25 de març 2012

EL SITGES D'AGAPITO CASAS ABARCA I DE JOSEP MARIA LLOPIS I DE CASADES.





Quadre d'Eliseu Meifren. Més info aquí

Roig i Soler, Mas i Fondevila, Rusiñol, Casas, Baixeres, Meifren, Sunyer, Ferrer Pino, Artur Carbonell......., tot noms molt reconeguts que d'una manera o altra s'han relacionat amb Sitges pintant el seu entorn paisatgístic o personal. Però per bé al nostre patrimoni i a la història del poble, a aquest llistat hem d'acostumar-nos a afegir-n'hi d'altres, que no per menys coneguts, tenen la seva importància dins de l'art català. 


Hort de Can Falç de Sitges, d'Agapit Casas Abarca (Col. particular)

Foto de l'Hort de can Falç

Com que s'ha de començar per algun lloc i no tinc preferències, seguint el tema de les meves darreres entrades al bloc, en les que "convido" a qui es cregui responsable, plantejar-se la necessitat d'anar adquirint segons quines obres d'art que darrerament surten a subhasta amb preus que en molts casos no superen els 250 euros, i així incrementar poc a poc el patrimoni artístic del poble i alhora completar la pinacoteca municipal, sense destinar ni un 0,00002 % del pressupost de l'Ajuntament. 

El xup de l'Hort de Can Falç, de S. Rusiñol
A part de la nostra Punta, un dels llocs racons sitgetans preferits pels pintors de finals del segle XIX principis del segle XX és l'Hort de Can Falç, i si fem cas dels anys que van ser realitzades moltes d'aquestes obres, ens podem imaginar que més d'un artista va coincidir el lloc i temps en aquest esplendorós espai verd. Un dels primers fou Santiago Rusiñol, que només aterrar a Sitges ja va veure en aquest gran jardí lluminós, el lloc ideal per pintar a l'aire lliure. De 1891-1892 és l'obra "La terrassa de Can Dalmau", a la que segueixen  altres quadres. 

"La Terrassa de Can Dalmau", Santiago Rusiñol



Quadre d'Eliseu Meifren. Més info aquí
Així doncs, i per poder començar aquest llistat d'artistes, us presento a Agapito Casas Abarca, pintor que en gairebé totes les exposicions que va participar al llarg de la seva llarga vida artística, hi presentava visions de l'Hort de Can Falç. 

Agapit Casas Abarca neix a Barcelona durant el mes de febrer de l'any 1874. Fill d'una família molt relacionada amb l'art, els seus oncles eren els gran escultors Venanci i Agapit Vallmitjana Abarca, des de molt jove ja es va sentir atret per la pintura, una passió que compartia amb el seu germà Pere. Cap a l'any 1894, quan coneix la que serà la seva esposa, Dolors Robert i Roig, filla de Doctor Bartomeu Robert i Yarzabal (1842-1902), Casas Abarca comença a freqüentar Sitges. Tot i que la parella i els seus quatre fills, Agapito, Rosa, Ramon i Pilar, residien a Barcelona, les estàncies a la casa familiar sitgetana de la Fragata, edifici de l'arquitecte Salvador Viñals, construït l'any 1892 i enderrocat a mitjans de 1970, eren freqüents. Informacions publicades arran de la mort del doctor Robert l'any 1902 després d'una atac de cor suposadament sobtat, podem entendre que la relació entre sogre i gendre era bona, ja que el Doctor Robert, malalt des de feia un temps, només va confessar a Agapito Casas la malaltia que patia, prohibint-li que ho expliqués a ningú. 

La vida dels Casas Robert va patir el cop més fort el 12 d'abril de 1921, quan en una de les masies de Campdàsens, propietat de la família Robert des de fa uns segles, va morir el seu fill Agapit Casas Robert amb tan sols 24 anys. Tot i aquesta desgràcia, el pintor va seguir treballant i exposant les seves obres, quadres que sempre rebien elogis de les crítiques del moment. 

