24 de maig 2012

FRANCESC MACIÀ A SITGES. UN TREBALL A 4 MANS SOBRE UNA FOTO INÈDITA





Explicar que el president Macià al llarg de la seva vida va realitzar diverses visites a Sitges no seria cap notícia, però la troballa d'aquesta fotografia inèdita, ens ha fet pensar que potser seria interessant dedicar-li un petit article per explicar, d'una manera cronològicament invertida, la història de la imatge que a nosaltres ens va enganxar.

Un missatge de l'Ignasi va ser el punt d'inici d'aquesta interessant recerca. Ja fa una anys, buscant peces per ampliar la seva destacada col.lecció de postals i fotografies antigues de Sitges, l'Ignasi va topar amb una casa de subhastes de Saragossa que tenien entre els seus lots una fotografia en la que s'hi veia a Francesc Macià, envoltat de diverses persones, al Saló de Plens de l'Ajuntament de Sitges. Enseguida li va cridar l'atenció, i tot i el preu de la foto, no va dubtar que es tractava d'una imatge única i que formava part del patrimoni històric de Sitges.

Passats uns anys, i coincidint amb l'aniversari de la proclamació de la República a Catalunya, l'Ignasi va tornar a treure la foto de l'àlbum que l'havia custodiat aquest temps, i va decidir que l'havia de fer pública i fer-ne partícips a tots els sitgetans com sempre ha estat la seva filosofia de col.lecionista. Va ser així com es va posar en contacte amb la segona part del tàndem, la Beli, qui li proposà escriure a quatre mans la història que envoltava aquesta fotografia històrica, publicar-la aquí, al bloc de l'Ignasi "El Sitges d'Abans" i a l'Eco de Sitges. 

En una primera ullada ja es reconeix la figura de Macià. Però, i els altres protagonistes de la foto? Ja en un dels primers missatges l'Ignasi expressa la seva sorpresa per la presencia d'una "nena molt ben vestida" que ressalta entre tota l'altra mainada. Es tracta d' una nena que la Beli reconeix a la primera, ja que la seva fisonomia li era molt familiar: la Paquita Guinart Costa, molt coneguda a Sitges per ser la propietària de la perfumeria Costa del carrer Major i mare del seu oncle Josep Maria Coll. Però com és que està tan ben situada a la imatge? La resposta la tindrem un cop datada la fotografia, darrera la qual hi trobem diverses dades, com el segell de Gaspar de la Via Laietana de Barcelona, un dels estudis fotogràfics més importants d'aquell moment i que va treballar durant temps en l'anonimat per les circumstancies politiques i socials amb els seus proveïdors. Però el que més pistes dona és l'escrit enganxat en el que es llegeix:



"Sitjes (Barcelona): Recepción en el Ayuntamiento del Presidente de la Generalitat Sr. Macià y del célebre abogado francés M. Henry Torres que fue quien le defendió en el proceso por sublevación en Prats de Molló"

Així que el senyor que es troba entre el president Macià i la petita Paquita Guinart, que en aquell moment deuria tenir poc més de cinc anys, és l'advocat i polític Henry Torrès (1891-1966), fill d’un occità de Bordeus, d’aquí el seu cognom.

Macià i Torrès a l'estació França 
Les notícies a la premsa del moment es fan ressò de la visita de Henry a Macià. Un dels que diari que fan una crònica més exhausta és el madrileny El Liberal i al barceloní La Vanguardia del 27 de maig de 1931. En elles s'hi explica l'arribada de l'advocat francès, juntament amb la seva esposa, a Barcelona per trobar-se amb el president i la seva família. Després del primer dia de visita a Barcelona, el matrimoni Torres tenia previst acompanyar al president Macià a Sitges per assistir a l'Exposició del Clavell, instal.lada als jardins del Casino Prado Suburense. La comitiva de visitants, procedents d'un dinar a Montserrat, van arribar a Sitges per la tarda, on van ser rebuts per Josep Costa i Canal, alcalde de Sitges entre abril de 1931 i febrer de 1934, i avi de la Paquita, motiu pel qual la nena va tenir un lloc privilegiat a la foto, tot i que ell, el senyor de les ulleres rodones,va quedar relegat una segona fila.

