24 de març 2010

QUI DISSENYA ELS PARCS INFANTILS PÚBLICS?

Avui, juntament amb altres mares, hem arribat a la gran conclusió que els parcs infantils públics els dissenyen homes, i tant me fa si amb fills o no, però homes que mai han anat a un parc acompanyant a nens.

Entre pàgina i pàgina del llibre de torn que em toca escriure, entre comentari i comentari als meus grups preferits de facebook, i deixant el sopar a mig fer, amb l’arribada de la primavera, les meves visites als parcs de Monterols i Brusi de Barcelona són gairebé diaris i les meves hores envoltades de nens “culumpius” i tobogans són molt estressants... i tot per culpa del disseny de la zona de jocs.

Envoltats per una barana de fusta, amb dues portes que mai es poden arribar a tancar, cosa que comporta una constant fuga de nens, dins d’un recinte no molt gran cada tarda ens hi ajuntem una seixantena de nens, unes vint mares, vint cangurs... i un pare.

Doncs les vint mares estem les dues hores de peu, d’un cantó a l’altre intentant que els nostres nens no prenguin mal. Els gronxadors es troben just a l’entrada del parc amb el perill que això comporta per l’emoció dels infant a l’entrar al seu lloc predilecte, que els cega fins al punt de no adonar-se de la possibilitat de ser enviats a l’altra punta del parc amb un cop de peu de nen gronxant-se......

Mentre dues nenes es gronxen amb totes les seves forces, al seu costat un grup de nens menors de dos anys juguen distrets a la caseta i al sorral, i les mares substituint les baranes de separació inexistents, fem guàrdia per impedir que cap d’aquests petitons acabin amb un cop de gronxador..... o amb una patada dels nens que a tota velocitat baixen pel gran tobogan, una diversió no molt apta per segons quines edats.... s’hi accedeix únicament desprès d’escalar, superar encordats i no caure de la zona més elevada on tampoc hi ha barana...... ah, i si desprès de tots els problemes per accedir-hi, un ho aconsegueix, el punt final arriba quan al seure-s’hi per llançar-s’hi... el tobogan que és d’acer..... cremaaaaaa!!!!!

I passem al final del parc. No se com es diu aquest joc, però crec que és un altre exemple de la perillositat i de la falta de coneixement del que crea l’espai. Es tracta d’un artefacte en el que s’hi poden asseure quatre nens, i uns altres es dediquen a donar-li voltes amb totes les seves forces. Els resultats d’aquesta idea són diversos: marejos, caigudes, cops al cap dels més petits....... res, tot molt ben pensat per tenir les mares en tensió durant unes horetes, no fos cas que es relaxessin i parlessin de política, economia, art.....

Si els nostres representants municipals tenen dubtes a l’hora de dissenyar un espai per als nens, que ho posin en mans de les mares. Us puc assegurar que ens posaríem d’acord en un moment, i que amb la nostra experiència i coherència, aconseguiríem espais segurs i on tots, pares i fills, ens sentirem a gust, relaxats, i podríem gaudir sense patiments de les estones que passem amb els nostres nens.

8 comentaris:

mai9 ha dit...

ara no tinc temps de llegir-ho, però jo sóc home i tampoc m'agraden el disseny dels parcs! són fastigosos, són l'anti-divertiment.

Galderich ha dit...

Beli,
Els parcs són dissenyats en funció de pressupostos, arquitectes varis i casualitats.
Vaig estar ficat en el tema del Parc de Brusi i va ser un maldecap aconseguir bancs perquè la gent seiés. La nostra proposta com a veins va ser fer un banc corredís de fusta enganxada al mur de totxana a través d'uns permòdols que permetés que molta gent pogués seure sense grans costos econòmics.
Van dir que s'ho estudiarien. Ho has vist?
Jo tampoc... i així unes quantes coses més!

Per altra part no crec que el problema sigui de sexe, sinó de competència com a professional. Jo per exemple retiraria tots els títols d'arquitectura als arquitectes que dissenyessin lavabos públics amb les mateixes dimensions per a homes que per a dones quan tothom sap on es formen les cues. No es tracta el sexe de qui ho dissenya, sinó de la intel·ligència i de la capacitat d'observació.

Florenci Salesas ha dit...

