SIS MESOS NO SÓN RES. LLLUNY DE SITGES 2. BAGERGUE. VALL D'ARAN



Justament ara fa sis mesos vaig fer una escapada a Bagergue, un petit poble de la Vall d’Aran, i com deia en aquella entrada del blogvaig decidir deixar terra per davant, i allunyar-me de Sitges per poder oblidar, durant alguns dies, la meva faceta crítica i així deixar tot el protagonisme a la meva funció de mare de tres criatures, que per la seva curta edat necessiten tota la meva atenció”. També en aquella entrada feia referència directa i clara sobre el projecte de reforma del Cau Ferrat que pocs dies abans havia pogut conèixer en aquella ja “coneguda reunió dels 20”.

Sobre aquest projecte escrivia: “Desprès d’assistir a la reunió-presentació que es va fer sobre aquest projecte, per cert, un projecte tancat i definitiu, fa unes setmanes, primer de tot dir que estic totalment d’acord amb la necessitat de restaurar, estabilitzar i posar al dia aquests dos espais, però crec que el projecte presentat per l’arquitecte Hernández Cros, el mateix que firma la comentada reforma de la Platja Sant Sebastià, trenca totalment, pel que fa a la seva idea per a la façana marítima, amb la visió que és té del casc antic de Sitges des del mar. (...) Buscant més informació sobre aquest projecte he arribat a una noticia de maig de 2007 en la que es parla de que la solució presentada per Hernandez Cros va ser la guanyadora del concurs públic al que únicament s’hi van presentar dues propostes..... primera notícia!!!!

Amb un pressupost de 10 milions d’euros, dels que només en sabem la procedència d’un 30% dels diners, que els pagarà l’Estat (esperem que l’altre part no es converteixi en un nou cas exposició Luther King) la part fonamental i més necessària del projecte és la reforma i adequació de les cobertes, instal•lacions elèctriques, humitats, i molts altres desastres dels que ens en van ensenyar múltiples fotos durant la presentació oficial del projecte. Però crec que gran part del pressupost es gastarà en el que els promotors (llegeixis arquitecte i director del consorci del museus de Sitges), van descriure com una segona pell de vidre a la façana marítima. Es tracta d’una paret de vidre per al Cau Ferrat, un horrorós edifici cúbic per a la Casa Rocamora (antiga vivenda del pintor Ramon Casas), l’edifici més menyspreat i que rep la pitjor part; i finalment una doble façana de vidre penjada sobre el mar que permetrà circular, mitjançant unes llargues rampes, per la part posterior del Palau Maricel de Mar. Si es mira fredament el projecte és espectacular i trencador, massa trencador ja que es perdrà, un cop més, una de les visions amb més encant de Sitges. Quan recordo la imatge virtual del nou conjunt urbanístic em ve al cap un Museu Pompidou de París a la sitgetana.

Més val deixar-ho aquí i ja en parlarem quan tothom hagi pogut veure aquest projecte, que per cert, torno a reiterar, és el definitiu i no un avantprojecte amb la possibilitat de rebre recomanacions i noves idees per part dels vilatans”.

Doncs aquest cap de setmana he repetir la jugada, i la veritat és que he tornat molt recuperada i amb les idees encara més clares que les de fa sis mesos. Però per acabar-me de convèncer, pq que quedi clar, no tinc intenció de convèncer a ningú més que a mi mateixa, la lectura de les meves pròpies paraules m’han tranquil•litzat respecte les darreres manifestacions d’alguns que ens acusen d’aprofitar el projecte dels museus per fer caure a alts i baixos, robar butaques, polititzar i rebentar actes públics.........