Fins ara hem fer referència a les notícies nacionals, però si ens fixem en les cròniques locals, acabem amb un dubte: o la premsa sitgetana era adivina, o les altres publicacions anaven tard. Ens expliquem.

Al Baluard de Sitges del 13 de maig de 1927 apareix una interessant crònica en la que s'explica molt detalladament aquesta visita a Sitges. En ella llegim: "Dimecres, hom anuncià que vindria per tal de visitar l'Exposició de Clavells i acompanyar a l'advocat francès Henry Torres, el president de la Generalitat en Francesc Macià i Llusà. A l'hora anunciada es congregà al carrer de Francesc Gumà una gran gernació que tributà a la seva arribada una ovació triomfal (...). A la casa de la vila es celebrà una recepció als hostes i en Francesc Macià obligat a parlar a la balconada davant del públic que omplenava la plaça, adreçà un brillant parlament exaltant l'esperit catalanesc que fou interromput entusiàsticament. Fou una bella jornada".

Doncs quan van venir a Sitges Macià i Henry? A principis de maig con diu el Baluard o a finals de maig, com publiquen les altres? La resposta a aquest enigma es molt típic de la premsa sitgetana, i es troba en un errada a la data de publicació de El Baluard, ja que si es fa una ullada als números publicats aquest 1931, qua haurien de sortir cada set dies, veiem que hi ha alguna errada ja que les publicacions són dia 3, 10, 13, 17 i 24 de maig, i el següent és el del 7 de juliol. Sobra el número del 13 i falta el del 31 de maig! Aquí és on està la solució de tot, una errada on la data correcta era el 31 de maig de 1931.

Així doncs, aquesta fotografia va ser feta el 27 de maig de 1931, just ara fa 81 anys. Tenim quatre personatges identificats: Francesc Macià, Henry Torrès, Costa i Paquita Guinart.... en reconeixeu algun altre?

                                                                                                                 Ignasi Rubí i Beli Artigas

16 de maig 2012

ARA SI EM TROBEU PEL CARRER POTSER EM RECONEIXAREU......


Amb la promesa institucional de que Vil.la Urania de Comas i Solà serà respectada i que no s'enderrocarà, i després de passar uns dies a Menorca en companyia dels millors anfitrions que es pot tenir, i de conèixer l'illa d'una manera diferent, visitant espais prehistòrics per a mi desconeguts fins aquell dia, el retorn a casa va ser molt actiu. Només arribar, i coincidint amb el congrés que Unió Democràtica de Catalunya feia a Sitges, Xavier Rius, periodista i director d'E-Notícies, va tenir l'amabilitat de perdre una estoneta del seu seguiment polític per fer un reportatge sobre les obres de reforma dels museus Cau Ferrat Maricel, un tema que ja havia tractac en el seu diari digital altres vegades.  Davant de la seva proposta, vaig estar encantada de fer-li de cicerone tot i la pena que em feia mostrar aquest Sitges a un visitant!!! El resultat va ser un vídeo, un article, i un àlbum de fotos del Sitges que ja no existeix..... Així que tot i la ràbia que em fa que la meva foto a e-Notícies aparegui  al costat d'una bellíssima imatge de la model Bar Rafaeli, possible pretendent de Piqué, el fet de que en tan sols dos dies penjat a la xarxa el vídeo hagi tingut més de 900 visualitzacions , crec que val la pena deixar-ne constància al meu bloc personal!!

