Les obres de Casas Abarca eren habituals en la majoria d'exposicions col.lectives que s'organitzaven a Barcelona durant la primera meitat del segle XX, i la temàtica era gairebé sempre la mateixa: paisatges de Camprodon, dels barris de Sarrià i Sant Gervasi de Barcelona, i de Sitges. 


En la VI Exposició Internacional d'Art que va tenir lloc a Barcelona a finals del mes d'abril de 1911, a la Sala Llimona, una de les sales dedicades a artistes catalans, es mostren dues obre de Casas Abarca, un "Paisatge" i "El xup de can Falç". En aquesta exposició també es va poder veure l'obra "Capella" de Josep Maria Llopis de Casades, un altre pintor sitgetà, del que en parlarem una mica més endavant, tot i que el seu nom anirà apareixent en l'article. 

EL Xup de Can Falç de Sitges, tot i que ells posin de Can Fall de Camprodon

Durant el mes de maig de 1913 Casas Abarca i Llopis de Casades participen en un acte benèfic organitzat per la junta auxiliar de Nuestra Señora del Carmen, amb l'objectiu d'obtenir recursos per construir una escola al barri del Padró. Al Turo Park de Barcelona es va celebrar la "Festa de les Roses". Artistes destacats del moment van pintar diversos "vanos" que després es venien per obtenir recursos. Entre els pintors destaquen Galofre, Adrià Gual, Llimona, Reynés, Martí Garcés, Juli Borrell, Ramon Borrell, Lorenzale, Casas Abarca i Llopis de Casades. (La Vanguardia, 30 de maig de 1913). 

L'any 1915 Agapito Casas exposa a la Sala Parés de Barcelona una sèrie de paisatges "valents de factura i vigorosos de llum", i durant el maig de 1917 s'inaugura la Exposición de Bellas Artes que va tenir lloc a Madrid, i entre les obres exposades n'hi havia una de Casas Abarca, "El arroyo", que era una visió de l'hort de Can Falç. Com a fundador de l'Associació Artística i Literària de Catalunya" Casas participà en les exposicions que es celebraven a la Sala Parés de Barcelona. Durant la XXIV edició de l'any 1925 va presentar dos paisatges, "un d'ells amb el tema del safareig de Sitges, que ja ha repetit en altres teles i pintat amb la lluminositat i traça acostumada". (Gaseta de les Artes, 15 de gener de 1925). 

Hort de Can Falç de Casas Abarca. (Col. Beli Artigas)
Durant el mes de setembre de 1925, en l'Exposició Història de l'Art Sitgetà, organitzada per l'Associació dels Amics de les Arts, Casas Abarca presenta tres visions diferents de l'Hort de Can Falç, obres que a l'article publicat a La Punta el 6 de setembre de 1925, descriuen com a "unes de les produccions més formoses de les exposades". En aquesta gran mostra d'art, també hi havia altres quadres amb l'Hort de Can Falç com a protagonista, una obra d'Antoni Ferrater i un "safareitx de Can Fals" de José Vidal i Vidal. Tot i fer 15 anys de la seva mort, a la mostra no van faltar tres quadres de Josep Maria Llopis de Casades, interiors d'esglèsia amb els altars barrocs i de llum tamisada. 

La Punta des de l'Hort de Can Falç, de Casas Abarca
Important també és la primera exposició monogràfica de Casas Abarca a Madrid. Durant el mes de febrer de 1928, al Salón Nancy es van poder veure 16 quadres, entre els que destacaven paisatges de Camprodom i racons dels barris de Sarrià, Sant Gervasi i de Sitges, com l'obra "El Campanario de Sitges". Aquesta mostra es mereix un article a la revista La Esfera el 10 de març de 1928, en la que podem llegir una àmplia crítica. Pel que fa als quadres sitgetans llegim:

