31 de maig 2010

SERÀ VERITAT QUE SITGES ERA EL LUGAR DEL CRIMEN?


Fa sis mesos, amb la vinguda a Sitges del ministre de foment José Blanco per tal de signar el conveni per a la restauració dels Museus de la façana marítima, el que més va sorprendre d’aquest acte institucional fou la brevetat de la visita, 25 minuts, i sobretot la frase de benvinguda que digué el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, un dels principals avaladors del discutit i desconegut projecte.
“Muchas gracias ministro por haber venido directamente al lugar del crimen"
Ja aquell 16 de desembre de 2009 el meu pensament davant d’aquestes paraules va ser de temor:  “Si ell que suposadament coneix tots els "intringulis"del projecte diu això, a mi només em queda dir: ara si que tinc por!!!!!” Però ara passat aquest mig any penso que potser en aquell moment el va trair algun tipus de subconscient que, desconeixedors de la magnitud de la tragèdia que s’aproximava, ens va passar per una simple anècdota.
Pocs mesos abans, el 28 d’octubre de 2009, havia esclatat sorollosament el cas Pretoria, una història molt llarga i per tots coneguda que ha marcat i amargat el món polític català des d’aquell dia.
Antoni Fogué, un dels actuals concejals del govern municipal de Santa Coloma de Gramanet, epicentre d’aquest terratrèmol, i president de la Diputació de Barcelona, ha estat un dels protagonistes d’aquest cap de setmana ja que el seu nom surt al sumari del cas Pretoria, per les seves suposades reunions diverses amb el cap de tota aquesta trama, Luigi. Casualment, i en l’àmbit personal, el Sr. Fogué està casat amb Manuela de Madre, la que va ser alcaldessa de Santa Coloma abans de deixar la seva poltrona al “super” alcalde imputat, Bartomeu Muñoz.....
A la Vanguardia del dissabte podíem llegir:
“La agenda del presunto cabecilla de la trama, Luis García, Luigi, ofrece una amplia visión de sus contactos con ayuntamientos del área metropolitana, pero también con responsables del ámbito supramunicipal. Es el caso del presidente de la Diputación de Barcelona y concejal de Santa Coloma de Gramenet, Antoni Fogué. Además de una cita con Luigi registrada en las páginas de la agenda intervenida, también aparece citado en algunas de las conversaciones intervenidas por la Guardia Civil a Luigi sobre la contratación de personal:
–Podemos ponerlo de gerente del Ayuntamiento de Montcada i Reixac.

–Si no, dentro de dos semanas he quedado con Fogué, le digo que puede ser de mucho interés y que si después lo colamos en la Dipu... Eso pueden ser palabras mayores.
Amb aquestes notícies tinc un altra temor. Quanta gent hauran “enchufat” (presumptament) a la Dipu? I d’aquestes, quantes hauran decidit sobre el futur del nostre patrimoni arquitectònic?
Dins de tot aquest enrenou apareix un altre nom molt conegut a Sitges, PROINOSA, una  empresa constructora que pel que es llegeix al sumari s’ha vist molt beneficiada en aquest joc de trampes i despropòsits. El seu president i fundador, Josep Singla Barceló, és un dels principals implicats del cas Pretoria, fins al punt que va ser un dels detinguts a finals d’octubre.
El 24 de juliol de 2006, PROINOSA va fer societat amb l’Ajuntament de Sitges per a construir un edifici emblemàtic. L’empresa surgida d'aquest acord va agafar en nom de “Sitges Reference-Centre d'Oficines, SA”, el mateix que adquiriria l’edifici d’oficines que han construït a Sitges i que ara per ara, gairebé 4 anys més tard, encara està buit. El president d’aquesta empresa mixta és Jordi Baijet, Alcalde de Sitges.
 A la web de l’ajuntament sitgetà presenten aquesta unió d’una forma que ara pot semblar si més no poc encertada, i més quan sabem com ha acabat aquest suposat “gran” negoci:
“L'impuls a aquest projecte respon a la posada en pràctica d'una nova manera d'entendre la gestió del patrimoni públic, en què la rendibilitat i la patrimonialització són objectius bàsics: no es tracta de vendre el terreny industrial, sinó de fer-lo rendible, mitjançant la comercialització d'oficines. Alhora, alçant un edifici singular, es pretén crear l'efecte imant, és a dir, que atregui nous inversors privats cap al polígon de Les Pruelles i el dinamitzin.
La creació d'una societat mercantil conjuntament amb una empresa amb experiència en el sector, Proinosa, per tal d'edificar un complex d'oficines. La nova societat mixta pren el nom de l'obra per a la qual s'ha constituït, Sitges Reference-Centre d'Oficines, SA.”

