L'ESDEVENIDOR DEL MARICEL DE SITGES. Donar respostes als dubtes de Roland Sierra al Diari de Vilanova



Feia dies que deixava respirar el meu blog per tal de no monopolitzar-lo amb un sol tema, però avui em trobo amb la necessitat de contestar a les paraules escrites per Roland Sierra a la seva secció setmanal del Diari de Vilanova. Haig de confessar que fins aquesta mateixa nit no en tenia ni idea d’aquest article, però la lectura de les seves paraules m’han donat desposta a una sèrie de reaccions i comentari que no entenia.

Pensareu que m’ho invento, però fa una hora més o menys he pensat amb en Roland com a director de l'Hospital de Sitges. Imagineu la meva estupidesa que llegint un text de 1927 he reflexionat: “segur que si al final s’haguessin complert els propòsits de Deering ara no ens trobaríem en aquesta situació”, però de cop m’he adonat que anava molt equivocada.

La Punta, 4 de setembre de 1927

L’esdevenidor de Maricel de Sitges
Ens estirem l’americana. Tombem el cap. És En Ramon Casas.
-Renoi, que magre esteu!
-No estic pas gens bé, pels suburbis del ventre.....
-Potser mengeu massa!
-Sempre he rendit culte a Pantagruel
-Voleu que fem un consonant? Doncs, i Maricel?
-No en se res
-Voleu dir que no us han escrit quelcom...
-Em fa horror la lectura. Altrament, tingueu la seguretat de què encara no s’ha decidit l’esdevenidor d’aquells casals.
-Ja sé que, quan En Planas i Robert era alcalde, es va trametre una lletra a Mr. Deering. Se li demanava que cedís Maricel per tal d’instal•lar-hi l’Escola de Forja que devem a Santiago Russinyol, una escola de puntes i mantellines i la Biblioteca Magna.
-Sí, Mr. Deering no ho veia amb mals ulls. Però les últimes notícies eren que ho volia llegar a l’Hospital. Això de l’Hospital li tenia el cor robat. En el fons, Mr. Deering era un sentimental formidable. Més us puc dir: pocs dies abans de morir estava a punt de signar el traspàs a favor d’aquella Bona Casa. Vingué la malaltia i tot se n’anà a rodar. Mireu si estem de pega.
- I tamarit?
- També estic a les fosques sobre Tamarit. Heu de pensar que la família Deering té tot això com nosaltres estimaríem una caseta d’estiuejant en una villa marinera. No hi concedeix la importància que nosaltres hi donem, i això fa que gairebé no se’n recordi.



El cigar de Ramon Casas ja s’havia fet tot cendra. I optarem per no empipar més l’il.lustre artista.



H. (De Gaseta de Vilafranca)


En l’article “Opinions i preguntes al voltant d’una façana”, publicat el dia 28 de gener al Diari de Vilanova, Roland Sierra fa diverses reflexions que jo no penso comentar aquí (ja ho fa molt bé Florenci Salesas al seu blog), però fa una referència directa a la meva persona quan escriu: “3. A part de Beli Artigas, quines persones més integren la plataforma en contra del projecte? El normal seria que en el blog sortíssin els noms i cognoms d’aquells que li donen suport i que l’han feta portaveu (si és que ho és).”

Per aquestes paraules es pot arribar a entendre que tota aquesta moguda és un acte personal meu, una rabieta que ha arribat massa lluny. A mi ningú m’ha dirigit en les meves opinions (com has fet entendre a altres en converses no publicades), estic convençuda del que defenso i del que denuncio, i no tinc cap intenció més enllà de conservar el patrimoni arquitectònic de Sitges, una reivindicació que no ve d’ara, sinó que com ja vaig deixar escrit en l’entrada anterior, aquesta setmana farà tres anys que publico periòdicament articles que fan referència a aquesta temàtica. Si desprès de tants anys de coneixença i respecte, Roland Sierra pot pensar això de mi, em sap greu!!
Tal i com ell diu una mica més amunt d’aquest llarg article, que quan el tingui en paper ja el publicaré aquí, el text el va escriure el dilluns 25 de gener a la tarda (8 dies més tard avui dia 2 de febrer a les 11 de la nit les visites al blog de la Plataforma ja en són més de 1300, senyal que a la gent li interessa el tema o vol estar informada) i espero que desprès de l’acte públic organitzat per Consorci del Patrimoni de Sitges per explicar el controvertit projecte, que va tenir lloc al Saló d’Or del Palau Maricel el dia 30 de gener a les 7 del vespre, els seus dubtes sobre l’existència de més persones dins de la Plataforma hagin estat contestades. Patent va quedar que jo no era ser la única persona contraria a la remodelació de la façana marítima que va assistir a aquella soporífera explicació... i això ho ha de tenir clar Roland Sierra ja que ell estava allà i va poder viure-ho directament.


També, i com a sitgetana em sento inclosa dins del comentari, crec que desafortunat per la seva generalització, que fa Roland Sierra al afirmar: ¿Per què ens agrada tant als sitgetans parlar amb la boca petita per les cantonades, escriure cartes escrites amb inicials o pseudònims i mirar-nos les coses des de la barrera, prou a prop per dir “jo hi era” o “jo ho vaig veure” però a una distància prudencial perquè la porqueria no ens esquitxi?. Sort que ell també s’hi inclou. A la sortida de l’acte, en el que per cert, no va obrir la boca per defensar el projecte que tant li agrada, ens varem creuar, i jo dins de la més pura inòpia articulista, no vaig entendre la seva pressa i la seva salutació esquiva. M’hauria fet un favor informatiu preguntant-me que em semblava el seu interessant article d’opinió tal i com hem fet moltes altres vegades.

I per cert, que quedi clar a tothom que des de la Plataforma, de la que si, jo en formo part i ho dic pq no tinc res a amagar, juntament amb tots aquells sitgetans que sense cap mena de coacció s’hi han afegit per voluntat i indignació pròpia, no hi ha cap intenció de fer mal a cap persona. És molt lloable preocupar-se per una amic, però no cal posar en dubte la bona fe de coneguts!!!

Comentaris

Florenci Salesas ha dit…
Mira, això de la qüestió personal també m'ho dieuen a mi. Fins i tot la família! És clar, ells es pensen que m'he tornat boig i pateixen: per què et busques aquests merders, com si no tinguessis prou problemes! Qui t'ha menjat el coco? Com si jo no tingués les meves opinions!

A la plataforma crece que és evident que som persones diferents. No som robots. Som gent de carn i ossos que potser si ens posséssim a discutir sobre altres temes segurament ens acabaríem llençant paelles pel cap. Però en aquest estem superd'acord. No és fàcil fer estratègies conjuntes, ni que ara un canti amb un to una mica més alt que l'altre, i hi hagi una desafinada. Com que el que ens juguem ens fa mal al cor a tots, és difícil que això passi.

Jo sí que he comés l'error de monopolitzar el meu blog :/ Mira, tots els preus que s'han de pagar fossin com aquest.
Galderich ha dit…
Beli,
Si necessiteu noms i cognoms no tinc problemes per donar-los i signar el que calgui perquè un delicte arquitectònic i, el que és pitjor, paisatgístic tiri endavant.
Una forta abraçada i ja saps on sóc.
Aquestes declaracions només demostren inquietud perquè tot se'ls pugui escapar de les mans.
vitamina ha dit…
jo tampoc hi tinc problemes, si voleu la meva signatura la tindreu, no vull un poble de ciment i vidre, vull un poble blau i habitable.
anna