcaboració d’un dels grans avaladors de Barradas, el galerista Josep Dalmau, van organitzar una exposició de dibuixos a Sitges que va obrir des de finals d’agost fins al 9 de setembre de 1928. La sala triada va ser el local que el senyor Teixidó al carrer Sant Pau 2, gairebé al cap de munt del carrer.  L’acte de inauguració va ser tot un esdeveniment cultural per Sitges, en el que s’hi van reunir grans noms de la intel.lectualitat local i barcelonina, tal i com queda reflectit en les cròniques que es publiquen a la premsa del moment. La mostra va ser un èxit i es van vendre gairebé totes les obres, així com va sorgir la proposta d’iniciar una subscripció popular per tal d’adquirir una obra de Barrades per a que formés part de la col.lecció municipal d’art. 


Retrat de Rafael Barradas, 1916
La Vanguardia del 31 d’agost de 1928 es publica una petita nota sobre Sitges: “Por la Casa Dalmau de Barcelona, en colaboración con el elemento artístico y literario suburense, se ha organizado en ésta una exposición de dibujos de Rafael Barradas la cual permanecerá abierta hasta el 9 de septiembre. El domingo a las seis de la tarde don José María Sucre dará una conferéncia acerca de la obra del mentado artista. -C.

Al setmanari sitgetà, La Punta, del 5 de setembre 1928 llegim: “Exposició Barradas. Un grup d’amics del conegut pintor uruguaià Rafael P. Barradas, entre ells l’entusiasta propietari de les Galeries Dalmau, han organitzat una exposició d’obres del jove mestre, qui es troba actualment greument malalt, als baixos de la Casa Teixidor, del carrer de Sant Pau. Avui diumenge a les 6 de la tarda, tindrà lloc la solemnitat inaugural, en la que, entre d’altres, parlarà el notable escriptor Josep Mª de Sucre, íntim coneixedor de l’obra d’En Barradas. L’exposició restarà oberta fins el dia 9 inclusiu”.

I a la mateixa La Punta, el 8 de setembre de 1928 : “Exposició Barradas. En el bell local del carrer Sant Pau, cedit tan gentilment pel seu propietari senyor Miquel Teixidó i on es troba instal.lada la selecció de produccions de l’il.lustre Barradas, d’aquest exemplar asceta de l’art pictòric, que amics i admiradors seus han organitzat per veure si així podien ajudar al company en l’adversitat; en el susdit local, tot perfumat pels efluvis d’una sensibilitat tan subtilment exquisida, tingué lloc, la tarda del darrer diumenge passat, la anunciada conferència del dinàmic escriptor i crític, corresponsal a Barcelona de “La Gaceta Literaria” En Josep Mº de Sucre, el qual fou escoltat amb tant d’entusiasme com de fervor per l’escollida concurrència que era formada per tothom qui a la nostra vila representa un valor autèntic, així com per algunes personalitats de Barcelona, de les quals senyalarem particularment la senyora Barradas i a l’excel.lent escriptor Sr. Gutierrez Gili.
Inicià l’acte l’infatigable amic de l’art modern el propietari de les Galeries de Barcelona En Josep Dalmau, oferint l’exposició a poble de Sitges, dat que, per la claredat i per la seva puresa són, com digué, ben dignes una de l’altra. Seguidament, el jove i intel.lgent crític d’art En Josep Mº Masip acceptà amb frases breus i cordials l’exposició en nom de Sitges, ensems que presentà al nostre públic el conferenciant, En Josep Mª Sucre. Que en direm del seu parlament? Simplement, que per l’espiritualitat es trobava al mateix alt nivell que el de les obres que comentava. Destrià subtilment la personalitat de Barradas en tres accents més fortament característics d’aquest: primer, l’element particular, nacional, uruguai; segon, l’element temporal, a propòsit de lo que s’embranca en atinades consideracions sobre les diferents formes que el desenvolupament evolutiu modern de reacció antiacadèmica ha pres; i tercera, i final l’element etern, religiós per determinar el qual emprà amb força encert una frase ben explicativa del propi Barradas: “Yo hago mi arte de rodillas”; frase aquesta que segons En Josep Mª Sucre posa el Barradas per dessobre de Goethe i al mateix nivell que Novalis. Després d’unir el nom de Barradas amb el del gran Diego Mª Rovera, finí Sucre la seva excel.lent disertació afirmant que aquests dos eminents artistes han donat la fesonomia artística d’Amèrica, afirmant així la seva personalitat espiritual enfront de la Història i de l’Infinit.
Un ardent esclat d’aplaudiments va coronar la fi de l’excel.lent anàlisi de la personalitat barradasiana, mostra inequívoca del profund plaer que sentiren els assistents a l’acte. Per acabar, creiem un deure nostre el que constatem lo molt que ens plauria que una de les obres exposades fos adquirida amb destí a les col.leccions municipals, dat que aquestes han de contenir no sols obres de les nostres eminències locals, ans i principalment les dels grans forasters que ens visiten, i no hi ha cap dubte que cap dels que hi figuren està per dessota, no molt menys, de l’inefable Barradas. C.M.

