1 d’abr. 2011

EL GRAN ENIGMA DE P.A.A?. PERE CALDERS I SITGES



Aquests dies pre-electorals i com qui vol no vol la cosa, l’alcalde de Sitges, un gran amant de l’art i molt respectuós amb el patrimoni sitgetà (ai, que m’ennuego) es retrata al costat d’un representant de la Societat Estatal Correus i Telègrafs S.A, per fer propaganda, perdó, per presentar les cinc obres de gran valor històric per la vila (sic. de la pàgina web de l’Ajuntament) que han estat cedides de manera gratuïta (nomes faltaria) per tal de que es mostrin al públic durant els propers deu anys. 
Tal i com s’explica a la notícia oficial, aquests quadres formaven part de la decoració de les antigues oficines de Correus (que s’obliden de dir que estaven al carrer Francesc Gumà), i que des de la remodelació de la nova oficina, les obres han estat guardades en un magatzem de Barcelona. Pel que segueix, o podem entendre que l’Ajuntament de Sitges va mostrar un gran interès per la recuperació de les obres, o que l’encarregat de fer les notes de premsa té uns dies de molta feina, ja que llegim que “l’Ajuntament va manifestar manifesta el seu interès per recuperar-les, exposar-les i incloure-les en l’activitat museística de Sitges”.... Quina activitat museística? (ai, que me’n vaig del tema!).

Quan ens expliquen de quines obres podrem gaudir a partir del dilluns passat llegim:
“Agustín Ferré Pino i José Vidal són autors de dues de les obres, de les quals no se'n coneix el títol. Les tres restants són El missatger i el gnom, de Magín Casannyes;  El naufragi, d'Alberto Bartés Bota, i Cau Ferrat, de l'artista que respon a la signatura P. A. A..”
 
I la notícia va il·lustrada amb una imatge on es pot veure l’alcalde Sr. Baijet i el regidor de Cultura, Sr. Serrano, davant del bell quadre de Ferrer Pino que l’autor de la nota de premsa desconeix el títol, però que si li dóna una petita ullada se n’adonarà que es tracta d’una molt clàssica Anunciació. Si ho buscaven a google haurien pogut tenir una mica més d’informació sobre el títol. Com explica Isabel Coll en el catàleg de l’exposició que sobre l’obra de Ferrer Pino va organitzar el Grup d’Estudis Sitgetans durant el mes de març de 2008,  l'Anunciació, relacionava el tema bíblic de la noticia donada per l'àngel a Maria amb la finalitat de l'edifici com a casa Correus. 

Així va Sitges! Firmen llicències d’obres, projectes de remodelació i convenis amb correus.... sense saber el que tenen davant ni documentar-se. Per sort, les hemeroteques existeixen i ens ajuden molt a conèixer la història del nostre poble i del nostre patrimoni, ja sigui arquitectònic, pictòric, escultòric o artístic, disciplines que durant molt anys van trobar-se en un espai únic, com era la Casa Correus de Sitges, bell edifici del que actualement únicament se'n conserva la façana.

Ahir pel matí,  amb la necessitat (gairebé vital) de saber-ne més i de poder donar resposta a alguns dels dubtes que des de fa uns dies em volten pel cap, vaig baixar a Sitges per anar a veure aquests quadres que s'exposen a l'Ajuntament i intentar desxifrar a qui pertanyen les lletres P.A.A que  segons la nota de l'ajuntament apareixen com a firma en la tela en la que s'hi representa  un racó de Maricel, amb la casa Xicarrons com a punt focal. Ah!!! i de pas respondre a la crida que el meu amic Vicenç Morando va fer dimecres des de Ràdio Maricel.


Abans d’arribar a la solució d’aquest possible enigma, vull fer una petita referència a l’edifici que va albergar durant molts llargs aquests quadres, i que és obra del meu estimat Josep Maria Martino. Aprofito per recordar que a  aquesta destacada figura de l’arquitectura noucentista encara no se li ha fet el tant propagat i anunciat homenatge.

