26 d’abr. 2011

VICENÇ MORANDO FA UNA INTERESSANT PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "MODERNISME" A LA BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL

Foto cedida per Albert Roca

El dijous passat, dia 21 d'abril, a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges es va presentar el nostre darrer llibre tal i com vàrem explicar en aquest mateix bloc. Us recomano que no us perdeu la presentació que va fer en Viceç Morando, el resum de la qual la podeu llegir en aquest tall de Ràdio Maricel:

Des de Ràdio Maricel podeu escoltar un resum de la Presentació del llibre “Modernisme a Barcelona”

Us oferim el resum de l’acte de presentació del llibre Modernisme a Barcelona, una edició de gran format amb textos de Beli Artigas i fotografies de Josep Maria Alegre i Ramon Manent. Intervenen: Beli Artigas i Josep Maria Alegre.

Foto cedida per Albert Roca

23 d’abr. 2011

MOLTES GRÀCIES!!!!!! i FELIÇ SANT JORDI!!!!


Dibuix fet per l'Àlex, de 6 anys.. una futura pintora d'èxit!!

Fa dos dies, el dijous 21 d'abril a les vuit del vespre, a la biblioteca Santiago Rusiñol es va donar el tret de sortida a les activitats de Sant Jordi  programades a Sitges, amb la presentació en societat del nostre llibre "Modernisme. Modernismo en Barcelona". L'acte, que va poder tenir lloc en un dels  espais més silenciosos i relaxants de Sitges, va destacar  per la magnífica presentació que va fer en Vicenç Morando. Tot i que la majoria el coneixem per la faceta de periodista, amb la seva "conferència" sobre Modernisme,  presentació  complerta i interessant expressada amb tanta claredat que es va acostar a una master clas d'art català, es va demostrar que Sitges ha guanyat un gran professional de la ràdio, però la universitat i el món de la investigació ha "perdut" un molt bon professor. Espero que aquesta setmana pogueu escoltar uns minuts d'aquesta xerrada per Ràdio Maricel, val la pena!!!

Així doncs, i com no tinc millor lloc on fer-ho.... moltes gràcies Vicenç!!!, i moltíssimes gràcies a tots els que vàreu venir a l'acte!!!!

També vull agraïr al Joan Tutusaus l'entrevista que ens ha fet al Josep Maria Alegre i a mi a la "contra" de l'Eco, i a la Carola Fernàndez de Maricel TV per el reportage que ens ha preparat per a la programació especial de Sant Jordi 2011de la xarxa de televisions del Garraf.  


















A les notícies penjades a la web de l'Ajuntament també es parla de l'acte (moltes gràcies Roser i Albert), i amb propaganda com aquesta segur que el nostre llibre serà un èxit!!!!


Beli Artigas i Josep Maria Alegre presenten el llibre "Modernisme a Barcelona"

El llibre, de 600 pàgines, fa un repàs fotogràfic dels espais i edificis singulars d'una de les etapes fonamentals de l'art català.

Sitges ha continuat les activitats culturals a l'entorn de la festivitat de Sant Jordi, amb la presentació del llibre "Modernisme a Catalunya", que es va celebrar aquest dijous a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol. La publicació, de 600 pàgines, ha anat a càrrec de Beli Artigas -autora dels textos- i Josep Maria Alegre i Ramon Manent -encarregats de l'apartat fotogràfic.

El llibre fa un repàs dels espais, cases i edificis més representatius d'una de les etapes claus de la història de l'art català, i que va tenir un gran ressó internacioal. Una bona mostra de l'actual vigència és que el llibre ha estat traduït en 12 idiomes i per tant es distribuïra per tot el món. 

La nova publicació va estar presentada pel periodista Vicenç Morando, i va comptar amb la presència de dos dels coautors, Beli Artigas i Josep Maria Alegre, que van fer un repàs del procés de producció d'un llibre, que en els propers dies es podrà adquirir en les llibreries. 

Els actes de Sant Jordi continuaran aquest dissabte amb la tradicional Fira de Sant Jordi, situada al Passeig Marítim, on els autors sitgetans signaran els seus llibres en la parada de l'estand municipal, al llarg de tota la jornada.


