19 d’abr. 2012

VISCA LA REPÚBLICA!!!! CRÒNICA ALEGRE D'UN SITGES DIFERENT.


Tot i que el títol de l'article pugui portar a confusions, res té a veure amb la caça d'elefats per part de gran Borbó... o potser si!!!

L'altre dia escrivia una entrada sobre una etapa molt trista de la història de Sitges i especialment el que es va viure a l'hotel Terramar Palace, però per il.lustrar el text vaig utilitzar unes imatges amenes i plenes de vida d'unes noies sitgetanes amb el banyador que va publicar la revista madrilenya Crónica en el número d'agost de l'any 1934. Vaig penjar la foto sense fixar-me en les retratades ni pensar qui podien ser, i va ser rellegint l'article quan vaig adonar-me que la primera noia de les tres, la del banyador fosc igorro blanc, era la meva besàvia, Isabel Rovira, la Punta (sobrenom que ja vaig explicar en aquest altre post). 

Però qui eren les altres dues noies? I com és que Crónica va triar aquestes joves de Sitges? Però aquesta foto no va ser una excepció ja que són diverses les referències i les imatges que publica la revista en les que apareix Sitges com escenari principal de les històries narrades. Així doncs, aquest article és una excusa per demanar-vos ajuda per poder anar posant noms a altres dels retrats. Ahir, davant de l'aparador de can Gasó al Cap de la Vila, en el que darrerament s'hi exposen interessants fotografies de mitjans del segle passat, vaig reviure la mateixa situació que la del Divendres Sant quan esperant el pas de la processó, vaig gaudir moltíssim escoltant a sitgetans de diverses generacions posant noms, sobrenoms, oficis, carrers, anècdotes..... de les moltes persones allà retratades, la majoria de les quals ja no estan vives. Però els dos dies he tingut la mateixa sensació: si ningú no apunta darrera de cada foto els noms en uns anys tota aquesta història es perdrà........



Tornant a la revista Crónica, entre els anys 1933 i 1935 el nom de Sitges hi apareix diverses vegades. Articles com el de les misses que, camí de Madrid, on tenien que participar al concurs "Miss Europa 1933", i en un intens viatge entre París i Barcelona, van fer, durant els darrers dies del mes de maig de 1933, una visita a l'hotel Terramar i a les platges sitgetanes. Un any més tard van ser les Miss Catalunya les que els hi van prendre el relleu, convertint Sitges en la seu del certamen, celebrat a finals de maig de 1934. 













Més original és la història de Solita Salgado, campiona de natació de França, que durant el mes de juliol de 1933 va passar un dies Sitges. La noia de 20 anys va acompanyada per un petit caimà de nom Tabú, presència totalment insòlita en el Sitges d'aquells anys, i il.legal en l'actual.



Un mes més tard, el 6 d'agost de 1933, el torn li toca al ciclista Vicente Trueba, conegut com la Pulga Cántabra, el qual pocs dies abans estat el primer espanyol en creuar la meta de la Volta ciclista a Catalunya i guanyador de la Volta a França. Fent el mateix recorregut de les Misses de tres mesos abans, Trueba va sortir de París en tren, va passar per Portbou, va arribar a Barcelona i va fer una estada a Sitges. 

A finals del més de març de 1934, un nou esportista es converteix en el focus d'atenció mundial a Sitges. MaxSchmeling, ex campió mundial de boxeig que el dia 8 d'abril tenia un combat contra el púgil espanyol PaulinoUzcudun a l'Stadium de la Exposició Universal de Barcelona, va arribar a temps a Barcelona amb l'intenció de preparar-se. Per això va instal.lar-se a l'Hotel Terramar Palace de Sitges, a l'exterior del qual va muntar tot un ring a l'aire lliure, on entrenava totes les tardes davant de vilatans que hi anaven per gaudir de la seva presència. Durant aquesta estada, Schemeling es va lesionar i el mach es va haver de passar a una altra data. Així doncs que a principis del mes de maig el boxejador va tornar a Sitges per prepara-se de nou, i durant aquest segona estada va rebre la visita de la seva esposa, la reconeguda actriu de cinema Anny Ondra. La parella es va instal.lar a l'hotel de Terramar, on van ser fotografiats passejant pels seus jardins.