El dia 1 de desembre de 1925, el Sr. Pau Barrabeig va demanar permís a l’Ajuntament de Sitges de construir una casa destinada a Correus al carrer Francesc Gumà, previ contracte amb l’Estat. La seva ubicació va ser elegida per trobar-se  prop de l’estació ja que el correu arribava per tren, i l’increment de la població a Sitges va fer que fos necessari separar els serveis de correus del de telègrafs, que estava al carrer Major, un edifici que actualment es troba en greu perill de conservació, del servei de correus. L’autor del projecte fou l’arquitecte noucentista Josep Maria Martino i Arroyo. Les obres d’edificació es van iniciar el dilluns 8 de desembre d’aquell mateix any (La Punta, 6 i 13 de desembre de 1925).

Quatre mesos més tard, la casa ja es trobava gairebé finalitzada. A finals d’abril de 1926, a la façana es podia admirar l’escut de Sitges realitzat per l’escultor Pere Jou, una peça de gran bellesa que tenia que sostenir les bústies del nou edifici. Les peces ceràmiques que decorarien la casa eren obra d’Enrique Carón. I ja es començaven a donar noms d’artistes locals que omplirien l’interior amb les seves obres, com el Sr. Casañes i Don Agustín Ferré, del que destacaven la lluminositat dels seus quadres. Des del primer moment, el Sr. Barrabeitg, promotor del projecte, va posar molta il·lusió, dedicació i diners en aquest edifici (La Punta del 25 d’abril de 1926).

En aquesta mateixa publicació, el 20 de juny, un mes abans de la seva inauguració, apareix un article que sota el títol de La Casa Correos, fa una interessant enumeració dels artistes que realitzaven obres destinades les parets de l’edifici. Es parla d’una obra de Laureà Barrau, que al final no va arribar a Sitges; i dels quadres d’Alberto Bartés, Magín Cassanyas, D. Agustín Ferrer (aquest  també va rebre l’encàrrec de realitzar els plafons que decoraven els sostres),  D. José Vidal y Vidal, pintures que ara es poden veure a l’Ajuntament; i una obra de la Reverenda Madre Concepcionista Natividad Comerma que como expresión de la gratitud y cariño que su congregación guarda a nuestra villa y a nuestro santo Hospital regala un cuadro de 50 x 90 en el que copiará La Punta. Algunos de los plafones ya empezados, tienen más de 5 metros cuadrados”. Aquesta monja, el nom real era Matilde Comerma Barrera, va néixer a Terrassa l’any 1875, i fou assassinada a Barcelona l’any 1936, es creu que el 9 d’agost, juntament amb una altra monja, Dolors Roca Vilardell (Mare Miracle). 

Durant els primers anys de la dédada de 1920, Sor Natividad Comerma era la professora de dibuix de l’escola sitgetana de les Concepcionistes. D’ella també són els tapissos que des de l’any 1930 adornen els laterals de l’altar major de la capella de l’Hospital de Sant Bartolomé de Tarifa.
En motiu de la inauguració del nou edifici el 22 d’agost de 1926, diverses revistes van dedicar articles al projecte de Josep Maria Martino.  Primer 
a “La Punta”, 24 d’agost de 1926 il·lustrada amb una plano de la façana de la casa; destaca l’article publicat per la revista madrilenya La Esfera, estudi firmat pel crític d’art José Francés que es titula “El Arte y la posta. La casa de correos de Sitges” el 28 d’agost de 1926 i en el que s’hi reproduïen les pintures dels citats artistes sitgetans. 
Ja en ple funcionament, durant el mes de setembre de 1928, la Casa de Correus va rebre Pere Caldes Rusiñol una nova obra en donació.