A La Gazeta Literária del 15 de setembre de 1928, apareix la següent notícia: “Se inauguró en Sitges, organizada por Galerias Dalmau de Barcelona, una exposición de dibujos del pintor uruguaya Rafael Barradas. Pronunió una conferencia estudiando la evolución pinctórica del artista, nuestro companyero José María Sucre. Acudieron con el grupo “El Centaure”, entre otros, Magí Cassanyes,  Josep Carbonell, Massip, Utrillo Vidal, Arturo Perucho, Juan Gutierrez Gili, Roig, Julià, Robert, etc... algunas señoras, entre ellas la señora de Baradas y madame Dalmau, y muchos obreros.”

Amb l’exposició finalitzada, a La Punta, 16 de setembre de 1928, a l’apartat El mundo y la villa llegim, “Se ha clausurado la exposición de obras del gran artista uruguayo Rafael Barradas, habiendo obtenido muy buen éxito, por haberse vendido la casi totalidad de cuadros expuestor. Los cuadros han sido adquiridos por los señores Miquel Utrillo, Antoni Ferrer, Trinitat Catasús, José Planas Robert, J. Benaprés, José Ferret Robert, Buenaventura Blay, José Mirabent y Jaime Sans…. Además, un grupo de entusiastas admiradores han iniciado una subscripción para adquirir con destino a nuestra colección municipal una de las obras expuestas que hizo más sensación: “La adoración de los pastores”. Confiamos que nuestro público confirmará una vez más la liberalidad y buen gusto contribuyendo con generosidad a esta, por varios conceptos justificadísima suscripción.

En aquest mateix número, es publica que en junta de govern, l’Ajuntament ha decidit subscriure amb 50 pessetes a la subscripció pública per adquirir un quadre de Barrades per a la galeria de quadres de la Casa de la Vila. 


Dibuix de Rafael Barradas. Col. Mirabent i Magrans, Sitges


Retrat de Margarida Xirgu. Dibuix de Barradas
Col. Mirabent i Magrans, Sitges
Doncs en algunes cases sitgetanes podriem trobar obres de Rafael Barradas, com aquests dos petits dibuixos, un retrat de l’actriu Margarida Xirgu, i l’escena de port, possiblement peces que van formar part de l’exposició sitgetana. 







Així doncs, des de principis de setembre, quan s’inaugura la mostra, fins a principis de novembre, es recullen els suficients diners com per adquirir l’obra “La adoración de los pastores”, que va ser entregada al poble en un acte solemne en el que es va destacar una de les grans qualitats i capacitats que durant molts anys va promoure Sitges i els seus vilatans: valorar l’art de vanguarda. 

La Punta, 18 de novembre de 1928 es parla de l’acte d’entrega que va tenir el diumenge 11 de novembre d’una obra, “La adoración de los pastores” de Barradas a l’Ajuntament de Sitges. La  crònica de l’acte diu: “ Al migdia del diumenge passat, dins el silenci en el que es fan les grans coses, es va celebrar al saló de sessions de les nostres Cases Consistorials un acte que reverteix gran transcendència per a la nostra vila, dat que la posa en un lloc únic fins ara entre nosaltres.
Quin lloc és aquest? Senzillament; el que li pertoca donada la seva tradició, la tradició d’ésser la població de Catalunya més oberta a la comprensió de les noves tendències i modalitats estètiques, les úniques que compten, doncs com va escriure Voltaire: “el primer que va comprar una dona amb un flor va ésser un poeta, el segon un imbècil”. 
Així com després de posar-se al costat d’En Santigo Rusiñol quan aquest i els seus representaven l’extrema avanguarda de l’art català, els elements representatius de la nostra vila no dubtàren en iniciar la nostra col.lecció municipal mitjançant l’adquisició de la pintura que en l’exposició que celebrava llavors En Sunyé a Barcelona- aquella sorollosa exposició!- fou foradada per un cretí al qual va exasperar la seva llarvors extraordinària novetat, així avui amb l’ocasió de l’exposició que le passat estiu tingué lloc a la nostra vila, un grup escollidíssim ha adquirit una obra del gran artista pintor que és En Rafael Barradas, l’acte d’entregar la qual obra fou aquell al qual al.ludiem al començament d’aquestes quatre ratlles, i que esperem i desitgem que no serà el darrer d’una sèrie que faran col.laborar la nostra vila en la vanguarda artística que lluita amb tanta fe per la depuració i espiritualització de les art. C.M."