Tot això dels parcs infantils és força curiós.

Jo recordo els parcs de quan era nen com una de les coses més divertides de món. M'encantaven aquells aparells que segurament no passarien cap homologació legal actual. Durant un tamps vaig pensar que els nous dissenys aninirien en la líniea de guanyar seguretat i perdre en emoció. Això del perill de poder-te matar sempre havia estat un gran alicient, recordo. Però veig que anava errat i no s'ha perdut en absolut.

Admeto que ara ja tinc els nens una mica granadets i he perdut el fil del tema, no m'hi fixo tant. Però és un tema que, bromes a banda, s'hauria de pensar molt i molt.

Per acabar, haig de dir que el text és boníssim: "res, tot molt ben pensat per tenir les mares en tensió durant unes horetes, no fos cas que es relaxessin i parlessin de política, economia, art....." sensacional!

Luis Soravilla ha dit...

Hola,

Començant pel principi, trobo horrible la idea de posar els nens en un «tancat» i desaprofitar una zona d'oci. Els nens, aquí; els avis, allà; no possem massa bancs no s'assegui algú... Quan jo era petit, el parc era lliure i no havien «tancats». Si resulta que són els gossos que fan pipi i caca... que tanquin els gossos, no? Per què han de tancar els nens?

Criticartt ha dit...

uf, quatre homes en contra!!!! quina por!!! primer de tot, no se fa uns anys, ni tampoc dins d'uns anys, però a l'actualitat els parcs són espais reservats per a dònes i nens.... i si de tant en tant hi ha un home, aquest és l'excepció... ja us dic, ahir en tot el parc un sol home, a l'altra punta del recinte, i amb la tranquil.litat de que alguna mare "postissa" faria tot el possible per impedir que la seva filla fos enviada a pastar fang per una gronxaire....
Luís, no es tracta se si es vol o no tancar els nens, sino que en aquest parc en concret, Monterols, millor tenir-los tancats i controlats.... es tracta d'un gran espai molt gran i difícil per la seva situació i abundant vegetació...amb quatre portes, ple de gossos que per molt que lluitem ningú lliga, grups de joves porretes i un senyor que quan arriba el bon temps es posa a fer yoga amb un catana i altres útils.... així doncs, i davant d'aquesta situació, els nens millors juntets i controlats.... coma mínim els més petits, ja que els de cinc anys t'asseguro que diariament s'escapen a la "selva", com ells diuen...
Galderich, la idea d'un gran banc de pedra també la varem posar ahir en comú.... però ja veig que no ens faran ni cas si això suposa no donar diners a l'empresa de turno.....

Florenci i Mai9, evidentment no es tracta exclusivament d'un tema de sexe de qui el dissenya, però si que hi té molt a veure....principalment, com ja he dit, pel número d'usuaries i patidores de l'espai, segueixo pensant que si aquests parc serien molt més segurs si els dissenyessim els pares/mares que hi anem... i no els pares/mares que potser tenen fills que van al parc, però amb una cangur.... uiiiii, una idea, i si els hi proposen el disseny a elles?

Clidice ha dit...

ah! però és que més enllà de la inauguració tenen cap importància els parcs? ves quina cosa! i jo sense saber-ho!

això seria el que et diria el polític de torn no? els parcs infantils són "quotes", i el mobiliari i el disseny s'atorguen en funció del pressupost o de quin és l'arquitecte afí al partit que toqui. Si estan ben o mal dissenyats importa un rave, no ho dubtis.

Florenci Salesas ha dit...

Criticartt, perdona, però on has vist tu que jo parli de sexe? No em fiquis al mateix sac, eh.

Tot i que jo portava molt els meus fills al parc, haig de reconèixer que la major part d'acompanyants eren mares. És més, t'haig de donar raó que amb l'atabalamenta que portava perquè els nens no se'm matessin, no tenia temps, de cap manera, d'estructurar el més mínim pla de seducció extramatrimonial, certament...

Luis Soravilla ha dit...

Hola, Criticart. Doncs m'estàs donant la raó! Tanquem els gossos, els propietaris dels gossos, el senyor de la katana, els que prenen estupefaents, el jardiner... i al final podrem gaudir d'un espai per a nens! ;)

Publica un comentari a l'entrada