El joven artista D. Pedro Caldés Rusiñol ha tenido la gentileza de dedicar a la Casa de Correos de nuestra población un lienzo excelentemente ejecutado con reproducción en perspectiva de Maricel. (La Punta, 23 de setembre de 1928).

La noticia també es va publicar a l’Eco de Sitges del 30 de setembre de 1928:

“Nuestra administración de correos ha sido objeto de las preferencias de otro artista, regalando un lienzo para la misma, con la perspectiva de Marycel. Tratase de don Pedro Caldes Rusiñol, quien merece por ello el reconocimiento de Sitges. Este generoso rasgo merece la gratitud de nuestra villa y pone de relieve una vez mas los entusiasmos y afectos que suscita nuestro lindo edificio postal. En justa reciprocidad a sus desinterñes deseamos al joven senyor Caldés Rusiñol mucha fama y nombradia en los dominios del Arte”.
Pedro de Alcántara Caldés Rusiñol, que anys més tard catalanitzaria els seus nom per Pere Calders Rossinyol, va néixer a Barcelona el 29 de setembre de 1912. Entre 1929 i 1934 va estudiar dibuix i pintura a  l’Escola Superior  de Belles Arts de Barcelona. Va treballar com a dibuixant tècnic durant tota la seva vida activa i va publicar diversos textos literaris, com contes i assaig. L’any 1939 va marxar a l’exili a Mèxic, on hi va arribar amb vint i sis anys i d’on no hi tornaria fins vint i tres anys més tard. 

Des de petit ja sentia atracció pel món de l’art, i com alumne de l’escola Mossèn Cinto de Barcelona, l’any 1921 va participar en el concurs “Els Campanars de Catalunya”, organitzat per la revista La Mainada, fundada i dirigida per Avel.lí Artís i Balaguer, aportant un quadre on es veia un campanar i que anava signat com Pere d’A, manera de firma que té molt a veure amb  la que apareix al quadre que des de fa una setmana penja a les parets del pati de l’Ajuntament de Sitges.
També tria aquestes lletres per a signar el dibuix satíric que il·lustrava la portada de La Veu de Sant Martí del 17 de febrer de 1933. Un any més tard, a la revista Avui. Diari Català firma els seus dibuixos com Caldés. Pel que fa a la vessant literària, entre 1929 i 1934, coincidint amb les dates anteriors, els seus escrits es publiquen amb l’autoria de Pere d’A Caldés.  
 I aquí apareixien altres preguntes. Per que significava el Pere d’A?; i que feia Pere Calders a Sitges aquell any 1928?. La primera ja la puc contestar gràcies a l'amabilitat dels lectors d'aquest bloc que m'ha fet adonar de que Pere Calders va ser inscrit com a Pedro de Alcántara. Així la meva primera idea en la que jo  hi volia veure un joc, ja que la D, es pot llegir com una C al revers, i la A, com una R girada, queda totalment fora de lloc:  i a la segona qüestió, tinc algunes pistes que ens porten fins a Vicenç Caldés Arús, pare de Pere. 

Vicenç era viatjant professional i venedor d’articles fotogràfics. A mitjans dels anys vint va obrir dues botigues de material fotogràfic i ràdios: durant les darreries de 1924, una al carrer Salmerón 140 (actualment Gran de Gràcia) i l’altre a Sitges. Fou en aquest moment quan es deu iniciar la relació entre el nostre poble i el gran escriptor Pere Calders, fins al punt que Pere Calders, i tal com s’indica en un rebut, que forma part del Fons Calders de la UAB, durant el mes de novembre de 1932 era soci del Casino Prado, i posava com a residència el carrer Sant Pau 2. 

Doncs als llistat de socis que es conserven a l'arxiu del Casino Prado, en el de l'any 1928 ja hi consta el nom de Pere Caldés i té com adreça el carrer de Jesús número 36, la mateixa que hi ha al llistat de 1931. La data de baixa com a soci és del mes d'agost de 1933.