L'anunciaicó. Rafael Barradas, 1927.
Obra de la sèrie Mistics de la que tb en forma part l'obra sitgetana,

Doncs tornem al tema de la Pinacoteca Municipal de Sitges. Durant el mes d’abril de 1995 es va inaugurar al darrer pis del Maricel de Mar, actualment en obres, una exposició permanent en la que es mostraven obres imprescindibles de l’art català i que conformen el patrimoni de Sitges. Rusiñol, Casas, Mas i Fondevila, Sunyer, Utrillo, Pere Pruna, Artur Carbonell...... Es tracta d’una col.lecció completa i molt interessant, distribuïda no sols en aquest espai de Maricel, sinó en diverses dependències municipals. La col.lecció s’ha anat creant al llarg del segle XX, ampliat durant els primers anys del segle XXI, com va ser la cessió que es va fer Correus de cinc obres, entre les que destaca l’Anunciació d’Agustí Ferrer Pino (i el petit oli de Pere Calders); i que pel que puc constatar aquest darrers dies, també s’ha anat “desmembrant” en les darreres èpoques. Durant el muntatge de l’exposició d’Artur Duch aquest agost ja va ser impossible trobar els dos quadres que van servir per al cartell de Festa Major de 1998, i que l’artista havia cedit gratuïtament a l’Ajuntament de Sitges i que no consten en cap registre ni catàleg. Un cas més greu és el que va succeïr durant la Setmana Santa de 2009 quan es va saber que un quadre d’Alfred Siquella que es conservava a la Pinacoteca, havia estat robat a plena llum del dia, un cas de jutjat que no se com es va resoldre i si finalment l’obra es va recuperar. Doncs per acabar amb el tema, aquesta setmana demano a l’Ajuntament si saben on puc trobar aquest quadre de Barradas, i la resposta és que no consta en lloc!!!!!!!!!!

Potser d’aquí a pocs dies sortirà el quadre i podré penjar la foto aquí, i aquest petit article haurà servit per a alguna cosa. Però si fa poc escrivia aquí mateix la necessitat d’anar invertint en l’adquisició d’obres relacionades amb Sitges (ja se que la conjuntura econòmica no és la millor).... el que crec que hem de fer primer és donar el valor i el reconeixement que es mereix la nostra col.lecció municipal d’art, i per a tal el primer que s’ha de fer és estudiar-la a fons, catalogar i registrar TOTES les obres que es troben penjades en parets “municipals” (despatxos, locals...... ), posar-se a obrir i remenar calaixos i armaris “municipals” per tal de trobar totes aquelles obres que algun dia es van quedar allà i mai més es va saber d’elles........ i només així podrem saber que teníem, que tenim i intentar que no es pugui dir més que ho vàrem tenir i no sabem on para!

10 de set. 2012

PER UNA DIADA DE CATALUNYA HISTÒRICA


AMB EL SOMNI, EL DESIG I L'ESPERANÇA DE QUE AVUI PUGUEM VIURE UN DIA CLAU PER A LA NOSTRA HISTÒRIA; L'INICI DEL LLARG, DUR PERÒ EMOCIONANT CAMÍ QUE ENS GUIARÀ FINS AQUELL HORITZÓ TAN ANHELAT PELS CATALANS: LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA, LA NOSTRA LLIBERTAT I LA NOSTRA DIGNITAT.
 
 MOLT BONA DIADA DE CATALUNYA!!!!

