21 de des. 2011

"LA PUNTA DE L'ICEBERG?", EL NOU "CULEBROT" SITGES ENGANXA!!!!


I com a bon “culebrot” català, avui El País publica un segon capítol (aquí el primer) del que sospito només és el principi d’una llarga sèrie plena de d’intrigues, odis, plors, crits, llàgrimes, revenges..... Com ja va passar fa uns anys amb l’ exitosa sèrie televisiva “Sitges”, el nom del nostre estimat poble està en boca de tots. El periodista Maiol Roger s’ha convertit en el guionista d’una història escrita des de fa anys, i que està formada per un elenc de “presumptes” malvats  protagonistes sempre acompanyats dels “presumptes” bons i justos antagonistes! 

El títol del capítol d’avui és “Proinosa visó el proyecto de Sitges Reference dos meses antes de salir a concurso”. Maaaaallllllllll................. i quin serà el de demà? 

Amb la publicació d’aquestes notícies preocupants, indignants però més que esperades per alguns (com el Rei feia temps que esperava que es destapés el cas Urdangarin),  es confirmen les meves sospites de que malauradament el nom de Sitges es veuria esquitxat pel cas Pretoria, ni que únicament fos per la seva relació amb un dels principals en el cas de corrupció urbanística com era Proinosa. Però també haig de dir que aquesta notícia em dóna resposta a alguns dels meus dubtes, com quina va ser la manera de decidir els arquitectes encarregats de realitzar el projecte, i si es va fer o no concurs públic per adjudicar les obres!!!! 

Quan a finals de maig de 2010 vaig publicar l’article a aquest bloc, no se si per prudència o per mandra, no vaig penjar un altre escrit en el que posava sobre la taula altres dels meus “dubtes existencials”. Entre aquests em preguntava si algú em podia donar garanties sobre la manera com l’any 2008 GISA, societat de la Generalitat de Catalunya, havia adjudicat les obres de Rehabilitació de l’Institut Ramon Benaprés de Sitges a l’empresa TAU ICESA Ingeniería y Construcciones, així com a l’arquitecta encarregada de realitzar el projecte. 

Institut Ramon Benaprés
En una notícia apareguda al diari econòmic Expansión el 19 de maig de 2008, “Las constructoras medianas tambien diversifican”, hi havia un punt que em va grinyolar: “TAU ICESA se ha asociado con Proinosa en los últimos años para proyectos de construcción y explotación especializados, como Sitges Reference, Visoren, Vitalia, Duet y Parmer”. 

Escola Bressol La Moixiganga
Però hem d’anar més al fons de la qüestió, i amb l’objectiu de quedar lliure de qualsevol dubte, estaria bé deixar clar la legalitat d’altres adjudicacions com les obres de remodelació i adequació de l’estació de tren de Sitges, treballs realitzats també per l’empresa Tau Ingeniería i Servicios Especiales S.A  per 2.060.903,21 €. I uns quants anys abans l’Escola Bressol la Moixiganga, aquella espècie de barracons de formigó que ha comptat amb un pressupost de 1.281.500,70 euros, i ha estat gestionada per l’empresa municipal Sitges Model XXI, S.A. i adjudicada a la Constructora d’Aro, S.A. Entre les moltes polèmiques que ha viscut aquest edifici hi ha el gran cost d’aquesta obra, fins al punt de doblar el pressupost final respecte el marcat per les bases del concurs públic d’adjudicació, i l’aprovat ple Municipal l’any 2005 que era de 602.902,50 euros. També fou destacable el fet de que durant el mes de setembre de 2007, la llar d’infants va rebre als nens va ser sense la llicència d’activitats aprovada, un document que tramita el propi Ajuntament.

I ho deixo aquí, pq la imaginació pot ser traïdora, però com podeu veure, el serial sobre Sitges pot ser molt i molt llarg, i axiò potser només és "La Punta de l'iceberg". 

20 de des. 2011

I ARA QUÈ HEM DE FER A SITGES? I ELS SITGETANS?


