29 de jul. 2012

EXPOSICIÓ ARTUR DUCH i PREMIS BLOCS CATALUNYA 2012


Quants dies sense escriure!!!! No us penseu que he deixat de banda el bloc, tot al contrari, el meu cap segueix bullint amb moltes històries, texts, crítiques..... però aquests darrers dies he estat treballant amb l'Artur Duch per poder tenir llesta l'exposició retrospectiva que s'inaugura a l'Edifici Miramar de Sitges el proper dissabte 4 d'agost, a les 8 del vespre! Per mi ha sigut una gran sort i un honor haver col.laborat en aquest projecte, una mostra molt interessant, que sorpendrà tant als que ja coneixeu l'obra d'Artur Duch, doncs us presentarà aspectes nous, com als que encara no heu vist mai res d'aquest artista, que us el descobrirà.

Us asseguro que no us deixarà indiferent!!!!  Així que us deixo en exclusiva el cartell que hem fet per la expo, i quan pugui penjar el text del petit quadernet que hem fet, aquí estarà!!!

Doncs ja sabeu, entre el 4 d'agost i el 2 de setembre teniu uns quants dies per passar-vos per el Miramar, i aprofitar no sols per visitar aquesta exposició que trobareu a la planta baixa, sinó per pujar als pisos superiors de l'Edifici i entrar a la mostra dels tresors del Cau Ferrat, així com seguir escales amunt i poder gaudir amb les magnífiques fotografies d'un altre artista sitgetà, com és el fotògraf Joan Iriarte!

Foto d'Artur Duch feta per Joan Iriarte, dos artistes que coincidiran a l'edifici Miramar durant aquest agost



Però ja que avui m'he decidit a escriure al bloc aprofito per dir-vos que aquest, i també el de la Plataforma SOS Sitges, estan dins dels blocs que es poden votar en els Premis Blocs Catalunya de 2012. Si us agrada algun dels dos blocs, només heu d'entrar a la web STIC.CAT, registrar-vos, que es un moment, i anar a les categories on hi ha els dos blocs:  CRITICARTT està a la categoria "Història, tradicions i patrimoni". El de la Plataforma SOS Sitges forma part de la categoria "Corporatiu", i el trobareu en el darrer lloc amb el nom de "Volem el nostre Sitges".

Pels que teniu xaxes socials encara us ho han posat més fàcil. No cla que us inscriviu al web, només entrar u anar sota d'on posa registra't i clicar a "facebook" o "Twitter", i així vas directe a l'aplicació, cliques votar, la categoria on hi ha Criticartt i Volem el nostre Sitges........ et llegeixes tot el que s'hi ha escrit aquests darrers anys (;-)))))))) i si t'agrada el que allà hi ha explicat ......VOTES!!!!!!!

Ah!!!, i un cop inaugurada la expo..... a seguir, pq d'idees no en falten! això si, hauré de posar condicions als contractes (inexistents), i una d'elles serà la d'obligar-me a escriure una vegada a la setmana al bloc!!!

Seguim............i moltes gràcies!!!!!!!!

Beli


6 de jul. 2012

DONCS SI, PER SORT EL MÓN GIRA, I SITGES NO N'ÉS UNA EXCEPCIÓ




M’ha costat, ho he dubtat, m’ho he proposat...... però això del bloc és més fort que la meva pròpia voluntat!!! Tot i que potser hauria estat bo començar vacances de Criticart ja durant el mes de juliol, em reservo aquesta possibilitat per dins d’uns dies, mai de sap com puc acabar amb les tres feres lliures!!!
Juliol ha començat una mica més fresquet del que m’esperava, sobretot si recordem els calorosos darrers dies de juny.  Avui, ja sis de juliol, després d’una nit precedida per  una minsa pluja que m’ha servit per poder tornar a respirar, i aprofitar aquest ambient més tranquil per començar a centrar alguns dels temes i projectes que tinc per als propers mesos, decideixo escriure una estoneta!!
El primer que vull dir, i així separar-lo d’altres temes menys emocionants, és que a dia d’avui em fa una il.lusió enorme poder dir que per fi a Sitges hi haurà una exposició retrospectiva de l’Artur Duch. Si escriure el text per al díptic de la seva darrera mostra a Vilanova va ser tot un honor i un orgull, comissariar-li aquesta exposició que s’inaugurarà a la planta baixa del Miramar el proper 3 d’agost, i que servirà per fer un ampli repàs per les obres que Duch ha realitzat durant aquests 40 anys que ens separen de la seva primera exposició, que va tenir lloc l’any 1971 a la petita sala d’exposicions que l’ajuntament tenia al Maricel de Terra, al carrer de Fonollar just al costat del corraló de l’Arxiu, doncs poder participar d’aquest projecte és un repte i una gran fita!!! Així que un cop més, gràcies Artur per confiar en mi en el muntatge de la teva IMPERMANÈNCIA...... per cert, un concepte que fins ahir per mi era totalment desconegut, però que a partir d’avui el comparteixo amb tu: res és per sempre, i tot és canviant.