 "La serie de cuadros de Sitges nos dan una visión diferente, nueva, de la Sitges blanca, marinera, que se ofrece al visitante, y de la otra Sitges montañera de incomparables grises, ocres y delicadas Verdores (que transmite el admirado Sunyer. Es una Sitges de interior, de patios y jardines sombríos; de huertos donde azulean las coles enormes; de siluetas encalidecidas, doradas; solarmente, de los edificios característicos. Una Sitges recóndita donde el mar se olvida. El propio artista explica esa ausencia extrañable á quien el nombre de Sitges evoca siempre la nota azul y blanca ó las lomas blandas, muelles, cariciosas, trepadas de vides obscuras en la tierra roja. El gusta de la naturaleza extática, de los espectáculos reposados, quietos, un poco graves. La movilidad del mar le desconcierta y le distrae demasiado." 


Platja de Sitges. Col. Beli Artigas

L'exposició també té altres notes o petites crítiques en diaris madrilenys, com El Heraldo de Madrid del 21 de febrer de 1928, o La Libertad del 19 d'abril de 1928. 

Cap als anys 30, els paisatges sitgetans donen pas a unes marines, que tot i tenir el mateix poble com a protagonista, esdevenen bellíssim exemples de la capacitat i madures de l'artista. El 20 d'abril de 1940, a les Galeries Fayans Catalans, s'organitza una nova exposició, i de nou entre les obres hi trobem pintat l'estanc de l'Hort de Can Falç de Sitges, envoltat per la pèrgola de calç, i on es reflexa l'aigua, amb tons de blanc i blau suburenc. 

Paisatge de Camprodon, Casas Abarca

Com ja hem dit, les vistes sitgetanes comparteixen protagonisme amb els paisatges de Camprodon, població gironina en la que Casas Abarca també hi passava temporades. En aquesta població de muntanya, cap a 1877, el Doctor Bartomeu Robert, seguint la tradició burgesa de tenir un lloc on estiuejar, va adquirir una casa. L'any 1925 Casas Abarca, demostra un com més la seva admiració per la persona del Dr. Robert. Juntament amb l'arquitecte Rubió, s'encarregà de dissenyar i dirigir les obres del monument que Camprodon aixecà en honor al Dr. Robert. Aquests va ser inaugurat durant el mes de setembre, lluïa un bonic relleu amb el rostre de Robert, obra de l'escultor local Joaquim Claret. 


Agapito Casas Abarca va morir a Barcelona el 7 de novembre de 1964 als 90 anys.


El cementiri de Sitges (1912), Josep Maria Llopis i de Casades (Col.particular de Sitges)
I qui era Josep Maria Llopis de Casades, del que hem anat fent referència al llarg d'aquest petit article. Doncs Llopis fou un pintor que va néixer a Sitges l'any 1886. Descendent de la reconeguda família dels Llopis-Falç, i propietari de la casa que actualment és el museu Romàntic, no va tenir cap problema per dedicar-se de ple a la seva passió. Estudià a Llotja i fou deixeble del pintor Fèlix Mestres. D'ell es diu que hauria arribat a ser un reconegut artista, si la mort no li hagués aparegut l'any 1915 quan només comptava amb 29 anys. 

El pare, el reconegut advocat sitgetà Manuel Llopis i Bofill (mort el 27 de febrer 1928) i vidu de Josepa de Casades i Doria (morta el 23 d'octubre de 1909), va decidir fer tot el possible per deixar el nom del seu segon fill, Josep Maria, entre els grans de l'art català. És per aquest motiu, que a les Galeries Layetanes de Barcelona es va organitzar una exposició retrospectiva de les seves obres pocs mesos després de la se va mort. 