I aprofitant que aquests dies de descans i reflexió a Menorca m'han recarregat les piles, i fins i tot m'han fet perdre una mica aquella vergonya i pudor que suposa veure't en un vídeo,  també us vull fer partíceps d'un nou projecte que, tot i estar encara als seus inicis, crec que pot arribar a ser molt interessant. Fa uns mesos Lola Cañete, directora de Thalasa Gestión Cultural i responsable del bloc "Sitges D.C",  persona activa, sempre plena d'idees i amb unes ganes de fer coses que acaba encomanant a qui envolta, va explicar-me un dels seus darrers projectes, i em va demanar la meva participació. En aquesta aventura també hi ha Eva Jurado, responsable del Jardine Cosmique Barcelona, així com diverses persones que es conviden a particiar-hi.

Fa dos mesos aquest projecte ja es va fer realitat,  així que aprofito aquesta entrada tan visual per presentat-vos el programa "Círculo de la cultura" per a la televisió del Círculo de Mujeres de Negocios. El programa 0 es va emetre a principis del mes d'abril; el programa 1, amb l'artista Pi Piquer com a convidada, és el que correspon al mes de maig. Evidentment hi ha moltes coses a millorar, a canviar, a reduir i a ampliar......però de tot se n'aprèn!!!



8 de maig 2012

VIL.LA URANIA, ARA PER ARA, NO S'ENDERROCA......




Aquest matí, i després dels actes reivindicatius que es van organitzar el diumenge matí, i gràcies al gran ressó mediàtic i al fort moviment social creat a partir la xarxa, l'Ajuntament de Barcelona ha declarat als que havien decidit no enderrocar la Vil.la Urania de Comas i Solà, i que es començarien taules de diàleg amb veïns i familiars de l'astrònom catala!!! Si voleu més info sobre el tema teniu molts blocs, així com notícies on podeu llegir moltes opinions, anècdotes, reflexions.... viscudes i expressades aquests darrers  cinc dies!!!


M'agrada! MT @AltresBcn: El mar és un conjunt de gotes. Les persones som com gotes que juntes fem una gran onada. #salvemvillaurania

Aquest és el darrer Tweet que he llegit abans de posar-me a escriure aquesta entrada. Es tracta d'una visió  molt però que molt romàntica del que ha passat amb el moviment #salvemvillaurania, però que té part de realitat. Pel matí, després de passar una estona davant de la porta de Vil.la Urania, on he pogut retrobar-me amb el Dani Cortijo, gran "responsable" d'aquest éxit i en part, el veritable canalitzador de tot el moviment per salvar l'edifici, així com he conegut a altres persones de gran pes als blocs barcelonins, i a familiars de Comas i Sola... estevem tots allà amb una extrenya sensació de "què hem de fer ara?".





Poc a poc, la seixantena de persones que des de primera hora del matí han estat "custodiant" la porta de Vil.la Urania, com si fossin guerrers preparats per defensar el seu castell, han anat marxant del carrer Saragossa. Durant estona han passat per allà diversos periodistes. Els uns feien preguntes, els altres fotografiaven, connexions en directe.... Vil.la Urania per uns dies ha estat la protagonista d'una Barcelona que té uns ciutadans que estimen, respecten i lluiten pel seu patrimoni! 
Els meus dubtes sobre el que allà passaria a partir d'aquell moment m'han fet tornar a utilitzar les noves tecnologies i enviar un missatge a l'Alcalde de Barcelona. La veritat és que era una manera de deixar constància dels meus temors...
Marxo de #salvemvillaurania contenta però amb una mica de temor! @xaviertrias i @jaumeciurana complireu la paraula d'aturar enderroc?


A mitja tarda he rebut la resposta, i d'una manera o altra, i amb la voluntat de voler-me creure el missatge, els meus neguits s'han tranquilitzat..... I per cert, sigui el secretari, la secratària, ajudants, ell mateix...o qui sigui que li contesta els missatges a l'Alcalde, aquest fet ja és d'agrair...