Així doncs que ara el que em queda és desitjar-vos a tots un molt bon Sant Jordi!!!!!

19 d’abr. 2011

PRESÈNCIES DUBTOSES AL PASSEIG DE SITGES.......

Uf!!! Quants dies sense passar per aquí!!!! Aquestes darreres setmanes, a mida que s’anava acotant  aquesta nova setmana de mare a “tutti pleni” (fa quatre dies de la setmana blanca), em veia amb l’obligació d’anar acabant tot el que tenia al calaix per poder exercir la meva funció amb tranquil·litat. Però com sempre això és impossible!!!! Però amb pau i tranquil·litat tot seguirà el seu camí...espero que no sigui del Calvari...

Així que pels que començaven a pensar que les meves forces “crítiques” s’havien esvaït, donar-lis la raó a mitges. El meu cap segueix rutllant, i el meu cor agafa taquicàrdies cada dia que llegeixo, escolto o veig segons quines coses, però com que finalment m’he adonat que de tot això no en trauré res de bo, ja fa un temps que vaig decidir prendre-ho  amb una mica més de calma. I això és el que he fet aquests darrers dies... anar tirant enrere, enrere, enrere... per tenir el suficient espai per agafar impuls i fer un gran salt endavant. I aquí estic!!!! Eh, Cali?!!



Primer. El diumenge de Rams, just després d’una bonica i multitudinària benedicció de les palmes i palmons que omplien la plaça de l’Ajuntament, el bon temps va fer que molts decidissin baixar a mar per gaudir del sol i de les altes temperatures. El passeig es veia trencat bruscament a pocs passos del final de l’escala de la Punta. En un dels jardinets laterals del renovat passeig de la Ribera, just a l’alçada del carrer Nou, la presència de dues figures feia que molts es paressin per tal de descobrir a qui representaven. En un primer moment, i potser pels efectes de la forta llum del sol, vaig pensar que es tractaven d’estàtues humanes, com les de les Rambles de Barcelona, però un cop al seu costat vaig poder comprovar que anava molt equivocada. Es tracta de dues figures de bronze que representen a dos homes i a un cavallet de pintor.

Els visitants es preguntaven a qui representaven. Una és molt clara: Santiago Rusiñol. Però i l’altre? No és Utrillo, ni Pere Jou, ni Sunyer, ni Deering, ni Josep Maria Martino, ni Ferrer Pino, ni.... doncs un cop descartades aquestes personalitats de la cultura i història sitgetana  només puc pensar que es tracta de Ramon Casas. No m’ho puc creure!!!!! Primer li tiren la seva casa a terra (la que ara anomenen Casa Rocamora) i després li dediquen un “monument”? Els responsables municipals que han encarregat, permès,  finançat, etc.  la seva col·locació se’n foten dels sitgetans o de Ramon Casas? Tampoc entenc la decisió de l’emplaçament. Es sabut que tant Rusiñol com Casas,  la figura del qual no tenia gaire a veure amb la “personeta” baixa i rodoneta que es pot veure al passeig, van passar moltes temporades a Sitges pintant els seus carrers, vilatans i paisatges, però ara per ara no es coneix cap quadre d’ells en el que es representi justament una vista de la Punta des d’aquest punt. 

A la revista on-line Vilanova Digital he trobat la confirmació a les meves deduccions!!! L'escultor que firma la peça (literalment a les jaquetes de les figures: R. Cuello 2009) és Ramon Cuello, autor de La noia de la Malvasia,'una atra escultura que es troba als jardinets de la Fragata, a molt pocs metres d'aquest conjunt. 