 A la revista Vell i nou del 15 d'abril de 1916 es publica una crítica de l'exposició pòstuma de Llopis. En ella llegim: 

"En Josep Maria Llopis de Casades morí a Sitges, l'any 1915, després d'una llarga i penosa malaltia. Havia cultivat son art amb amor des de l'infantesa i ,essent molt jove encara, estava buscant son camí, però prometia assolir una personalitat envejable, doncs era modest i molt estudiós. En aquests dos aspectes el recorden els seus amics. La família, desitjosa de què no quedés ignorada l'última part de l'obre del jove pintor, i avergonyida per altra banda, com ho haurien d'estar tots els bons barcelonins, de l'estancament de les obres de la Sagrada Família, ha resolt destinar el producte dels quadres que es venguin a l'Exposició de les Galeries Laietanes a la subscripció oberta per a costejar les obres del magne temple de Gaudí. No tan sols, amb un acte aixís, el pintor difunt aporta espiritualment el seu gra de sorra a la muntanya que voldríem veure ràpidament crescuda, no tan sols la família Llopis hi du una contribució material, sinó que excita, mou a la gent a recordar-se del deute sagrat que tenen en vers d'aquell monument aixecat per la pietat i la fe, i que té d'esser orgull i joia de la ciutat, perpetuant el moment actual de l'art a través dels segles que venen. A Barcelona, on no hi ha una prou gran solidaritat artística, movent-se totes les obres en un tris aillament, és digne d’anotar-se la generositat dels senyors Llopis, d’antiga i honorable niçaga, que han volgut amb l’obra limitada obra del seu fill i germà respectivament, sumar-se a l’enlairement, d’una altra obra formidable, inspirada en una mentalitat genial, però amb arrels a tota una época i tota una nació. En J.M. Llopis, després d’haver anat seguint amb ulls joiosos els jardins plens de llum i els interiors quiets de les esglèsies solitàries, sabia donar a les seves teles la quietud espiritual, la serenitat completa en que ell vivia. Segurament hauria trobat encertadissím destinar el producte de son treball per aqueix alt i noble fi, el de donar acatament espiritual i pràctic apoiament a la bella obra del genial mestre. Junt amb les obres de J.M. Llopis Casades exposa també, destinada al mateix fí, una pintura de flors la senyoreta Maria Lluïsa Güell, d’un exquisit bon gust.” 

En el llibre de Josep Boronat, “La Política d’adquisicions de la Junta de Museus. 1890-1923” (Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1999), s’explica que l’any 1916, el pintor Dionís Baixeras, proposa a la junta l’adquisició d’algunes de les obres exposades per Martí Garcés i Casas Abarca a la Sala Parés, i per Llopis de Casades al Fayans Català. Pel que fa als dos primers, artistes vius en aquell moment, es va decidir iniciar una política especial d’adquisició d’obres. 

De Llopis de Casades, mort poc abans, es decideix analitzar els seus quadres i decidir si es compren o no. El pare de Llopis presenta als membres de la junta els quadres “Capella de l’Hospital”, “Interior de Sant Sever”, i “Interior de Santa Maria del Mar”. Finalment la Junta de Museus decideix adquirir el quadre “Capella de Convalescència”, de 1913, oferint-ne set-centes cinquanta pessetes, quantitat acceptada pel pare i que va ser destinada a la construcció del Temple de la Sagrada Família. Poc després la mateixa junta decideix adquirir una altre obra, “Església de Santa Magdalena, de Sevilla” per cinc centes pessetes.

Pinacoteca Municipal de Sitges amb les obres de Llopis i de Casades i d'Agapit Casas Abarca
L’obra “L’orgue de la Parròquia”, de 1915, forma part de la pinacoteca municipal de Sitges, quadre que fins fa poc, abans de les obres de “destrucció” del Maricel de Mar, estava situat a la mateixa pared que el d’Agapit Casas Abarca que, com és d’esperar, retrata un petit punt de l’hort de Can Falç, espai emblemàtic de Sitges que també pintà Manuel Ramon Mirabent l'any 1906, interessant obra d'un afinionat a la pintura que es conserva en una col.lecció particula sitgetana. 

El xup de Can Falç (1906), Manuel Ramon Mirabent (Col. particular de Sitges)


Així que aquí deixo la primera part del que amb el temps sigui una llarga llista "d'altres" artistes sitgetans!!!!!............................................................................... 


5 de març 2012

31,1% MENYS PER LA CULTURA DE SITGES I ALTRES COINCIDÈNCIES



Seguint amb el tema de la darrera entrada al bloc en la que opinava sobre la necessitat, per part de les institucions públiques, de plantejar-se la possibilitat de dedicar una petita part del pressupost públic en l'adquisició d'obres d'art per tal d'anar incrementar el patrimoni cultural, i davant de la coincidència entre la meva reflexió i la llista d'obres que, dos dies més tard, publica Roland Sierra al seu article setmanal al Diari de Vilanova, crec que la meva proposta queda una mica més reforçada, o com a mínim, recolzada.


Sierra escriu: "Per sort, cap del cromos de Tejero (fent referència a la reflexió del paràgraf anterior) serà a la Galeria Blaclis de Barcelona, en la subhasta que es farà els propers dies 29 de febrer i 1 de març. En canvi hi seran presents una Platja de Sitges, del luminista Joan Roig i Soler, que té un preu de sortida de 9.000 euros; tres dibuixos a llapis de Josep Mirabent i Gatell (450 euros tot el lot); una aquarel·la i dos olis de Pere Pruna, que oscil.len entre els 1.800 i els 7.000 euros; quatre magnífics olis d'Eliseu Meifren (el més barat té un preu de sortida de 3.000 i el més car de 36.000); i , finalment, una obra de joventut de Joaquim Espalter (realitzada a Roma cap al 1833), que surt per 3.000 euros."


Tot i que al final de la enumeració de les obres Sierra no fa cap reflexió evident i directa sobre el perquè destaca aquestes obres i no unes altres, crec que la coincidència amb els quadres i pintors que jo vaig destacar en la meva entrada, tots ells amb una que altra relació amb Sitges, fa que pensi que la seva voluntat és, si no la mateixa, molt semblant a la meva. Així doncs, potser si algú més s'hi apunta, tot i que avui mateix l'Ajuntament de Sitges ha anunciat una reducció del 31,2 % del pressupost dedicat a Cultura (decisió que, potser necessària davant de la greu situació econòmica que es viu al poble, però exagerada en proporcions, i que demostra un cop més la poca importància o la manca de coneixement que se li dóna o que es té sobre un dels pilars fonamentals que ha tingut, té, i esperem que tingui la nostra societat), els nostres dignataris acabaran entenent la importància i la necessitat de seguir enriquint el nostre patrimoni artístic. 


També el dissabte 3 de març, el diari El País publica la notícia "Cultura prohíbe la salida de España del forjado de Gaudí de la Sagrada Familia", fent referència a la peça més destacada (fins al punt de servir de portada del catàleg) que es va posar a subhasta a Balclis juntament amb les obres citades anteriorment. En aquest article el periodista José Ángel Montañés, per cert, un bon amic d'aquest bloc, fa un resum ràpid i clar dels 100 anys d'història d'aquesta tapa de pou dissenyada per Gaudí l'any 1911. Entre els temes tractats es parla del dret de tanteig, qüestió que vaig afegir en els comentaris de l'anterior entrada, així com es pregunta pel futur d'aquest peça, un destí que si no fos per la ditxosa i ja massa comentada crisi econòmica, estaria en el seu lloc d'origen, a l'exterior de la Sagrada Família, o en el museu Gaudí que gestiona la junta del temple, incrementant el patrimoni de tots. 


Pdt: Si als 50.000 euros de la setmana passada, li sumem els 193.853 euros que publica avui El País, la Generalitat de Catalunya hauria pogut adquirir aquesta peça de Gaudí, que tenia un preu de sortida de 120.000 euros, i de pas donar la resta a l'Ajuntament de Sitges per a que aquest no hagi de retallar el pressupost de cultura en un 31,2%, ja que d'idees per organitzar a Sitges en tinc moooolteeees i de mooolllt econòmiques!!!

2 de març 2012

EL CONTINGUT SI QUE ÉS UN PROBLEMA.... I LA CRISI ECONÒMICA I POLÍTICA TAMBÉ!!!


