15 de nov. 2011

Jack Bilbo, tan fer com el dibuixen? (sic), o SOS Sitges fruit de la casualitat?


Els que de tant en tant llegiu aquest bloc us sonarà quan dit que el post d’avui es fruit de la casualitat, però de veritat que el post d’avui és fruit de la casualitat, i si segueixo així m’hauré de plantejar un apartat on reunir aquests articles.

 Fa dos dies el meu amic Àlex em va enviar, via facebook, aquest foto amb el títol de “T’han plagiat!!!!”, referint-se al lema-logo de la Plataforma SOS Sitges. A partir d’aquesta imatge, i de l’aclariment d’on estava situat el nou bar, es van iniciar dues vies diferents de comentaris, això si, les dues de remembering total. La primera va servir per recordar els diversos noms que al llarg dels anys ha tingut aquest soterrani del carrer Illa de Cuba de Sitges.  A la meva època va ser el Bottle, un bar mític i segur que ple de records i anècdotes pels que ara estem entre els 30 i els 40 anys, igual que el Tabú on ara hi ha el Village. En Josep Maria va una miqueta més enllà en el temps i ens situa a la dècada dels 60’s al parlar de  l’Indianàpolis (amb el protagonisme d’un Scalextric gegant) i del pub Black Jack de principis dels 70’s.  Però els noms han estat molts més, tot i que jo el darrer que puc recordar, tot i que no hi vaig arribar a entrar mai, va ser el Magma Club. 

Ara el bar es diu SOS Musical Bar Sitges, una nom que la segona línia de comentaris ha demostrat que no és gaire original. De nou en Josep Maria retorna als anys 70’s amb el bar dels germans Baqués van tenir al carrer Parellades, just al costat de l’actual Magma, casa mare, podríem dir, del Magma Club.  I aquest comentari ens porta al Sebas i a mi a recordar aquella cocteleria que va obrir a mitjans dels anys 30, Jack Bilbo (jo escric que l’any 1932, i ara se que vaig errada) al mateix carrer Parellades però cantonada amb Sant Pau.  Doncs fins aquí, ha quedat el tema de facebook i la foto plagi de l’Àlex, amb un darrer comentari a les 4 de la tarda.

I ara ve la casualitat!!!Seguint amb el meu buidatge del setmanari El Baluard de Sitges del dia 4 de març de 1934, a la segona pàgina que obro llegeixo, SOS. Es tracta d’un article firmat pel pseudònim IRONICAL, en el que es parla àmpliament sobre la futura obertura d’una cocteleria a Sitges, una tipologia de local a l’americana que l’autor del text els veu com a llocs incòmodes, sorollosos, estridents..., defectes que es veuen incrementats davant del coneixement de qui és el propietari de l’establiment, Hugo Baruch (Berlin,1907-1967), que durant la seva estada a EEUU va canviar-se el seu nom pel de Jack Bilbo, personatge sobre el que ja vaig parlar en aquest bloc fa uns quants anys, i del que a la revista Sàpiens li van dedicar un article en el número 19 de maig de 2004. 


L’article també serveix per ampliar la informació que ens donava en Sebas a facebook, ja que Bilbo no sols tenia un lleó amb el que es passejava per Sitges, sinó que el seu petit zoo particular era una mic més extens, amb un mico i gossos de moltes races. Ah! i  Bilbo també va obrir una botiga , el Barco, al carrer Fermín Galán nº 3, actualment carrer de Sant Pau.


Crec que el text és interessant i que tot els els gairebé 80 anys que separen la inauguració del primer SOS del d’avui, les coses no han canviat gaire. No sols els tamborets segueixen sent alts i incòmodes i la músics estrident, sinó que encara hi ha molts que, com Jack Bilbo, no sabem si són  “tan fer com el dibuixen”, en traducció actual i castellanitzada, “tan fiero como lo pintan”. El bar SOS va ser inaugurat amb gran èxit el dia 10 de març de 1934.

