LA REVOLTA DE LES PLATAFORMES POPULARS EN LLUITA PEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC



Per sort, aquests darrers anys, gran part de la població catalana s’ha adonat  que una part fonamental de la nostra cultura ve de la força que té el patrimoni artístic, arquitectònic, paisatgístic, gastronòmic, folklòric, tradicional........ i que conservar-lo és la nostra obligació.

Des de fa uns mesos les plataformes populars, creades per defensar el patrimoni arquitectònic català, sorgeixen com a bolets. Amb aquesta afirmació no vull fer cap crítica a aquests grups, tot al contrari, vull remarcar que la falta d’una política coherent i legal a l’hora d’aprovar projectes urbanístics que afecten edificis catalogats, obliga a les plataformes a fer la feina que hauria de realitzar les diverses administracions públiques destinades a la conservació del patrimoni.

Fins l’any 1975 no hi havia cap llei que regulés el que es tenia que conservar, i com s’havia de fer. Va ser pel més de juny de 1976, en el marc del Congrés de Cultura Catalana quan nasqué el SERPAC (servei per a la protecció del patrimoni arquitectònic català) grup integrat per intel·lectuals, arquitectes i historiadors catalans.

El SERPAC va lluitar per aconseguir un catàleg que assegurés la protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya, classificació que ha contribuït a la conservació de destacats exemples arquitectònics.  Però com tot a la vida, un cop l’administració hi entra a formar, l’essència veritable es perd i tot es polititza.

Un del grups més reconeguts, i que destaca per sobre de tots, tant per les seves actuacions al llarg del territori, ja no sols català, sinó Espanyol, com per la seva  contundent història, és SOS Monuments. Pioner en la defensa del patrimoni, la seva manera de fer ha servit d’exemple i guia per a totes les plataformes que s’han creat posteriorment.

Poc a poc, les queixes mostrades públicament per aquestes agrupacions veïnals han tingut un cert ressò mediàtic. El primer en adonar-se d'aquesta nova tendència va ser el diari EL País, que el dia 8 de febrer de 2010 va publicar un article que sota el títol de "Tres pueblos luchan por su patrimonio", feia referència a les queixes públiques sorgides a partir de la presentació dels plans de reforma d'edificis catalogats. 

 Entre les més actives i que fa més anys que reivindiquen els seus drets hi trobem la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt de Mataró. Fa uns anys el Corte Inglés va comprar el terreny que en aquell moment ocupava una antiga fàbrica. L’ajuntament va donar el permís per a la construcció del nou centre comercial, sense pensar que aquest gran edifici estava catalogat amb el màxim nivell de protecció. Ara les peces que conformen la fàbrica de Can Fargas es troben numerades i guardades en un magatzem a l’espera d’un futur incert.

Un altre d’aquests bolets és la Plataforma Sitges que lluita per demostrar que el projecte proposat i aprovat per a la reforma, restauració, remodelació i adequació dels museus sitgetans no és lògica ni legal. Des de la falta de coneixements històrics a l’hora de no considerar com edifici catalogat la Casa Rocamora, fins a la falta de coherència al dir que les façanes marítimes d’aquests edificis no estan catalogades, tot i que en el catàleg del patrimoni quedi clar que el nivell de protecció I, el màxim establert, obliga al manteniment estricte del volum i les façanes. Per no oblidar els 35 centímetres que s’elevarà el primer pis del Museu Cau Ferrat, amb les seves visibles conseqüències (dos graons de més a les escales originals, noves obertures, desaparició de les bases de les columnes....



Fa poc, el poble de Sant Pol de Mar va mostrar públicament el seu desacord amb el projecte proposat per a la remodelació de l’edifici modernista de Les Escoles, obra de 1910 de l’arquitecte Ignasi Mas i Morell., el mateix autor de la Casa Bartomeu Carbonell, més coneguda com la Casa del Rellotge, al Cap de la Vila de Sitges. La Diputació accepta finançar la reconversió de l’edifici de les Escoles Públiques en biblioteca, però amb la condició de multiplicar el volum de l’edifici per tres. Però per sort de Sant Pol, el manifest va ser encapçalat per persones tan important dins de la societat catalana com els artistes Antoni Tàpies i en Pere Jaume, l’ historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte, o la restauradora Carme Ruscalleda, noms que han donat molta credibilitat a la denúncia.

