22 de febr. 2010

"25 SENSE ESPRIU, 15 SENSE CARDONA TORRANDELL, 1 SENSE SALVAT"




Avui fa 25 anys de la mort de Salvador Espriu, i un grup de blocs s’han unit per a fer un merescut homenatge a aquest gran poeta català. Sota el títol de “25 Sense Espriu” cada un de nosaltres hem triat un tema per parlar sobre l’obra o la persona d’Espriu. El dia que em van parlar d’aquest homenatge jo vaig tenir claríssim que el meu article parlaria de la relació entre l’escriptor i dos grans personatges de la història artística i teatral de Catalunya: Armand Cardona Torrandell(1928-1995) i Ricard Salvat (1934-2009).

En altres articles que seran publicats avui segurament es deixarà constància biogràfica i professional d’Espriu, però aquí intentaré resumir la relació teatral entre aquest tres personatges que junts formaven l’equip fonamental per aconseguir una representació teatral perfecte: l’autor, l’escenògraf i el director.

Armand Cardona Torrandell va néixer el 30 de novembre de 1928 a Barcelona, però degut a la feina dels seus pares, mestres nacionals, l’any 1933 va anar a viure a Vilanova i la Geltrú, ciutat a la que a partir d’aquest moment s’hi sentiria molt unit i on moriria el 15 de gener de l’any 1995. Va realitzar estudis a La Escuela de Altos Estudios Mercantiles i va seguir un curs de Literatura Espanyola a la Universitat de Barcelona, tot i que la seva passió per la pintura era molt forta. L’any 1952 ingressà com alumne d’escenografia a l’Institut de Teatre de Barcelona. Fou aquí on va conèixer als germans Salvat, iniciant-se una gran amistat entre ells, relació que seguiria fins a la mort del pintor. També fou en aquest moment quan es va començar a fermentar el tàndem perfecte director-escenògraf.

Ricard Salvat va néixer a Tortosa el 17 d’agost de 1934 i morí a Barcelona el 24 de març de 2009. Fill de forners, Ricard sempre es va sentir molt unit als seus dos germans grans, la Neus i en Joan. La dura situació que va viure els primers anys de vida degut a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, va marcar el futur de la família Salvat. A les seves memòries, el director recorda que la falta de joguines durant els anys de guerra, va fer que els nens es construïssin un petit teatre de fusta on representaven històries inventades.

Ja a l’Institut de Tortosa i amb solsamènt dotze anys, Salvat va conèixer l’obra d’Espriu. Entre les primeres mestres que va tenir a l’escola, Maria Gimeno, que havia estat companya de carrera d’Espriu, va influir, voluntària o involuntàriament, en el futur del jove estudiant. Entre altres lectures, Gimeno li va deixar el llibre d’Espriu “Miratge a Citerea” (1935), lectura que gestaria una part fonamental de la futura carrera teatral de Salvat. L’any 1952 marxà a Barcelona a estudiar Filosofia i Lletres, Filosofia i Germàniques.

Durant aquests primers anys d’estudiant, Salvat recorda que va assistir a una lectura de La pell de Brau, al Cercle de Sant Lluc, acte al qual també hi va anar el propi Espriu que va explicar la seva obra, remarcant l’interpretació que allà feia d’Espanya, dient que els universitaris eren els que tenien que solucionar els problemes derivats de la guerra civil......Salvat recordava que es va indignar davant d’aquesta reflexió d’Espriu i que li va dir, de forma insolent, que estava totalment en contra de tenir que solventar els problemes iniciats per l’anterior generació, i que era molt còmode aquesta posició de que el jovent ho solucionés...... Fou aquest discussió, i la força amb la que es devia expressar el jove Salvat, el que va portar a Espriu a interessar-se per aquest, iniciant-se una forta amistat entre els dos, relació que s’anava consolidant gràcies a les contínues visites que Salvat realitzava a Espriu, al pis que aquest tenia a la Casa Fuster dels Jardinets de Gràcia de Barcelona.

Ja com a professor universitari, per a la seva assignatura “Història de la literatura catalana contemporània”, Salvat va comptar amb l’assessorament i la col•laboració de Salvador Espriu.

Ricard Salvat i Armand Cardona Torrandell en una exposició  del pintor.

Espriu- Salvat- Cardona: units pel teatre.