Sitges Reference-Centre d’Oficines, S. A, es una societat formada al 50% per l’empresa municipal Sitges Model XXI, S.A., i la constructora Proinosa, unió que a la seva creació es va presentar com exemple de col·laboració entre el sector públic-privat. Hi ha molts dubtes de com es va dividir aquest 50%. L’Ajuntament de Sitges va aportar el terreny i PROINOSA gran part dels 10’5 milions d’euros de la inversió principal pressupostada per a poder contrüir l’edifici? En quant estava valorat aquest edifici de les Pruelles? Com es va decidir que l’autor del disseny del projecte seria l’estudi d’arquitectes Alonso Balaguer i Arquitectes Associats, S.L?  Encara que es tracti d’una societat, el 50% de la inversió procedeix de diners públics, no? En aquests casos no s’ha de convocar concurs públic?.... molts dubtes que espero que aviat es puguin resoldre.....
Les obres de l’edifici es van iniciar a principis del mes de novembre de 2006. Desprès de diversos mesos buit, i davant de la impossibilitat de llogar les oficines, l’Ajuntament de Sitges ha decidit unificar en aquest edifici tots els departament de l’ajuntament que fins avui es troben repartits pel poble. Però tot i que el 50% d’aquest edifici és de propietat pública, l’Ajuntament haurà de pagar lloguer.... i hipoteca.... tot un exemple de rendibilitat, com anunciaven des del consistori l’any 2006, conjuntament amb una empresa amb experiència en el sector. Però a quin tipus d’experiència es referien?

26 de maig 2010

QUÍ DECIDEIX LA POLÍTICA PROTECCIONISTA PER A CADA EDIFICI A RESTAURAR?


Aquests dies, noticies relacionades amb la conservació i recuperació del patrimoni s’han publicat en diversos diaris catalans. Si fem un repàs de les més destacables trobem al que varem poder llegir a l’AVUI del dia 21 de maig, "Expedient a la farmàcia de Ferran pel cop al patrimoni”. En aquesta s’explica que l’Ajuntament de Barcelona ha ordenat als nous propietaris de la farmàcia De la Estrella, del carrer Ferran de la capital catalana, la restitució “exacta” dels elements retirats durant les darreres reformes realitzades al local d’origen modernista. Tal i com queda molt ben explicat a l’article d’Albert Balanzà, l’establiment està inclòs dins del catàleg del patrimoni arquitectònic de Barcelona amb nivell de protecció C, on s’especifica molt clarament que qualsevol modificació de l’estructura exterior i interior passa pel “manteniment de la volumetria original, de la tipologia i dels elements comuns d’interès”, així com “els paraments interiors i exteriors originals”. Només en el cas de la façana, tal com es va fer anys enrere, la farmàcia pot eliminar “elements superposats no originals” o fer “manteniment, neteja i recuperació de tots els elements originals”. 

L’ajuntament adverteix que disposa “d’eines administratives suficients per obligar el propietari a restablir els elements patrimonials destruïts”, i que la farmàcia haurà d’assumir com a sanció el cost total d’aquesta restauració.

