21 de jul. 2010

L’ART DE NO ESTAR ON S’HA D’ESTAR; O L’ART D’ESTAR ON NO S’HA D’ESTAR?



Foto procedent de l'arxiu familiar de Lourdes Coll, i que ha estat penjada al grup
de facebook Fotos Antigues de Sitges
Tot el dia parlant d’Art, escrivint sobre Art i somniant amb l’Art.... he arribat a la conclusió de l’existència d’un nou ART: el d’estar on s’ha d’estar. Però com tot en aquest món, també té un Contra Art: el de no estar on s’ha d’estar.

Ja fa molt dies que vaig escriure aquesta entrada al bloc, però per la falta de temps que ha dominat les meves darreres setmanes vitals, m’ha estat impossible acabar fins avui el text que tenia al cap.

Tres setmanes enrere, un dimarts a la tarda, i desprès de més de tres mesos d’esperar, finalment l’ajuntament va convocar als membres de la Comissió encarregada de revisar el catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges. Estranyament, tot i la transcendència de les obres de reforma dels museus, aquestes no estaven a l’ordre del dia. Però la insistència dels assistents va forçar el tractar el tema “no desitjat” des de l’Ajuntament. Un cop més la resposta de la institució davant de la demanda d’alguns dels assistents de revisar el projecte aprovat, així com deixar clara la legalitat o no d’algunes de les obres previstes, va ser la de negar-se a escoltar les explicacions dels experts en el tema, persones que en algun moment van ser considerades des de l’Ajuntament, les més adients per a revisar el catàleg arquitectònic de Sitges, i que a l’hora de la veritat no se si la seva opinió està suficientment valorada.

Doncs en aquesta reunió, que per a mi és molt important per al futur del nostre poble, l’alcalde de Sitges va excusar la seva presència, ja que en aquell moment ell tenia que estar al Pic-Nic presentant una nova campanya municipal-publicitària: Sitges Oci Nocturn. Tema important.... potser sí, però que per la seva intranscendència política i patrimonial, la figura de l’alcalde podia haver estat representada per qualsevol altre membre del govern, i així ell assistir a la important reunió sobre el patrimoni. Ja ho he dit.... tot un Art....

En aquesta reunió responsables de vetllar per la conservació del patrimoni arquitectònic de Sitges van negar l’existència d’un Informe de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi sobre el projecte de remodelació dels museus. Però per sort tot i tothom cau pel seu propi peu, i pocs dies més tard d’aquesta afirmació, l’INFORME DE L’ACADÈMIA, aquest cop firmat pels seus autors, els arquitectes acadèmics Solans i Fargas, tornava a entrar al registre i ja estava de nou en mans del nostre Ajuntament. Ja ho he dit... tot un Art

I a aquests estudi hem d’afegir un altre document important, com és el dictamen que a instàncies de l’Ajuntament de Sitges i de la Diputació de Barcelona, l’any 2003 van redactar els arquitectes Buxadé i Margarit, sobre una restauració dels edificis de la façana marítima, un estudi que destaca per ser un treball complert i exhaustiu, alhora que molt respectuós i gens intervencionista a l’hora de restaurar els tres edificis.

Així doncs, i davant de la gran quantitat d’informació que intentaré resumir en aquest article, permeteu-me que avui canviï una mica l’esquema i en comptes de posar-ho com a reflexió final, els meus pensaments els posi ara, ja que potser alguns de vosaltres us cansareu del llarg text que he afegit a continuació.

Llegits aquests informes de quatre dels arquitectes catalans més importants actualment i desprès de parlar amb alguns dels seus autors, encara tinc més dubtes del perquè i com s’ha aconseguit aprovat un projecte de remodelació que va totalment en contra de les lleis del patrimoni arquitectònic. En tots dos estudis queda claríssim que la casa Rocamora està catalogada i que compta amb el mateix nivell de protecció que els edificis que l’envolten, així com que les obres proposades pel projecte aprovat, no són “IMPRESCINDIBLES” tal o com es deia en l’informe tècnic de l’arquitecte municipal de Sitges.