@criticartt sí. el nostre plantejament és fer un equipament de barri, consensuat amb els veïns i que no malmeti el patrimoni


He volgut donar la volta a la casa amenaçada que, com si fos conscient de la victòria acabada de succeir, lluïa la seva bella senzillesa més ufanosa que mai. I la seva palmera sembla una alta escala que marca el camí d'aquell cel que tant va mirar i estudiar Comas i Solà, i d'on pengen els estels descoberts pel ell.  Però de nou un tweet m'ha despertat d'aquest falç estat. En Dani ens tornava a posar a tots en guardia i ens recordava que la d'avui era una batalla guanyada, però que encara en faltaven molt per guanyar la guerra per salvar el nostre patrimoni!

I ara que parlem de patrimoni, i amb la visió de la casa propietat de l'Ajuntament, just al costat de Vil.la Urania i que l'Ajuntament ha confirmat que demà començaran a enderrocar...... vists els detalls decoratius i arquitectònics d'aquest edifici tan degradat al que ningú li ha dedicat una mirada més enllà de les seves finestres tapiades i de compartir destí amb un edifici amb història..... vosaltres no creieu que també és un bon exemple d'arquitectura del segle XIX? 




Però crec que aquesta és una altra lluita......Així que dormirem amb les armes (mòbils, ordinadors, diaris, blocs...) sota el coixí preparats per a una nova embestida.... i més després del darrer missatge que m'envien mentre acabo la meva entrada!!!!


@criticartt @SoyThot @AltresBcn @SOSSitges M'han dit q no ns refiem 1pèl! q l'excavadora entri amb l'excusa d la casa veïna no és bon senyal.

4 de maig 2012

PARADOXES DE LA VIDA! VIL.LA URANIA EN PERILL. 2ªpart






Des de que vaig conèixer, gràcies a la crida d'alerta de l'historiador Dani Cortijo, el pèssim i imminent destí que li sobrevenia a la Vil.la Urania, casa-observatòri de l'àstronom català Josep Comas i Solà, les reaccions a aquesta desgràcia patrimonial han estat moltes. Blocs, twitter, facebook, i sobretot, en els comentaris a les notícies publicades a La Vanguardia Digital i a El Periódico, apareixen reflexions intenses, sentides i molt reals, escrites per centenars de ciutadans indignats que busquen la manera de denunciar aquesta desfeta patrimonial. 














El pitjor de tot és que en època de crisi i de contenció pressupostària, quan ens demanen a tots que siguem raonables amb les nostres actuacions, decisions i despeses...., l'Ajuntament de Barcelona es desmarca amb l'enderroc d'aquest edifici històric, que durant uns anys va ser molt important en la vida científica barcelonina. Però el més sorprenent de tot és que des del consistori barceloní declaren que tot i l'existència d'un projecte guanyador, ells encara no tenen el clar que s'hi vol construir en el seu lloc! Així que el futur veritable de Vil.laUrania és convertir-se en un solar!







Davant de la meva impossibilitat de dir més coses de les que s'han escrit i que encara s'estan escrivint a les xarxes socials sobre l'enderroc de la casa de Comas i Solà, el qual, i demostrant la seva generositat, va cedir-la a l'Ajuntament amb la voluntat de que aquest la conserves i la destinés a usos educatius, culturals i de difusió de l'astronomia, he volgut fer un petit recull d'alguns dels articles més importants, que en vida de Comas, es van publicar a la premsa espanyola i en la que lloaven la seva persona. Amb una ràpida lectura un es pot adonar de la importància d'aquest personatge, del seu reconeixement públic i de la seva projecció a l'exterior, una valoració que va quedar patent durant el seu enterrament a finals de 1937, sepeli que va ser presidit per Companys i per diversos consellers de la Generalitat. Una paradoxa si la comparem amb la situació actual que està vivint el llegat de Comas i Solà!




1 de maig 2012

NO HO PODEM PERMETRE!!!! VILLA URANIA DE BARCELONA EN PERILL!!!!!