Un dia més tard, el 22 de maig, la Vanguardia dedica la portada de les pàgines centrals de Vivir, així com les dues pàgines següents, a tractar el tema de la restauració de la quadriga de la cascada de la Ciutadella.  L’article de María-Paz López “El oro de la Aurora”, parla de com, amb l’arribada del bon temps i de les moltes hores de sol, la gent s’ha quedat parada davant de la nova esplendor  d’aquesta monumental escultura en la que destaca la força que el seu autor, l’escultor Rossend Nobas, va ser capaç de plasmar en els quatre cavalls que  tiren del carruatge d’Aurora. El conjunt que corona  la font de la cascada dissenyada l’any 1888 per Joan Fontseré, va ser restaurat l’any passat per tal de retornar-lo al seu aspecte original, una imatge que s’allunyava de la visió enfosquida que durant molts anys ha tingut la quadriga i els elements decoratius que l’envolten com són les vuit garses reials.  

La principal actuació que s’ha realitzat sobre aquest conjunt patrimonial ha estat la de treure les més de 40 pàtines afegides els darrers 100 anys, entre les que destaquen les dues capes originals de pa d’or. Desprès dels estudis pertinents, l’equip encarregat de la restauració va decidir tornar a banyar amb or les figures de ferro colat, buscant la fidelitat a l’original.
També el conjunt escultòric de pedra que representa el Naixement de Venus, obra dels germans Vallmitjana, ha estat restaurat. A les diverses figures que el conformen se li va retirar el morter amb el que van ser cobertes a principis dels anys 70, així com la recuperació del cap original d’una de les dues nimfes, peça que va patir una greu mutilació fa uns anys.
La notícia acaba explicant que amb 8 anys es finalitzarà la restauració total de la gran font de la Ciutadella.


I finalment una notícia publicada ahir, 25 de maig, també a la Vanguardia. “Fortaleza del Montseny” és el títol de l’article firmat per Enric Casals Ginesta en el que es parla de la restauració del Castell de Montsoriu, peça arqueològica importantíssima situada entre els termes municipals d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu. Desprès de més de 600 anys abandonat, l’any 1995 es van iniciar les obres de restauració, quinze anys de treballs que han servit per a que ara el castell pugui ser visitat d’una manera puntual. Durant aquests anys s’han restaurat la torre del homenatge, el pati d’armes, fragments de la muralla, alguns recintes nobles i espais annexes. 

Llegint totes aquestes bones notícies, és quan em pregunto el pq en la majoria dels casos l’administració es decanta per una política patrimonial conservacionista i respectuosa amb l’originalitat de l’edifici que s’ha de restaurar, res a veure amb el projecte “trencador” i gens respectuós amb el seu passat, que en breu s’iniciarà per tal de reformar els edificis del Museu Cau Ferrat, Can Rocamora i Museu Cau Ferrat de Sitges, conjunt arquitectònic que està declarat conjunt històric artístic i monumental des de l’1 d’agost de 1972, i Bé Nacional d’Interés Cultural, i com a tal té un nivell de protecció patrimonial màxim...... 

O millor dit, no entenc res de res!!!!!! 

17 de maig 2010

NOVA RUTA DE LES ERRADES ORTOGRÀFIQUES A SITGES:......


Fa dues setmanes, en la seva col.laboració quinzenal a Ràdio Maricel, l'Ignasi Maria Muntaner va fer una interessant explicació sobre la història de la denominació de Corraló de la rectoria, aquell petit pas que hi ha entre el Baluard de Santa Catarina i la Plaça de la Rectoria, que popularment es coneix com a la "5ª Avenida, un nom posat per Miquel Utrillo fa molts anys.

El discurs de Muntaner va seguir cop a una vessant més crítica, explicant i denunciant les moltes errades ortogràfiques que hi ha en les plaques dels carrers de Sitges, un tema que tenia molt recent, ja que acabava d'escriure un article per a l'Eco de Sitges, publicat el dia 7 de maig, un text que em va sobtar per la gran quantitat d'errades "catalogades"... tantes que fins i tot vaig pensar que es podria fer una ruta d'aquestes que des de fa uns anys s'organitzen per conèixer l'art i la cultura de Sitges. Però entre totes aquestes pífies em va cridar l'atenció que en una plaça dedicada a un lingüista tan important com fou Josep Roca-Pons (1914-2000), el qual ha estat homenatjat aquest cap de setmana a Sitges mitjançant uns actes organitzats des de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans,  hi hagi un falta tan important com posar-hi  una LL a lingüista!!!!!!

