CONTRADICCIONS EN LES ACTUACIONS SOBRE EL PAISATGE I EL PATRIMONI DE SITGES..... POTSER SI QUE ÉS UNA QÜESTIÓ ESTÈTICA


 

Avui al Periódico de Catalunya sota el títol de “Sitges recuperarà la imatge històrica del passeig marítim” s’anuncia l’inici del projecte de reurbanització del nostre passeig de la Ribera.

Es diu que la idea de l’Ajuntament de Sitges es retornar aquest emblemàtic espai a la imatge original que tenia abans dels anys 60, quan es va urbanitzar el tram que va des de l’escultura de El Greco fins a la Fragata. També destaca la declaració de l’alcalde de Sitges de que la “seva voluntat es recuperar el paisatge patrimonial. No volem canviar-lo, sinó millorar-lo, recuperar l’original”.

Per cert, si volen tenir informació gràfica de primera mà per saber com era aquest bell espai, recomano als encarregats de dissenyar aquesta nova urbanització que visitin dos grups de facebook molt interessants on es recullen gran quantitat de fotografies antigues de Sitges, totes elles d'un gran valor documental i que em serveixen per il.lustrar aquesta entrada:  Fotos Antigues de Sitges i Postals de Sitges.

Per cert, no us podeu perdre els comentaris que s'hi fan, una font documental tan important com les pròpies imatges. No dubteu en participar-hi, és important per a no oblidar el passat del nostre poble


També avui, en el diari digital lamall.cat, el nostre poble és protagonista. En una entrevista al director del Consorci del Patrimoni de Sitges, Toni Sella, i seguint la tendència de les darreres declaracions, en cap moment es parla del catàleg del patrimoni arquitectònic de Sitges, es torna a dir que el Cau Ferrat no es toca, que es necessita la façana de vidre per poder fer accessibles els museus........ però un cop més no es diu tot, i el poc que es diu no és correcte, ja que la casa Rocamora no va ser construïda al l’entorn de 1912, sinó que si fem cas de la data del projecte de remodelació de l’edifici, que es guarda a l’Arxiu Històric Municipal de Sitges, obra firmada per Miquel Utrillo, la casa actual és de l’any 1915. Tota la història està explicada en aquest mateix bloc en un article de fa una setmana.



En aquesta entrevista, i a la pegunta sobre les queixes de la Plataforma respecte a la façana de mar, Sella diu “ la Plataforma vol que es conservin aquests edificis tal com eren el 1921 i això ja no existeix, perquè van ser intervinguts el 1970, amb unes construccions afegides que no tenen cap valor”. El més lògic davant d’una actuació arquitectònica i patrimonial en un conjunt tan important com aquest, és que es vagin treien les construccions afegides i netejar la façana.... i no pas posar-hi una nova construcció que res té a veure amb la imatge original dels edificis....
Però davant d’aquestes dues declaracions, realitzades per persones tan importants dins del panorama polític sitgetà, com són l’alcalde i el director del consorci del patrimoni, jo em pregunto: per que és correcte retornar el passeig de la Ribera al seu estat original i no ho és per a la façana marítima dels museus sitgetans?. En que es basen per actuar de dues maneres tan divergents?

Parlant de façanes posteriors, fem una petita cronologia dels diversos informes tècnics del projecte del Cau Ferrat, Can Rocamora i Museu Maricel.

A l’informe tècnic realitzat per l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Sitges amb data 8 de febrer de 2009, diu que en el projecte d’execució es mantenen les disposicions del projecte bàsic aprovat per ell mateix el 14 de novembre de 2008, responent a una sol•licitud feta el 11 de febrer d’aquell mateix any.

Però en aquest informe de febrer de 2009, per cert, amb una conclusió FAVORABLE, quan es fa referència a la instal•lació del “mur cortina de vidre” hi podem llegir una declaració que sobta davant de la importància d’aquesta actuació arquitectònica:

“No s’aporten plànols de instal•lacions, per la qual cosa no es poden valorar la incidència visual d’aquests elements pel que fa a les façanes i cobertes del conjunt arquitectònic”.

Entre les prescripcions necessàries per a començar les obres hi ha la següent:

“Caldrà aportar plànols d’alçats i seccions on es contemplin tots els elements de les instal•lacions, per tal de valorar convenientment el seu impacte visual”.