Foto del bloc Altres Barcelones
El nostre patrimoni arquitectònic torna a estar en perill i ens necessita!!!!! Aquest cop la dagnificada és la Vil.la Urània de la Via Augusta de Barcelona, un petit edifici amb una llarga i interesssant història al seu darrere, i que el proper dia 7 de maig pot desaparèixer sota una nova "excusa" de l'Ajuntament de Barcelona, per donar permís a l'enderroc. Durant anys he passat per davant del parvulari, mirant els nens com gaudien d'aquell petit oasi en un dels carrers més transitats de Barcelona. També vaig "envejar" la sort de qui hi va viure, així com, del que en un futur proper hi anirà a viure. 


Foto del bloc Altres Barcelones
Però el cartell d'una empresa de "deconstrucció" que fa uns dies penja del mur exteriors de l'edifici ja em van posar en alerta, però avui, quan he llegit els articles sobre el seu imminent enderroc, m'han indignat i m'ha retornat aquella sensació tan trista i desesperant que he viscut intensament aquests darrers anys amb el projecte de reforma dels museus Maricel i Cau Ferrat de Sitges, un lluita encapçalada per la Plataforma SOS Sitges, durant la qual s'han agraït tant i tant TOTS els suports rebuts, i s'han trobat a faltar, tant i tant, TOTS els que, per una raó o altra, no s'han volgut "mullar" en un tema que potser  entenien com a secundari. 


Algunes informacions més sobre la casa, obra de Magí Rius i Mulet (Barcelona 1838-1897), un dels arquitectes més prolífics del segon quart del segle XIX. D'ell és la Casa de la Misericòrdia, col.laborador del projecte del Pla Cerdà, autor del passatge del Crèdit (1879) entre els carrers Ferran i la Baixada de Sant miquel de Barcelona, exemple de l'arquitectura del ferro que tant furor feia en altres capitals europees com París, Milà o Brussel.les. 


Segons Joan Bassegoda Nonell, la fàbrica Batlló, que ocupava els terrenys on actualement hi ha els carrers Provença, Viladomat, Borrell, Urgell, Rosselló i Corsega, i que serà la futura seu del Museus Nacional d'Arquitectura de Barcelona, fou dissenyada l'any 1868 per Magí Rius, tot i que l'obra se li atribueix integrament a l'arquitecte valencià Juan Gustavino (1842-1908).



Altres obres són l’Església Parroquial de Gràcia (1878-1888), i moltíssimes cases al barri de Sant Gervasi. Entre aquestes petites torres encara se’n conserva una, la Villa Urània, que té façanes al carrer Saragossa (núm. 29) i a la Via Augusta (núm. 102-104), molt a prop de la Plaça Molina. Aquesta casa rep el nom en memòria del seu darrer propietari, l’astrònom més il·lustre del nostre país, Josep Comas i Solà, que hi va viure i treballar fins a la seva mort, l'any 1937, llegant-la a l'Ajuntament de Barcelona amb la finalitat de destinar-la a observatori popular, grup escolar o institució cultural. La casa fou encarregada per Bienvenido Comas, pare de l’astrònom l’any 1868 a Magí Rius. Originàriament la casa estava formada per una sola planta de 190 m2, amb un petit soterrani. La primera planta està afegida l’any 1965 per a satisfer les necessitats d’una guarderia, nou ús de l’edifici. 


Així doncs, de nou utilitzo el meu bloc per demanar el suport de tots, i per unir-me a aquesta lluita justa i necessària!!!!! 

Aquests és l'article que l'historiador Dani Cortijo ha publicat al seu reconegut bloc "Altres Barcelones", així com afegeixo la nota de premsa que hem de reenviar a tots aquells que creieu que poden estar interessant en afegir-se a la reivindicació!


LA VIL·LA URÀNIA EN PERILL: SERÀ ENDERROCADA EL 7 DE MAIG

 Va ser un observatori astronòmic de qui va descobrir el planeta “Barcelona”

 Josep Comas i Solà, científic reconegut internacionalment, va deixar-la a l’Ajuntament perquè es convertís en un observatori popular o un centre cultural o educatiu.