Doncs avui he trobat un nou punt de parada en aquesta futura "Ruta de les plaques sitgetanes"..... Confesso que no en tinc ni idea d'eusquera, i que si hagués llegit la placa que s'ha posat a la Platja Sant Sebastià per a l'acte d'agermanament entre la ciutat de Sant Sebastià i Sitges, no ho hauria vist......però avui he trobat una informació interessant en el Blog "La Basque Bondissante. Aventuras y desventuras de una vasca en tierras catalanas" . Durant una recent visita d'aquesta noia a Sitges, li va sobtar agradablement trobar un tros de barana de la Platja de la Conxa de Sant Sebastià en terres sitgetanes, però quan va llegir la placa que acompanya aquesta "relíquia", es va topar amb greus errors ortogràfics.....Com ella molt bé explica en el seu blog si es tradueix el text que allà està escrit llegim:

"San Sebastián y Sitges, dos ciudades de zine enamorada del mar y de la cultura". En euskara no existe la "c" como tal, y enamorada está en singular"



Com podeu veure, l'Ajuntament de Sitges es preocupa per fomentar la cultura, l'art i la història del nostre poble.... i han trobat un bon camí per fer-ho donant més possibilitats a la futura "Ruta de les errades ortogràfiques sitgetanes..."

13 de maig 2010

LA NIT DELS ORÍGENS


Fa uns dies vaig rebre la invitació virtual d'entrar a formar part d'un d'aquests grups de facebook que moltes vegades resulten ser estúpids... "Creerte que estas en un videoclip cuando caminas con tu MP3 por la calle". Però la veritat és que el citat grup em va cridar l'atenció ja que durant un temps de la meva vida, ja fa mooooltsss any, m'hi hauria sentit identificada i no hauria dubtat en formar part dels més de 120.000 fans que s'ha han apuntat....

Ahir em van regalar un CD, "La nit dels orígens", format per vuit solos de piano, composats i interpretats per Eduard Fontbona.... Doncs mentre escoltava aquestes peces m'han vingut ganes de crear un grup de facebook amb el títol: "creure't que ets el/la protagonista d'una pel.lícula d'amor, desesperació i drama quan escoltes "la nit dels orígens"". I no vaig molt desencaminada si ens fixem amb el bellíssim quadre "Contemplació" del pintor de Puigcerdà Pere Borrell del Caso (1835-1910), que serveix per il.lustrar el disc a la vegada que la seva visió ens situa en un paisatge ideal per a la nostra aventura cinematogràfica.

Segurament si  escolteu alguna d'aquestes peces com  Babel de les arts o .... la nit m'emporta, per cert, aquesta darrera que serveix de banda sonora d'una pel.lícula animada de Joan Dalmau Arasanz, que amb el títol La Nit i el pianista, encara dòna més credibilitat a les meves sensacions, voldreu entrar a formar part del irreal i no creat grup virtual!!!

11 de maig 2010

EL CONCURS JOSEP MIRABENT I MAGRANS COMPLEIX LA MAJORIA D'EDAT!!!


El  Concurs Josep Mirabent i Magrans de Cant i Música de Cambra, ja fa molt de temps que escalfa motors, i més aquest any que celebra la seva majoria d'edat. Amb el termini d'inscripcions obert des de fa uns dies, aquest acabarà el proper 20 de maig.

La 18ª edició tindrà lloc els propers dies 3 i 4 de juliol al Palau Maricel de Sitges. El primer dia, dissabte 3, es faran les audicions per al concurs de Música de Cambra, i el diumenge les de Cant.