Salvat va trobar en l’obra teatral de Salvador Espriu un ampli ventall de possibilitats a l’hora de dirigir muntatges teatrals. Els anys 1960 i 1963 van portar a l’escenari, amb l’EADAG, dues versions de La pell de brau; l’any 1962 va fer la primera versió de les moltes que muntaria al llarg de la seva carrera de la Primer història d’Esther. En aquestes dues representació Salvat va comptar amb la col•laboració de l’escultor J.M. Subirach com escenògraf. Tracta, en aparença burlesca, una representació irònica de l’episodi bíblic a càrrec d’unes titelles. S’ofereix una doble acció, la “real”, que té lloc en un jardí de Sinera, i la “fictícia”, que s’esdevé en una ciutat fictícia, Susa. Però són destacades les moltes referències a la Guerra Civil Espanyola, i a les dramàtiques conseqüències.

Sobre aquesta obra, Joaquim Molas, crític, va dir: “La Primera Història d’Esther és una gran síntesi històrico-mítica de la Catalunya contemporània i és també una de les creacions de llenguatge més contundents de la literatura catalana moderna. Aquesta obra enceta una sèrie de nous camins teatrals i literaris que se situen a l’avantguarda de l’art modern”.

L’any 1962 realitzà Antígona i Gent de Sinera, a partir de textos d’Espriu. Fou durant aquesta darrera quan José Agustín Goytisolo li va elogiar l’obra a Salvat, però li suggerí ampliar una mica més l’obra, comentari que desembocà amb un dels grans èxit de Ricard Salvat: Ronda de mort a Sinera (1965), text sorgit de petites narracions i poemes d’Espriu relacionats amb els personatges de la seva Sinera. Salvat va demanar al poeta la redacció de diàlegs que permetés unir més fàcilment tots els fragments. Espriu trià el mite de Teseu, Ariadna al Laberint Grotesc, que com diu Salvat, és l’essència de la cultura Mediterrània. A partir d’aquest moment l’obra es va representar diverses vegades i amb una gran repercussió internacional (Nancy l’any 1968 i Venècia l’any 1970).

L’any 1965, Armand Cardona Torrandell s’inicia en el món teatral amb la realització de l’escenografia i vestuari per a la obra de Salvador Espriu, Ronda de mort a Sinera. En aquest muntatge dirigit pel seu amic Ricard Salvat, Cardona va realitzar els decorats i els figurins per a les representacions que es van dur a escenaris de Barcelona, Madrid i París. Amb aquesta escenografia va ser Finalista en el ”Premio de Escenografia del Teatro Latino”..

Salvador Espriu serà una constant en l’obra de Cardona. Moltes vegades trobem quadres o murals on apareixen referències a texts i a la persona d’Espriu.

L’any 1969 i 1970, la companyia Adrià Gual presenten una segona versió de Ronda de mort a Sinera d’Espriu. Un cop més, el decorat fou de Cardona Torrandell. El muntatge es passejà per diversos escenaris com Vilafranca del Penedès, Sabadell, Figueres, Girona, al Teatre Romea de Barcelona. L’any 1970, es presentà al Palazzo Grassi dins de la XXIX Biennal de Venècia. En motiu d’aquesta important oportunitat, Cardona tornà a fer una nova escenografia, la qual no distava gaire de la que s’havia utilitzat per les representacions a Catalunya.

Més tard els tornaria a realitzar ja que l’any 1975 es va presentar la 3ª versió del muntatge al Teatre Grec de Montjuïc, per commemorar el 10º aniversari de l’estrena de l’obra. Cardona va fer per tercera vegada l’escenografia d’aquest text. L’any 1980 es presenta la 4ª versió de “Ronda..” a la Plaça Sant Maria del Mar de Barcelona, en motiu de les festes de La Mercè.

Durant el Festival de Teatre Grec de Barcelona de 1975, es va realitzar un muntatge Homenatge a un espectacle de col•lectiu, amb textos de Salvador Espriu. El decorat, format per una sèrie de panells pintats, era obra de Cardona Torrandell.

Tot i que poc a poc Cardona va anar deixant la realització d’escenografies teatrals per dedicar-se a pintar i dibuixar quadres per a la gran quantitat d’exposicions que va fer durant aquests anys 70 i 80, durant els quals Cardona va ser reconegut internacionalment. Durant aquest any 1979 es torna a presentar la 4 versió de l’obra d’Espriu, Ronda de Mort a Sinera, i un cop més, l’escenografia era de Cardona.

