30 de juny 2011

AVUI TOCA PARLAR DE COSES BONES DE SITGES... QUE EN SÓN MOLTES!!!


Foto de Gerard Balagué, moltes gràcies!!!
Com ja vaig avisar en el darrer post, avui toca parlar de coses bones, propostes molt bones, que també tenen el nostre Sitges com escenari. Però abans vull fer una petita referència als diversos comentaris que s’han publicat en aquesta entrada, opinions de tot tipus, que venen provocades per la visió (en alguns moment torçada)  de les fotos que vaig fer el diumenge passat durant el trajecte del Palau Maricel al Vinyet.  Aquest interessant debat obert i totalment lliure, que té la seva dualitat a facebook, era el veritable objectiu quan vaig decidir penjar, de forma conscient i amb tota la intenció crítica, unes imatges que en cap moment volen anar en contra del nostre poble... sinó tot al contrari, mostrar la situació de caos que es viu a Sitges des de fa uns anys i remoure “el conscient” dels sitgetans per buscar-hi solucions. 

Els missatges rebuts són interessants i mostren visions diferents sobre la situació que vaig voler denunciar. Val la pena que els llegiu i que si us ve de gust en digueu la vostra.... 

 Però he començat el post dient que vull parlar de coses bones i és el que toca ara. Primer de tot, felicitat a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges pel magnífic altar que van “construir” al Cap de la Vila, esdevenint un gran acte de celebració del 75 aniversari d’aquest històric i magnífic espai de culte, cultura i repòs per a molts sitgetans. Em va encantar trobar-me de bona matí del diumenge a la directora de la Biblioteca acabant d’arreglar aquella nova illa de silenci. Una de les taules de fusta que durant aquestes moltes dècades ha donat suport a llibres, diaris, llibretes, ordinadors.... presidia l’altar... que estava situat sobre una base que remetia al pati central de la biblioteca i sota una de les “finestres” des de les que alguns hem espiat l’interior d’aquest temple de les lletres i les arts. 


Espectacular i senzilla era la catifa de flors que representava el terra de ceràmica que Utrillo va triar per decorar la seva casa. En resum.... sublim!


Segon, felicitar al Ramon Artigas Coll, el meu germà, per aconseguir que el 19è Concurs de Música de Cambra i Cant  Josep Mirabent i Magrans hagi estat un any més, un èxit, tant pel que fa al gran nivell dels participants com a la quantitat de gent que en algun moment d’aquest cap de setmana es va acostar al Saló d’Or del Palau Maricel per gaudir de la música que allà es "regalava”, un esdeveniment cultural reconegut a nivell mundial, però que encara no es coneix o no es valora (prou) per part dels sitgetans. I parlant dels sitgetans, el dissabte, abans de l’entrega de premis de Música de Cambra, els organitzadors del Concurs Mirabent i Magrans van voler retre un més que merescut homenatge a la figura de  Deli Carbonell, la que fou presidenta de les Joventuts Musicals de Sitges, i una de les primeres persones que no van dubtar a l’hora de donar suport moral i “real” a la meva avia, Montserrat Mirabent, quan ara fa 19 anys va decidir organitzar una beca de música. L’emotiu record a la Deli, que va morir a principis d’aquest any 2011, no podia ser d’una altra manera que a través de la música. L’any que ve es celebraran les dues dècades del Concurs.... és el moment de valorar el que tenim i de posar el nostre petit gra de sorra per fer-ho crèixer..!!! 


 El que tenim.... o el que ens queda del que teníem... des de les terrasses del Palau Maricel vàrem tenir una imatges realista i dura de les obres que s’estan duent a terme al Cau Ferrat i al Maricel... Potser ara no toca parlar de la reforma dels museus, però se n’ha de parlar i aviat; així com també s’ha de parlar de l’estat de conservació del Palau Maricel, del les seves terrasses, de la Biblioteca Santiago Rusiñol i de l’edifici que alberga l’Arxiu Històric de Sitges...Són uns espais únics, magnífics, plens de belleses... i en un estat de conservació que mostra moltes necessitats urgents!!!!   