Barcelona, 1 de maig de 2012. 

A la Via Augusta 102-104 i al carrer Saragossa 29 encara es pot veure en peu la “VillaUrania”, fins fa poc era un “Parvulario Municipal”, però abans havia estat un observatori astronòmic. Des d’aquí, a través d’un enorme telescopi, l’astrònom i divulgador científic internacionalment reconegut Josep Comas i Solà va fer estudis d’astronomia sobre Mart, Júpiter i Saturn, i va descobrir nombrosos asteroides, cometes i planetes. La primera descoberta va ser la del cometa que duu el seu nom: “Comas Solà”.La nit del 3 de febrer de l’any 1921 va descobrir un petit planeta de 40 km de diàmetre al qual batejà amb el nom de Barcelona. Josep Comas i Solà fou el primer director de l’Observatori Fabra i paral·lelament a la seva tasca com a investigador es va dedicar a acostar l’astronomia al poble, a través d’articles a diversos diaris i revistes.

Però tot aquest prolífic passat és a punt de caure en l’oblit perquè ja fa uns dies que d’aquesta finca penja la lona d’una empresa dedicada a la “deconstrucció”. Segons els veïns de la zona, l’enderroc de la Vil·la Urània es farà efectiu el proper 7 de maig, amb la fatal conseqüència que això suposa per a la ciutat que un dia va mirar cap al cel: pèrdua de patrimoni, història, i una considerable falta de respecte per a una figura cabdal del món científic. Una gran manca de sensibilitat per part de l’Ajuntament d’incomplir allò que Comas i Solàhavia deixat per escrit com a última voluntat al seu testament (1937) després de cedir la Vil·la a l’Ajuntament:

"... lega la casa-torre que consigna poseer en la calle de Zaragoza número veintinueve de esta ciudad al Ayuntamiento de la presenteciudad de Barcelona con destino a observatorio popular, grupo escolar o institución cultural que se juzgueconveniente, deseando que se conserven en la finca, diplomas, medallas, objetosartísticos y científicos y demásrecuerdos del testador."

L’any 1994 la Vil·la Urània va estar a punt de ser venuda a mans privades, però finalment la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, argumentant que s’incompliria la voluntat del donant de la finca, va demanar que aquesta fos requalificada com a equipament públic i inclosa en el catàleg d’edificis protegits. Ambdues demandes varen ser denegades. Més tard, l’any 1997 el consistori va tornar a posar “VillaUrania” en el punt de mira per tal de vendre-la.

L’any passat, l’Associació de Veïns del Farró també va veure com amb l’arribada del nou consistori, s’ignoraven tots els acords als quals s’havia arribat amb l’anterior govern municipal.

Per tal d’evitar, in extremis, que aquest enderroc es produeixi, preguem que feu màxima difusió d’aquesta notícia, reconeixent la importància d’aquest edifici i del seu expropietari Josep Comas i Solà, així com de la seva voluntat en el moment de llegar la Vil·la.

Aquesta nota de premsa ha estat enviada a tots els partits polítics.

Més informació:
http://altresbarcelones.blogspot.com.es/2012/04/sovint-quan-faig-rutes-per-barcelona.html http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0018954 http://www.astrogea.org/ipa/galeria/villaurania/index.html