I seguint amb aquesta Impermanència, un altre tema pendent que ocupa part del meu temps és el dels Museus Cau Ferrat i Maricel de Sitges. Ja fa un temps llarg (més de dos anys) que vaig decidir no tractar el tema de la reforma dels museus  en el meu bloc, pel simple fet que en ell hi expresso les meves opinions particulars. Era important per mi i també pel bloc, separar aquesta reivindicació popular, però avui, i a nivell totalment personal, vull retornar als inicis i dir lliurament i com a ciutadà independent, el que penso de tot aquest tema! 
Fa dos dies, després d’escoltar l’entrevista que se li va fer a Ràdio Maricel a Vinyet Panyella, actual gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, vaig utilitzar una xarxa social com és el facebook per evocar el meu desengany amb la seva manera d’actuar en aquest procés. Deia (i dic):
“Com queda clar en aquesta entrevista, per a la gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges la Plataforma Sos Sitges no existeix ni ha tingut cap paper en aquesta modificació i reforma de la reforma dels museus de Sitges. Però jo no puc oblidar el suport que hem rebut dels milers de sitgetans i no sitgetans donant-nos lliure i voluntariament la seva firma (per cert, on no hi és la de la gerent del consorci) per així poder tenir més força en la lluita d'aquests dos darrers anys (ja que li recordo que el camí fins aquí no va començar en el més de novembre de 2011) per aconseguir conservar mínimament part fonamental del nostre patrimoni. Per cert, l'any 70, quan es va modificar el volum del Maricel i la casa Rocamora, els membres de la Plataforma SOS Sitges encara no havíem nascut, i a alguns ens faltaven uns quants anys.....És en aquest punt on jo també em pregunto on estaven durant aquells anys 70 els que ara s'encarreguen de conservar el nostre patrimoni? però també em pregunto, on estaven fa un o dos anys els que ara treballen per modificar el projecte de la reforma dels museus?”
I segueixo pensant que van ser moltes les personalitats del món cultural i de la societat sitgetana, així com entitats públiques de caràcter associatiu, com és el propi Grup d’Estudis Sitgetans, amb llarga tradició en la defensa del patrimoni sitgetà, que van girar l’esquena a la demanda de suport públic per part de la Plataforma SOS Sitges. Es tractava d’un gest de recolzament que en aquell moment ens hauria ajudat moltíssim, i que pel motiu que fos en aquell moment no els hi va interessar, i per qualsevol altre motiu, ara han decidit que escriure (pq actuar poc) per conservar el patrimoni de Sitges no és tan dolent!! 
I avui, a l’Eco de Sitges, a la columna setmanal “Quaderns de Camps” que cada setmana escriu Antoni Sella, l’anterior gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, i un dels artífex d’aquesta reforma del museus de Sitges, llegeixo un article, “Milions i absurditats”, on  dóna la seva opinió sobre la situació actual en la que es troba aquest intens procés. Ja en el títol del seu text hi apareixen dues paraules claus: Milions i absurditats...... i al començar a llegir n’apareixen algunes altres que completen aquest complicat puzle que ens ha portat fins aquí: reforma, política, inconscient i remodelació.
La primera referència va per una “plataforma amb arguments maximalistes”. Doncs si, pq si els nostres arguments haguessin sigut minimalistes no hauríem tingut ni raó de ser ni cap desgràcia contra la que lluitar. Sobre acusacions polítiques, mentides i maximalismes, pressupostos, rajoles restaurades....... jo no tinc pq parlar-ne, però si  que vull puntualitzar, dues coses. Primera, i per l’experiència d’aquests darrers dos anys, dir que si ara al nostre Ajuntament hi ha eminències grises, per les converses que vaig poder tenir amb els responsables del nostre antic consistori (i del Consorci del Patrimoni), puc assegurar que com a mínim les eminències actuals no són opaques del tot..... i que a través d’elles s’hi pot apreciar un bri de llum......, una esperança que quedava tapada per la negror intraspassable de fa un temps! Per cert, les anteriors eminències opaques no van poder preveure que algun dia podrien perdre els més de 30 anys de “fer el que els hi donava la gana” a la Diputació de Barcelona? Doncs m’imagino que no, sinó mai haurien fet aquella darrera jugada, abans de perdre l’Ajuntament de Sitges, de traspassar a la Diputació de Barcelona la majoria en la representació en el Consorci del Patrimoni de Sitges,  en decrement de l’Ajuntament, que ara està en minoria. Però ja se sap, i ja ho diu el meu nou lema, “Impermanència, res és per sempre i tot és canviant”.
Segona cosa que vull puntualitzar, i que torna a fer referència directa a la Plataforma SOS Sitges. Doncs si, tot i els canvis que s’han realitzat en el projecte, per tal d’anar adaptant aquesta reforma a la llei del patrimoni, la plataforma NO ha retirat la demanda contra la llicència d’obres que autoritzava la reforma. Li recordo al senyor Sella, que el projecte inicial que ell va promoure,  va enderrocar la casa Rocamora (a si, conservant la façana de 1915), un edifici que forma part del conjunt de Maricel, i que per tant estava protegit amb el màxim nivell de protecció. Així doncs, el que es pretén amb aquesta demanda no és tan sols demostrar que la llicència d’obres de la reforma està mal donada, sinó saber qui va permetre arribar fins aquesta situació, així com qui o quins  van ser el màxim responsables d’aquesta destrossa patrimonial! 
I ara li preocupa el Cau Ferrat? Com és que fa referència a la sala que ocupa el Picasso, per cert a la planta baixa, i no parla de la tarima de 35 centímetres que s’havia col.locat al primer pis del Cau i que anava totalment en contra del que dicta la fitxa del catàleg i la llei del patrimoni? 
Però llegint el seu darrer paràgraf veig que aquests mesos allunyat de la seva feina com a gerent dels museus, li han servir per acabat rectificant i acceptant les seves responsabilitats en tot aquest cas. Ara només demano que els altres tres eixelebrats que ja fa uns anys es van posar en política i que ara ja l’han abandonat (per les raons que siguin) també se n’adonin del que han fet de Sitges aquests darrers anys d’inversions milionàries. Doncs si, la inconsciència té un preu i aquest alt preu l’hem de pagar tots, i quan dic tots, som tots. I com ja va preveure vostè fa uns quants anys, i sembla que ho va encertar,  “Ho has d’admetre tot”.
I no puc més que retornar-hi: IMPERMANÈNCIA.... res és per sempre, i tot és canviant.