16 de febr. 2010

ESCRIURE, OPINAR, PARTICIPAR ALS BLOCS I MÉS TRAVESSES!!!!!!


Fa uns dies en el blog de la Clidice, Un tel als ulls, hi havia un post amb una entrada fàcil però que va tenir 37 comentaris. Sota el títol “ I tu, per què escrius?”, la seva autora ens explicava una anècdota curiosa; el dia que la dulce Neus, una de les primeres assassines mediàtiques que ha tingut Catalunya, es va presentar per sorpresa al seu despatx per vendre-li el llibre de poesies que havia publicat. El relat és divertit i des d’aquí us recomano aquest blog, però val la pena que no us quedeu amb el text i que us llegiu els missatges que poc a poc van anar responent a la pregunta inicial de per què escrivim i a una altra qüestió que es presenta al final del post : I, per a qui escrius?.

Parlant de missatges, en una altre blog, el The daily avalanche, avui també es feia una reflexió molt interessant sobre la importància de la participació dels lectors en els blogs. Amb el post “Club privé”, l’Allau ens presenta un sentiment que molts hem tingut davant de la lectura d’un blog: escric una opinió o no? I si ho faig, el que diré està a l’alçada dels altres comentaris publicats?. Doncs aquest tema ha aconseguit 36 participacions, per ara, “un allau de comentaris”, com escriu el seu autor. La meva opinió la he publicat al blog, i més tractant-se del tema de participar o no, i he estat clara: “Però si als blocaires ens encanten els comentaris!!!!! Segur que molts entrem al nostre mail diverses vagades al dia amb l'esperança de que hi hagi missatges per publicar!!!! i quina il•lusió quan n'hi ha un!!!! Igual que els que segueixen un blog..... hi ha molta gent que et llegeix a diari però que no gosa inscriure el seu nom en aquesta llista, com si fos una cosa dolenta!!!!”. Així doncs que ja sabeu que us toca..... escriure!!!!

Darrerament els blocs i els blocaires estem molt actius!!!!! A l’allau d’opinions, hem d’afegir-hi la gran quantitat de blocs que han confirmat la seva participació a l’homenatge “25 sense Espriu”. Jo ja estic acabant el meu text, però encara esteu a temps de formar-hi part, com més serem més coses aprendrem!!

Ah, i seguint un post que vaig publicar fa uns dies sobre les diverses travesses que s’estaven fent sobre el possible arquitecte que dirigirà les obres de reforma, remodelació.... dels museus. Doncs tot i que l’alcalde de Sitges, Jordi Baijet, en la seva entrevista mensual a Ràdio Maricel, la qual ja comentaré en una altra ocasió, ha dit que la setmana que ve es dirà quina empresa ha guanyat el concurs públic per realitzar les obres. Doncs dins de la travessa avui m’han marcat la casella de la UTE entre empreses sitgetanes i la constructora manresana Cots i Claret...... però si aquest apostant guanya, poc temps tindrem d’omplir altres caselles, ja que em posen demà com a data límit per confirmar les seves especulacions..... així doncs, el temps dirà qui guanya en aquest joc. D’atzar?

5 comentaris:

Galderich ha dit...

És curiós com els dos apunts que comentes ens han fet reflexionar sobre què són els blocs i quina utilitat tenen, sobre què ens agrada i què voldríem que passés amb ells.
De moment, com es va demostrar a la Ateneuesfera, els blocs que parlen de ciutadania com els teus són tant necessaris com el Paschino de Roma!

mai9 ha dit...

Jo no et deixo gaires comentaris perquè sovint em costa assumir tot el que dius! (en aquest cas si que ho he aconseguit ;) ) per cert, m'encanta la foto!

Clidice ha dit...

gràcies per la cita :) per a mi els comentaris SÓN EL BLOG i la majoria de vegades deixo els posts embastats, sense acabar, per obrir portes a comentaris distints. El blog, si més no el meu, sense els comentaris no està complet i aquesta n'és la gràcia. :)

Allau ha dit...

Jo potser no em sento tan dependent del comentari com la Clídice, però és clar que m'encanten!

I gràcies per la cita, que no deixa de ser un comentari amb una mica més de nivell.

Miquel ha dit...

Estic en la mateixa línea..., sense els comentaris no està complert..
Por cierto, quizá te interese, hoy he colado un edificio rerísimo y que pocas personas tienen constancia, intuyo que tu, como arquitecta, te interesará. Es la Casa la Telegrafía, de Puig i Cadafalch, que hizo por encargo que Marconi le dió a un constructor. La historia viene reflejada...Un saludo. Miquel

Publica un comentari a l'entrada