Però si alguna cosa em crida l’atenció és com pot ser que l’any 2003 s’encarregués l’elaboració d’un estudi i la redacció d’un dictamen per tal d’iniciar la restauració del Cau Ferrat, Casa Rocamora i Maricel de Mar, treball que va suposar una despesa per a la Diputació de Barcelona, i que l’any 2007 es torni a encarregar la redacció d’un avantprojecte amb un cost d’uns 480.000.... Com pot ser que en un moment de crisi econòmica, i amb uns diners que són de tots nosaltres, la Diputació de Barcelona es permeti deixar de banda totalment i no donar resposta als autors d’un projecte poc intervencionista, respectuós amb els edificis a restaurar, i amb un pressupost de 1’5 milions d’euros aproximadament, i aprovi un projecte totalment en contra de la llei de conservació del patrimoni, totalment intervencionista, gens respectuós amb els edifis i amb un pressupost inicial de 10 milions d’euros?. Si, 10 milions d’euros, no ens enganyem, que la BAIXA TEMERÀRIA de l’empresa constructora al presentar-se a l’adjudicació pública per a la realització de les obres amb una disminució del pressupost de més d’un 30% del preu inicial ens sortirà molt cara a tots els ciutadans......

Encara espero resposta a les qüestions que he anat fent al llarg dels més de 9 mesos des de que es va presentar públicament el projecte de l’arquitecte Hernández Cros.... i avui n’afegeixo unes quantes més amb la certesa de que no seran respostes.... i amb la certesa de que moltes d’elles no trobaran ressò en alguns dels mitjans de comunicació local...... ho dic clarament, estic convençuda que la CENSURA està molt present al nostre poble..... i ho dic amb raons... el 3 de juny i per petició d’una responsable de Maricel Televisió vaig tenir una reunió amb ella per tal d’explicar-li les nostres reivindicacions... varem aportar TOTS els documents que acrediten les nostres afirmacions.... se’ns va proposar una entrevista per a la setmana següent i un mes i mig més tard, no hem rebut cap més notícia des d’aquest mitjà de comunicació, que es presenta com a plural i independent..... JA ho he dit, tot un Art......

Res, aquí ho deixo....que cada un de vosaltres tregui les seves conclusions...ah, i el proper dissabte 31 de juliol a les 7.30 de la tarda, a la seu del Grup d’Estudis Sitgetans del Carrer d’en Bosch, finalment la Plataforma Sitges farà l’acte explicatiu sobre el projecte de remodelació dels museus.... esperem que tothom que hi esigui interessat en el tema estigui  allà..... Ja ho he dit.....tot un Art....




Així doncs, i en resposta a la denuncia presentada per la Plataforma Sitges a la Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aquesta reconeguda institució fundada l’any 1775, va realitzar un informe sobre el projecte de remodelació del Cau Ferrat, casa Rocamora i Maricel de Mar, estudi que ha estat enviat als estaments avaladors d’aquest projecte arquitectònic, com són la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges, per tal de deixar clara la seva postura.

L’informe fou encarregat als arquitectes acadèmics de número senyors Joan Antoni Solans i Huguet i Josep M. Fargas Falp, els quals, abans de redactar-lo, van poder escolar les explicacions pertinents del redactor del projecte, Josep Emili Hernández Cros, així com visitar els museus. Aquest document que fou aprovat per la Junta de Govern de la Real Acadèmia el dia 2 de juny de 2010.

En l’informe queda clar que “els dos edificis així com l’edifici entre aquells dos, la casa Rocamora, es troben protegits pel catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la Vila de Sitges aprovat en el marc de l’aprovació definitiva del pla d’ordenació urbanística municipal data 30 de març de 2006”.

A l’informe es diu que es veu favorablement la necessitat d’obrar radicalment sobre la casa Rocamora per poder portar a terme la posada al dia de les instal•lacions museístiques així com per fer accessibles tots els edificis a persones de mobilitat reduïda, però també queda clar que el projecte pel Consorci, en el que es té previst la demolició de la casa Rocamora, no aconsegueix trobar la solució definitiva per a solucionar totes aquestes demandes, i té que recórrer a les rampes i la capça de vidre que recorre Maricel. Sobre aquesta actuació llegim a l’informe:

es considera que els horitzons que s’obrien amb la demolició de la casa Rocamora, -excepció de la façana al carrer de Fonollar que es conserva i que ens sembla obligat, no s’ha portat fins a les seves darreres conseqüències per assegurar l’accessibilitat general de totes les plantes del museu, inclús per a garantir l’accessibilitat de les persones amb problemes de mobilitat reduïda a tots els plans del museu”.