7 de set. 2012

EXPOSICIÓ DEL FOTÒGRAF TONY KEELER A SITGES


 
Ja semblo la Pantoja, aquí anant fent "bolos", per avui us proposo una altra exposició molt interessant que torna a tenir Sitges com a seu, i que s'ha muntat gràcies a la forta voluntat de la família Keeler, que orgullosos de la feina i de la trajectòria del seu marit i pare, han volgut mostrar les seves obres. Així com també per la generositat de la Biblioteca Santago Rusiñol que han cedit l'espai, i el seu temps (pq ahir al presentació, va acabar cap a les 10 de la nit). 
 
 
 
Així doncs, ahir dijous 6 de setembre, a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges es va  presentar “Por Soleá. Andalusia a l’època de Diego del Gastor”, una interessant exposició composta per una trentena de fotografies realitzades per Tony Keeler durant les diverses estades que va fer en terres surenyes.  L’acte, que va comptar amb un recital de música de guitarra per part del grup Flamenco Sitges, va  motivar que el pati noucentista del vell edifici de la biblioteca es transformés en un pati andalús.
 
De nou, us torno a deixar el que vaig dir com a presentació de l'acte. Val la pena que si teniu una estona passeu per la biblio i gaudiu d'aquestes belles fotografies!!!!!
 
 
ANDALUSIA, UN GRAN DESCOBRIMENT PER A TONY KEELER

Moltes gràcies a tothom per estar aquí, moltíssimes gràcies Tony, i en especial, a la Linda per haver-me confiat aquest gran honor de poder presentar una magnífica exposició d’obres d’un gran artista.
Sempre he estat molt curiosa, i una de les coses que de petita més m’agradava fer ( i que encara faig) era remenar la calaixera del menjador de casa l’avia, que tenia els calaixos plens de fotos de tots els temps. Imagino que aquesta era una bona tàctica per tenir-me distreta, però no se’n salvaven..... gairebé a cada foto li seguien un mínim de dues o tres preguntes!
Com aquest era un hobby que feia molt sovint, les fotos sempre eren les mateixes..... i n’hi havia algunes que em cridaven més l’atenció que altres..... i entre aquestes hi havia uns retrats de la meva mare, unes belles fotos molt naturals, realitzades en blanc i negre, que em cridaven molt l’atenció. En una altra foto de l’habitació d’adolescent de la meva mare, aquests retrats omplien un pany de paret......La veritat és que sempre vaig voler tenir unes fotos meves com aquelles........ Vaig preguntar qui les havia fet i la resposta va ser en “Keeler”.... així, tal qual, sense més explicació..... un nom totalment familiar per ells però que jo no havia sentit mai.....
 
Però l’home és un animal de costums, i amb els anys he seguit preguntant.... i ara ja se qui és l’autor d’aquells retrats i quina relació té amb Sitges i més directament amb casa meva. I encara més.... avui sóc l’encarregada de presentar-li aquesta mostra....

Nort americà de neixement, però sitgetà d’adopció, Tony Keeler, nascut a Greenwith, Connecticut l’any 1933, és un dels principals fotògrafs contemporanis. L’any 1960, acompanyat de la seva esposa Linda, va arribar a Sitges, població que els va enamorar fins al punt de decidir instal·lar-hi el seu quartel general. Al carrer Dos de Maig va obrir una botiga-estudi de fotografia pel que van passar molts sitgetans, nadius  i estiuejants,  per tal de ser captats per la seva càmera, però sobretot per ser retratats per Keeler. Una de les frases d’ell, i que deixa clara la seva filosofia és : “He nascut grafista. Tinc un ull particular”. Doncs aquesta manera tan particular de captar la personalitat dels retratats és una de les principals característiques de les fotografies de Keeler, obres plenes de complicitat, tendresa i bellesa que trobem en moltíssimes cases sitgetanes.
 
Fotograma d'una pel.lícula de Fric Malagelada de 1966 en a la que es veu a Tony Keeler al carrer 2 de Maig de Sitges, on tenia la botiga de fotografia. Gràcies al Josep Maria Alegre que m'ha passat la foto.
 