No se si és per que des de fa quatre dies estic més a prop la crisi dels 40 que la dels 30, o per que aquest matí en Rajoy ha estat proclamat president d’Espanya, o per que aquests darrers mesos Sitges s’està convertint en una espècie de Marbella del segle XXI, amb l’aparició constant a la premsa per deutes, vagues, remodelacions, dèficits, impagament i concurs de creditors... però de cop i volta tinc la sensació que necessito mirar enrere per agafar impuls i poder fer un gran salt.    

Avui al diari El País apareix la notícia “Sitges agrava su ruina por un edificio”. Noooooo!!! Sembla mentida però aquesta vegada no fa referència a les obres dels Museus, sinó que parlen de que l’Ajuntament de Sitges, davant de la impossibilitat d’assumir les múltiples despeses i els milionaris deutes que genera l’edifici de Sitges Reference, una de les moltes herències enverinades i podrides que ens han deixat els responsables de l’antic equip de govern capitanejat pels membres del PSC sitgetà, i on ara hi ha instal·lades les dependències de l’Ajuntament, s'ha vist obligat a forçar un concurs de creditors. En la meva opinió, i ho he dit moltes vegades, aquesta notícia ja fa temps que hauria d’haver-se publicat i esbombat, sobretot  (fins i tot) en moments d’oposició. 

A finals de maig de l’any 2010, en aquest mateix bloc escrivia una entrada que, entre altres temes, feia referència al cas Pretoria i a la possibilitat de que amb el temps el nom de Sitges es veiés tristament esquitxat en aquest cercle de corrupció, ja que un dels principals implicats era l’empresa constructora PROINOSA (actualment ALTIARE), sòcia al 50% amb l’Ajuntament de Sitges en la construcció, propietat i gestió d’aquest “modern” i suposadament imprescindible edifici que uns anys més tard s’ha convertit en un veritable malson per al nostre poble.  

Els dubtes que em sorgien ara fa 19 mesos no sols no se m’han esvaït, sinó que davant de les notícies publicades avui a la premsa, se m’han ampliat moooolllttt!!!! I entre aquests em ressona la pregunta de: I ARA QUÈ? Està molt bé ser conscients de que la situació que viu Sitges ha arribat al seu límit, i que la crisi mundial no ajuda a superar el moment, però si tenim en compte que durant anys Sitges va ser “la joia de la mediterrània” (en molts aspectes), tinc la seguretat de que fins aquí ens hi ha portat algú, o alguns, i crec que aquests han de respondre pels seus actes i per les seves decisions unilaterals. 

Imatge treta d'aquí
Així que espero que les “coses” (entenguis per cosa deute, impagament, concurs de creditors....) no es quedin en una simple notícia sensacionalista a la premsa, i  que es facin tots els passos i actes necessaris per a que es depurin responsabilitats. Que les persones, suposats gestors amb experiència i que han cobrat per aquesta suposada feina, així com els responsables polítics d’aquesta greu situació i de moltes altres decisions que han suposat al nostre Sitges unes pèrdues patrimonials i econòmiques inimaginables, siguin denunciats per qui correspongui ( i tinc claríssim que aquesta responsabilitat recau en l’actual equip de govern) per tal de poder aclarir el perquè, el com i per quant, ja que el quan és la única resposta que coneixem, hem arribat fins  a aquest punt!

I si aquest pas no el fa qui li correspon, el poble no ens podem quedar de mans creuades i deixar que Sitges perdi Ludoteques, escoles de Música, Museus, concerts, espais esportius.... per culpa d’una mala gestió i començar a lluitar pel que és nostre!!! I si jo no us he convençut, llegiu aquest article. 

6 de des. 2011

PASSEN 76 ANYS I A SITGES.... (2) ALGÚ ENCARA ES PENSA QUE HEM INVENTAT LA SOPA D'ALL?


Dins de deu dies, el 16 de desembre, farà dos anys que el diari La Vanguardia, en l'article "Sitges remodelará su histórica fachada litoral", publicava per primera vegada la imatge virtual de la que tenia que ser (i ara per ara sembla que no serà) la nova façana marítima dels edificis del Cau Ferrat, Maricel de Mar i Casa Romocara (Can Xicarrons), un magne projecte que va posar els pèls de punta a molts dels que van poder veure per primera vegada quina seria la nova cara d’una de les postals més reconegudes del nostre poble. També era la primera vegada que llegíem la quantitat econòmica que suposava aquesta remodelació: 10 milions d’euros!!!! 