Contacte:Dani Cortijodanicortijo@altresbarcelones.com

MARGARITA SANS JORDI (1911-2006), UNA ESCULTORA ENTRE ELS GRANS



“Tinc el goig de presentar-los l’escultora Margarida Sans-Jordi. Ella diu que és deixebla meva, però jo crec que és deixebla d’ella, perquè com la veuran per les seves obres, són ben bé d’ella mateixa. Ella, naturalment, com que és molt modesta, creu que tot el bo que puguin tenir és degut al meu ensenyament; però jo crec el contrari, perquè els meus ensenyaments de si un braç és curt o llarg no posen ni treuen res del seu valor esencial.
No vull fer critica de les seves escultures; ja la farà el públic i els crítics, però sí que puc afirmar, sense por d’equivocar-me, que el conjunt de les seves obres són una falaguera esperança, i que algunes són ja una realitat. Alegrem-nos com a catalans i con a artistes, que aquesta noia remerci el temps en aquest difícil art escultòric, no com moltes i fins com molts, com un passatamps en una asignatura d’ “adorno”, sino com una seriosa professió amb totes les conseqüències de les grans esperances i no menys grans defalliments”. 
                                                                                        Josep Llimona, escultor.
Ja fa uns anys, a mitjans de 2004, vaig tenir la gran sort de conèixer un senyora que, tot i la seva avançada edat, se’m mostrava amb una força i un modernitat única. Durant les diverses trobades que vàrem tenir al seu pis de Barcelona i a l’apartament del passeig de la Ribera de Sitges, per tal de poder preparar l’exposició que organitzava el Grup d’Estudis Sitgetans, vàrem poder parlar hores i hores sobre la seva vida, el seu art i la seva gran família. 


Tot i que després de l'exposició, i per culpa meva, no la vaig tornar a veure més, quan passo per davant de casa seva i veig aquell balcó lluminós que tan em va lloar, penso en ella. Però fa uns dies, a internet vaig trobar una escultura d'ella en venta, una peça de porcel.lana que a la pàgina on està penjada la imatge descriuen com a "Busto alegórico de LA PRIMAVERA, de la serie de las Cuatro Estaciones, diseñadas por la importante artista catalana, durante su permanencia en la manufactura de Cerámica Asturiana de San Claudio, en la década de los años 40. Tienen como medidas 30x17x16. Pieza muy escasa".

L'any 2007, al tancar la fàbrica de Ceràmica de San Claudio, els treballadors van decidir recollir diverses peces descatalogades que s' hi havien fabricat allà, per tal d'entregar-les al director general del Patrimoni d'Astúries. Entre les obres per catalogar hi havia un bust dels que formàven la sèrie de les estacions de l'any.... Aquesta importància de l'obra de Sans Jordi em va fer pensar que era el meu deure com a historiadora de l'art, blogera i sitgetana (;-), deixar una petita biografia d'aquesta gran persona i artista!!!

Margarita Sans-Jordi va nèixer a Barcelona l’any 1911, ciutat que va estimar i que la va veure morir el 25 de juny de 2006 als 95 anys. La seva vocació escultòrica es manifesta ben  aviat, i ja a la seva adolescència modela el fang i talla petites figures de fusta i motius decoratius en caixes. Desprès d’un període formatiu amb l’escultor Àngel Ferrant, treballà durant un any al taller de Josep Llimona. La seva influència es percep sobretot en les primeres figures.
    
La seva primera exposició va tenir lloc l’any 1932 a les Galeries Laietanes de Barcelona. El 1935 és pensionada per la Generalitat de Catalunya per estudiar a la Casa Velázquez, (Institut de Belles Arts de França a Madrid) on romangué un any. Va guanyar el Premi Nacional d’Escultura Conde de Cartagena concedit  per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, i després de  visitar Itàlia, Grècia i altres països europeus, s’estableix a Paris. Durant la seva estança parisenca va estudiar a l’escola d’arts decoratives i va rebre lliçons de l’escultor Despiau. També va col·laborar amb Josep Maria Sert en el Pavelló Pontifical de la Exposició Internacional de Paris , i participà en diverses exposicions col·lectives al museu Jeu de Paume i a l’Academia de Beaux Arts.  

L’any 1938 torna a Barcelona, i el 1940 es trasllada a La Fàbrica de San Claudio de Oviedo on treballa ceràmiques i terra cuites. Finalment s’instal·la definitivament a Barcelona on continuà  treballant fins poc temps abans de morir.  
Molts dels seus bustos i figures de temàtica religiosa es va fer per encàrrec. Així, l’any 1942 va realitzar les figures de l’Abad Oliva i de Sant Benet, destinades a presidir la Sala Capitular del Monestir de Montserrat, i anys més tard,  1954, i també pel Monestir, el conjunt monumental del Via Crucis. 