Un any més el jurat dels dos concursos està format per destacadíssimes figures del món musical a nivell mundial com  són Àngel Soler (Pianista), Assunto Nese (Violinista), Yiya Díaz (Pianista), Sofía Martínez (Flautista) i Xavier Chavarria (Periodista Musical), com a jurat de Múscia de Cambra;  i Àngel Soler (Pianista), Carme Bustamante (Cantant), Raúl Giménez (Cantant), Roger Alier (Crític musical) i Ivan van Kalmthout (Adjunt del Director Artístic del Gran Teatre del Liceu) conformant el jurat de Cant.

Entre les novetats més destacades d'aquest any especial, hi trobem premis nous, entre el que destaca el que es concedirà a la millor interpretació d'una obra de compositor català, que actualment portarà el nom de Montserrat Mirabent, una de les principals impulsores d'aquest concurs iniciat l'any 1992 per recordar al seu pare Josep Mirabent i Magrans.

També són remarcables els nous premis que concedeixen l'Associació Concertante, una associació sense ànim de lucre que es va crear l'any 1999, i que té com a objectiu social promocionar i ajudar els joves intèrprets del món de la música. Entre les seves moltes activitats, destaca la organització del Concurs Josep Mirabent i Magrans. Entre aquests premis, gairebé tots econòmics, destaca la beca per a una masterclass amb el tenor Raúl Giménez.

Esperem que un any més el Palau Maricel de Sitges s'ompli de concursants i de públic amb ganes de gaudir d'un gran cap de setmana musical.......



 
ELS PREMIS DE CAMBRA:

3.000 € 1r premi (Premi Fundación Caja Navarra)
2.000 € 2n premi (Premi Família Mirabent i Magrans)
1.000 € 3r premi (Premi Ajuntament de Sitges)
800 € al millor instrumentista de corda (Premi Casa Parramon)
600 € millor interpretació compositor català (Premi Montserrat Mirabent)
900 € a mode de concert durant l’any 2010 ( Premi Associació Concertante 1)
900 € a mode de concert durant l’any 2010 ( Premi Associació Concertante 2)
-------- a mode de concert dins del cicle “30 minuts de música” temporada 2010-11 (Premi Fundació Mas i Mas)

PREMIS CANT:

3.000 € 1r premi (Premi Família Mirabent i Magrans)
2.000 € 2n premi (Premi Generalitat de Catalunya)
1.000 € 3r premi (Premi Fundación Caja Navarra)
600 € millor interpretació compositor català (Premi Fundació Callís)
600 € a mode de concert durant l’any 2010 ( Premi Associació Concertante 1)
600 € a mode de concert durant l’any 2010 ( Premi Associació Concertante 2)
-------- beca per a una masterclass amb el tenor Raúl Giménez (Premi Concertante Barcelona Academia Internacional de Música)

10 de maig 2010

L'ENIGMA DE L'HOME DEL VESTIT I ULLERES FOSQUES QUE DIVISAVA DES DEL BALUARD DE SITGES........


El dissabte al migdia, un home amb vestit i ulleres fosques va passar una bona estona divisant, des de dalt del baluard, les obres que aquests dies s'estan realitzant al passeig de la Ribera de Sitges. Amb aire de domini, tranquil i amb un posat que semblava voler dir "tot això és meu", aquest home sense barret em va cridar l'atenció.....potser era un "ojeador" del Club Bilderberg?, o potser no?... la resposta al final del post........

Ara entenc el pq de tanta pressa per renovar el Passeig de la Ribera i tant interès per a que les obres es realitzin en el menor temps possible. En un primer moment vaig pensar que l'Ajuntament feia tot el possible perdonar una "bona" visió del nostre poble als il.lustres visitants del Club Bilderberg que suposadament es reuniran a l'Hotel Dolce de Sitges durant el cap de setmana del 6 de juny.