Urgent.... com el plantejar-se que fer amb el teulat-hort urbà de l’antic edifici de l’Ajuntament de Sitges. S’hi ha de fer alguna cosa si no volem que la cosa vagi a pitjor, però tot i que ara alguns em poden criticar per ser poc crítica amb el govern actual, crec que la resposta dels recent estrenats habitants de la Casa Gran serà.... però si no tenim diners ni per comprar pintura per emblanquinar el Vinyet com vols que arranquem les plantes de la teulada  (per posar un exemple)....
Des de dalt de les terrasses del Palau Maricel, i mentre guanyadors i concursants celebraven els seus èxits musicals, alguns vàrem tenir la sort de poder gaudir d’una visió única i poc habitual de la processó de Corpus. Un privilegi.... que em tornen a demostrar que Sitges és molt gran.... Com també va ser un privilegi escoltar els guanyadors del concurs Mirabent i Magrans, la llista dels quals us deixo aquí....


GUANYADORS APARTAT  DE CAMBRA 
1r premi de cambra (3.000 €) Cuarteto Octavia: David Pons, Antonio Felipe Belijar, David Rubio i Victor Manuel Mansilla · saxofons
2n premi de  cambra (2.000 €) Satz Duo: Oscar Alabau · violoncel / Ricard Rovirosa · piano
3r premi de cambra (1.200 €)  Fussion Percusion Duo: Hector Castelló i Rubén Lajara · percussió
 Premi Casa Parramon al millor instrumentista de corda (800€): Alicia Salas / Lara Fernandez · violes
 Premi Montserrat Mirabent a la millor interpretació d’un compositor català (500 €): Duo Alfageme amb la interpretació de “Caprici” de Joan Elias
 Premi Fundació Mas i Mas a mode de concert dins del cicle “30 minuts de música” : Trio Baroja

 GUANYADORS APARTAT DE CANT
1r premi de cant  (3.000 €): Victor Sicard · Baríton
2n premi de cant (2.000 €): Tiago Costa · Tenor
3r premi de cant (1..200 €)  Mina Baek · Mezzosoprano
Mencions d’honor Beñat Egiarte i Miguel Borrallo · Tenors
Premi Montserrat Mirabent a la millor interpretació d’un compositor català (500 €): Mar Jordana, soprano, amb la cançó  “A l’ombra del lledoner” d’Eduard Toldrà
Premi Fundació Callís a la jove promesa (800 €): Josep Ramon Olivé, baríton
Premi Fundació Mas i Mas a mode de concert dins del cicle “30 minuts de música” : Gabriel Blanco, tenor

27 de juny 2011

SI NO ES FA ALGUNA COSA, SITGES PASSARÀ DE SER EL FAR WEST A SER EL BRONX ..

Fa uns mesos vaig escriure un text en el que comparaba Sitges amb el Far West, però vist en que s'ha vist avui al passeig de la Ribera i Marítim, una greu situació que es repeteix cada cap de setmana i que amb l'arribada del bon temps es multiplica per 1000, el nou consitori té que començar a replantejar-se la situació si no vol que el problema vagi més enllà... i em sembla que ho han de fer ja!!!

Diuen que una imatge val més que mil paraules, i seguint aquesta dita,avui us estalviaré llegir més de 10.000 paraules meves, amb les que no aconseguiria descriure fidelment el caos que he volgut "inmortalitzar".  Així que per sort de molts, us presento aquestes imatges que he pogut obtenir en menys de cinc hores. Perdoneu que algunes de les fotos estiguin girades, no he trobat la manera de que es col.loquin correctament, però crec que val la pena tenir una visió conjunta, global i realista de la desastrosa imatge que oferia  la zona  més propera al mar.....ja que avui els carrers de Sitges han lluit bellíssimes catifes de flor, obres d'art efímer que demà es convertiran en les  co-protagonistes d'aquest bloc, juntament amb imatges del 19 Concurs Mirabent i Magrans que ha tingut lloc aquest cap de setmana. Però com no vull desviar l'atenció al tema que tracto,  no les vull penjar aquí!!






