En moments com l'actual, on la paraula crisi domina àmpliament el panorama social i cultural que ens envolta, vull fer una petita reflexió. Està molt bé visitar de tant en tant museus, galeries d'art, espais culturals, una bona manera de conèixer el nostre patrimoni artístic, i de pas finançar mínimament els espais que cobren entrada. Però per desgràcia, i més ara que no es pot ni es vol gastar un euro en res que tingui la més mínima relació amb la paraula CULTURA, les col.leccions exposades es mantindran gairebé invariables durant el propers anys! Mentre escric això no puc negar que al cap hi tinc el Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona......



Doncs avui, dos dies després de deixar apuntat el paràgraf anterior, un text que des del principi té un objectiu molt clar, les paraules del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el senyor Ferran Mascarell, publicades a La Vanguardia o el Paísm'han acabat de donar la darrera empenta per acabar d'explicar quina era la reflexió final a la que volia arribar.

"El MNAC hauria d'arribar al milió de visitants i només en té 460.000, la qual cosa no és un problema de continguts sinó de regles de joc".


Doncs no estic gens d'acord amb la darrera afirmació del senyor Mascarell. El problema del contingut és molt important. Si un museu no incorpora en el seus objectius destinar part del pressupost en ampliar la seva col.lecció, els visitants, i especialment els autòctons, que acudeixen per primera vegada a un museu, difícilment repetiran si no hi ha alguna cosa diferent que els hi faci tornar......... i ara arribo al que volia arribar! Tot i el mal moment econòmic, és moment d'aprofitar les grans oportunitats en art que omplen el mercat català? M'avanço una mica i ja us dic que si, que el govern de la Generalitat, Diputacions, Ajuntament, Consorcis.... haurien de fer un "petit" esforç i destinar part del seu pressupost a noves adquisicions.

Les tardes que destino a "fer cultura", és a dir, aquelles poques hores que puc gaudir del que més m'agrada fer, badar entre obres d'art, no les passo en cap museu, sinó és que hi ha una exposició temporal que m'interessi.... des de fa ja un temps, els millor llocs per poder conèixer i descobrir el veritable art català, el més proper i variat,  són les cases de subhastes, i mentre escrit això penso en les darreres subhastes (avui n'hi ha hagut una) que han tingut lloc a la Balclis de Barcelona, tot i que no puc obviar altres sales més petites com Subarna, Brok, Bonanova, Arce, sense oblidar la nova opció de subhastes per internet que ens proposen des de Setdart. 



Josep Llimona
Passejar per la Sala Balclis és tota una experiència. Només entrar ja et topes amb la bellíssima escultura de "La primera comunió" (1897) de Josep Llimona, un dels grans exemples del modernisme català, que té la seva versió de marbre al mateix MNAC. La visita segueix amb obres de Lambert Escaler, Venanci i Agapit Vallmitjana, ManoloHugué, Enric Casanovas, Rafael Solanic, Eusebi Arnau, Josep Cardona, Josep Clarà, Joan Rebull, Apel.les Fenosa, Jeroni Suñol, Eudald Serra..... i aquí també vull fer una referència especial a les magnífiques obres noucentistes de Fidel Aguilar. Com podeu veure, res a envejar amb la col.lecció de qualsevol museu d'art català!!!! 

Fidel Aguillar





Però la visita segueix per entremig d'importants peces de mobiliari català, com un llit d'Olot de fusta pintada de la segona meitat del segle XVIII; arques de diverses èpoques, destacant la gòtica; vuit plafons de vidre esmaltat on Xavier Nogués va pintar-hi escenes referents a la beguda. També la ceràmica catalana hi té exemples amb plats del segle XVII de les sèries "de transició", "d'escornalbou", "de la corbata", "de la cirereta" o "de faixes i cintes". Algunes rajoles "d'arts i oficis" i gerros de farmàcia del segle XVIII. Ah, i aquí destaco la tapa del pou del temple de la Sagrada Família, un interessant treball de forja original de l'arquitecte Antoni Gaudí. 