La Vanguardia, 17 d'abril de 1957,
inauguració del pas del Escolapis
El 1956 faria, també per encàrrec de l’Escola Pia de Sitges, el pas de Setmana Santa que, encara avui dia, surt cada any en processó. El conjunt, "Jesus al carrer de l'amargura", està format per les figures de fusta que representen a Jesus, a Cirineu i a la Verge. 
Al llarg de la seva carrer, Margarita Sans Jordi va rebre diverses distincions, entre les que destaca la tercera medalla a l’Exposició Nacional de Barcelona el 1944, així com la condecoració de l’estat francès de Chevalier de les Ordres de les Arts et les Lettres.   
Les crítiques publicades a la premsa del moment sobre l’obra de Sans Jordi van ser moltes. La Vanguardia, ABC,.... van donar un gran ressó a les obres de l’escultora catalana. Entre tots els articles he volgut destacar uns que van apareixer a setmanaris sitgetans.....
“Margarida, que és actualment una gentil damisela de 18 anys, es així mateix sitgetana, encara que no ha viscut mai a Sitges, de la sitgetíssima familia de Can Sans. Fa només dos anys, entenya els seus lleures d’estiu en la hisenda que els seus pares poseeixen al Pla del Penedès transformant com una petita fada tots els troços una mica ponderables de fusta que queien a les seves mans, en deliciosos ninotets de talla amb l’ajuda de tot un petit arsenal d’eines que ella mateixa s’havia arranjat disposant només de troços d’atuells tallants casolans, gavinets, gilletes, punxons, etc. Amb aquest primitivísim utillatge escometia ardidament la dura fusta i mica en mica aquesta, con si hagués estat objecte d’un encisament de meravella, anava transformant-se en la figurina que la petita fada havia concebut. Suara una nineta, un caçador, una dançarina egipcia anaven eixint sota l’encís de les seves mans revelant el foc interior de la joveníssima artista.” 
Publicat a La Gaseta de Sitges, 1929

“Margarida és extraordinàriament ardida. Cal només ponderar curosament cada una de les seves obres perquè hom es dongui compte d’aquest tret del seu carácter. Tots els detalls són en elles resolts dins de la máxima dificultat. Analitzant-les és a cada punto constatat aquest virtosisme de técnica, expressat ací en un plec, allà en un brancam terballadísim. Totes les seves obres de talla damunt fusta han estat executades directament damunt el bloc sense haver fet abans cap maqueta, un dibuix a tall de croquis executat damunt la fusta és tota la preparació feta abans de començar l’obra. Margarida és així mateix dotada d’una fina sensibilitat artística, la seriositat del seu treball n’és la mostra més evident. Jamai no ha caigut en la carrincholeria tan freqüent en els que comencen a treballar per intuició propia.”
Publicat a La Gaseta de Sitges  
El temperamento escultórico de la notabilísima artista acusa esa tendencia, mezcla de clasicismo y gusto moderno, que tan bien representa el arte catalán. En la escultura, como en la pintura, Cataluña ha sabido distinguirse por su comprensión. Ha sabido crear una personalidad regional, quizá la más clara y definida de España. No es extraño, por tanto, que los artistas catalanes aparezcan ligados a una corriente estética que, en sus variados matices, ofrece manifiestas afinidades de concepto y técnica. Las esculturas de Sans-Jordi, sin recordar a ningún escultor determinado, recogen las características del ambiente artístico en Cataluña. En todas sus obras sobresale el amor apasionado a la forma; la belleza eterna es inmutable aunque cambien los matices del gusto. Caprichos fugaces, audacias de un día, reacciones pasajeras que en períodos de evolución artística hicieron olvidar un poco los esfuerzos del arte antiguo, han sido compensados con el renacimiento actual.” 
Gil Fillol . Eco de Sitges, 11 de junio de 1935.