Entre les actuacions que es realitzarien en aquest projecte de reforma dels museus destacava la construcció d’una nova façana de vidre que permetria “dialogar amb el Mediterrani”. Amb els mesos vàrem anar coneixent una mica més les “intimitats” del projecte i aquesta façana vidriada anava una mica més enllà, convertint-se amb una brutal i trencadora estructura de vidre i metall penjada sobre el mar, dins de la qual s’hi col·locaven unes rampes per on podrien circular els visitants del museu, i gaudir d’unes vistes privilegiades sobre la Mediterrània. 

 Més enllà de la desfeta patrimonial que suposava (i ha suposat) la col·locació d’aquesta passera de vidre sobre una façana catalogada amb màxim nivell de protecció, també permetria sentir l’olor salada del mar? I  la remor de les onades?  I pescar-hi? Doncs em sembla que no, però fa 76 anys, pocs dies abans que l’escultor Pere Jou escrivís els seu “crit d’alarma” sobre la necessitat de conservar literalment la “blanca Subur”, en el mateix setmanari el pseudònim PARABOL publicava aquesta glossa en el que reclama la construcció o millora de d’un pas que permeti accedir sense perills a les roques de sota el Maricel. 

Si entre els objectius que van portar a aprovar el projecte de remodelació dels musues hi havia el de trobar  aquest diàleg entre l’home i la Mediterrània, crec que aquesta solució  de 1935 hauria estat molt més econòmica, respectuosa amb els edificis, patrimonial, ecològica...... ja us dic, la sopa d’all fa anys que es va inventar!!



El Baluard de Sitges del 7 de juliol de 1935

Glossa Setmanal. Urbanisme i pesca
(...) Avui, seguint el fil diguem-ne urbanístic, llancem una iniciativa- i potser no som els primers- modesta com la petició del rellotge, que bé no és d’una indiscutible utilitat pública, mereixerà no tan sols l’aprovació dels sitgetans i forasters, amb dels turistes tots i, sobretot, de l’honorable gremi dels filòsofs pescadors de canya, a profit dels quals i pel foment de la qual pesca resultaria, tanmateix, la reforma que proposem.

Es tracta de fer assequible a tothom, mitjançant una escala no pas monumental ni decorativa, aquell espai de costa de sota el Maricel, darrera l’Església parroquial. Avui hom hi pot baixar voltant per la Punta, amb un cert perill puix que, ultra haver de saltar per la balustrada i enfilar-se per les roques, cal passar per la maroma d’uns taulons de melis aguantats pels ferros rovellats que fa uns quants anys, després de gestions laborioses, aconseguí l’Ajuntament que fossin posats la Societat Foment de la Pesca amb Canya. És gràcies a aquesta iniciativa, doncs, que s’hi pot anar. Ho hem fet personalment, vencent obstacles i perills, per constatar la bellesa que descobrírem en una foto presa des d’aquest lloc, en la qual es feia tota la façana marítima del Maricel bastida damunt les roques com un castell de llegenda. I ho diem sense eufemismes: la perspectiva és magnífica i l’abruptuositat de les roques, amb el joguineig de l’aigua, té un atractiu comparable a les cales idíl·liques de la Costa Brava. Un veritable i insospitat focus d’atracció turística. Un recó prop del nucli vilatà, adequat per a la pesca de canya, ja que és lluny de les clavegueres. 

  
Els nostres bons amics de l’Ajuntament tenen la paraula i està ben bé al seu abast la realització de la millora, posat que el pressupost d’una escala de pedra i l’anivellació del sòl és qüestió de poques pessetes. I, encara, si  goséssim proposaríem que s’enderroqués el pont del capdavall de carrer Rafael Llopart, que construïren els dictadorets  locals pels dies de pluja ja que l’estètica de la Platja Sant Sebastià hi sortiria guanyant. –PARABOL.