24 de juny 2011

19è CONCURS JOSEP MIRABENT I MAGRANS!!!!!


 Demà dissabte 25 i  el diumenge 26 de juny, coincidint amb la festivitat del Corpus, el Concurs de Música de Cambra i Cant Josep Mirabent i Magrans donarà el tret de sortida al nou estiu cultural sitgetà. Un cop superada la majoria d'edat, i amb una gran consolidació i reconeixement dins del món musical europeu, el 19è concurs Mirabent i Magrans tornarà a omplir de música el Saló d'Or del Palau Maricel de Sitges, a l'entrada del qual, i seguint la tradició, hi haurà exposat l'ou com balla!

Un cop més, i ja en van 19, convidar-vos a tots a que vingueu a passar una bona estona, gaudint d'un ambient magnífic i d'uns músics espectaculars i d'una qualitat magnífica!!!! Ah, i el diumenge, quan acabi el concurs de cant, el relleu se li passarà als nostres estimats gegants, que a les 7 es convertiran de nou en els grans admirats quan obrin  la processó del Corpus, trepitjant les belles catifes que durant tot el dia hauran engalanat els carrers de Sitges.

Els horaris dels dos dies, per si voleu començar a fer el planing, és de 9 del matí a 2h del migdia, i de 4 de la tarda a 9 del vespre!!!, ah, i per acabar el dia, que millor que una copa de cava a les magnífiques terrasses del Palau Maricel?!!! Us hi esperem!!!!


16 de juny 2011

PRENEU-VOS-HO COM SI FOS UNA CARTA ALS REIS D'ORIENT.....

Ara si que ja puc completar el meu article sobre el Carrer Sant Pau de Sitges, i als diversos noms i a les moltes efemèrides viscudes al llarg d’aquestes darreres dècades, afegir que al citat carrer hi va viure i s’hi va criar un alcalde de Sitges, Miquel Forns. El dissabte passat, durant el seu discurs d’investidura, el nou alcalde no es va oblidar de fer referència directa a les moltes coses que ha viscut al carrer Sant Pau.


La casa on va viure en Miquel, recentment restaurada, està paret amb paret amb un vell edifici tapiat i que dóna molt mala imatge al carrer en particular i a Sitges en general. Ja fa un any, quan es va anunciar que l’Acadèmia Barcadí s’instal•laria al Mercat vell, m’hi vaig referir, i ara vull tornar-ho a dir. Seria una opció que la multinacional comprés o llogués aquest edifici per tal de rehabilitar-lo, i així matar “diversos ocells d’un tiro”: conservar un edifici antic, retornar l’espai del Mercat Vell al poble, i contextualitzar la història de la família Bacardí, ja que aquesta casa ruïnosa es troba dins del perímetre que en el seu moment conformaven els terrenys de la casa natal dels Bacardí.... i si no és molt demanar, que de pas treguin l’escultura-homentage-propaganda, obra de Lorenzo Quin, i en col•loquin una de la Lucia Bacardí..... (ah.... i ara que no em sent ningú..., que es destrossi d’una vegada la fontseca-escombraria-expedestal,que fins fa poc lluïa la sirena de Pere Jou i que ara ha quedat penjada al mig del passeig).


 I sobre edificis ruïnosos i conservació.... doncs tot i que es tracta d’un petit pas per l’home crec que es pot considerar un gran pas per a una possible voluntat de conservar la casa Vilella, més coneguda com la Residència Helvètica. Des de fa molts anys aquest és un dels edificis sitgetans que es troben en pitjor estat de conservació (fotos que podeu veure aquí), un altre és la casa del Telègrafs del carrer Major, i en el que durant anys la desídia de propis i estranys ha fet patir més pel futur d’aquesta casa. Doncs ahir vaig veure que algú havia decidit estabilitzar la zona de la façana que tenia més possibilitats de desprendres. Les ràfegues de la teulada lluïen unes esquerdes impressionats amenaçaven ruïna. Imagino que els veïns de les cases dels costats hauran denunciat aquest fet, i que els propietaris de la casa Vilella s’han vist amb l’obligació de posar-hi aquests pegats. Per a mi aquesta és una gran notícia, ara el que falta és que algú faci entendre a qui sigui que aquest edifici és fonamental dins del patrimoni arquitectònic de Sitges i que el seu deure i la seva obligació és conservar-lo!