 Imatge treta de la web Pobles de Catalunya, una pàgina molt interessant per conèixer el patrimoni arquitectònic català.


I ara li toca el torn a la Plataforma La Rotonda, que tenen com a objectiu la conservació de l’impressionant edifici modernista construït l’any 1906 a la cantonada de l’Avinguda Tibidabo i Passeig de Sant Gervasi de Barcelona, seguint el disseny de l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana. L’empresa inmobiliaria Nuñez i Navarro, propietària de l’edifici, proposa convertir la casa del Dr. Andreu, anys més tard transformada en hotel de luxe i darrerament un trist hospital, en edifici d’oficines que suposarà un increment substancial del seu volum original.

Les reivindicacions de totes aquestes plataformes són molt semblants, i les contestes municipals que reben també tenen moltes coincidències. En els casos aquí nombrats, tots els edificis estan catalogats, amb diversos nivells de protecció, però inclosos dins d’un catàleg patrimonial amb unes normatives aparentment molt clares i concises, que semblen no ser enteses pels responsables polítics. Per part de les plataformes no es posa mai en dubte la necessitat de restaurar els edificis sobre els que es té previst actuar.

La legalitat i el convenciment de que s’han de complir fidelment les lleis de conservació del patrimoni marcades des del govern espanyol, la Generalitat de Catalunya, les Diputacions Provincials, i els Ajuntaments, és la principal via de les Plataformes a l’hora de demostrar la viabilitat de les seves reclamacions. I finalment, ha de quedar molt clar que, tot i que personalment pot o no agradar el resultat final que es proposa, la qüestió estètica no s’utilitza com a fonament principal per denunciar les diverses actuacions proposades pels arquitectes encarregats dels diferents projectes, una divergència estètica que en alguns casos, per part de les administracions públiques que han aprovat els projectes, es planteja com a únic punt de divergència entre els propietaris i els veïns.
                         
 Hi ha moltíssims més exemples de Plataformes i Associacions populars creades per treballar conjuntament en la preservació de qualsevol àmbit patrimonial. Aquí he volgut deixar constància d’alguns dels darrers exemples que lluiten per a la conservació d’un edifici o conjunt arquitectònic catalogat, i que tot i adonar-nos de que tot i estar ubicats en quatre municipis diferents es troben amb els mateixos problemes. 

Així doncs, com més gent s’adhereixi i s’impliqui en les diverses accions reivindicatives proposades des d’aquestes plataformes, més força tindrem i més es notarà el nostre disgust davant d’actes tan flagrants contra el nostre patrimoni, com és l’ incompliment per part de les administracions, de les normes conservacionistes i patrimonials que ells mateixos han redactat i aprovat.

Comentaris

Galderich ha dit…
Beli,
T'oblides de les reivindicacions amb èxit d'uns veïns que van aconseguir que no enderroquessin la Casa Sagnier de Barcelona i que avui són uns jardins i un Casal públics!
Quan hi ha un bon grapat de veins que es reuneixen no hi ha qui els pari i els polítics han de rendir-se a les evidències.
Sort
Clidice ha dit…
M'ha interessant molt aquest apunt. Una de les meves queixes constants és la falta d'interès pel patrimoni cultural i paisatgístic de les autoritats del meu poble. Donen l'esquena a l'entorn i a la història del poble d'una manera tan escandalosa que fa feredat. El mal, com sempre, els recursos. A veure si en les properes eleccions es pot fer alguna cosa, perquè de moviment ciutadà res de res, massa enfeinats fent teatre :(
Criticartt ha dit…
Galderich... com vols que m'oblidi de la casa Sagnier!!!! que faria jo i els meus nens, així com una gran part del barri, sense aquest magnífic espai. Un testimoni més de la lluita veinal!!!!

Clidice, tens tota la raó... quan tu llutes per una cosa que creus justa, et trobes a gent que et dòna tot el seu suport, però pocs disposats a posar-se davant de la reivindicació....i per cert, Sitges deu molt al teu poble, Esparraguera.... l'origen de la nostra estimada Punta la trobem al vostre campanar.... fa anys vaig fer un estudi, publicat al blog, on ho explico.... sempre que passant per la carretera veig el campanar d'Esparraguer tinc més clara la influència!!!
Plataforma La Rotonda ha dit…
Hem creat un enllaç a la nova web de la Plataforma La Rotonda: http://www.larotondabarcelona.com/LaRotondaLinks.html