Però si una història m'ha cridat l'atenció aquesta és la del Rudy i el Tedy, els dos gossos que van salvar un home i una nena que s'ofegaven a la platja de Sitges. Aprofitant l'accident i aventura viscuda per Milagros Brotons i del seu oncle Jacobo García, la revista aprofita per explicar breument la relació entre Sitges i Santigo Rusiñol, per fer una descripció del poble i per enumerar alguns del "il.lustres" visitants i veïns de la vila, com SchmelingOndra o el gàngster Jack Bilbo, així com per publicar una fotografia del SrLopez, l'encarregat dels banys de Sitges que va ajudar amb la seva barca a salvar els accidentats....... 





La figura de Santiago Rusiñol és una constant en els diversos números de la revista. Del mes de gener de 1930 és una interessant entrevista de l'artista feta durant la seva estada a Madrid. Molt interessant és l'article del 20 d'agost de 1933 en el que es parla extensament sobre la tradició del Ram de tot l'any, així com la es lloa la persona deRusiñol i es plasma una crítica real i poc escrita, sobre la qualitat de les obres del pintor durant la seva darrera etapa. I per acabar, la crònica dels homenatges que durant el mes de juny de 1935, i coincidint amb el 4artaniversari de la seva mort, van tenir lloc a Barcelona i a Sitges. 




Per acabar, tornar-vos a demanar que m'ajudeu a posar noms a les cares i de pas, que entre tots intentem que aquesta darrera frase de l'article sobre l'homenatge a Rusiñol torni a estar al dia:



"En Sitges todo recuerda todavía a Rusiñol. Los pescadores que carenan las barcas en las caletas rosadas leconocieron: las mujeres que viven en las calles blancas y en los hoteles suntuosos supieron de la alegría cascabelera de los ojos de Rusiñol. En Sities, blanca como un burbuja de espuma del mar, olvidado en un rincón de la coste, tiene y tendrá todavía por muchos años un santuario la memoria de Santiago Rusiñol".


12 d’abr. 2012

SITGES ENTRE L'HOTEL TERRAMAR PALACE I L'HOSPITAL DE SANG DE TERRAMAR.







Tot i que han passat dos dies del 8 d'abril, dia en que es van celebrar els 79 anys de la inauguració de l'Hotel Terramar Palace de Sitges, una de les grans obres de l'arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo, esdeveniment que va tenir lloc l'any 1933, i amb un any per endavant per anar pensant en com conmemorar els 80 anys (tan mal portats arquitectònica i patrimonialment) del principal hotel que va tenir Sitges durant el segle XX, avui escric un petit apunt sobre la pitjor etapa viscuda per aquest gran edifici. 



A El Baluard de Sitges del 15 d'abril de 1933 descriuen l'hotel com: "grandiós i sumptuós edifici de tres cossos en forma de xamfrà, amb 100 habitacions amb 75 quartos de bany. Reuneix tot el confort més depurat en aquesta classe de construccions. Les habitacions són totes exteriors i han estat decorades i amoblades esplèndidament. Posseeix a més els magnífics sal ons de festes, bar americà, salons de perruqueria (a càrrec de l’expert vilatà Deogràcies Fonts), roof garden, una àmplia terrassa davant la mar, etc. El seu emplaçament  en la urbanització de Terramar és extraordinàriament privilegiat, car es pot disfrutar de la bellesa panoràmica de la popular platja sitgetana. Com a complement, l’Hotel posseeix un formós Parc, projecte de l’il·lustre i malaguanyat artista Mr. Forestier un magnífic camp de golf, pista de tennis i garatge". (sic.)


Entre el mes d'abril de 1933 i el de juliol de 1936, Sitges, una de les principals destinacions turístiques i d'estiueig triades per personalitats de la burgesia catalana i europea, així com actors, esportistes polítics, gàngster.... provinents de molts altres llocs del món, va tenir, en el recent estrenat Hotel Terramar Palace, el seu epicentre social. 