L’Ajuntament de Barcelona patrocinà una exposició de Cardona l’any 1982 en la Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. El títol de la mostra era Murs de Teatre. El cartell i el catàleg també va ser obra de l’artista.

A partir d’aquest moment, Cardona deixa de banda la realització d’escenografies teatrals. Realitza gran quantitat de cartells per a diversos muntatges teatrals. Però la seva salut anava empitjorant per causes diverses, i l’artista es dedica exclusivament a la realització de quadres, tot i que aquests no eren necessàriament de petit format. Amb el temps, cada vegada va poder pintar menys. Els seus últims anys els va passar a l’Hospital de Sant Camil de Sant Pere de Ribes, però durant 1995, any de la seva mort, Cardona il•lustrà el cartell per a la 4ª versió de l’obra d’Espriu, Pell de Brau.

Aquesta relació Espriu-Cardona va estar present fins el darrer dia del pintor i escenògraf. Per a l’esquela de Cardona Torrandell, es va triar un text del poeta de Sinera:

“Vinc a la nua

Sequedat de la terra

Sóc ja silenci

Aprofundit. M’allunyo

D’una pols enlairada”

Però en la sequedat arrela el pi

Crescut des d’ella cap al lliure vent

Que ordeno i dic amb unes poques lletres

d’una breu i molt noble i eterna paraula;

m’alço vell tronc damunt la vella mar,

ombrejo i guardo el pas del meu cam

reposa en mi la llum i encalmo ja la nit,

torno la dura veu en nu roquer del cant.

També Espriu va estar present fins al darrer moment de la vida de Ricard Salvat. L’any 2002 el dramaturg va pujar a l’escenari la 5ª versió de Ronda. A l’acte de comiat d’aquest gran home de teatre, darrera mostra d’art a la qual vaig ser-hi present i que dubto pugui oblidar mai, les paraules de Salvador Espriu van omplir el silenci i la tristesa d’aquella freda sala plena a vessar, on Salvat va poder escoltar la darrera ovació del seu públic.

Així doncs, avui recorden que fa “25 sense Espriu”, però no podem oblidar que fa poc més d’un més feia “25 sense Cardona Torrandell” i dins d’un mes farà “1 sense Salvat”.....


BIBLIOGRAFIA

- Cardona i Masdeu, Àlex; “Retrat 21. Armand Cardona Torrandell. 1928-1995”. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003.

- García Ferrer, J.M; Rom, Martí; “Ricard Salvat”. Ed. Associació d’ Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona, 1998

- Salvat, Ricard; “Salvador Espriu, autor fonamental per a un Teatre Nacional de Catalunya”, dins de Si no voleu passar: I Simposi Internacional Salvador Espriu”. Publicat per Abadia de Montserrat, 2005.

6 comentaris:

Galderich ha dit...

Beli, fantàstic!
Bona tria de la tríada per a reflexionar sobre l'Espriu.

Miquel ha dit...

Molt interesant...molt.

Florenci Salesas ha dit...

Aquesta sí que és una entrada molt informativa, explicant la història des de dins, amb sentiment i informacions exclusives. Moltíssimes gràcies!

Ja et vaig parlar de l'experiència que va ser veure Ronda de mort a Sinera, als meus tendres anyets. Ricard Salvat, quina pèrdua, també...

Luis Soravilla ha dit...

Molt bon escrit. Brava!

El meu record d'Espriu és menys literari. El recordo passejant els diumenges pel matí pel Passeig de Gràcia, amb les seves grans orelles i l'aspecte desmanegat, perquè era un home molt alt (o m'ho semblava, que jo era molt petit). «Mira, en Espriu», em deien. «És un escriptor.» El nen que jo era llavors el veia passar com qui veu passar els Reis Mags. Van haver de passar molts anys per saber qui era o què havia fet el senyor d'aire tranquil i pacífic.

Clidice ha dit...

Caram! quanta informació! moltíssimes gràcies :)

Joan ha dit...

Felicitats d'un cardonià. Aquest article m'ha tocat.

Només un comentari; a la frase "Durant aquest any 1979 es torna a presentar la 4 versió de l’obra d’Espriu, Ronda de Mort a Sinera, i un cop més, l’escenografia era de Cardona de 1981.", hi ha una contradicció de dates, oi?

Publica un comentari a l'entrada