Mentre el meu cap donava voltes a aquesta pregunta, sentia els comentaris dels altres badocs. Vaig coincidir en alguns com: quant de temps durarà aquesta escultura aquí? Que li trencaran abans la pipa, els pinzells o les ulleres? No estem en crisi, doncs qui ha pagat aquestes escultures? Però si Rusiñol ja té una estàtua a la Platja Sant Sebastià, a que ve aquesta nova figura? A algunes no no les puc contestar...però a altres ho intentarem. 
A l'Acta de l'Ajuntament del 24 de setembre de 2008, consta que el nostre consitori va encarregar al Sr. Cuello el motlle del conjunt escultural "Santiago Rusiñol i Ramon Casas", atès que l'Ajuntament de Sitges té interès en homenatjar a Santiago Rusiñol i a Ramon Casas" (sic). Doncs com canvien les coses en pocs anys!!!! Ah, i aquest conjunt està pressupostat per 10.000 euros (IVA inclòs) i l'execució tenia un termini màxim d'un mes a partir de la notificació de l'acord fins al 31 de desembre de 2008, sense possibilitat de pròrroga ni de revisió de preus!!!!!!! Doncs han passat tres any i crec que  l'estil d'aquest conjunt escultòric queda una mica lluny del la capacitat artística d'un poble que presumeix de tenir des de fa pocs dies, un importantíssim museu d'art contemporani, com és la Fundació Stämpfli. Per cert, a la inauguració d'aquesta escultura també hi anirà l'ajuntament en ple?!!!!! Que vigilin que l'esperit de Ramon Casa i Santigo Rusiñol no els hi posi el pinzell a l'ull a algun d'ells!!

Però les sorpreses al Passeig de la Ribera no acaben aquí. Des de fa unes setmanes el facebook sitgetà va ple amb la decisió municipal de no renovar el permís d’activitat al responsable d’explotar i conduir  “la Barqueta” durant aquests darrers anys. La defensa justa i aferrissada de molts sitgetans davant d’aquest nou despropòsit de l’Ajuntament de Sitges ha tornat a deixar en evidència la gestió d’aquest consistori que “tant pensa amb el poble”. La “Barqueta”, més enllà d’una imatge turística i característica dels estius de Sitges, també es un mitjà de transport imprescindible per molts dels sitgetans que viuen “passat el Calípolis” o que volen anar a gaudir d’un dels únics espais públics dels que disposem, com és el Parc de Terramar, o anar a fer una visita a la Mare de Deu del Vinyet. I aquest any la “Barqueta” encara era més indispensable. Al poble no s’hi pot anar de cap altra manera: no hi ha aparcament per cotxes, ni per motos ni per bicis... i hi ha dies que pel passeig no s’hi pot ni caminar!!!! En definitiva, que VOLEM LA BARQUETA!!!!!!!

“Obligada” a anar a munt i a vall amb els patinets, aquest matí de dimarts, fred i ventós, a les 10 he tornat a passar per davant  de la meva estimada sirena, que es troba com si fos un “tentetieso” sobre aquella gran roca que li fa de base, esperant el dia que per fi la retornin al costat del seu estimat mar. El camí segueix i em topo amb el  banc que fa uns dies va aparèixer totalment destrossat. Tot i que encara no entenc ben bé com va poder quedar amb aquelles deplorables condicions, jo, com a mal pensada que m’he tornat aquests darrers temps, he arribat a pensar que no es va tractar d’un accident fortuït ni d’un acte de vandalisme. La seva situació estratègica davant mateix de la rampa d’accés a la platja em va fer pensar que algú havia decidit que el millor era treure’l i així permetre que les grans màquines que arreglen les platges, així com els camions que porten les begudes als xiringuitos ho tindríem millor.... La visió aquest matí d’un gran tractor sortint d’aquesta platja de l’Estanyol, i com ha tingut que buscar un forat entre els cotxes per sortir del passeig m’ha fer tornar a aquest mal pensament!!! Per cert, durant aquells dies que el banc va estar destrossat i amb les peces tirades per terra, algú que va entendre que es tractava d’una peça del patrimoni sitgetà, deuria agafar la voluta d’un dels braços del bancs, i amb la reconstrucció no l’han pogut posar. 