Però aquest divendres llegint al Diari de Vilanova la notícia de que la propera "Gay Pride", amb les ja conegudes i multitudinàries desfilades d'orgull gai, tindrà lloc a Sitges durant el cap de setmana del 9 al 13 de juliol d'enguany, he obert els ulls. Entre 15.000 i 50.000 persones vindran al nostre poble per gaudir dels diversos actes que es realitzaran a la vila, entre la que destacarà la desfilada de 25 carrosses per l'Avinguda Sofia i el Passeig de la Ribera, i clar, aquest ha d'estar enllestit per permetre la bona circulació dels tractors. Per cert, a l'Eco de Sitges no he trobat cap article que faci referència a aquesta "nova aventura" sitgetana.
L'Ajuntament i l'Agencia de Promoció Turístime de Sitges han trobat en aquest nou carnaval temàtic i totalment excloent, una manera de superar, durant tres dies, la crisi econòmica que estem vivint tots. Però i la gent de Sitges, que pensa d'aquesta nova "idea lluminosa"? Doncs si us serveix la meva opinió, i a l'espera de les diverses reaccions possibles jo crec que potser vindran 50.000 persones i que gastaran molts diners en els comerços locals, però que no tenen en compte els pocs sitgetans que encara queden al poble i aquells estiuejants que amb esforç i il.lusió paguen molts diners per poder llogar o comprar una vivenda a Sitges on descansar i gaudir de la suposada tranquil.litat del nostre poble. Crec que molts d'aquests, faran el possible per estar lluny de Sitges durant aquest cap de setmana..... jo com a mínim ja se quins dies seran els de les meves vacances estivals fora del poble!!!!!

Altres coses..... un any i mig més tard, la porta amb l'arc de mig punt de pedra que va ser retirada de la casa del carrer de Sant Josep 5 i 7, just davant del Museu Romàntic, ja torna a estar col.locada. Com i on és una altra tema, però com a mínim, la porta amb la seva dovella amb la data de 1799, no s'ha perdut del tot. En un article en aquest mateix blog del 7 de novembre de 2008, explicava la història de l'edifici del que formava part.... ara, treta totalment de context arquitectònic. Al cap de dos mesos vaig publicar les imatges de la casa original, i la del terreny net.....em falta el de l'edifici gris actual, una construcció que s'allunya molt de la història arquitectònica i de l'estètica sitgetana. Però en un moment en que l'ajuntament i el Consorci del Patrimoni de Sitges lluiten per portar "a l'avantguarda" uns edificis tan importants com els museus de la façana marítima de Sitges, com voleu que aquesta nova construcció del carrer Sant Josep sigui un problema?. Per cert, el color blau blauer que es va utilitzar per numerar les pedres abans de desmuntar la porta, ja no té la mateixa intensitat, i en pocs dies, desapareixerà del tot.....i esperem que amb la seva neteja no s'erosioni massa la clau de volta amb la seva data clau.

També ha estat notícia que l'Acadèmia Bacardí s'instal.larà durant una llarga temporada, al Mercat Vell de Sitges, una de les poques sales municipals d'exposicions que té Sitges al centre històric. L'Ajuntament de Sitges diu haver fet un negoci molt bo i amb un rerafons cultural claríiiiiissssimmmm, ja que a la web del consistori es diu que aquest "nou espai permetrà conèixer una part de la història de Sitges"..... però crec que es deixen de dir que per 50.000 euros a l'any (tal i com es publica  en un article del grup municipal Acció per Sitges a l'Eco de Sitges d'aquesta setmana), es perdrà la oportunitat de conèixer el passat més recent i el futur més proper de l'art sitgetà.........


Per cert, si tant els interessa la conservació de la història de Sitges, una opció més encertada huaria estat rehabilitar alguna de les belles i velles cases que cada cop més degradades, omplen els carrers de Sitges. Un exemple podria ser la casa tapiada del carrer Sant Pau, ja que l'espai estaria molt més contextualitzat, ja que aquesta es troba dins del perímetre que en el seu moment conformaven els terrenys de la casa natal de la família Bacardí....... i parlant del Carrer Sant Pau.... fa un mes que es va posar el nou terra i ja fa fàstic......