Crec que l'enigma del nom ja està.... i l'estada de Calders a Sitges... ja vindrà!!!

21 comentaris:

Carles ha dit...

Magnífic poder desxifrar l'enigma, amb una sorprenent solució.

RosaMaria ha dit...

Gràcies, per tota aquesta valuosa informació, que relacionada amb Pere Calders la fa encara mes interessant.

Luis Soravilla ha dit...

Brava! Molt bé.

Montadito de tapa ha dit...

Pere d'Alcantara??

Wikipedista d'Alicarnaso ha dit...

...Pere Calders fue el único hijo del matrimonio formado por el escritor modernista Vicenç Caldés i Arús (1886-1885 ) y Teresa Rusiñol Roviralta (1887-1977). Fue inscrito en el registro como Pedro de Alcántara Caldés i Rusiñol.[2]

Criticartt ha dit...

Montadito i wikipedista, moltes gràcies!!! Aquesta és la veritable resposta a l'enigma!!!! El que estava buscant també per a la segona part de l'article, era el pq li van posar Pere d'Alcántara...

Florenci Salesas ha dit...

Si tot això és així (cosa que no dubto, perquè ens coneixem i ja sé que fins que no hi treus tot el suc de la banya del rinoceront no pares) representa una informació espatarrant i meravellosa. El gran Pere Calders, soci del Prado! Sensacional! Què divertit, a més!

Adif i Cat ha dit...

Proxima parada San vicente de calderos
Propera parada Sant Vicenç de Calders.

Sherlock Holmes, fill putatiu d'A. Conan Doyle. ha dit...

Estimada Beli:
No has pensat que si el fill de can Calders va nèixer un 29 de setembre de l'any 1912, probablement el van batejar el 19 d'octubre?

Elemental querido Watson... Tant de bo tots els enigmes fossin tan fòtils.

Mossèn Josep Pausas i Mas ha dit...

El Sant del dia. Batejar els nadons amb el sant del dia en que són batejats és un costum molt "arraigat" i que ha tret de molts "apurus" als pares pecadors i poc dotats per posar noms als seus descendents. Encara avui és un "vertader" problema quan els pares arriben el dia del "bautisu" a la parroquia sense saber quin nom de "pila" posar al pobre moret. El pitjor de tot és que sempre s'ubliden del Ciriu, i es clar el sacristà té d'anar corrents a Can Abellaneta a cercar-ne un.
Si jo te contara Beli, es que no acabaria mai.
Bona i santa nit i reb la meva bendición apostuflant!In nomine Petru d'Alcantara,AAAmen

Criticartt ha dit...

Adif.... vigila que no descarrili!!
Sherlock.... claroooo!!! però l'enigma no està tant en el nom de Pere d'Alcàntara, com en l'autoria de l'obra.. i més quan a la fitxa posa P.A.A.... però clar, això era el més fàcil de desxifrar... a mi el que em costa són els sants, però per sort ja tinc la benedicció d'un "mossèn" i la propera vegada la inspiració em baixarà del cel i no hauré de donar tantes voltes per arxius i hemeroteques!!!

OKUPA INDIGNATIUS i PARETAS ha dit...

Per a quan l'ocupació del edifici de Telegrafs. Sembla mentida i es una vergonya que edificis com aquesta casa del carrer Major o el Patronat de la Parellada estiguin desocupats i esperant com qui diu que els caigui un mal llamp.
També em fan una angunia tremenda les cases tapiades amb finestres i portes matxambrades i per acabar-ho d'abobar arrebosades com un llibret de llom.
En el millor dels casos hi pinten una porta falsa com al carrer de Sant Domenech ( que suposo no te res a veure amb San Domingo de Guzman Garcès). P*** especulació!!

Criticartt ha dit...

.P))))) Aquesta m'ha agradat molt OKUPA!! veig que la personalitat radical et senta millor!! Jo m'hi apunto a okupar les cases... a la llista falta la Residència Helvètica!!!