Sobre aquest personatge i la seva estada a Sitges en trobareu molta més informació en el bloc MERZ MAIL, que per cert, ha posat un link explicatiu sobre la casa de Bilbo a Sitges, la coneguda com a Ford Bill,  amb imatges dels plànols de l’arquitecte Josep Alemany, de 1932. 


Jack Bilbo era una gran amant de l'art i entre els seus artistes preferits hi trobem a Pablo Picasso, sobre el qual Bilbo va escriure un llibre l'any 1945. Aquesta passió pel pintor malagueny queda patent en l'estil que Bilbo aplica em algun dels seus múltiples dibuixos fets amb tinta blava, unes obres originals que podeu veure en aquesta galeria de Londres. 








El Baluar de Sitges, 4 de març de 1934

S.O.S
 S.O.S Paraula internacional del Códig Telegràfic, que el mateix la fem servir per demanar auxili, com per acreditar una marca d’arròs, un film, etc.
Avui a Sitges, S.O.S la veiem emmotllada en una façana blava del carrer de Parellades, amb unes lletres amb els cabells de pinta espantades de llur propi significat. S.O.S aquí vol dir auxili... auxili que clamarà el noctàmbul  l’ambular per Sitges a les acaballes de la nit, quan hom no sap que fer i no és decidit encara anar a fer consultes amb el coixí, auxili que vol el que es deixa caure en aquests llocs que serveixen per fer-hi els últims badalls del jorn, tot paladejant un cocktail explosiu o bé traguejant un vas de llet fresca de cabra.
El Segle XX ens ha importat amb profusió aquesta mena de bars american en els que es consumeix beguda generalment assentat en uns incòmodes taburets llarguíssims, voltat de paraules enrabessades, de mots gairebé internacionals, de cares cosmopolites, d’estridències de jazz, i de cafeters polits i uniformats que s’han de limitar a dir un -aboqué!.... en anglès, gens simpàtic ni commovedor.
La setmana vinent s’inaugura un bar d’aquesta mena, un “Internacional Bar”, el propietari del qual és, esgarrifeu-vos que això és tràgic, el famós Guarda de Corps (?) d’Al Capone, Jack Bilbo, l’home dels cabells eriçats i pipa voluminosa, de cos atlètic, forçut i d’un ventrell excessiu a punt d’escapar de la seva cordial persona.
De Jack Bilbo, ja n’ha parlat la Publicitat el 15 de desembre de l’any passat, atestiguant Bilbo com lloctinent del famós gangster de Xicago, quals afirmacions han fet eco a Sitges i ja tenim a la nostra vileta blanca i delicada, marcida pel pas suprem de la gallardia pirata d’aquests gangster (?) pacífic.
Aquest gran amic dels animals que posseeix un autèntic i formós lleó, un mico i una sèrie numerosa de gossos de diverses races, obre pacientment un bar americà a la nostra vila, potser per descansar de la seva vida agitada... tal com deia la premsa.
Els fets diran si en la Blanca Subur, el Sr. Bilbo és tan fer com el dibuixen, i a veure si per descans de tots, aquest bon senyor serà tan dolç com els seus cocktails.  

IRONICAL

El Baluard de Sitges, 18 de març de 1934

Noticiari
Dissabte passat s’inaugurà a Sitges el Bar Internacional SOS.
Després de fer ofrena d’uns coctails exquisits als representants de la premsa, el famós Jack Bilbo obrí al públic el seu port refugi, en el qual desseguida hi demanaven auxili uns quants sitgetans freturosos de conèixer les barreges delicioses del “barman” del SOS.
Creiem serà, SOS, un èxit, que contribuirà a fer més internacional el nom de Sitges.

2 de nov. 2011

EL 2013 SITGES TÉ MOLTES COSES A CELEBRAR.... O AIXÒ ESPERO!!!

Molt bon lema...
 El dimarts 16 d’abril de 2013 celebrarem  el 80è aniversari de l’obertura Cau Ferrat de Sitges com a Museu públic tal i com havia establert Santiago Rusiñol en el seu darrer testament atorgat el 29 d’abril de 1929 i en el que llegava la seva casas taller, el Cau Ferrat, amb el seu edifici i les seves col·leccions, a la vila de Sitges. 