 Tot i que en aquest cas dubto que la dita es compleixi, ja que posaria la mà al foc que l’interior de la casa està molt pitjor que l’exterior, a vagades “les aparences enganyen” i això és el que passa amb la casa de Can Falç. El bon aspecte que llueix la façana principal a la Ribera amaga el degradat estat en que es troba un dels edificis més importants i representatius de Sitges. Aquests dies a facebook s’han penjat unes fotografies que evidencien la lamentable conservació de la part menys visible de la casa. Fa uns mesos, dins de les idees lluminoses promogudes per l’antic ajuntament, hi havia la de convertir Can Falç en un biblioteca, arxiu..... Mentre es decidia el que, la casa anava caient a trossos, i seguint la política patrimonial dels darrers anys, com pitjor estigui l’edifici, més el podrem canviar. Doncs no, ara el que s’ha de fer es restaurar la casa de Can Falç, que sinó aviat no en quedarà res i ja podrem fe el pàrquing que tants reclamen!!!
  

Foto treta del bloc Una sortida digna
Els que si que poden reclamar i tenen tota la raó són els responsables de la Biblioteca Santiago Rusiñol. Primer de tot felicitar-los ja que aquesta setmana, el mateix dia que es commemoraven els 80 anys de la mort de Santiago Rusiñol, una petita festa celebrava els 75 anys de la Biblioteca de Sitges. Com avui no paro de demanar, crec que seria just i necessari que entre tots els sitgetans li féssim un gran regal, i satisfer el seu desig. No se com dir-ho, si rehabilitació, restauració o condicionament del vell edifici... us confesso que les tres paraules juntes em fan tremolar... ja que quan les veig escrites una darrera l’altre em venen imatges de passarel•les, rampes i segones pells de vidres.... La Biblioteca simplement demana que li retornin la seva bellesa i li permetin gaudir d’ una funcionalitat necessària per a poder seguir com a mínim 75 anys més, i a la vegada respectuosa amb la casa que durant aquestes més de set dècades li ha servit d’aixopluc, donant-li l’encant i la originalitat que ha enamorat a tants!!! Com diuen en aquest bloc..... una sortida digna!!


I per últim, cada dia estic més indignada amb els indignats. Les imatges d’ahir al parc de la Ciutadella encara em donen més raons per seguir dient que amb aquests no m’hi puc identificar. Però tampoc ho puc fer amb els que segueixen acampats a la Fragata de Sitges, això sí, més tranquils, nets i ordenats que els instal•lats a la Plaça Catalunya de Barcelona. La meva opinió és que acampats a la Fragata no fan res de res i que si volen reivindicar els seus drets, que desmuntin el campament i que lluitin pel que tenen més a prop. Que de coses per reivindicar n’hi ha moltes, només cal que s’aixequin i que donin una puntada de peu a la primera pedra que trobin... (metafòricament parlant, eh!)

9 de juny 2011

S'HA D'ACAMPAR PER SER UN INDIGNAT?. RESPOSTA AL MEU ARTICLE SOBRE L'ACAMPADA DELS INDIGNATS A LA PLAÇA CATALUNYA!



Els que em coneixeu una mica, o com a mínim, els que en algun moment heu seguit el  bloc aquests darrers quatre anys, sabeu que un dels principals objectius dels meus articles “crítics” és  mostrar la meva indignació davant de la política cultural, patrimonial.... que s’està duent a terme a Catalunya, posant més èmfasi, per proximitat i per passió, a les moltes “idees lluminoses” que s’han promogut a Sitges des de fa uns anys . Entre els altres objectius del bloc hi ha el d’explicar la nostra història, valorar la nostra cultura, fomentar la voluntat de conservar el patrimoni... i no puc negar que també vull provocar la reacció dels que em llegeixen.  Però  fins avui mai havia provocat tanta reacció!!