El 13 de febrer de 2009, cinc dies més tard de la resolució de l’Ajuntament de Sitges, el Consorci del Patrimoni de Sitges registra l’entrada de l’expedient del projecte bàsic dels museus, acompanyat de l’informe favorable municipal del 14 de novembre de 2008, a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

En aquest informe s’hi fa una exhaustiva explicació de quines seran les diverses actuacions que es realitzaran a cada un dels edificis que conformen el conjunt. Al parlar del Cau Ferrat no es diu enlloc la voluntat d’aixecar 32 cm el terra del pis de dalt, modificació que tal i com queda assenyalat al projecte d’execució del Sr. Hernández Cros, obliga a posar dos graons més a l’escala original, així com la possible “eliminació visual” de les bases de les columnes i dels “festejadors”.





Al parlar de la restauració de la façana de mar, l’informe es contradiu amb les declaracions que avui ha fet el director del consorci, quan acusa a la Plataforma de voler retornar la imatge que tenia aquest bell espai l’any 1921. Si llegim el text oficial, ens adonem que aquesta també era la voluntat expressada pel Consorci:

Confrontant constantment la realitat actual d'aquestes façanes amb tot el material històric al qual s'ha pogut tenir accés -pricipalment fotografies de les obres de construcció i dels acabats, de l'etapa Deering- s'ha previst eliminar cossos afegits que s'han anat produint amb el pas del temps, molts d'ells de l'etapa d'obres dirigida per l'arquitecte Pallás per a la Diputació. Amb aquesta tasca de depuració de volums i afegits per un costat, i amb el tancament d'una terrassa de la planta primera i una altre al segon pis, es pot definir una façana més endreçada i contundent, de la qual destacarien alguns dels elements clau del conjunt: la torra del extrem - que dona al baluard- i el joc d'arcades de la planta baixa”.

Pel que fa a la façana de Can Rocamora i Cau Ferrat es diu:

“La nova façana de Can Rocamora, volada sobre el mar està dissenyada amb un llenguatge formal que no indueixi a confusions estilístiques, i els tancaments per a la protecció dels finestrals del Cau Ferrat seran simplement restaurats”.

I del cub de vidre que cobrirà el Maricel es diu:

“Aquest mur de vidre no descansarà a terra ni tindrà bastiments ni travessers, i estarà fet amb la intenció que malgrat la seva força plàstica, no amagui l'edifici que hi ha al darrera, deixant transparentar al màxim les seves formes.”

Quan el 16 de març de 2009, l’arquitecte territorial Jacqueline Pacheco Rodríguez presenta el seu informe i fa una sèrie de consideracions com:

Cal recordar que totes les actuacions que es realitzin en el conjunt patrimonial han de conservar les característiques tipològiques d'ordenació espacial, volumètriques inmorfològiques més remarcables, tot respectant els valors que van motivar la declaració del conjunt com a bé cultural d’interès nacional. Amb tot, es pot autoritzar l'ús d'elements contemporanis per a la millor adaptació del bé al seu ús. És en aquesta adaptació de l’edifici al nou ús que es justifica la necessitat de definir una façana nova amb materials contemporanis i amb una alta rellevància estètica per la façana de mar del conjunt museístic”

Segons l'article 35.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, les intervencions en els conjunts històrics d'interès nacional han de mantenir l’estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l'ambient i de la silueta paisatgística. En aquest sentit cal dir que la nova façana a mar del conjunt museístic que conformen el Palau Maricel de Mar, Can Rocamora i el Cau Ferrat, modifiquen les característiques generals de l'ambient i de la silueta paisatgística. Amb tot, la llei també determina que no es permeten modificacions d'alineacions, alteracions en l'edificabilitat, parcel•lacions ni agregacions d'immobles, excepte que contribueixin a la conservació general del caràcter del conjunt. La nova façana al mar, tot i que varia les alineacions i característiques del conjunt, procura la conservació general del mateix”.

Respecte la façana de Can Rocamora, de nova creació, es considera que no s'avé tipològicament amb el conjunt i, per això, es proposa la realització d'estudi acurat d'un nou disseny de façana amb un llenguatge més similar al preexistent.


Finalment es decideix APROVAR el projecte amb el benentès que es doni compliment a tres CONSIDERACIONS:

- En tot cas es requereix la realització de proves d’il•luminació per tal de valorar l,efecte de la il•luminació en la façana a mar del Palau Maricel de Mar. Aquestes proves d’il•luminació seran preceptives i hauran de ser valorades i aprovades, si escau, per la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona.

- Caldrà un nou disseny de façana al mar de l'edificació de Can Rocamora que prevegi un llenguatge més similar al preexistent i més en relació amb la resta del conjunt.

- Cal recordar que qualsevol actuació que faci en aquest sentit s'haurà de fer seguint el procediment establert al Decret 7812002, de 05 de maig, del reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya.

L’arquitecte també demana sotmetre a la consideració de la Comissió Territorial de Barcelona del Patrimoni Cultural la formalització de la façana de mar del Conjunt del Palau Maricel de Mar.

