Passa al contingut principal

9ª ATENEUESFERA i "25 SENSE ESPRIU": EL MÓN BLOCAIRE ÉS UN BON MÓN




Per fi ahir va tenir lloc l’Ateneuesfera d’hivern i l’èxit de la convocatòria va ser impressionant. A les 5 de la tarda més de vint persones convocades per en Guillem Carbonell ens varem trobar a la Sala Borralleras l’Ateneu de Barcelona per tal de començar la “nostra teràpia en grup”. No detallaré com va anar la trobada ja que altres dels assistent ja ho han fet i han donat visions diverses, coincidents i molt detallades, cosa que si jo ara repetís faria el post una mica reiteratiu.... més que res pq m’inspiraria en tots i cada un dels posts i comentaris dels meus companys de reunió: el Radar de Sarrià, Nunca Nueve, Gazophylacium, Vida Quotidiana, Todoreh, Raons que rimen, Diari MEF.... i segur que en seran molts més.

Un cop més la teràpia va ser fructífera i em va servir per desconnectar-me durant tres hores de la vida real i connectar-me a la xarxa virtual. Les qualificacions que nosaltres mateixos ens donem durant aquestes reunions també són molt útils: ara se que un blocaire és un freaky narcisista i una mica egocentrista que des de fa poc temps ja no està tan mal vist entre els amics que ja saben el que és un blog, fins al punt de convertir-se en fidels seguidors dels escrits de l’amic freaky, narcisista i egocentrista.

Bé, durant la reunió també vaig saber que ara per ara, pq en aquest món no se sap mai, no tinc cap ganes de tenir un telèfon mòbil des del que es puguin lleguir mails, enviar missatges o convertir-se en un esclau de twitter. La veritat és que davant de la impossibilitat de contestar si tenia línia en aquest xarxa social ara mateix hi he entrat. I si, es veu que hi formo part!!!! Però com no sabia de que anava tot això dels missatges curts i constants, el meu registre de tweets és de 0. Entre els 4 que em segueixen, pocs, n’hi ha un que m’ha sobtat: divorciohoy. Em pregunto, jo que ara per ara estic feliçment casada, com és que han decidit convertir-se en followers meus? Quin mal rotllo!!!!. Però encara entenc menys són els que jo “following”. Quan els he començat a seguir? Quin deu ser el meu punt de referència al triar grups o persones a seguir? Qui els ha triat per mi? Si algú entra el meu twitter veurà que sóc fan del Real Madrid, del Diari el Mundo, d’alguna cosa com meneame-net, de jugadors de basquet, cantants..... no entenc res de res!!!! ... Ara ja ho he arreglat!!!

Però el que més il•lusió em va fer d’aquella trobada, va ser la notícia de que el dia 22 de febrer és farà un homenatge a Salvador Espriu. Sota el títol de “25 SENSE ESPRIU. 1915-1985”, ara per ara 25 blocs hem confirmat publicar el mateix dia 22 de febrer, dia de la seva mort, entre les 10h i les 13hores, algun article, vídeo, foto..... el que es vulgui, que faci referència a la persona i obra d’aquest gran escriptor i que serveixi per a recordar que fa 25 anys ens va deixar. Un cop ho hagueu penjat, heu d’enviar un missatge amb l’enllaç del vostre blog a rcano3@xtec.cat, així tots els articles quedaran reunits. Des d’aquí us convido i animo a tots a participar en aquest homenatge. Per començar poseu el logo al vostre blog i feu propaganda de l’acte a tots els que creieu que hi poden participar. Entreu al blog ANTAVIANA i allà trobareu la imatge. Si hi deixeu un missatge el vostre blog quedarà registrat com a col•laborador.

Comentaris

Beli, em penso que ahir se'n van sentir unes quantes d'aquestes afirmacions que cerquen titulars però que són difícils de justificar. A més, al pas que anem, avuiat el freaky serà el qui no tingui blog. Jo per si de cas ja me n'he reservat uns quants. ;-)