No podem oblidar les joies modernistes de Fuset i Grau, Lluís Masriera i d'altres orfebres catalans "art déco", exemples que ens recorden la importància que la nova burgesia catalana va tenir en l'èxit del nou moviment cultural del Modernisme.

Quan entrem en el món de la pintura, el passeig és llarg i fructífer, amb noms importantíssims, alguns dels quals destaco aquí sense ordenar-los lògicament: Ricard Canals, Ramon Marí Alsina, Enric Serra, Vila Arrufat, Modert Urgell, Eliseu Meifren, Marià Fortuny, Jaume Mercadé, Rafael Durancamps, Josep Amat, Olga Sacharoff, Isidre Nonell, Joaquim Terruella, Oleguer Junyent, Manolo Hugué, Pere Pruna, Francesc Domingo, Laureà Barrau, RicardOpisso, Romà Ribera, Josep Bernat Flaugier, Josep Guinovart, Antoni Tàpies, Josep Maria Subirachs, Albert Ràfols Casamada, Antoni Calvé, Vila Casas, Xavier Gosé, Puig Perucho, Ricard Planells, Antoni Caba, Josep Armet, Roig i Soler, Francesc Masriera, Miquel Fluyxench, Joan Cardona, Lluís Graner, Ricard Urgell, Juli Borrell, Joan Brull, Alexandre de Cabanyes, Baldomero Galofre, Marià Pidelaserra, Iu Pasual, Pere Isern, Joaquim Terruella, Joaquim Mir...... i molts altres noms, que units a les peces espanyoles i europees que es reuneixen a Balclis, fan de la sala un efímer però brillant, museu. 
  
Josep Mirabent i Gatell


Joaquim Espalter


Alfred Sisquella
Mas i Fondevila
Però aquestes mancances que podem trobar en el MNAC, es fan extensibles a altres museus i pinacoteques catalanes. Entre tots els quadres que aquesta setmana estaven exposats a Balclis, n'hi havia alguns que, si la situació econòmica fos una altra, o a Sitges es pensés en altres coses més enllà del Carnaval i de Festa Major, a dia d'avui ja haurien de formar part de la nostra pinacoteca municipal, fent aquest gran col.lecció una mica més completa: així doncs tenim un petit apunt d'Arcadi Mas i Fondevila (Barcelona 1852 - Sitges 1934, una Platja amb un preu de sortida (p.s.) de 1000 euros; dos dibuixos d' Aldred Sisquella (Barcelona 1900- Sitges 1964), amb preu de sortida de 90 euros; una esplèndida obra realitzada per Joaquim Espalter Rull (Sitges 1809-Madrid 1880), Tres pifferari, amb preu de sortida 3.000 euros; obre de Pere Pruna i de Josep Mirabent i Gatell; i per a mi l'obra més destacable, una Vista Rural d' Eliseu Meifren, amb preu de sortida de 3.000 euros, en el que s'hi reconeix un tram de l'antic i desaparegut camí del Vinyet de Sitges. Una peça que hauria estat fonamental per incrementar el patrimoni sitgetà! 



Eliseu Meifren
Foto antiga del Camí del Vinyet


Algú em podria dir quantes carretilles menys s'haurien de tirar aquest anys per poder demanar a  l'Ajuntament de Sitges que dediqui part d'aquest pressupost volàtic i efímer per adquirit obres que incrementin el patrimoni sitgetà?

Pdt. Buscant l'enllaç de la notícia de El País sobre les declaracions de Mascarell, em trobo amb aquest notícia que esquitxa a Xavier Solà, secretari general de Cultura de la Generalitat. Ara en fred, només puc pensar.......quantes grans obres d'art català hauriem pogut comprar els catalans amb aquests 50.000 euros? Si el senyor Mascarell segueix les passes del president de la Diputació i destitueix al senyor Solà, que sàpiga que jo m'ofereixo per anar a buscar peces econòmiques per les subhastes!!!!!!