El text segueix amb una declaració important sobre la no conveniència de col•locar el mur de vidre, per les cost energètic que pot ocasionar: “aquest fet explica que l’Acadèmia contempli amb greu preocupació la solució adoptada que ha pres la decisió de construir una rampa exterior per la façana i protegir-la amb un mur cortina de vidre, de costós i molt difícil manteniment per la seva situació confrontant al mar. A més aquest mar amb el seu efecte hivernacle ha de comportar amb la seva orientació a migdia problemes generals de climatització d’aquest espai d’accés parcial i de retruc a tot l’edifici

Fa una referència a la utilització de materials poc adients amb el conjunt: “Però alhora el nou edifici per la irrupció de materials i tècniques constructives que no es corresponen amb les tradicionals així com pel canvi d’escala que ocasionarà sobre el que fins avui s’ha presentat com un agregat de tres antigues construccions de pescadors ampliades i unificades per les restes de murs del vell hospital, serà CAUSA D’UN INDESITJAT IMPACTE SOBRE LA FAÇANA MARÍTIMA DE LA VILA"

Per a demostrar la possibilitat de fer accessible el museu mitjançant la casa Rocamora, els arquitectes acadèmics aporten la seva proposta mitjançant rampes, escales i un ascensor en aquest edifici, solució que assegura la continuïtat del recorregut de la visita, resol totalment els problemes de barreres arquitectòniques que en part queden pendent, i EVITAVA ELS ALTS COSTOS DE LA SOLUCIÓ CONTEMPLADA A MÉS DE NO CREAR DES DE LA FAÇANA DE MAR DE LA VILA, UN INDESITJAT IMPACTE SOBRE EL SEU PERFIL.



 
Dictamen referent als edificis que defineixen el conjunt arquitectònic corresponent al Museu Cau Ferrat, Casa Rocamora i Museu Maricel, a Sitges, realitzat per Carles Buxadé i Joan Margarit, catedràtics de Càlcul d’Estructures a la Universitat Politècnica de Catalunya

Però a aquest contundent informe de la Real Acadèmia, hi hem d’afegir l’existència d’un Dictamen sol•licitat a principis de l’any 2003 per Rafael Roig i Milà, en aquell moment regidor de Prevenció i seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Sitges, a la cap de Servei de Projectes, Obres i Manteniment de l’Àrea de Vies Locals de la Diputació de Barcelona, referent als edificis que defineixen el conjunt arquitectònic corresponent al Museu Cau Ferrat, Casa Rocamora i Museu Maricel, a Sitges

El complet i detallat informe fou elaborat pels prestigiosos arquitectes Carles Buxadé i Joan Margarit, catedràtics de Càlcul d’Estructures a la Universitat Politècnica de Catalunya, és un clar exemple de projecte gens agressiu ni intervencionista amb els edificis i l’espai que s’ha de restaurar. Es tracta d’un dictamen que es refereix bàsicament a temes de consolidació estructural dels edificis: cobertes, façanes, tractament dels materials, instal•lacions bàsiques i barreres arquitectòniques.

A l’apartat ACTUACIONS QUE ES PROPOSEN, llegim una declaració d’intencions dels arquitectes: “tot i ser tres edificis diferents, cal entendre’ls con un sol conjunt arquitectònic i, per tant, les solucions més rellevants s’han d’adoptar cal que tinguin les mateixes directrius, tan constructives com d’aparença i configuració, amb la finalitat de conservar la unitat i l’esperit general d’aquests edificis”.

Entre les diverses actuacions que es preveuen per a la façana de mar destaca el “repicat general de tot el revestiment i aplicació d’un estuc acabat fi. Es repicat es farà fins a recuperar la base original...... Així mateix, es proposa que en el basament més inferior, que es tota la zona batuda i constantment esquitxada per les ones del mar, quedi la pedra vista, ja que és de les mateixes característiques que la del rocam, per tal de que aquest basament s’integri en la façana natural que representa el penya-segat del litoral i els murs de protecció de pedra dels voltants. El color del conjunt serà el blanc.”