He de fer l'enviament de les dades de l'homenatge a Espriu a la resta de companys de l'Ateneuesfera, com em vàreu demanar. Em sembla que els enllaçaré el teu escrit, que ho has explicat molt bé.
Puigmalet ha dit…
Això que expliques del teu Twitter amb vida pròpia (i no gaire catalanista, tot s'ha de dir) és una passada! De fet potser no va ser gaire encertat parlar-ne tanta estona quan la trobada és de blocaires. Hi ha moltes d'altres plataformes socials per parlar, com ara LibraryThing, en el meu cas, però dissabte ens vam deixar portar per la moda.
Gretelain ha dit…
Guapa!! No coneixia el teu blog!!
Froilan Franco ha dit…
Demà,dia 22 febrer 2010 farà vint-i-cinc anys de la mort de Salvador Espriu.Considerat «poeta nacional de Catalunya»,me'n recordo que a la clsse de Literatura Catalana que els meus alumnes preguntaven i què vol dir "Sinera"?
I,ara ,vint-i-cinc anys després,n'estic segur que l'oblit de la seva obra...per què ?-.Era un escriptor «cívic» i èpic a l'hora de la seva poesia catalana i dels seus temes sobre la mort, l'amor i el patriotisme...!
L'any 2010,també és el Cinquantanari de "La pell de brau",o els poemes que parlen del diàleg» i la comprensió de les «raons i parles diverses» de Sepharad o la península Ibèrica.

Entrades populars d'aquest blog

PÍNDOLES PER l'ANY RAMON CASAS 2: LA SENYORETA B O ÀNGELS BURÉS DE JUNCADELLA

La senyoreta B, de Ramon Casas Seguint amb les píndoles de l'any Ramon Casas , avui ens centrem en un quadre realitat pel l'artista l’any 1907.  Ramon Casas va pintar aquest “Retrat de la Srta. B”, oli sobre tela de grans dimensions, 255x258 cm, que es va exhibir a la V Exposició Internacional de Belles Arts celebrada a Barcelona aquell mateix any. El gran oli es mostrava en una sala decorada per Miquel Utrillo,  juntament amb quadres de Santiago Rusiñol, i altres obres del mateix Casas, com un estudi pel “Retrat del Rei Alfons XIII”, el “Retrat de la Senyora Baladia” i  la  “Sargantain”.   Sobre La Sargantain , retrat de Júlia Peraire que pertany a la col.lecció del Cercle del Liceu, no puc explicar res de nou que no s’expliqui en el catàleg de l’exposició “ Júlia, el desig ”, que s’inaugurarà aquest  9 de maig al mateix Cercle del Liceu. De Teresa Mestre,  Sra. Baladia, de la qual Ramon Casas en va fer dos retrats,  també s’ha escrit molt, per ser ella

REVISIÓ HISTÒRICA D' EL CHIRINGUITO DE SITGES.

Avui, per tancar la temporada d’estiu, amb el desig que sigui la darrera píndola confinament-desconfinament, i seguint la meva tendència a enrollar-me, publico un article una mica llarg, però crec que és interessant no deixar-se gairebé res.   Aprofito també per parlar de la meva col.laboració a Tothosap , revista gratuïta, cultural, d’oci i entreteniment que, impulsada per Toni Ayensa, podeu trobar en paper en diversos establiments de la comarca del Garraf, així com llegir-lo digitalment en aquest link .  En el número d’agost vaig i niciar la meva secció “Sabies que…” escrivint sobre el Celler Güell , una obra de Francesc Berenguer atribuïda a Antoni Gaudí, i aquest més podreu llegir una versió més reduïda de la història que us explico avui, la de El Chiringuito de Sitges.  SE NON È VERO, È BEN TROVATO Les estratègies de màrqueting són vitals per tirar endavant, i amb èxit, un negoci, i això, que ara ens sembla una evidència comercial, ja ho va veure el senyor Juan Calafell l’a

SANT MUÇ vs SANT SEBASTIÀ. 3ª PÍNDOLA CONFINAMENT. #JOEMQUEDOACASA

Mireu el número 9, S. Mus. El nom del carrer de Sant Muç (Mus o Mucio) té el seu origen en una de les capelletes que antigament es trobaven repartides al llarg del Camí Fondo del Vinyet, camí que sortia del portal de les Parellades i unia el nucli antic de Sitges amb el Santuari del Vinyet. Anys més tard, el Camí Fondo es va batejar amb el nom de carrer Mossèn Llopis Pi.  Foto de Josep Maria Alegre La primera capella es trobava a la casa coneguda com a Sant Muç, a la façana de la qual hi ha un petit nínxol amb la imatge de Sant Muç realitzada amb peces de ceràmica. En aquesta casa també hi trobem la inscripció “Vuy dia 13 Novembre de 1669 arribá a esta casa lo Sereníssim don Joan de Austria y dormí en ella”, amb la qual es deixa constància de l’estada històrica, i anònima, que va fer Joan d’Àustria a Sitges, pernoctant una nit, en aquest casalot que Joan Falç tenia als afores del poble. Casa de Sant Muç Amb els anys la masia va anar passats a altres prop