Doncs el 18 de març, dos dies més tard de l’informe de l’arquitecta territorial, la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona, acorda per unanimitat, aprovar el projecte d’execució dels museus sitgetans i fan dos condicionaments: es requereixen les proves d’il•luminació de la façana de mar, i es recorda que s’ha de seguir el reglament de protecció del patrimoni arqueològic.

Sorprenentment, no es diu res del fer un nou disseny de la façana marítima de la casa Rocamora, punt al que havia donat molta importància l’arquitecta de la Generalitat.

Davant d’aquesta cronologia oficial s’hi poden treure moltes conclusions, però aquí només vull destacar-ne un. Sempre s’ha dit que si la oposició al projecte és un simple tema estètic, aquest no té força. Jo sempre he defensat que es tractava d’una reivindicació legal i patrimonial, però ara, al llegir aquests informes, em passa pel cap que potser, per a l’esfera política, si que es tracta d’un tema estètic: a uns no els hi agrada la façana de la Casa Rocamora i a altres si.... pq han guanyat els del SI?


Justament fa uns dies va caure a les meves mans un llibre molt interessant Metamorfosis de monumentos y teorías de la restauración Ed. Alianza Forma, Madrid, 1992, escrit per l’arquitecte Antón Capitel.

“Hay dos diferentes modos de tratar, desde la arquitectura, los problemas de los edificios valiosos del pasado: la metamorfosis, que lleva a cabo la transformación de la realidad arquitectónica originaria, y la restauración, que rescata y conserva los valores primitivos. La metamorfosis de monumentos, expresión más radical de la restauración, requiere en algunos casos un ejercicio especialmente reflexivo de la disciplina de la composición arquitectónica para poder interpretar la configuración original y seguir sus pautas, resolviendo a la vez sus problemas y respetando sus cualidades”.

On situaríem el cas de Sitges?

Comentaris

Deric ha dit…
Unes imatges molt interessants. Però penso que l'aspecte actual del passeig inclou la part històrica del que es va fer amb el desgavell urbanístic dels anys 60, per tant també és història, encara que no ens agradi i recuperar un aspecte de fa 100 anys és, potser, convertir el poble en una mena de Port aventura, de cartró pedra. Penso que s'hauria de millorar i recuperar el que encara queda, no reproduir.
És la meva opinió, la d'algú a qui li agrada molt Sitges encara que no hi visqui.
Luis Soravilla ha dit…
Des d'un punt de vista tècnic, subjectar la façana implica una intervenció en l'edifici, inevitable (suports metàl·lics, per exemple).

Hi ha un altre impacte en la restauració. Sense fer gaire càlculs, grosso modo, la façana de vidre serà equivalent en hores diurnes a un sistema de calefacció de 300 kW de potència. En unes altres paraules, es necessitarà una màquina de fred d'una potència mínima de 300 kW (més la potència necessària per als museus i dependències). On i com es posarà aquesta màquina?
Froilan Franco ha dit…
Quin article tan ben endreçat i digne de copiar perquè és "història pura i dura" del Sitges dels nostres Avis i a part les fotografies "genials i plenes de sabor històric".
Realment la Beli,Historiadora de l'Art és quelcom més que un pou de ciència,ets una Enciclopèdia amb trets d'Il.lustració,que generes
uns nous pensaments sobre la Vila de Sitges i més ara que dissortadament amb el lema "Costa de Barcelona" per a propis i estranys,ens en treuran fora "la Costa Daurada",el "Sitges,picarol del Mediterrani","Sitges la joia mediterrània" i el clàssic "Això és vida".
Disculpa'm però "sense cap mena de sadisme" n'aprofito els teus recents articles d'opinió per a aprendre i estimar molt més tant la meva segona llengua com el meu segon poble-.Tens les idees tan clares i precises que me'n resulta un plaer llegir-t'hi.L'Agraïment és la memòria del Cor,Beli.Enhorabona i moltes mercès.
Criticartt ha dit…
Deric, tens tota la raó amb el que dius, i crec que el nou Sitges-Port Aventura és el que ens fa més por a tots.... però també és clar que s'ha de fer alguna cosa, ja que ara que s'han retirat els cotxes la visió del Passeig és una mica caótica.. tot i que es pot anar per el vial, la gent no gosa... ja veurem que ens espera....

Luís, aquestes super màquines van a la teulada del Maricel, i les del Cau Ferrat es posen en una "cambra entre el forjat i l'entarimat, que aixecarà 35 cm el primer pis... i a sobre diuen que el Cau no es toca..

Ai Froilan.... que faria sense els teus ànims i les teves paraules de suport!!!! un com més moltíssimes gràcies per tot el que sempre escrius de mi. Una abarçada!!!