Ho deixo aquí, que no em vull posar més mala sang. Per cert, el proper dijous sant a les 8 del vespre i a la biblioteca Santigo Rusiñol, en Josep Maria Alegre, en Ramon Manent i jo, presentem el nostre llibre “Modernisme. Modernismo en Barcelona”. Us esperem allà... i no patiu que no us farem comprar el llibre... pq encara no han arribat de Madrid, que allà en Sant Jordi tant els hi fa!! Així que el dissabte tampoc podrem estar firmant llibres a l’estant de l’Ajuntament!!! 

 
Per si de cas torno al silenci momentani... bones festes, feliç Pasqua  i un gran dia de Sant Jordi!!!


1 d’abr. 2011

EL GRAN ENIGMA DE P.A.A?. PERE CALDERS I SITGES



Aquests dies pre-electorals i com qui vol no vol la cosa, l’alcalde de Sitges, un gran amant de l’art i molt respectuós amb el patrimoni sitgetà (ai, que m’ennuego) es retrata al costat d’un representant de la Societat Estatal Correus i Telègrafs S.A, per fer propaganda, perdó, per presentar les cinc obres de gran valor històric per la vila (sic. de la pàgina web de l’Ajuntament) que han estat cedides de manera gratuïta (nomes faltaria) per tal de que es mostrin al públic durant els propers deu anys. 
Tal i com s’explica a la notícia oficial, aquests quadres formaven part de la decoració de les antigues oficines de Correus (que s’obliden de dir que estaven al carrer Francesc Gumà), i que des de la remodelació de la nova oficina, les obres han estat guardades en un magatzem de Barcelona. Pel que segueix, o podem entendre que l’Ajuntament de Sitges va mostrar un gran interès per la recuperació de les obres, o que l’encarregat de fer les notes de premsa té uns dies de molta feina, ja que llegim que “l’Ajuntament va manifestar manifesta el seu interès per recuperar-les, exposar-les i incloure-les en l’activitat museística de Sitges”.... Quina activitat museística? (ai, que me’n vaig del tema!).

Quan ens expliquen de quines obres podrem gaudir a partir del dilluns passat llegim:
“Agustín Ferré Pino i José Vidal són autors de dues de les obres, de les quals no se'n coneix el títol. Les tres restants són El missatger i el gnom, de Magín Casannyes;  El naufragi, d'Alberto Bartés Bota, i Cau Ferrat, de l'artista que respon a la signatura P. A. A..”
 
I la notícia va il·lustrada amb una imatge on es pot veure l’alcalde Sr. Baijet i el regidor de Cultura, Sr. Serrano, davant del bell quadre de Ferrer Pino que l’autor de la nota de premsa desconeix el títol, però que si li dóna una petita ullada se n’adonarà que es tracta d’una molt clàssica Anunciació. Si ho buscaven a google haurien pogut tenir una mica més d’informació sobre el títol. Com explica Isabel Coll en el catàleg de l’exposició que sobre l’obra de Ferrer Pino va organitzar el Grup d’Estudis Sitgetans durant el mes de març de 2008,  l'Anunciació, relacionava el tema bíblic de la noticia donada per l'àngel a Maria amb la finalitat de l'edifici com a casa Correus. 

Així va Sitges! Firmen llicències d’obres, projectes de remodelació i convenis amb correus.... sense saber el que tenen davant ni documentar-se. Per sort, les hemeroteques existeixen i ens ajuden molt a conèixer la història del nostre poble i del nostre patrimoni, ja sigui arquitectònic, pictòric, escultòric o artístic, disciplines que durant molt anys van trobar-se en un espai únic, com era la Casa Correus de Sitges, bell edifici del que actualement únicament se'n conserva la façana.

Ahir pel matí,  amb la necessitat (gairebé vital) de saber-ne més i de poder donar resposta a alguns dels dubtes que des de fa uns dies em volten pel cap, vaig baixar a Sitges per anar a veure aquests quadres que s'exposen a l'Ajuntament i intentar desxifrar a qui pertanyen les lletres P.A.A que  segons la nota de l'ajuntament apareixen com a firma en la tela en la que s'hi representa  un racó de Maricel, amb la casa Xicarrons com a punt focal. Ah!!! i de pas respondre a la crida que el meu amic Vicenç Morando va fer dimecres des de Ràdio Maricel.


