24 de maig 2011

L'ORDRE DELS FACTORS SÍ QUE ALTERA EL PRODUCTE. Visió molt personal dels resultats electorals a Sitges

Ara, amb els números de les eleccions municipals sobre la taula és quan comença la veritable jornada, setmana, i per a molt, llarga temporada de reflexió. Aquests resultats obliguen a alguns a replantejar-se les actuacions, comportaments, i polítiques que han estat realitzant i promovent aquests darrers anys, i a altres a trobar els millors companys de viatge.

Aquest canvi de rumb tan esperat i desitjat per a la gran majoria dels sitgetans (tot i que m’hi incloc, això no ho dic jo sinó els vots dipositats diumenge a les urnes) ha de ser molt important per al futur immediat del poble, i encara més transcendent si pensem a quatre anys vista. En les eleccions locals, tot i que no  nego que la influència dels partits polítics és remarcable i que les sigles que allà s’hi mostren t’atreuen més o menys, len molts casos, les persones que es presenten a les llistes encara són més important. Intentant escapar del tòpic de que Sitges s’ha fet molt gran i que ja no coneixem a ningú, afirmació en part certa però que es pot agafar amb molts matisos, els que ens volem conèixer ens coneixem. Alguns de vista, altres d’oïdes, uns quants de facebook, i molts personalment. Aquest coneixement, més o menys intens, amb els que es presenten a les llistes electorals, fa que en molts casos no associem el candidat amb el partit que representa, sinó que valorem la persona. Haig de ser sincera ( algú pensarà que incongruent amb el que acabo d'escriure)  dir que aquesta afirmació també té alguns matisos i que hi ha partits amb ideologies i propostes tan allunyades i contraries a  la meva manera de pensar i creure, que a l'hora d'agafar la papereta del vot, tot i creure amb la capacitat de la persona, alguna força interna m'impedeix que sigui el seu el vot que diposito. Confesso que aquest any  ha estat difícil, o com a mínim, m’ha fet pensar més que anys anteriors.

Em dóna esperança pel futur que els membres de la CUP hagin obtingut un representant a l’Ajuntament. Dic membres  per que tot i haver aconseguit un únic representant, estic convençuda que treballaran en equip i que quan l’Oscar ocupi el seu lloc al ple municipal,  tots els seus companys estaran “asseguts a la seva falda”. La  GIS de la Vinyet, l’Ignasi i companyia, que no es poca, s'ha convertit en la gran sorpresa i  revelació a les urnes. Nou Horitzó, amb en Lluís i en Marc al cap, s’ha mantingut tot i l’aparició de nous partits, així com les moltes crítiques que ha rebut aquests darrers anys. La campanya electoral no ha estat fàcil per cap d’aquests partits. Han superat rumors, crítiques, befes..... però ho important és estar-hi i poder participar de la política local.

El PPC és un d’aquests partits als que em referia abans. Per convicció m’és impossible votar-los, però a nivell personal i coneixent en Jorge, estic convençuda que tindrà un paper fonamental en el nou futur de Sitges. Tot i que durant uns anys ha tingut les mans lligades per l’antic organigrama del partit, ha sabut deslliurar-se’n i amb tres representant, la seva aportació al nou panorama polític serà destacada.

I CIU..... si es compleixen les revelacions dels oracles de facebook (aquests anònims tan criticats, però  que  únicament són una versió 3.0 dels pseudònims que durant anys han escrit a setmanaris sitgetans com el mateix Eco, el Baluard, la Gaceta, Mirador... i als que fins i tot se'ls hi ha dedicat estudis i un llibre), i es torna a renovar el pacte entre CIU, PP i NH, en Miquel podrà complir el seu somni i ser alcalde de Sitges. Fa unes setmanes vaig escriure en el bloc un article sobre episodis històrics i personatges destacats de la cultura catalana que han tingut com a espai protagonista el carrer Sant Pau de Sitges. Per la transcendència d’alguns d’aquests moments i figures, vaig obviar referències i records personals recents. Al cap d’una setmana, a la seva Crònica Local a l’Eco, en Vicenç Morando, recordava a l’alcalde del carrer Sant Pau. Són molts els que en algun moment s’han referit així al parlar d’en Miquel Forns, però només alguns el varem “patir” com a tal. I poso “patir” per que com a alcalde del carrer Sant Pau en Miquel era molt rígid i no te’n deixava passar ni una. Tot i que per als adults podia semblar un simple joc de nens, per a nosaltres tots els actes i celebracions les viviem d'una manera molt seriosa i real. Recordo les catifes que realitzàvem per Corpus, i  l’ofici del dia de Sant Pau, festa major del nostre carrer. La missa solemne era “sagrada” i per a una nena de poc més de set anys, puc dir que en alguns moments es feia eterna. A vegades feia una mica el ronsa  intentant poder arribar a "misses dites", però ni en Miquel ni els pares i avis t'ho posaven fàcil. La majoria d’actes els celebràvem al vell galliner, buit d'aviram, imagino que pel canvi dels temps i costums comercial, de la casa i botiga de la família del mestre de ceremònies. El petit espai, perfectament decorat per a casa ocasió es convertia en un lloc màgic del que m’agradaria veure alguna fotografia, ja que com a qualsevol nen, a la meva memòria han quedat gravades unes imatges que res deuen tenir a veure amb la realitat. Vida de poble? doncs sí. I va ser molt divertits, a la vegada que ens servia per aprendre a respectar i estimar les nostres tradicions. Però ara ja no toca jugar. El Miquel té a milímetres dels seus dits el poder ser alcalde de Sitges, de centenars de carrers i d'una desena de barris. L’acompanyen cinc sitgetans més: en Jordi, l’Elena, la Mireia, en Pep i en Magí, tots ells coneguts de vista, d’oïdes, de facebook i  personalment.