Des del primer moment el matrimoni Keeler va entendre la necessitat d’integrar-se a la societat sitgetana, i van convertir-se en usuals de les tertúlies, festes i trobades que durant els anys 60 van tenir com a escenaris principals bars de moda com el Chiquito i el Comodín. Va ser en aquests moments quan el nom Keeler va esdevenir tan normal entre els sitgetans com el de Mirabent, Carbonell, Hill……

 A Sitges, on els  Keeler van tenir bons amics, Tony comptava entre les seves amistats amb Ricard Urgell, en aquells moments un jove emprenedor que li va presentar personatges interessants del món cultural i social català. Fou a partir d’aquest contacte que Keeler va tenir una de les grans oportunitats de la seva vida com a retratista, conèixer i captar fotogràficament a Salvador Dalí. Unes fotografies que es varen poder veure a Sitges l’any 2004 en motiu de l’exposició   a l’Edifici Miramar organitzada per celebrar el centenari de Dalí. Fotografies úniques  fetes durant les seves visites a Cadaqués, en les que es pot veure a Dalí acompanyat pels seus amics més propers, així com altres imatges en les que l’artista posa confiat davant de l’ull màgic de Keeler.

Però la dècada dels 70 i dels 80 Keeler va convertir-se en el fotògraf de la vida hippi a Eivissa. Traslladat a aquesta illa, l’artista realitzà una gran quantitat de fotografies,   imatges d’aparença molt actual, plenes de llibertat, sensualitat i serenitat, petits poemes visuals, la publicació de les quals han convertit a Keeler en un artista reconegut arreu del món.
 
 

 Un cop integrat en aquesta cultura mediterrània, Keeler va necessitar obrir nous horitzons i trobar noves fonts d’inspiració. Ja a mitjans els paisatges bucòlics i els personatges reflexius d’ Eivissa va deixar pas a llocs més exòtics i llunyans. Àsia, Sud Amèrica, Oceania i Àfrica es converteixen en els seus nous objectius a captar pel seu objectiu!!!

Però en aquest breu repàs per la vida sitgetana i per les seves principals sèries  fotogràfiques, he saltat l’etapa d’Andalusia, que és el tema principal de les obres que avui presentem.   “Por Soleá. Andalusia a l’època de Diego del Gastor”, una interessant exposició composta per una trentena de fotografies realitzades per Tony Keeler durant les diverses estades que va fer en terres surenyes.
 

Aquesta excel·lent mostra ens servirà per transportar-nos a l’Andalusia dels anys 60 i 70. El conjunt de fotografies exposades són el fruit del descobriment d’una terra i d’una cultura va produir un fort impacte en Tony Keeler, un jove nord americà que, acabat de graduar a la Universitat de Harvard, havia iniciat un intens viatge per Espanya, un país que a mitjans dels anys cinquanta estava immers en un dels moments més foscos de la  història recent. Tot i aquesta situació dura i trista, al arribar a Sevilla Keeler es va trobar amb una gent amable, feliç i conformada, que trobaven en la música el millor camí per mostrar els seus sentiment. El seu encontre amb el món del flamenc va ser revelador i emocionant,  fins al punt de convertir-se en una petita obsessió. Anys més tard, ja instal·lat a Sitges, Keeler retornà a Andalusia on va trobar en la persona del mític guitarrista Diego del Gastor, a qui va conèixer a Morón de la Frontera, la manera d’aglutinar totes aquelles sensacions que el flamenc li provocava. La personalitat generosa i la genialitat del músic van atrapar Keeler, fins al punt que aquest va realitzar un ampli reportatge en el que, d’una manera o altre, del Gastor n’és el protagonista.  L’amistat i la confiança generada entre els dos artistes és veu reflectida en aquestes fotografies tan expressives com extraordinàriament plàstiques,  en les que ja se’ns revela la gran qualitat de Tony Keeler com a retratista. Realitzades en blanc i negre,  una constant en la seva obra, Keeler és capaç de retratar a un Diego del Gastor relaxat, divertit, concentrat..... sempre envoltat dels seus i en un ambient que li és amè, un món en el que el fotògraf també s’hi sent còmode, ben acollit i alhora expectant de tot allò que succeeix al seu voltant. Al llarg d’aquestes dues dècades, Keeler va realitzar diverses estades en terres andaluses durant les quals anava captant amb la seva càmera aquell món culturalment tan divers i interessant, una manera d’entendre la vida que per aquell jove americà li semblava extremadament pintoresca.
 
 
 
Totes aquestes sensacions queden plasmades a la perfecció en cada una de les obres d’art que avui podem gaudir en aquesta exposició. Fotografies on la seva bellesa no sols la transmeten els rostres brillants i les expressions dels seus protagonistes, sinó que es troba també en l’elegància perfeccionista que desprèn la seva tècnica fotogràfica. Perquè Tony Keeler domina a la perfecció el tractament de matisos i les possibilitats de treballar en blanc i negre, una opció que es converteix en un repte per a qualsevol fotògraf. Aquest do que li permet transmetre a la resta de mortals la bellesa que ell capta, és acceptat per Keeler amb total generositat, sentint-se feliç que tots nosaltres  gaudim de la seva particular mirada, una mirada oberta a tota imatge i transmesa amb una forta individualitat. Així que ja ho dius tu mateix Tony, has nascut grafista i tens un unll particular...... Un ull que ara permet que Sitges, poble que ell tan estima i que té com a seu, avui pugui fruir d’una exposició artística de tant nivell. Gràcies Tony!  

5 de set. 2012

SI ES VOLEN FER COSES ES PODEN FER! EXPOSICIÓ D'ARTUR DUCH AL MIRAMAR DE SITGES



Foto de Sitges feta per Àlex Ferret ahir 4 de setembre. Potser no va gaire amb el post, però és tan bonica que no m'hi he pogut estar.....

 
Ara que ja ha tornat el setembre puc dir que aquest estiu ha estat molt profitós a diversos nivells: laborals, personals, culturals, familiars...... El dilluns ja vàrem desmuntar l’exposició d’Artur Duch que durant un mes ha tingut el Miramar com a amfitrió. Tot un luxe d’espai! Mentre anàvem despenjant els quadres, retirant les escultures i arrancant les carteles, una barreja de sentiments em venien al cap..... però jo em quedo amb la bona acollida que ha tingut entre els sitgetans, amb la gran quantitat de visites (entre elles en nostre Drac) que han pogut gaudir d’aquestes belles obres d’art, i la satisfacció d’haver fet un cosa bé, digna d’un artista com és Duch i d’un poble com Sitges,  amb molt pocs diners però amb moltes ganes, i sobretot, moltíssima il·lusió! Evidentment hi ha coses que es poden millorar, però si mirem la cara positiva de les coses, aquestes coses seran les primeres que, en cas de que tingui una altra oportunitat com aquesta, miraré de solucionar i de gestionar abans de que es faci una bola més gran.  


 

Podria tornar a escriure coses sobre l’Artur, sobre tots aquells que han fet possible la mostra, sobre l’art i l’amistat.... però crec que tot això, a la meva manera, ja ho vaig dir el dia de la inauguració de l’exposició, i és per això que vull deixar aquí escrit el meu “parlament” d’aquell dia, així com anar col.locant imatges de la expo! Aprofito per agrair-vos a tots (mooooolltttssss) la màgia d’aquell moment. Veure el Miramar ple de gom a gom per estar amb l’Artur Duch en un dia tan especial com el que celebres els 40 anys d’una somni ( pq poder-se dedicar al que estimes durant 40 anys i ser feliç amb el que fas és un somni que pots podem aconseguir) us confesso que em va emocionar.

 
 

També us deixo alguns links relacionats amb la expo. 1) l’entrevista queens varen fer a Ràdio Maricel. 2) l’entrevista de Duch a l’Eco de Sitges. 3) la pàgina web de Duch on podeu veure aquell tan citat vídeo (en el catàleg de l’expo parlo d’ell) en el que l’artista ens mostra el complex procés de la serigrafia........

Sitges, Edifici Miramar, dissabte 4 d’agost a les vuit del vespre
 
 

Moltes gràcies Sra. Regidora per haver presentat aquest acte, moltes gràcies al petit gran equip que ha fet possible el muntatge d’aquesta mostra (la Carla, la Teresa, en Plàcid, en Sergi i en Josep Maria), a comunicació de l’Ajuntament, i al Max per l’elaboració del quadern, a tots.... però sobretot, moltes gràcies Artur per haver confiat en mi el comissariat de la teva exposició, un honor que m’ha fet molt feliç i que m’ha ajudat a millorar com a professional i com a persona.


Impermanència, l’etern canvi de totes les coses és en primer lloc, i com podeu veure en aquestes obres que avui us presentem, una exposició retrospectiva que fa un repàs per l’evolució artística d’Artur Duch al llarg d’aquests 41 anys que han transcorregut des de la seva primera exposició en una sala que hi havia al Maricel, a pocs metres  d’aquí, fins aquesta mostra al Miramar!
 