Abans d’arribar a la solució d’aquest possible enigma, vull fer una petita referència a l’edifici que va albergar durant molts llargs aquests quadres, i que és obra del meu estimat Josep Maria Martino. Aprofito per recordar que a  aquesta destacada figura de l’arquitectura noucentista encara no se li ha fet el tant propagat i anunciat homenatge.

El dia 1 de desembre de 1925, el Sr. Pau Barrabeig va demanar permís a l’Ajuntament de Sitges de construir una casa destinada a Correus al carrer Francesc Gumà, previ contracte amb l’Estat. La seva ubicació va ser elegida per trobar-se  prop de l’estació ja que el correu arribava per tren, i l’increment de la població a Sitges va fer que fos necessari separar els serveis de correus del de telègrafs, que estava al carrer Major, un edifici que actualment es troba en greu perill de conservació, del servei de correus. L’autor del projecte fou l’arquitecte noucentista Josep Maria Martino i Arroyo. Les obres d’edificació es van iniciar el dilluns 8 de desembre d’aquell mateix any (La Punta, 6 i 13 de desembre de 1925).

Quatre mesos més tard, la casa ja es trobava gairebé finalitzada. A finals d’abril de 1926, a la façana es podia admirar l’escut de Sitges realitzat per l’escultor Pere Jou, una peça de gran bellesa que tenia que sostenir les bústies del nou edifici. Les peces ceràmiques que decorarien la casa eren obra d’Enrique Carón. I ja es començaven a donar noms d’artistes locals que omplirien l’interior amb les seves obres, com el Sr. Casañes i Don Agustín Ferré, del que destacaven la lluminositat dels seus quadres. Des del primer moment, el Sr. Barrabeitg, promotor del projecte, va posar molta il·lusió, dedicació i diners en aquest edifici (La Punta del 25 d’abril de 1926).

En aquesta mateixa publicació, el 20 de juny, un mes abans de la seva inauguració, apareix un article que sota el títol de La Casa Correos, fa una interessant enumeració dels artistes que realitzaven obres destinades les parets de l’edifici. Es parla d’una obra de Laureà Barrau, que al final no va arribar a Sitges; i dels quadres d’Alberto Bartés, Magín Cassanyas, D. Agustín Ferrer (aquest  també va rebre l’encàrrec de realitzar els plafons que decoraven els sostres),  D. José Vidal y Vidal, pintures que ara es poden veure a l’Ajuntament; i una obra de la Reverenda Madre Concepcionista Natividad Comerma que como expresión de la gratitud y cariño que su congregación guarda a nuestra villa y a nuestro santo Hospital regala un cuadro de 50 x 90 en el que copiará La Punta. Algunos de los plafones ya empezados, tienen más de 5 metros cuadrados”. Aquesta monja, el nom real era Matilde Comerma Barrera, va néixer a Terrassa l’any 1875, i fou assassinada a Barcelona l’any 1936, es creu que el 9 d’agost, juntament amb una altra monja, Dolors Roca Vilardell (Mare Miracle). 

Durant els primers anys de la dédada de 1920, Sor Natividad Comerma era la professora de dibuix de l’escola sitgetana de les Concepcionistes. D’ella també són els tapissos que des de l’any 1930 adornen els laterals de l’altar major de la capella de l’Hospital de Sant Bartolomé de Tarifa.
En motiu de la inauguració del nou edifici el 22 d’agost de 1926, diverses revistes van dedicar articles al projecte de Josep Maria Martino.  Primer 
a “La Punta”, 24 d’agost de 1926 il·lustrada amb una plano de la façana de la casa; destaca l’article publicat per la revista madrilenya La Esfera, estudi firmat pel crític d’art José Francés que es titula “El Arte y la posta. La casa de correos de Sitges” el 28 d’agost de 1926 i en el que s’hi reproduïen les pintures dels citats artistes sitgetans. 
Ja en ple funcionament, durant el mes de setembre de 1928, la Casa de Correus va rebre Pere Caldes Rusiñol una nova obra en donació.