1 de des. 2011

PASSEN 76 ANYS I A SITGES...SEGUIM LLUITANT PEL NOSTRE PATRIMONI

Fa dues setmanes, a l'Eco de Sitges la Plataforma SOS Sitges, va publicar un article que sota el títol "Conversió de la Casa Rocamora en Museu Ramon Casa i Pinacoteca de Sitges" es proposava destinar la casa Rocamora a Museu Ramon Casas i Pinacoteca Sitgetana, reconstruint en lo possible els elements constructius i de decoració de la planta baixa de l’edifici, no solament recol.locant les peces ceràmiques dels arrambadors de la planta baixa, sinó també reconstruint el nínxol i la font, totalment recoberts de peces ceràmiques, així com situar la llar de foc en el lloc on li correspon, i no descontextualitzada i musealitzada al primer pis com proposa el projecte aprovat, que la situa d’esquena al mar. També considerem innecessaris els espais destinat a bar, aules i biblioteca, funcions que es poden desenvolupar en altres edificis propers, com l’edifici Miramar o la pròpia biblioteca municipal. Les plantes superiors l’edifici podrien convertir-se en un espai expositiu del segle XXI, amb totes les noves tecnologies aplicables a la funció museística".  
Tot i que darrerament són alguns més els sitgetans i no sitgetans que s'han pujat al carro de la crida per conservar el patrimoni arquitectònic i cultural de Sitges, les hemeroteques ens demostren que aquest moviment popular no és nou. Si llegim setmanaris com el mateix Eco de Sitges, el Baluard de Sitges, La Punta, La Gaceta de Sitges..... ens trobem amb articles molt interessants, firmats per pseudònims o per figures destacades de la cultura i de l’art català, en els que d’una manera o altra es reclama la necessitat “vital” de lluitar per a garantir que Sitges es conservi i valori. 

Entre aquests “crits d’alerta”  i declaracions d’amor al nostre poble, m’ha impressionat el que va fer l’escultor Pere Jou l’any 1935,  on reclamava la creació “d’una associació de sitgetans” que s’unissin per “mirar de tornar a Sitges aquella blancor” que tant havia enamorat. Han passat 76 anys des del seu article i les façanes de Sitges no sols són de color groc, sinó que en podem trobar de blaves "pitufo", negres, roses, vermelles.....i les que han de ser ocres de color blanc!!! Potser estaria bé que, encara que vuit dècades més tard, els sitgetans tornem a llegir les sàvies paraules d'aquesta gran persona que tant va estimar Sitges, contribuint amb el seu art a fer del nostre poble un dels llocs més bells i glosats del Mediterrani.



Baluard de Sitges, 4 d’agost de 1935

La “blanca Subur” en perill de tornar-se groga

Cal fer un crit d’alarma. D’un quant temps ençà, en la nostra blanca Subur, admirada pel foraster en venir-hi per primera vegada, per la netedat dels carrers i per les cases netes i polides, a diferència d’altres pobles, i que dóna un benestar d’esperit als qui la visiten, que fa que els vinguin desigs de quedar-s’hi, que els animi per grans empreses, que s’hi enamorin i s’hi casin, que ja és una empresa, aquesta blanca Subur, doncs, està en perill de tornar-se groga. Els xalets que es van construint són pintats de groc, qui sap si a gust dels arquitectes, o be dels propietaris, o per mal gust d’uns i altres. Les noves construccions dels sectors del Vinyet i Terramar han començat a esser pontades grogues de manera alarmant, que amenaça estendre’s al poble. Ja alguns sitgetans que viuen en el cor de la vila, m’han manifestat la seva intenció de pintar grogues unes cases noves d’aquests carrers admirats. Jo voldria en nom de la Tradició de la blanca Sitges i en record de les escumes del seu mar, que es pogués aturar aquesta nova febre groga, aquesta mena de fiebre amarilla. Potser que la Societat d’Atracció de Forasters de Sitges, on hi ha sitgetans excel·lents, hi digués la seva, si per cas els hagués agafat també la febre aquesta, potser fóra l’hora de fer una societat d’atracció de sitgetans per mirar si tornàvem a Sitges aquella blancor de núvia que tants enamorats ha fet d’aquesta vila. 
PERE JOU