Des de petita, i com explico en aquest quadern que teniu a la vostra disposició, Duch ha esta sempre un artista admirat per mi, tant que a la majoria d’edat vaig demanar un quadre de Duch, regal que amb els anys té el petit honor de ser la primera peça de la meva col.lecció d’art sitgetà!
 
 
Ara, amb els anys i en motiu de fer aquesta exposició, m’he preguntat pq m’agradava Duch. I puc dir que m’agrada pq Duch posseeix tot ho necessari per ser un bon artista: primer, com a persona intel.ligent, no es conforma en representar el que té al seu davant, sinó que busca plasmar els seus somnis, pensaments, ideals... Creant un món entre la realitat i la fantasia però que és el seu món interior... Però aconseguir transmetre aquest món interior no ho pot fer tothom, sinó que ho pot fer un bon artista que sàpiga dibuixar, colorejar, composar, donar moviment, gest, jugar amb les deformacions... Una sèrie d’aptituds que molt pocs artistes assoleixen....i és per això que m’agrada Duch i ens agrada a tots.
 
Però aquesta mostra també vull entendre-la, i espero que vosaltres també ho veieu així, com una reivindicació, una valoració de l’art que es fa a Sitges. Durant aquests darrers anys, i no sols ho he copsat, sinó que també ho he comentat amb ells diverses vegades, artistes sitgetans, en els que hi incloc fills de Sitges, així com artistes que tenen una forta relació amb la vial, s’han sentit invisibles, ningunejats, oblidats per  les entitats públiques que gestionaven la política cultural de Sitges. Però el passat ja ha passat i ara toca viure i reivindicar el present, i el present són tots aquests artistes que amb una gran força, voluntat, il·lusió, valentia i sobretot, una gran qualitat artística, cada dia lluiten per poder  viure d’allò que els fa persones: l’Art!!
 
 

Quan fa uns anys, gràcies al petit article que vaig fer al programa de Festa Major de 2009, vaig poder parlar llargament amb l’Artur, em va sobtar molt el seu dubte sobre la viabilitat d’organitzar una exposició  seva a Sitges, la seva vila, on ha nascut, crescut, viscut, treballat, participat.... Per mi, una gran admiradora del seu art, aquest sentiment de Duch em va marcar....Com podia ser que algú de Sitges no volgués una exposició de Duch? Ja en aquell moment li vaig dir: hem de fer alguna cosa.... Vaig tirar algunes pedres a finestres equivocades, o potser no era el moment o jo no era la persona....
 
 

Pocs dies després de que la Mireia fos nomenada regidora de cultura, i pensant en que per ser de la meva quinta ens tenien que agradar les mateixes coses (aquesta vegada ho vaig encertar.... ho seguiré intentant amb altres propostes...) vaig envair-li un mail explicant-li i demanant-li que havíem de fer alguna cosa, ja que l’Artur acabava de celebrar una exposició a Vilanova, i tenia una proposta de Ribes per fer una àmplia mostra sobre la seva obra..... i que això no podia ser, que en Duch era nostre!!!!!!
 
 

La resposta va ser imminent: nosaltres pensem  com tu, cal una mostra de Duch a Sitges, però ja saps com estan les coses...us podem oferir un espai, l’ajuda del muntatge i la difusió...!!! Doncs això era el que necessitàvem nosaltres: un espai on mostrar el treball de Duch, i el suport institucional que suposa tenir el recolzament de l’Ajuntament. I això, poc més, és el que necessiten molts altres artistes de Sitges!


Ah, i poc a poc, quan creus que ja ho tens tot,  van sorgint sorpreses que ajuden a treballar amb més il·lusió, i una d’aquestes sorpreses és la de poder comptar amb aquest quadern que deixa constància del pas per aquesta mostra....
 
 

Així que tinc l’esperança que aquesta sigui una més de les moltes exposicions que ens presentin, ens recordin, ens ajudin a valorar... l’art que fan a Sitges ens nostres artistes, o l’art que els artistes de Sitges fan a qualsevol lloc del món!
Artur, nomes desitjar-te que segueixis treballant amb aquesta il·lusió, i tot i que per a tu el més important sigui el present, agrair-te que ens hagis fet gaudir del teu art en el passat ... i esperem seguir les teves obres durant un futur llarg i pròsper!