A LA MORT DE FERNANDO KRAHN.

Fa temps que dibuixos de Fernando Krahn m'acompanyen diàriament, ja siguin penjats de les parets del despatx o des de les pàgines la Vanguardia. Ara arribo a casa i la notícia de la seva mort m'omple de perplexiatat i tristesa. El seu llapis s'ha quedat sense punta, però per sort ens queden les seves gran obres, petites històries plenes de poesia i simbolisme que seguiran sent paisatge habitual de molts de nosaltres.

He volgut il•lustrar aquesta entrada amb dues de les seves obres que per raons diferents m’hi sento molt identificada. Els que em coneixeu una miqueta enseguida trobareu les raons, i els que no........


L'ART


I LA CUINA?. NO, A QUI S'ASSEMBLA EL CUINER?

Comentaris

Galderich ha dit…
Quan ho he sentit per la ràdio també m'ha deixat una mica trasbalsat. No el coneixia però sabia que era molt bona persona i, òbviament, molt bon dibuixant amb molt bones ocurrències.
És curiós perquè en l'informatiu ho han dit com un última hora amb la locutora dient-ho també una mica trasbalsada!
En fi, un sitgetà (de Xile) que se'n va.
Florenci Salesas ha dit…
Era una persona excel·lent, dolcíssima, amabilíssima. Jo sí el coneixia, encara que amb qui tenia més confiança era amb el seu fill, el Santi, una boníssima persona també. Encara estic fet pols...

Quina merda!
Puigmalet ha dit…
El millor del Magazine de La Vanguardia, moltes setmanes. No som res.
Criticartt ha dit…
I tant!!! fa ràbia quan mor una bona persona!!!! El Fernando sempre tenia un somriure a la cara, i una paraula amable a tots aquells que s'hi acostaven!!! Sort que com a mínim ens queden les seves historietes, que mira que fan pensar!!!!!!
Marina ha dit…
No el coneixia personalment però les seves vinyetes també m'han acompanyat durant alguns anys. Una gran pèrdua. :(