4 de des. 2012

A LA MORT DE JOAN BASSEGODA..... UNS MESOS DESPRÉS. L'ALTAR DEL MONESTIR DE RIPOLL I GAUDÍ


“Anem a restaurar, no precisament el monestir de Ripoll, sinó Catalunya”

Josep Morgades, Bisbe de Vic, 21 de març de 1886


Li devia una entrada a la mort de l’arquitecte i historiador Joan Bassegoda Nonell, ocorreguda el dilluns  30 de juliol de 2012. El que fou director de l’escola d’arquitectura de Barcelona i responsable de la Càtedra Gaudí des de la creació d’aquesta, va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1930 en una família d’arquitectes entre els que destaco el seu pare Bonaventura Bassegoda i Musté (1896-1987) i el seu avi Bonaventura Bassegoda Amigó (1862-1940), així com besavi, oncles i germans..... 

Tal i com ara passa a les xarxes socials, totes les notícies se saben en temps record a la vegada que generen la publicació de comentaris de tot tipus.  I la mort de Bassegona no en va ser una excepció. Davant del meu elogi a la persona de Joan Bassegoda, al que coneixia des de feia uns anys, i al que sempre li he agraït que des del primer dia que em vaig presentar a la Càtedra Gaudí plena de dubtes i qüestions, em va tractar com si fos una catedràtica d’art i no pas una simple estudiant, acceptant realitzar el pròleg d'un dels meus llibres,  el meu comentari a Twitter va suscitar un debat en el que s’hi vàrem barrejar temes com la ideologia política, amb la sabidura històrica, la capacitat arquitectònica i la sensibilitat patrimonial.



Tot i que el tema d’avui està principalment relacionat amb la sensibilitat patrimonial que va demostrar Joan Bassegoda ara fa just 41 anys, i per a que no sembli que vull amagar res darrera del que escriuré, per que al Twitter ja em van acusar de “justificar franquistes (i.e., filo-feixistes) per 4 records personals”, començaré dient que si, que Joan Bassegoda era franquista, i que no ho amagava, tal i com poden explicar molts dels estudiants d’arquitectura que el van tenir com a professor durant els anys de la dictadura. Vagi per davant que no puc estar més en contra amb aquesta ideologia, i que no justifico cap “dictadura sanguinària”, però que la història és la història, i si el podem acusar de seguir els dictats del règim, això no pot amagar altres qüestions. Així doncs, espero no fer cap elogi franquista si dic que gràcies a la intervenció de Bassegoda en el tema del port esportiu que es volia construir sota el Maricel i el Cau Ferrat l’any 1971, aquesta desfeta patrimonial i paisatgística no es va arribar a realitzar. Es tracta d’una història llarga i complexa que necessitarà diversos capítols. Fa mesos que m’estic llegint informes, articles, cartes oficials...... documents que del meu avi, un protagonista directe de tot aquest “despropòsit”, que ara formen part del meu arxiu.... però necessito un temps per posar-ho tot al seu lloc i així poder-ho escriure amb total claredat!!!!

Però avui he tornat a trobar a faltar poder enviar un correu al Dr. Bassegoda, la nostra manera de comunicar-nos des de que el van fer “fora” de la Càtedra Gaudí. Trigava pocs dies en contestar als meus requeriments, i sempre em donava una resposta clara o em deia quins fils eren els que es tenia que estirar per arribar al meu objectiu. Segur que hi ha molts altres entesos en la figura de Gaudí que em podran donar resposta al dubte d’avui, però com que no tinc “línia” directa amb ells potser el millor és deixar-ho aquí al bloc.




Quina relació existeix entre Antoni Gaudí i l’altar major del Monestir de Santa Maria de Ripoll?

A la Vanguardia del 20 de març de 1889, i un dia més tard a la premsa gironina, La Nueva Lucha, llegim dues notícies exactes en que es diu que : “El arquitecto D. Antoni Gaudí se ha encargado de las obras del altar mayor de la iglesia de Santa Maria de Ripoll que se está restaurando”.

Al diari La Dinastia del 4 d’abril de 1889 es repeteix el que s’havia publicat uns dies abans: “Aplazado para el venidero año la ceremonia de consagración del cenobio de Santa Maria de Ripoll. El altar mayor de esta basílica será obra del arquitecto don Antonio Gaudí. Se destina para sufragar los gastos correspondientes al coro del mencionado altar, que recordará el magnífico que había existido, el donativo de la Reina Regente, con otras cantidades ofrecidas por personas amantes del arte y de las tradiciones de nuestra tierra”. 

Buscant en els principals llibres sobre Gaudí, així com els estudis que existeixen sobre la restauració-reconstrucció del Monestir de Santa Maria de Ripoll en lloc parlen d’una relació entre Antoni Gaudí i el disseny de l’altar major d’aquesta basílica. És per això que em pregunto si va existir o tan sols va ser una notícia falsa que va córrer per les redaccions del moment?