I més carrer Sant Pau...... per poder arribar a casa amb el cotxe, casualment al carrer Sant Pau, i deixar nens, maletes, la compra......hem de fer mil burradas.... però el pitjor és que respectuosos amb la normativa que fa uns mesos va dictar l'Ajuntament de Sitges de que al Passeig de Ribera no s'hi pot aparcar, vist el que s'ha vist, els únics que encara repectem la normativa municipal som els sitgetans.... ja que els altres aparquen tranquil.lament i GRATUITAMENT....ja que les màquines per pagar la zona blava ja van ser retirades fa temps..... avui he vist que som de tan respectuosos som imbècils....




......i podria seguir amb aquells que consideren barraquisme el conjunt d'edificis que conformen la façana marítima.....








...però ho deixo per un altre dia...... ara us dòno més pistes sobre el senyor de vestit fosc i ulleres negres que semblava controlar les seves possessions des de dalt de tot de la privilegiada talaia del Baluard......

2 de maig 2010

PSC de LLORET POSA A L'AJUNTAMENT DE SITGES COM EXEMPLE DE DEMOCRÀCIA I DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA.....

Imatge del Passeig Marítim de Lloret

A Lloret de Mar s'està vivint una situació molt semblant a la que vivim a Sitges, però el més significatiu de tot és que els papers "polítics" estan invertits.

Avui a la pàgina web Lloret Info he llegit l'article  "Passeig Marítim. 1 únic sentit de circulació?" en el que el PSC, i poso les sigles pq ningú firma personalment l'article, demana explicacions sobre el projecte de remodelació del Passeig Marítim de la localitat, una proposta que no sembla agradar gents a aquest partit que es troba a l'oposició d'un ajuntament de CIU. Des del PSC local escriuen un article en el que es queixen de les possibles repercusions que la futura reforma de la façana marítima del poble suposarà  per als veïns de la vila, als comerciants, hotelers.... 
Demanen que es torni a començar el procés d'aquest projecte ja que consideren que la manera de fer públic el projecte de reforma del Passeig no ha estat el correcte:

"Ens hem trobat, com la resta de veïns, que el primer dia d’exposició pública el projecte no estava preparat perquè es pogués veure i estudiar. Posteriorment, els serveis tècnics, i fins i tot membres de l’equip de govern, manifestaven que no era un projecte tancat i que encara podria patir variacions; i finalment, que mancaven estudis que considerem rellevants i necessaris, el de costes-marina, ja que molta part de l’obra afecta a la jurisdicció d’aquest departament, i un que parlés de com quedarà afectada tota la mobilitat del municipi, ja que el Passeig Marítim és una arteria vial de vital importància per Lloret. Doncs bé, cap d’aquests informes consten en l’expedient"

I demanen que s'obri un procés de participació ciutadana, fent referència al que ells consideren una "peculiar concepte" de participació per part del Sr. Crespo, que resulta ser l'alcalde convergent de la ciutat..... Doncs en aquesta demanda ve la part més graciosa, quan posen l'ajuntament de Sitges com exemple.

"Ell creu que explicant el que volen fer en una reunió de veïns del casc antic ja n’hi ha prou. El PSC li diu que s’equivoca perquè amb qui ha de parlar és amb tot Lloret. Nosaltres, els socialistes, ja tenim experiència en fer projectes comptant amb la participació directa dels ciutadans (Barcelona, Pineda de Mar, Sitges, …) perquè creiem en els nostres veïns. AIXÒ ÉS DEMOCRÀCIA."


Però potser la part de l'article que em xoca més és el darrer, quan sense cap mena de dubte, el PSC de Lloret declara que:

"La façana marítima és el nostre reclam publicitari més important. És la postal del nostre poble, la que s’enduen els visitants i la que tenim al cap totes les persones que vivim. Obrir, ara, un procés de participació ciutadana on tots puguem dir la nostra seria una decisió valenta i democràticament necessària."

La façana marítima de Sitges crec que també és el reclam publicitari més important i la postal del nostre poble..... potser des de l'oposició el PSC té la vista més clara que des del govern? o és que les persones que vivim a Sitges ja no tenim al cap la imatge del Sitges bell de fa uns anys? .... davant de fets em pregunto: hi ha diverses bares de medir per a diverses situacions polítiques?