Com a mitjana, els meus escrits són llegits per unes 70 persones al dia, i amb tristesa confesso que els comentaris que m’envien són pocs, però aquest molt esperats i sempre interessant. Dilluns passat, el sis de juny, les estadístiques es van trencar d’una forma estrepitosa. L’entrada sobre l’acampada dels Indignats a la Plaça Catalunya de Barcelona i la meva recerca infructuosa de la comissió de cultura, ha rebut més de 4.000 visites (que no se si lectures) en tres dies, i 41 persones han donat la seva opinió sobre les meves paraules. Brutal!!!

En una situació “blogaire” normal, sempre intento contestar un per un tots els comentaris que rebo, però per no fer-me més pesada, espero que aquest escrit serveixi com a resposta. Entre els 41 missatges rebuts n’hi ha de suport i n’hi ha en desacord, i tot i que en alguns se m’insulta, agrair l’esforç d’escriure aquí el que penseu. Ningú diu res negatiu de les primeres accions portades a terme pel col·lectiu dels Indignats.... i la majoria coincideixen en afirmar que des del primer moment van donar suport a les acampades  i a les moltes accions que es van promoure des de la Plaça Catalunya. Però la majoria també coincideix en dir que  darrerament aquesta acampada s’ha anat degradant fins arribar a la situació d’impàs en la que es troba a dia d’avui. 

Potser si que en el meu post únicament vaig criticar el que està malament, i que no vaig reconèixer que els Indignats del 15M han fet moltes coses bé. Però també vaig deixar clar que en un primer moment jo també vaig donar suport a aquesta iniciativa popular. També és  evident que les “bretolades” que denuncio amb les fotografies penjades no representen a tots els que en algun moment s’han concentrat a la Plaça Catalunya per mostrar la seva indignació davant del sistema actual. 

 Alguns  “m’acusen ” d’inactivitat davant de la indignació.. i em proposen que en comptes de quedant-me a casa  escrivint “mentides” i criticant amb Indignats del meu bloc, vagi a la Plaça Catalunya a treballar per canviar les coses que no m’agraden....  Doncs a aquest “anònim” dir-li que cada un té i tria la seva manera de mostrar el descontentament i la indignació vers el govern i les seves accions.  Jo respecto els que van decidir manifestar-se a la Plaça Catalunya, i al igual que em demanen que no parli dels Indignats sense conèixer la causa, també demano als Indignats anònims que no em donin lliçons activistes sense conèixer la meva causa! A mi tampoc m’agraden moltes coses de la política i societat actual, però evidentment no em puc embarcar en lluites que desconec, ni puc passar-me un mes acampada a la plaça Catalunya, ja que per sort, tinc tres nens petits i una feina amb la que complir... i és per això que, com a historiadora de l’art, he decidit posar el meu gra de sorra en la lluita per salvar el patrimoni cultural català. Potser per a alguns això és una imbecil·litat, un esnobisme, una inutilitat, una utopia.....o simplement considera que és perdre el temps..... però  per a aconseguir el meu objectiu, estar acampada a la Plaça Catalunya no em serveix per res. 

Així que en algunes ocasions surto al carrer a demanar firmes i a repartir papers reivindicatius, i quan toca, em quedo a casa per escriure algun article sobre el tema, o actuar de manera radical, i busco jurisprudència, estudio les lleis del patrimoni, i intento trobar altres il·luminats com jo, que també vegin en la necessitat de conservar el nostre patrimoni, una bona causa per la que valgui la pena perdre temps, diners, amics...... i així entre tots trobar la manera de  posar una demanda al jutjat per tal de demostrar la il·legalitat d’un gran projecte públic de 10.000.000 d’euros!!! Doncs això és el que acabava de fer dilluns quan “vaig anar a passejar per la Plaça Catalunya de Barcelona”.  Si algú dels Indignats s’apunta a la nostra causa, des de la Plataforma SOS Sitges estarem encantats de rebre qualsevol proposta!!!  I si es crea una comissió de patrimoni, cultura, art....jo ajudaré en tot el que se’m reclami, Això sí, amb un super-orgull mediterrani, base fonamental de la societat i la cultura catalana!!!