Quan l’any 1885 el Monestir de Santa Maria de Ripoll va passar a ser propietat de la diòcesis de Vic, el bisbe de la ciutat, Josep Morgades i Gili (1826-1901) es va posar com a objectiu reconstruir les runes del que havia estat un dels principals centres benedictins de Catalunya. Conscient de que es tractava d’un procés llarg i costos, a principis de 1886 Morgades va encarregar aquestes obres als reconeguts  arquitectes Elies Rogent (1821-1897) i Josep Artigas. Ja durant el mes de febrer d’aquest any el bisbe va reunir a Barcelona una junta amb personatges destacats de la societat catalana, per tal de trobar la financiació d’aquest projecte. Entre els noms n’hi ha que en aquells darrers anys de la dècada dels vuitanta del segle XIX ja una relació directe amb Antoni Gaudí. El primer és el president de la junta i arquitecte director de la reconstrucció,  Elies Rogent que fou director i professor del Gaudí durant la seva etapa com estudiant d’arquitectura a la Universitat de Barcelona. La història diu que quan el 4 de gener de 1978 Rogent va expedir el títol d’arquitecte a Gaudí va dir: “No se si hem donat el títol a un boig o un geni. El temps ens ho dirà”. 

Entre aquests destaca el nom d’Eusebi Güell i Bacigalupi, el gran mentor de Gaudí des de que es van conèixer l’any 1878, i pel que aquell 1886 ja havia realitzat diversos encàrrecs com el Palau Güell o la Finca Güell, aquesta darrera obra, també està relacionada amb un altre membre de la junta, mossèn Jacint Verdaguer, poeta català, amic de Gaudí i l’obra del qual, L’Atlàntida, va inspirar a l’arquitecte en el disseny i en els elements decoratius i simbòlics del seu particular Jardí de les Hespèrides que es va erigir a la Finca Güell de Barcelona entre 1884 i 1887. El mateix Verdaguer el 22 de novembre de 1884 demana al  seu íntim amic, el canonge Jaume Collell Vancells (1846-1932) una inscripció llatina per a la font d’Hèrcules i el drac que Gaudí construïa al jardí de la finca dels Güell. El nom de Collell també està íntimament relacionada amb la reconstrucció de Santa Maria de Ripoll ja que ell va ser la persona designada pel bisbe Morgades per a encarrergar-se de totes les gestions que suposava aquest magne projecte, la primera etapa del qual finalitzaria el 2 de juliol 1893 dia en que es va consagrar de nou la basílica. 





El 18 de maig de 1882 durant l’excursió a Poblet, i en el mes de juny 1883 durant un viatge a les ciutats franceses de Banyuls, Elna i Perpinyà, ja van coincidir Jacint Verdaguer, Antoni Gaudí i Jaume Vancells, juntament amb altres noms il.lustres catalans, demostrant que la seva amistat ve de llarg i segurament van parlar molt sobre la restauració del Monestir de Ripoll. També podria ser que aquests proposessin a Gaudí el disseny de l’altar principal de l’església de Santa Maria i que per algun motiu que no coneixem, finalment no fos s’arribés a realitzar, fent que fos el mateix director de les obres, Elies Rogent, el que s’encarregués d’aquest espai tan important. Un altar que estava presidit per un interessant i bell mosaic de la Mare de Déu de Ripoll, obra realitzada als taller vaticans a partir de la pintura d’Enric Serra, i que fou un regal del Papa Lleó XIII al monestir per tal de donar suport papal a aquesta reconstrucció. 







A l’estudi de Maria Pilar Soler sobre el Cimbori de Ripoll, publicat l’any 1990, s’assegura que Gaudí va assessorar a l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, deixeble seu, sobre on era el millor lloc per situar el baldaquí que Rubió havia dissenyat per al monestir, decidint que aquest hauria d’estar al centre del creuer de la basílica. La peça, que va ser destruïda durant la Guerra Civil, estava envoltada per cinc bells tapissos realitzats per Joan Llimona, obres que es van salvar i que actualment es conserven restaurades. L’altar major de la Basílica de Santa Maria de Ripoll, amb el baldaquí i el plafons de Llimona, fou inaugurat el dia 28 d’abril de 1912 amb una solemne missa.



En definitiva...... que no tinc cap més notícia sobre la possible col.laboració de Gaudí en la construcció de l’altar major del monestir de Santa Maria de Ripoll. I tampoc tinc a qui preguntar-li si tot aquest tema és una confusió meva a partir d’una notícia equivocada..... així com tampoc se si és possible estirar més fils i quins, per trobar resposta als meus dubtes.... i per acabar...... sempre hi ha persones que en algun moment de la teva vida t’han donat una mà per a que puguis seguir endavant.... i aquests són els grans mestres....com va ser el doctor Bassegoda.