El PSC de Sitges ha perdut tres representants al Ple Municipal, tot i que jo diria que realment han estat quatre, ja que la desaparició del ICV amb en Gabi Serrano al davant, incondicional (cec, mut i sord) suport de l’Ajuntament aquests darrers anys, el podriem comptabilitzar dins d’aquest bloc. Tot i que en aquest món res és impossible, com han demostrat enderrocant la Casa Rocamora i donant permís per a la nova façana marítima del Maricel, que Jordi Baijet torni a ser alcalde és una mica més difícil que les passades eleccions. Del que s’han presentat a les llistes del PSC de Sitges molt no els conec ni de vista, ni d’oïdes, ni de facebook; pocs de vista; alguns de facebook, ja que han omplert de cors vermell la xarxa; i dos personalment, i d’aquest un és l’alcalde, el qual no ha complert cap de les dues promeses que em va fer:  celebrar l'any de Josep Maria Martino i revisar el projecte dels Museus. Així que millor que no digui res del que penso, ja que la podria dir grossa, i ara no toca.. I el Gabi el conec nomes de vista i d’oïdes (un dia em va trucar per telèfon, i nunca mas se supo i pel que es veu, nunca mas se sabrá), i això que era el regidor de cultura.

Altres partits que han perdut la seva representació al consistori han estat AxS de l’Andreu, potser desgastat pel pas del anys i per l’entrada de noves llistes que han atret el vot de joves catalanistes. Això mateix també ha passat factura a  ERC que es va presentar amb l’Aurora, el Rafa, el Carles... com a sàvia renovadora. tot i aquesta voluntat de començar de nou, i   a diferència del PP de Sitges, l'Aurora no ha pogut, no li han permès o no ha sabut deslliurar-se del jou i de l'ombra que la unia i relacionava amb l’acció política dels seus antecessors. De Ciudadans  no opino pq no se ni qui es presentava. I de SI, que tampoc  el coneixo, agrair-li la propaganda que va fer sobre el meu llibre de Modernisme a Barcelona, al nombrar-lo en un dels seus articles a l'Eco.  

A hores d’ara encara no se sap com serà el nou organigrama polític sitgetà. Si es compliran les prediccions (per alguns amenaça) del pacte CIU-PP-NH; si aquest pacte serà CIU-PP-GIS; si serà PSC-CIU; PSC-PP-GIS; PSC-PP-NH; PSC-PP-CUP; etc... (tenint en compte que en aquest cas l’ordre dels factors sí que altera el producte). Si en Miquel complirà el seu somni i d'aquí a uns anys algú farà la segona part de la història del carrer Sant Pau explicant que allà va néixer un alcalde de Sitges; si tornarà a ser alcalde en Baijet deixant per més endavant la volta al món en vaixell....

En definitiva, el futur de Sitges encara és molt incert, i sigui quin sigui el pacte triat, sigui qui sigui l’alcalde elegit.... el futur de Sitges seguirà sent molt incert durant un temps llarg i dur. Però crec que la clau de tot això és que els nous inquilins de l’Ajuntament de Sitges, estiguin molt més que enamorats de Sitges. Cal que per sobre de tot l'estimin i acceptin tal com és, respectar-lo i no voler-lo canviar sinó ajudar-lo a seguir  pel camí correcte, escoltant-lo i ser el seu millor amic..... Desitjo amb tot el cor que aquest a clau també estigui en el cor del nou govern. Sort i bon viatge per a tots! 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada