SORPRESES, OPINIONS I TRAVESSES







MACBA, Barcelona. Arq. Richard Meier

Fa dies que no escric al blog, però la gestació d’un llibre omple el meu cap i em fa més difícil concentrar-me en un altre tema que no sigui l'arquitectura modernista a Barcelona i voltants!!. Però ja durant la redacció de l’esquema del llibre, el Cau Ferrat entra de ple al meu nou projecte. L’edifici eclèctic, com a seu principal d’aquest moviment artístic i cultural, té un lloc privilegiat en el futur llibre. Busco fotos per il•lustrar les 600 pàgines que han d’omplir les meves idees, i vaig a parar a les bellíssimes imatges que va fer Josep Maria Alegre durant el darrer cap de setmana de portes obertes del Cau Ferrat.

Aquesta setmana ha passat ràpid, però no hi ha hagut dia sense notícies referents a la reforma dels museus. El dissabte és el dia que el Consorci de Sitges presentarà al poble el projecte d’Emili Hernández Cros. Hi ha gent que té moltes expectatives sobre aquest acte, i pel que se, es tracta d’expectatives una mica divergents.

Jo no puc saber que passa pel cap dels altres, però en el meu, i en el dels membres de la Palataforma, hi ha la clara voluntat d’anar a escoltar les explicacions dels responsables principals del projecte, i si ens és permès, raonar públicament les nostres disconformitats. Com diu en Florenci Salesas al seu blog, res més allunyat de "rebentar" aquest acte informatiu. A les més que escrites i divulgades raons relacionades amb les lleis de conservació del patrimoni, ara s’hi adjunta la més important i de la que més s'ha posat en qüestió la seva existència: un avant-projecte que demostra la possibilitat de fer accessible els museus a tothom, sense la necessitat de fer el cub de vidre amb les rampes a la façana marítima, i sense convertir el Maricel en el “museu de les rampes”...tota una sorpresa per a molts!!!

Llegint la crònica d’en Vicenç Morando arriben més sorpreses...l’afirmació feta per Lluís Marcé de que l’arquitecte autor del projecte no s’ha presentat al concurs per a portar la direcció del projecte.... ho dubto o no. Potser no s’ha presentat, però millor dir, potser no s’ha presentat encara; i és normal ja que com publica el BOP (revista de capçalera des de fa un mes) de temps li en sobra, ja que té fins el dia 10 de febrer de 2010 a les 12 hores per presentar-se......i el més normal és que s'hi presenti ja que ell ha de defensar el projecte que ha ideat durant tants anys, ja que l’alcalde de Sitges es va remuntar a l’any 1994, quan era regidor de cultura, com a moment real d'inici de l'estudi realitzat per l'arquitecte. Però amb això no vull dir que Hernández Cros ho tingui fàcil ja que en temps de crisis i davant de la possibilitat de treballar en un dels espais més bell de Catalunya, seran molts els arquitectes i equips d’arquitectes, alguns de renom, que es presentaran al concurs. I posats a dir noms i a fer una travessa sobre els possibles directors del projectes jo hi afegeixo en Ferrater (per depurar culpes pel que fa a les complicions i dificultats que el seu mercat municipal, recentment remodelat, ha tingut en les arques sitgetane), a Richard Meier (que ja des del MACBA té experiència amb façanes de vidre), a Tusquets (que també va fer una cosa semblant, però amb una altra finalitat, a la façana del Palau de la Música), o el mateix Jean Nouvel (que ja ha encarregat un milió de leds per posar color a la façana marítima i convertir-la en el futur paisatge per a les campanades de TV3).


FAÇANA DE VIDRE DEL PALAU DE LA MÚSICA, Barcelona. Arq. Oscar Tusquets


El que si que ja està tancat des del 18 de gener a les 12 hores, però pendent de licitar, és l’execució d’obres. Aquí si que dubto que s’hi hagi presentat l’arquitecte..... només li faltaria això.

Però durant la setmana hi ha hagut més declaracions i opinions sobre el tema. El que més m’ha confortat han estat algunes de les declaracions de l’Alcalde de Sitges, quan a l’entrevista que se li fa Ràdio Maricel, i al preguntar-li sobre el projecte, diu coses com: que accepta la falta de publicitat de tot el procés, que tot i que ell opina que el projecte aprovat és una bona solució, pot haver-n’hi d’altres. I que si s’han equivocat amb les lleis patrimonials, aclarir-ho i rectificar. Però passi el que passi, i es decideixi el que es decideixi sobre el projecte, segur que si finalment es construeix el cub de vidre, jo seré un d'aquells sitgetans que no els hi agradarà la nova imatge de la  façana marítima del poble.... però com diu l'alcalde, mentre a cada 8 sitgetans els hi agradi i  a dos no....

Menys encertada, o si més no, menys documentat, és la opinió que Elisabeth Pérez, regidora de joventut al escriure al seu blog sobre el tema diu: “Jo no sóc arquitecte, però coneixent l’interior del Cau Ferrat se’m fa difícil com fer-lo accessible sense destrossar -lo”.

També Àngels Parés, representant d'ERC, parla de la conveniència o no de la nova façana marítima, així com diu que els que parlen de la possibilitat de fer accessibles els museus sense les rampes externes no li ha ensenyat cap projecte, i que mentre no ho vegi, ella pensa que la millor opció és la presentada. Crec que des de la seva posició política el millor seria que ella demanés la informació a qui la té i ho ha dit públicament.
El dissabte finalment Sitges coneixerà el projecte, i aquesta explicació pública hauria de ser el veritable inici del projecte de reforma, remodelació i..... dels museus de Sitges. Nosaltres escoltarem, però el Consorci del Patrimoni de Sitges, té la obligació d’escoltar al poble, jugant sempre amb la possibilitat de que la majoria estiguin a favor del projecte presentat, o que ans al contrari, demanin la revisió d’aquest.

Agafant una frase amb referències arquitectòniques, el millor no és començar la casa per la teulada, i potser si s’hagués realitzat aquest acte públic abans d’aprovar tot el projecte, les obres ja estarien començades.

Comentaris

Galderich ha dit…
Això de posar el cub de vidre del Palau és una casualitat, oi?
Esperem el llibre que estas escribint!
Florenci Salesas ha dit…
A mi el que és va fer a la façana del Palau de la Música em sembla una figa tremenda (amb tot el respecte per a les saboroses figues autèntiques).

La senyora d'ERC també, déu n'hi do. Jo tinc una curiositat i voldria saber si pixo gaire fora de test quan parlo dels sistemes --n'hi ha uns quants, de totes les mides i possibilitats-- d'escaletes i plataformes que s'adapten a tot tipus de mida i forma d'escales. N'hi ha a molts cinemes, restaurants, museus, etc i, home, sí, la base és un "mamotreto", però la resta és d'una discrecció meravellosa, sobretot si la comparem amb qualsevol tipus de rampa. Perdona, però m'estic obsessionat amb aquest tipus de cadiretes. Crec que me n'intalaré una a casa. No tenim ascensor i algun dia ens farem vells.