En aquest gran acte de generositat vers el poble que el va acollir i estimar, Rusiñol només hi posava dues condicions: que res del Cau pogués ser alienat ni venut, ni pogués sortir de Catalunya.  Dos anys més tard, el 13 de juny de 1931,  Santiago Rusiñol moria a Aranjuez i amb la seva desaparició començava el procés legal que compliria la seva darrera  voluntat,  passant el Cau Ferrat a mans de Sitges “perquè tinguéssim cura d’ell a perpetuïtat. (...) la millor manera d’honorar-lo és assegurant la conservació i àdhuc l’ampliació d’aquest museu. És un monument que ell mateix es feu (...)”(El Baluard de Sitges, 15 d’abril de 1933), i convertir-lo en una de les principals atraccions culturals i artístiques del poble, així com el gran tresor i orgull de molts sitgetans.

Però aquesta ara perquè perd el temps parlant d’una commemoració per a la que encara falta un any i mig? 

El dijous passat es constituïa el nou Consorci del Patrimoni de Sitges,  pas fonamental per a començar a parlar, que no pas començar a treballar, de la modificació del projecte de reforma dels edificis del Cau Ferrat i Maricel de Mar, ja que fou aquest ens públic el que va encarregar el projecte i el que ara és ell el que ha de demanar els canvis establerts.  Així dons, és a partir d’aquest moment que s’inicia un moment crucial per aconseguir mantenir alguna cosa del  poc que queda del que esperem segueixi sent considerat el conjunt arquitectònic més destacat del patrimoni de Sitges. 

Durant la roda de premsa per anunciar el nou Consorci l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, que estava acompanyat pel president de la Diputació de Barcelona i ara també del Consorci del Patrimoni de Sitges, Salvador Esteve,  va anunciar que degut a aquests canvis  les obres es retardarien fins a finals del 2012 per poder obrir durant els primers mesos de 2013.... Genial!!!!! 



Aquí arriba la meva proposta (una nova carta als reis?)!! No crec que hi hagi millor dia per reobrir al públic el Cau Ferrat i el Maricel de Mar que aquell mateix  16 d’abril de 2013 quan a Sitges hem de celebrar amb tots els honors que ens permeti la crisi econòmica que vivim, els 80 anys del nostre Cau, un dels principals museus modernistes del món.  

I mentre llegeixo com va anar aquell dia de 1933 encara ho veig molt més clar. La festa va ser elegant i totalment transportable a 80 anys més tard sense que això suposi una demodé molt visible. El timing de com ha d’anar l’acte d’inauguració queda clar i és el més coherent per a una festa d’aquestes característiques i econòmicament viable, ja que podríem aprofitar una mica de la pintura de les obres dels museus per arreglar la façana de la cotxera de Vidal Quadras, on col·locar-hi les banderes, algunes de les quals ja tenim en stok, com és la Senyera, la del Cau Ferrat, la  de la Vila de Sitges, la del Prado, la de El Retiro.... 

No se si durant aquests any i mig que falta per a tan important celebració tindrem temps i sort, però aquell 16 d’abril de 1933 lluïa esplendorosa la bandera de la República.... espero que en el cas (per desgràcia més real) que aquesta no hi pugui onejar l’any 2013, el seu lloc no sigui ocupat per una que mai hi va ser (i que segons on mai hi hauria d’haver estat). 






Però el que si que haurien de plantajar-se les autoritats seria variar la ubicació del dinar o sopar, o la festa inaugural i aprofitar que aquells mateixos dies l'hotel Terramar celebrarà també 80 anys. Ja se que poc queda d'aquell Gran Hotel Terramar Palace, inaugurat el 9 d'abril de 1933, i que va esdevenir un dels establiments més importants d'Europa, però crec que és just valorar la importància que va tenir per a l'esdevenir de Sitges. 