Pel que fa a les cobertes planes n’hi ha que necessiten un cert repàs i arranjament i que se situen a la Casa Rocamora i al Cau Ferrat. Les altres, al Museu Maricel, cal rehabilitar-les en la seva totalitat...... S’augmentarà fins el màxim possible els pendents de la coberta, sense canviar ni malmetre la imatge actual.....

L’actuació sobre “el trespol de fusta de la Sala d’Exposicions del Cau Ferrat cal reforçar-lo. El procés per a dur-lo a terme comença pel desmuntatge de l’actual tarima de parquet i segueix amb la retirada els llistons i la formació d’una capa de compressió armada, d’uns 5-7 cm, ... aquesta capa de compressió s’acabarà amb la superfície llisa, de manera que al seu damunt s’hi pugui instal•lar, a mode de tarima flotant, l’actual parquet recuperat (polit i envernissat).

El pressupost total de costos estimats d’aquesta projecte de reforç i rehabilitació era de 1.085.000, al que afegint el PEM (pressupost execució material) que el feia pujar a 1.497.734 euros de l’any 2003, i aquí afegir el 13% de despeses generals, el 6% de benefici industrial i el 16%d’IVA... !!!!!! molt lluny dels 10.000.000 d'euros pressupostats per al projecte actual!!! Que quedi un cop més clar: en els dos casos parlem del pressupost estimat pels autors del projecte, ja que una altra cosa és el preu d'execució, que és el que dóna l'empresa constructora....però el preu real de les coses és el que marquen els experts i coneixedors reals del projecte a realitzar: els arquitectes...... 

6 de jul. 2010

EL CONCURS JOSEP MIRABENT I MAGRANS S'HA FET GRAN AMB POC SOROLL I MOLT BONA MÚSICA

El diumenge va finalitzar la 18ª edició del Concurs Josep Mirabent i Magrans de Música de Cambra i Cant. Tot i que les espectatives eren molt altes, aquestes es van ampliament superades gràcies al gran nivell dels músics participants. 
Durant dos dies Sitges va viure un dels concursos de música de més qualitat a nivell internacional, esdeveniment cultural que amb l'arribada a la seva majoria d'edat. Van ser moltes les persones que venien de diverses parts del mòn, que van acostar-se al Palau Maricel per poder gaudir d'aquests grans artistes.

El llistat de guanyadors d'aquesta 18 edició, desprès d'una llarga deliberació entre els membres del jurat, format per personalitats molt destacades en el camp de la música, és:

GUANYADORS APARTAT DE CAMBRA

1r premi de cambra (3.000 €) Saphir Quartet
Axel Haase i Frederike Von Gagern · violins / Florian Glocker · viola / Sebastian Braun · violoncel

2n premi de cambra (2.000 €) Muse Piano Quintet
Ilya Movchan i Ksenia Berezina · violins / Ilona Bondar · viola / Jordan Gregoris · violoncel / Yulia Vorontsova · piano

3r premi de cambra (1.000 €) Trio Pérez-Iñesta
Miguel Pérez Iñesta · clarinet / Gala Pérez Iñesta · violí / Claudia Pérez Iñesta · piano

Premi Casa Parramon al millor instrumentista de corda (800€)
Madeleine Przybyl · viola

Premi Montserrat Mirabent a la millor interpretació d’un compositor català (600 €)
Duo A+A, amb la interpretació del 3r moviment de la Sonata per a viola i piano de Salvador Brotons

2 Premis Associació Concertante a mode de concert durant l’any 2010
Duo Santor-Gilort i Duo Przybyl-Schube

Premi Fundació Mas i Mas a mode de concert dins del cicle “30 minuts de música”
Quartet Tetrauk