Sobre les estàtues de la Plaça Catalunya!!!! Per demostrar la nostra indignació no cal destrossar tot el que ens envolta. Aquestes escultures s’han trobat, de manera involuntària,  al “camp de batalla”, i han rebut les “bales perdudes.  Jo també sóc de l’opinió que “l’art no són només nus de bronze o mabre sobre pedestal”; i estic convençuda que dir que l’art “només el disfruten les societats que viuen en el zenit de l’opulència” és una fal·làcia. L’art està per tot arreu i l’hem de saber trobar, apreciar, gaudir i respectar.  Estic totalment d’acord amb que en temps de crisi  no s’han de gastar els nostre diners en l’adquisició i col·locació (que moltes vegades aquesta és la partida més elevada)  d’escultures en espais públics... i que en una situació econòmica com la que vivim actualment, primer hem de dedicar la major part dels nostres recursos en aspectes com l’educació i la sanitat. Però les peces artístiques que ja fa anys que embelleixen (per alguns envelleixen) les nostres ciutats, i que ja estan més que pagades,  no cal destrossar-les... més que res, que en temps de crisi, els diners que ens costarà a tots restaurar-les, o tan sols, netejar-les, els podríem destinar a altres partides molt més necessàries. 
Siguem lògics amb les nostres demandes i no fem més demagògia amb el tema... ah, i si com un altre anònim proposa em retallen el cap... potser el poden utilitzar com a bust en algun monument.... i que els Indignats hi vagin a tirar ous i a fer-hi pintades en contra dels ARTISTES, “la representació de ser humà amb els instints més tristos i bàsics com l’avarícia, la cobdícia, l’egoisme i la hipocresia”. 


 
Aquest migdia he tornat a la Plaça Catalunya. He decidit anar-hi una mica més tard, quan els acampats ja s’haurien llevat i les comissions estarien treballant. La situació que vaig veure el dilluns no ha variat gaire. Potser si que hi havia més gent passejant per allà, però d'Indignats originals pocs, i és normal, ja que la majoria d'aquests són estudiants, i en época d'exàmens a  la plaça poca concentració poden tenir, per molta aula d'estudi que allà s'hi hagi col.locat.





Disputa entre una acampada i un senyor per un gos
Però també es fa més palesa la tensió entre acampats i ciutadans; després d’uns dies de pluja hi havia alguns que assecaven els seus sacs de dormir en l’assecador gegant en que s’ha convertit la sortida d’aire del metro que hi ha davant del Corte Inglés.... i la població de cadells de gats i gossos havia incrementat.... 








Evidentment que aquest als que jo cito aquí no representen els veritables Indignats, però aquest són l’actual cara visible del que en un primer moment va ser una important revolució popular..... per cert, la pluja d’aquests darrers dies també ha ajudat a que la pintura que omplia l’esquena de la Deessa de Clarà hagi perdut intensitat i força... però no ha desaparegut del tot!!!


Així que el millor per a tots els que estem INDIGNATS és trobar com fer-ho i a la vegada respectar la manera triada pels altres!!! Aixequem-nos!!!

6 de juny 2011

ON ESTÀ LA COMISSIÓ DE CULTURA I PATRIMONI DELS INDIGNATS?