Dibuix de l'arquitecte Josep Maria Martino de l'interior de l'Hotel Terramar
Doncs ara toca anar estalviant poquet a poquet per a que la festa (sigui el dia que sigui) de la inauguració de la restauració, remodelació, deformació, reinvenció, restructuració, revisió, recol.locació, reordenació, rehabilitació..... (el temps dirà com acabarà tot això) dels museus de la façana marítima de Sitges, sigui un gran èxit i que tots ens tornem a sentir orgullosos del nostre poble, a la vegada que  tot aquest llarg procès ens hagi servit per a apreciar el nostre patrimoni i entendre la necessitat de conservar-lo. 



 El Baluard de Sitges, 9 d’abril de 1933

Museu del Cau –Ferrat

“Podem anunciar amb caràcter definitiu per al diumenge de Pasqua, dia 16 del corrent, la inauguració oficial del Cau Ferrat com a Museu públic. Hi assistirà l’honorable Sr. President de la Generalitat i el Conseller de Cultura Sr. Gassol que és a l’hora President del Patronat del Cau Ferrat, l’Alcalde i Ajuntament de Sitges, l’Alcalde de Barcelona, la Junta de Museus i delegacions d’entitats artístiques, científiques i culturals de la capital, junt amb totes les de  Sitges. 

La festa es celebrarà a la plaça del Baluard Vidal-Quadras. Els senyors Vidal-Quadras han donat tota mena de facilitats perquè pugui adossar-se la tribuna presidencial a la façana de l’edifici cotxera, que serà cobert de cortinatges. Davant de la tribuna es formarà un clos pels invitats, on hi haurà un miler de cadires. En el terrat de l’edifici si col.locaran les banderes de la República, la Catalana, la de la Vila de Sitges i la del Cau Ferrat, i fent-los honor, totes les ensenyes de les entitats de Sitges que vulguin assistir a l’acte. Darrera el fris de  banderes es situaran els músics i els cantaires del cor i l’Orfeó de Sitges que seran invitats a prendre part a l’acte.

Després dels discursos inaugurals, el senyor President de la Generalitat, acompanyat del Sr. Conseller de Cultura, de l’Alcalde de Sitges, de l’Ajuntament de Sitges i del Patronat del Cau Ferrat i demés autoritats, es dirigirà al Cau Ferrat procedint al descobriment de la làpida erigida per l’Ajuntament de Sitges en la façana del nou Museu, on constata la gratitud dels sitgetans vers Rusiñol. La làpida és modelada en marbre per l’escultor Jou i decorada d’un fris on hi ha l’escut de Sitges i episodis de la història del Cau Ferrat. Després el Sr. Alcalde de Sitges entregarà la clau del nou Museu al senyor President de la Generalitat, que l’obrirà al públic.



Les autoritats seguidament visitaran el nou Museu que donada l’hora, quedarà clos al públic fins a les 3 de la tarda. Des de les 3 a les 6, podrà ésser visitat lliurement. El dilluns de Pasqua regirà ja la condició reglamentaria d’entrada, que serà com sempre gratuïta per al veïns de Sitges, que hauran de sol·licitar un ticket a la Casa de la Vila.

Entre un grup de dames i noies de Sitges, de tots els estaments, ha pres forma la iniciativa de que hi hagi sempre al Cau Ferrat, sota el retrat d’En Rusiñol, un ram de flors, que sigui homenatge perfumat i silenciós de gratitud al fundador del “Cau”. Aquesta agrupació femenina que compta ja amb moltes associades , es titula “El ram de tot l’any a Rusiñol”. Les dames i donzelles que s’hi vulguin inscriure, poden adreçar-se al domicili de la Srta. Maria dels Dolors Bertran, carrer Ferrer Guardia nº18. Es tracta d’establir un torn còmode, de manera que donat el número de les que hi ha actualment inscrites, amb un dia cada més de portar flors al Cau Ferrat hi haurà assegurada la continuïtat d’aquest homenatge tan gentil en la seva forma.

Al peu del ram de flors, hi haurà una targeta indicant en nom de la sitgetana que n’ha fet ofrena i les associades seran avisades cada setmana, del dia que els hi toca el torn respectiu”