Igual que a la resta del país, l'esclat de la Guerra Civil Espanyola el 17 de juliol de 1936 va suposar un trencament brutal en la vida diària de la societat sitgetana, adaptant-se, com podien, a la greu i imprevisible situació que els hi tocava viure a partir d'aquell moment. 
Tal i com deixa escrit Bonaventura Julià i Masó (Sitges, 1855- 1942) en el seu Diari de guerra i postguerra. Sitges 1936-1942, publicat pel Grup d'Estudis Sitgetans l'any 2002, el 3 d'agost de 1936, l'hotel Terramar Palace de Sitges fou incautat pel Comitè de Milícies Antifeixista, per convertir-lo en un hospital de sang. A l'abril de 1937, en plena guerra, l'hospital (hotel) va passar a mans del departament de Sanitat Militar. En aquells anys a Sitges hi havia dos hospitals, el militar instal.lat a l'hotel Terramar, i el civil, l'hospital Sant Joan Baptista, del que se n'havia fet càrrec una junta revolucionaria el 4 de setembre de 1936, i del que en va seguir sent director l'il.lustre doctor Joan Ramon Benaprès i Palet, del que ahir van fer 140 anys del seu naixement a Sitges, el dia 11 d'abril de 1872, on morí l'any 1967.
Així doncs, que el luxe, les festes, la música, els riures..... que durant tres anys havien omplert els salons de L'Hotel Terramar Palace de Sitges van deixar pas a moments terribles i cruents, com els que es podien viure en un hospital militar en plena guerra. 
L'hospital de l'Hotel Terramar va ser important. A la Vanguardia del 12 d'agost de 1936, deu dies després de que l'hotel fos encautat, ja es publica una petita notícia sobre la incautació, per part dels Serveis Sanitaris del Comitè Central de milícies antifascistes, de "magnífiques propietats, destinades a ser llocs de repòs ben merescut pels herois del poble". Entre aquestes incautacions destaquen xalets a Tossa de Mar, a Sant Feliu de Guíxols, a Alguaire, així com els hotels Terramar de Sitges, i el Florida del Tibidabo, a Barcelona. 
El 27 d'agost de 1936, en un ban del delegat de defensa publicat al Baluard de Sitges, es demana a la població la cessió "voluntària" de llits per a l'Hospital de Sang de Terramar, per "tal d'evitar les requises forçades". En aquest mateix número es parla de l'acte solidari realitzat pel doctor Benaprès, també director de l'hospital de hotel Terramar, al donar roba i altres coses necessàries per als milicians. També es publica el primer llistat de malalts i ferits ingressats a Terramar, on figuren 67 noms. 
Una de les primeres persones que deurien ingressar a l'hospital de Terramar de Sitges va ser l'escriptora francesa Simone Weil (París, 1909- Kent, UK, 1943). Durant el mes d'agost de 1936, una francesa simpatitzant dels anarquistes i dels trotskistes, va decidir anar a Barcelona per enrolar-se al Grup Internacional de la columna anarquista de Durruti a Pina de Ebro (Saragossa), d'on va haver de ser evacuada cap a l'hospital de Terramar a Sitges, al cremar-se el peu amb l'oli bullent. El 25 de setembre de 1936, quan el seu pare, un metge reconegut, va viatjar a Sitges per curar-li la profunda ferida de la cremada, i davant de la precarietat de l'hospital, el pare va fer tot el possible per convèncer la noia i tornar a França per acabar les cures...
En el diari de guerra escrit per Well hi trobem aquest apunt:
[Sitges]
5 sept.
Vuelta brusca de los milicianos de Mallorca. Sólo en Sitges, diez muertos. (No se sabía.) Expedición de castigo, por la noche, en coche, para matar a diez «fascistas». Se hace otro tanto la noche siguiente. La gente se escapa (el panadero que provee al hotel...).
Anys més tard, el les seves memòries, Simone Weil reescriu les diverses experiències viscudes a la guerra civil espanyola. Llegim: 
“Un accidente me obligó a interrumpir mi estancia en España. Permanecí algunos días en Barcelona; después estuve en el campo, en Aragón, a orillas del Ebro, a quince kilómetros de Zaragoza, en el mismo sitio donde cruzaron el río recientemente las tropas del general Yagüe; luego en el palacio de Sitges, que ahora sirve de hospital; después de nuevo en Barcelona; unos dos meses en total. (...)
“Cuántas historias se agolpan bajo mi pluma... Pero sería demasiado largo; ¿y para qué? Una sola bastará. Estaba en Sitges cuando llegaron, vencidos, los milicianos de la expedición de Mallorca. Habían sido diezmados. De cuarenta muchachos jóvenes que habían salido de Sitges, habían muerto nueve. Sólo se supo a la vuelta de los otros treinta y uno. La misma noche siguiente se hicieron nueve expediciones punitivas, se mató a nueve fascistas, o supuestamente tales, en esta pequeña ciudad donde, en julio, no había pasado nada. Entre esos nueve, un panadero de unos treinta años, cuyo crimen era, me dijeron, haber pertenecido a la milicia de los «somatén»; su anciano padre, del que era hijo único y el único sostén, se volvió loco. “