La bellesa i tranquil•litat que es viu en aquell espai idíl•lic, el mateix del que vaig poder gaudir durant el mes d’agost, però aquest cop amb el paisatge emblanquinat per les darreres nevades, és perfecta per pensar i reflexionar sobre les moltes coses que han passat aquest darrer mes. Ei!!!!, em refereixo únicament a coses “patrimonials”, res de personal. Em vaig tornar a situar davant de l’església de Sant Félix, la mateixa que fa sis mesos em va fer pensar “amb la gran perdurabilitat de les obres medievals. Ja se que no està davant del mar, i que el seu desgast res té a veure amb el que provoca l’erosió marina en alguns dels edificis situats a primera línia, però hem de ser clars i dir que la vida contemplativa que viu aquesta església tampoc és fàcil. Pel fet de trobar-se en un dels pobles més alts de la Vall d’Aran, a més de 1.400 metres sobre el nivell del mar, mantenir-se en peus no és una feina fàcil per a l’edifici insígnia de Bagergue. Les inclemències de temps que ha hagut de suportar al llarg dels seus més de 700 anys de vida, com són les llargues hores al sol, les continues boires amb les seves corresponents pluges, i els temporals de vent i neu, per cert, molta neu, no li han provocat la pèrdua de la seva solidesa, característica que demostra la necessitat d’erigir amb bons materials i amb altes tècniques constructives per tal de realitzar edificis sense data de caducitat pròxima”.

Doncs aquesta vegada al veure la imatge de la petita construcció de pedra dibuixada i emmarcada per les immenses muntanyes nevades, m’ha vingut al cap una mala idea. Us imagineu que en una pròxima i hipotètica reforma, restauració i readequació de Sant Fèlix, l’arquitecte guanyador del concurs decidís col•locar-la dins d’una capça de vidre? Per sort això no passarà, i dins de 700 anys els nous visitant d’aquella vall seguiran gaudint de la vista descrita.

Però per sort la vida continua més enllà de projectes de reforma. A Sitges dijous comença Carnaval, i pocs seran els que recordaran el debat obert darrerament. Pels que el Carnaval queda una mica lluc, el dissabte tenim convocada una nova Ateneuesfera!!!! Ja era hora Guillem!!!!! Allà parlarem de temes diversos y molt interessants, de les preocupacions blogueres de cada un de nosaltres, ens presentaran nous blogs.... i menjarem xocolates i galetes!!!!

El Modernisme s’ha tornat a instal•lar a la meva vida, si és que en algun moment m’ha deixat. Projectes interessants per realitzar un llibre d’arquitectura, una conferència sobre Gaudí, seguir amb el meu estudi sobre Josep Maria Martino, el que per cert, darrerament ha estat notícia sense que el seu nom aparegui per enlloc, ja que la seva casa Casimiro Barnils, una de les primeres que va construir al Passeig Marítim l’any 1919, és la vivenda de segona mà més cara d’Espanya, amb un preu de 10.000.000 d’euros, la mateixa quantitat que el pressupost per al nou projecte dels museus (ai, no hi volia tornar a caure!!!). I tot i això al pobre Martino encara no se li ha fet ni un sol reconeixement públic per part del poble de Sitges.

Tot i que darrerament estic una mica encallada, no hi ha manera de trobar el fil que em permeti conèixer el veritable autor del projecte, m’he proposat acabar l’estudi arquitectònic de l’edifici del col•legi del carrer Copèrnic. Si algun dels meus lector en té una petita informació sobre aquest interessant edifici, sóc tot orelles!!!!!!! No hi ha res pitjor que tenir el principi i el final d’un estudi, però no poder-ho acabar ja que falta el petit ganxo que els uneix. És desesperant!!!

Sembla que hagi copiat la meva agenda aquí, però veure les coses escrites sembla que tot tingui una sortida més fàcil, així com la obligació de realitzar-ho, ja que no hi ha excuses que valguin. Tothom sap que n’ets conscient!!!!

Comentaris

Galderich ha dit…
Veig que l'exili espiritual et va bé per a reflexionar.
Ens veiem a l'Ateneu!
Clidice ha dit…
m'encanta haver-te trobat, arquitectura, Sitges, Bagergue ... massa coses que m'agraden :)
Criticartt ha dit…
Ei Galderich!!!!! el dissabte amb les piles carregades!!! ah, i xocolata!!!

Clidice, jo ja t'havia trobat gràcies als "ganapies" de l'Ateneuesfera...... i avui m'has inpirat per la propera entrada al meu blog..... ens llegim! ;)
Florenci Salesas ha dit…
Ostres, justament aquesta entrada recordo que la vaig llegir massa de pressa. És evident que hi va haver coses que se'm van escapar.

L'acusació que em faig a mi mateix és molt greu en aquest cas, de debò, perquè les tecles que vas tocar són molt i molt importants. Devia de ser una època que anava de bòlit amb altres històries segur (és la pobra excusa que puc posar).

Per cert, vaja un tros de foto!!