Wikipedista d'Alicarnaso ha dit...

San Pedro Alcántara es una localidad y un distrito del municipio de Marbella, situada en el área central de la Costa del Sol, en la comunidad autónoma de Andalucía, España.

Pista farsa!!

Ignasi Rubí ha dit...

Ets una crack !

Lord'a Xata Tarad'a, majord'homa de Mossèn Bricullè ha dit...

Després de fer una ullada al diari de Vilanova, secció Sitges, no sé si felicitar-te a tú o al redactor del davantal "d'un temps perdut" que publica la crònica "Una tarda amb "la Chata"". Està clar que ningú té l'exclusiva de cap tema, que tothom pot recuperar, rescatar, reciclar i inclus reutilitzar, sobretot, el material històric. Suposo que no és la primera, ni la última, vegada que uns fan la feina i uns altres es posen les medalles. En tot cas la competència és cosa sana i un bon boxexador ha de saber entumar els cops, encara que els baixos no estan contemplats en el reglament. Com diu el Mossèn Resignació i Caritat Cristiana que en temps de Quaresma vindria a ser flagel·lació i mortificació via penitència i confesió. Paciencia Beli, que ja arribarà la Pasqua i tot se sabrà...

Criticartt ha dit...

Apreciada Lord'a Xata...., moltes gràcies pel teu comentari i per posar-se al dia! T'haig de dir que en un primer moment m'ha costat una mica saber a que et referies, però un cop llegit l'article del Diari de Vilanova hi he caigut de "cop"!!! però com a bona boxexadora (el temps i les circunstàncies m'hi han obligat si vull sobreviure a Sitges uns anys més)haig de pensar que deu ser bona senyal servir de font d'inspiració als grans historiadors locals, i pel que se, no és la primera vegada que faig aquesta funció, així com tampoc ho és que m'han d'avisar d'aquesta gràcia innata que tinc.... ja ja ja ... Pels amics-lectors que no entenen de que va el tema, aquesta tarda penjaré aquí l'article al que es refereix la sra.Lorda i el link per poder comparar informacions és el següent!!!

http://criticartt.blogspot.com/2011/02/mai-hauria-dit-que-em-podria-posar-en.html

http://criticartt.blogspot.com/2010/02/carta-de-beli-artigas-roland-sierra-i.html

Sor Carmen Margarita, Perfecta de les RR MM MM MM de Berriz ha dit...

Estimada Belinda,
més que pati, jo diria claustre de l'Ajuntament de Sitges. Per pati el de l'escola del nostre desaparegut i estimat col·legi davant de l'estació...
Des del Berriz amb una especial salutació per totes les nostres filles de Maria sitgetanes, ex-alumnes i germanes difuntes.

Anònim ha dit...

El seu pare li va posar Pere d'Alcàntara, perquè va considerar que si el seu fill arribava a ser un escriptor de prestigi el nom de Pere d'Alcàntara ressaltaria més que no pas el de Pere. Jo interpreto P. d' A.

Criticart ha dit...

Anònim últim, moltes gràcies per entrar al meu bloc!!! tot i la gran personalitat del pare de Pere Calders, no crec que quan va nèixer el nen pensen en que seria un gran escriptor.. jo veig més factible una de les propostes que em va fer un dels comentaris a aquest post, el que esciu Sherlock Holmes: "Estimada Beli:
No has pensat que si el fill de can Calders va nèixer un 29 de setembre de l'any 1912, probablement el van batejar el 19 d'octubre?

Anònim ha dit...

Aquestas obres les va intentar salvar per Sitges en Jesús Cire,considerant que eran una donació a la oficina de Correus de Sitges no a Correos com entitat però l´Ajuntament no tenia interès en defensar-ho.L´escut de Sitges el va salvar portant un paleta que el va treure de la façana.M´agradat moltisim tornar los a veure,vaig créixer amb ells

Publica un comentari a l'entrada