Després d’un cap de setmana dedicat gairebé en exclusiva a la lluita  per la conservació del patrimoni arquitectònic de Sitges, aquest matí m’he acostat al centre de Barcelona per  acabar de tancar alguns temes relacionats amb les accions de la Plataforma SOS Sitges. Un cop a la Plaça Catalunya, i amb la càmera de fotos a la mà, he decidit endinsar-me en l’acampada dels Indignats que ocupen aquest espai públic des del 15 de Maig. Fins a dia d’avui i per no parlar d’oïdes, no he fet cap referència a aquest acte reivindicatiu. En alguns moments m'he sentit culpable del meu "passotisme"; al principi defensava aquesa acció popular, m'irava per defensar el moviment....Però després de la meva visita a l’acampada, ara ja puc donar la meva opinió: estic indignada amb aquests que s’anomenen indignats!!!! Ja se que molts em poden titllar d'insolidaria, de passiva o de conservadora, però el que he vist avui no m’ha agradat gens, m’ha dolgut i m’ha fet dubtar sobre la veritable realitat d’aquestes acampades!!

Només arribar a la plaça ja m’ha cridat l'atenció l’estat en el que es troben gairebé tots els elements patrimonials que durant anys han embellit aquest espai. Primer et topes amb La Deessa de Josep Clarà, magnífica escultura de marbre que llueix una insultant pintada amb el símbol anarquista a l’esquena. Indignant!!! Just al seu davant, el monument a Macià realitzat per Subirachs no està molt millor. 




Davant d’aquest espectacle m’he indignat tant que he decidit demanar per la comissió de Cultura (de patrimoni ja ho trobava demanar massa) i saber la seva opinió sobre la destrossa patrimonial i artística que s’està permetent en aquesta plaça.  Ha estat difícil trobar a qui fer aquesta pregunta. A les 10 del matí la plaça es començava a despertar, l’olor a lleixiu era molt forta, i uns quants es posaven a fregar el terra de la plaça amb aigua de color dubtós... Per cert, alguns d’aquests acampats baixaven literalment dels arbres on han construït cabanes, i han omplert el “cel” de la plaça en una teranyina gegant...una imatge brutal que poc serveix per donar credibilitat a les seves reivindicacions! 
Finalment he trobat una noia molt amable que parlava amb el venedor de menjar per als coloms que durant anys ha tingut el negoci en aquest plaça. Davant de les queixes d’aquest ciutadà, l’acampada li deia que aquesta baixada de feina s’ho prengués com unes vacances, i que aviat tornaria a la normalitat. Trobo que aquest senyor reacciona amb molta sang freda i ironia a aquestes “paraules d’ànim”. Quan li he preguntat a la noia amable i “graciosilla” pel la ubicació de la comissió de cultura o patrimoni de l’acampada, s’ha quedat parada davant de la meva demanda i ha dit a un altra acampat: “tiene razón, no tenemos ni casita de Cultura”. Mentre rebia aquesta resposta els meus ulls es desviaven cap a una pancarta que hi havia just darrera d’aquesta parella: 

 “LA CULTURA ES FUNDAMENTAL POR QUE EN FUNCIÓN DE QUIEN LA DOMINE ES COMO HACEMOS Y PENSAMOS”


O potser no m’he dirigit als acampats més ben informats, o veritablement en aquesta acampada  ni fan ni pensen!!! Espero que si algú té coneixement sobre l’existència de comissions i assemblees on es parli de la necessitat de lluitar per la nostra cultura i pel nostre patrimoni, que m’ho digui, que tinc molts temes per aportar. 





Davant d’aquest panorama dantesc he decidit fotografiar l’estat deplorable en que es troben TOTES les escultures que envolten la Plaça Catalunya. Tant que reivindiquen que es gasten diners en coses inútils, han pensat els indignants el que costarà la restauració de totes aquestes obres d’art?

Ara ja no parlo pel que he vista a la televisió, el que he llegit als diaris o he sentit dir... ara ja parlo pel que he vist i escoltat jo....i encara tinc més clar que lluitar pel que nosaltres considerem just i necessari va molt més lluny de destrossar tot el que ens envolta, construir suposades cases sostenibles als arbres, dormir dins de tendes  i fer assemblees asseguts a terra.... i només puc dir que estic indignada amb els indignats i que el que ara toca és aixecar-nos i moure’ns  per aconseguir un futur millor i digne per a tots!!!