Brutal, trist......i encara massa recent, fins al punt que al llegir aquesta escena m'ha vingut al cap la història que sempre explica i explicaven les meves àvies, que tot i que aquell any 1936 una tenia 17 anys i l’altre uns 10, coincidien en descriure una escena esgarrifosa. No se si veritablement van veure passar l’home, o van sentir els crits desesperats de "mare, mare que em volen matar!!”, ja que amb més de nou dècades a sobre, la memòria pot fallar amb els detalls, però no amb els sentiments i la por viscuda, però el que és segur és que aquest drama es va viure a Sitges fa tan sols 76 anys.  En el que si que coincidien les dues era en posar nom i cara a la persona que cridava, el fill d'en Vinyals i de la Llúcia del forn del carrer Parellades cantonada Bonaire!!!!!! 
Però la guerra acabava de començar, i encara faltaven moltes altres desgràcies. El 9 de febrer del 1937, una nova notícia a La Vanguardia ens demostra l'activitat que es realitzava a l'hospital de Terramar. El cirurgià francès Dr. Ducuing, de l'hospital de Tolosa, durant la seva estada a Espanya per donar suport als combatents republicans, així com per fer entrega de medicaments per a guarir-los, va visitar alguns dels hospitals que s'hi havien muntant. El diumenge 7 de febrer va venir a Sitges, acompanyat d'algunes persones, per tal visitar "el hospital instalado en el que fue el Gran Hotel Terramar, habilitado para la convalecencia de heridos y mutilados de guerra". 
Entre aquests ferits i mutilats de guerra hi deurien haver persones com Miguel García, Pedro García Alicart, Ramon Moltó, José Vilaseca, Cesareo Montañés o Tomás López Árias..... protagonistes tots ells del reportatge publicat a Mi revista del 1 de març de 1937. Un reportatge, "Visiones de retaguardia. Los Mutilados de la guerra", firmat per Juan Manuel Soler i il.lustrat per diverses imatges d'aquests soldats ferits durant la seva recuperació a Sitges.












Amb el final de la guerra, l'Hotel Terramar Palace va tornar a mans dels seus propietaris, Hoteles Unidos S. A. (HUSA), els quals van fer tot el possible per obrir just a l'acabar el conflicte bèlic el dia 1 d'abril de 1939, i retornar-li el luxe i l'esplendor original. En un anunci publicat a La Vanguardia el 25 de juny de 1939 s'avisa que l'hotel Terramar s'obrirà al públic el dia 1 de juliol. Tot i aquesta bona voluntat, les seqüeles de la Guerra Civil havien estat molt grans, i la nova situació política i social que es vivia a Espanya, no era la ideal per a atreure els turistes que fins l'any 1936 havien triat Sitges per descansar i gaudir del sol mediterrani. La nova etapa daurada del turisme a Sitges va trigar una mica més, i fins la dècada dels anys 50 el poble no es va tornar a omplir..... però aquesta és una altra història! 


1 d’abr. 2012

PRIMER DIA DE SETMANA SANTA..........





DIUMENGE DE RAMS

Petit Joan porta el palmó
més gran de tota la mainada.

Nataniel enlaira el llor,
branca esqueixada, en trencar l'alba.

Rosa, talment, té els ulls clavats
al seu ramell de confitures.

................................................

En aquest dia ple de llum
i correnties de perfun,
tots portem, dins el cor, la palma
i un suau brogit trenca la calma.

Salvador Soler i Forment. Rims de l'hora sitgetana, 1928