El joven artista D. Pedro Caldés Rusiñol ha tenido la gentileza de dedicar a la Casa de Correos de nuestra población un lienzo excelentemente ejecutado con reproducción en perspectiva de Maricel. (La Punta, 23 de setembre de 1928).

La noticia també es va publicar a l’Eco de Sitges del 30 de setembre de 1928:

“Nuestra administración de correos ha sido objeto de las preferencias de otro artista, regalando un lienzo para la misma, con la perspectiva de Marycel. Tratase de don Pedro Caldes Rusiñol, quien merece por ello el reconocimiento de Sitges. Este generoso rasgo merece la gratitud de nuestra villa y pone de relieve una vez mas los entusiasmos y afectos que suscita nuestro lindo edificio postal. En justa reciprocidad a sus desinterñes deseamos al joven senyor Caldés Rusiñol mucha fama y nombradia en los dominios del Arte”.
Pedro de Alcántara Caldés Rusiñol, que anys més tard catalanitzaria els seus nom per Pere Calders Rossinyol, va néixer a Barcelona el 29 de setembre de 1912. Entre 1929 i 1934 va estudiar dibuix i pintura a  l’Escola Superior  de Belles Arts de Barcelona. Va treballar com a dibuixant tècnic durant tota la seva vida activa i va publicar diversos textos literaris, com contes i assaig. L’any 1939 va marxar a l’exili a Mèxic, on hi va arribar amb vint i sis anys i d’on no hi tornaria fins vint i tres anys més tard. 

Des de petit ja sentia atracció pel món de l’art, i com alumne de l’escola Mossèn Cinto de Barcelona, l’any 1921 va participar en el concurs “Els Campanars de Catalunya”, organitzat per la revista La Mainada, fundada i dirigida per Avel.lí Artís i Balaguer, aportant un quadre on es veia un campanar i que anava signat com Pere d’A, manera de firma que té molt a veure amb  la que apareix al quadre que des de fa una setmana penja a les parets del pati de l’Ajuntament de Sitges.
També tria aquestes lletres per a signar el dibuix satíric que il·lustrava la portada de La Veu de Sant Martí del 17 de febrer de 1933. Un any més tard, a la revista Avui. Diari Català firma els seus dibuixos com Caldés. Pel que fa a la vessant literària, entre 1929 i 1934, coincidint amb les dates anteriors, els seus escrits es publiquen amb l’autoria de Pere d’A Caldés.  
 I aquí apareixien altres preguntes. Per que significava el Pere d’A?; i que feia Pere Calders a Sitges aquell any 1928?. La primera ja la puc contestar gràcies a l'amabilitat dels lectors d'aquest bloc que m'ha fet adonar de que Pere Calders va ser inscrit com a Pedro de Alcántara. Així la meva primera idea en la que jo  hi volia veure un joc, ja que la D, es pot llegir com una C al revers, i la A, com una R girada, queda totalment fora de lloc:  i a la segona qüestió, tinc algunes pistes que ens porten fins a Vicenç Caldés Arús, pare de Pere. 

Vicenç era viatjant professional i venedor d’articles fotogràfics. A mitjans dels anys vint va obrir dues botigues de material fotogràfic i ràdios: durant les darreries de 1924, una al carrer Salmerón 140 (actualment Gran de Gràcia) i l’altre a Sitges. Fou en aquest moment quan es deu iniciar la relació entre el nostre poble i el gran escriptor Pere Calders, fins al punt que Pere Calders, i tal com s’indica en un rebut, que forma part del Fons Calders de la UAB, durant el mes de novembre de 1932 era soci del Casino Prado, i posava com a residència el carrer Sant Pau 2. 

Doncs als llistat de socis que es conserven a l'arxiu del Casino Prado, en el de l'any 1928 ja hi consta el nom de Pere Caldés i té com adreça el carrer de Jesús número 36, la mateixa que hi ha al llistat de 1931. La data de baixa com a soci és del mes d'agost de 1933.

Crec que l'enigma del nom ja està.... i l'estada de Calders a Sitges... ja vindrà!!!