GUANYADORS APARTAT DE CANT

1r premi de cant (3.000 €) Carles Daza · Baríton

2n premi de cant (2.000 €) Isabel Egea · Mezzosoprano

3r premi de cant (1.000 €) Isaac Galán · Baríton

Premi Fundació Callís a la millor interpretació d’un compositor català (600 €)
Eduard Moreno, baríton, amb la cançó “Les Neus de les Muntanyes” de Martínez Valls

2 Premis Associació Concertante a mode de concert durant l’any 2010
Maria Miró · soprano i Marta Huarte · soprano

Premi Concertante Barcelona Academia Internacional, beca per una masterclass amb el tenor Raúl Giménez
Abdellah Lasri · tenor


1 de jul. 2010

24 HORES DE MÚSICA A SITGES: EL DISSABTE 3 i EL DIUMENGE 4, 18e CONCURS JOSEP MIRABENT I MAGRANS DE CANT i MÚSICA DE CAMBRA A SITGES


Un anys més afrofito el meu bloc per convidar-vos a tots al 18è CONCURS JOSEP MIRABENT I MAGRANS de cant i música de cambra que tindrà lloc el dissabte 3 i el diumenge 4 de juliol al Palau Maricel de Sitges.

Si causalment aquest cap de setmana teniu ganes de viure una bona vetllada musical, i voleu baixar a Sitges, doncs com us podeu imaginar sereu molt ben rebuts en aquest concurs.... ah, i de pas podreu veure la part que encara es conserva del Maricel!!! sobretot les belles terrasses que s'obren el diumenge nit per a pendre una copa de cava i celebrar l'èxit dels guanyadors i participants!!!!!!!

Es tracta d'un dels concursos de música més importants d'Espanya, i en el que hi participaran més d’un centenar de músics d’arreu del món. En total més 24 hores de música, dividides en sessió de matí i de tarda. Els músics participants opten a 17.000 Euros en premis. L’audició del concurs és en format concert i és oberta a tothom de forma gratuïta.

Des de 1993, i amb la finalitat de recordar la memòria de Josep Mirabent i Magrans, fundador de les Joventuts Musicals de Sitges, la seva família organitza aquest concurs de música que reuneix joves promeses. Aquest esdeveniment musical ha evolucionat al llarg dels anys fins a consolidar-se com a un dels premis musicals més destacats de Catalunya, tant per la participació de músics d’arreu del món com per la qualitat d’aquest joves intèrprets.

El dissabte, en l’apartat de cambra disset formacions aniran actuant en sessions màximes de vint minuts, temps limitat que farà que l’acte gaudeixi de dinamisme i intensitat.

4 quintets, 2 quartets, 4 trios i 7 duos participaran per ser els guanyadors d’algun dels premis que s’atorguen.

El diumenge, 36 cantants de diverses nacionalitats demostraran les seves capacitats musicals amb seves veus en concerts de 15 minuts on podrem escoltar òpera, sarsuela, lied, entre d’altres.

Aquesta diversitat fa que el concurs esdevingui un interessant punt de trobada pels amants de la música que podran accedir a totes les audicions del concurs de forma gratuïta.

Adjuntem els horaris detallats dels participants i el programa que realitzaran

Us hi esperem!!

FITXA TÈCNICA

Data: Dissabte, 3 de juliol de 2010 Apartat de cambra

Diumenge, 4 de juliol de 2010 Apartat de cant

Hora: Dissabte 11.00-14.00H / 17.00-21.00H

Diumenge 10.00-15.00H / 16.30-21.30H

Lloc: Saló d’Or del Palau Maricel de Sitges

Participants: 17 grups de cambra i 36 cantants

Jurat cambra: Àngel Soler, Yiya Díaz, Assunto Nese, Sofia Martínez, Xavier Chavarria

Jurat cant: Àngel Soler, Carme Bustamante, Raúl Gimenez, Roger Alier, Ivan van Kalmthout

Premis cambra: 3.000€ , 2.000€, 1.000€ + 800€ millor instr. de corda + 600€ millor cançó catalana

Premis cant: 3.000€ , 2.000€, 1.000€ + 600€ millor cançó catalana, entre d’altres

Entrada: Lliure

Organitza: Associació Concertante i Família Mirabent i Magrans

Contacte: 629.233.556 / info@concursmirabent.com / www.concursmirabent.com