17 de gen. 2010

LA GENT SÓM AIXÍ, AGAFEM REFERÈNCIES I CAL QUE PASSI TEMPS....



He triat com a títol de l’entrada una frase que m’acaba d’escriure un amic mentre parlaven de “vida i miracles”. Vida, la nostra, i miracles, diversos.... com el que alguns desitjaríem que succeís amb el projecte de la façana marítima dels museus.

Les referències són claus per a la vida de les persones: olors, una llum, una veu, un so constant, un lloc, una vista, un carrer..... Per aquest motiu, i per la desaparició constant de referències, és important lluitar per a no perdre les poques que ens queden.

Ja s’acaba la “setmana clau” per a la nostra voluntat de conscienciar als veïns de Sitges sobre la necessitat de conservar el patrimoni. Ahir va fer exactament un mes que La Vanguardia va publicar la imatge virtual del projecte de reforma dels museus, 31 dies en els que molts sitgetans han mostrat la seva opinió sobre la proposta per a la façana marítima. Alguns ho fan de viva veu, altres mitjançant escrits a l’Eco de Sitges i a blogs personals, i també petits debats en converses improvisades a peu de carrer...

Primer va ser la presentació del blog de la Plataforma Sitges. A dia d’avui ha tingut més de 370 visitants, no està malament!!!. El dilluns Antoni Sella, director del Consorci del Patrimoni de Sitges va ser entrevistat a Ràdio Maricel per parlar sobre el tancament del Cau Ferrat, i per explicar el projecte de reforma dels museus. Entre les coses més interessants que va dir, destaco l’anunci de la presentació pública del projecte el dia 30 de gener a les 7 de la tarda al Saló d’Or del Palau Maricel. Ja ho tenien a l’agenda o davant de la reacció del poble s’han vist obligats a convocar l’acte? No ho sabrem mai.

El dimarts va ser el nostre “minut de fama”. En Josep Pascual i jo, varem anar a la mateixa emissora municipal a explicar els nostres arguments, fonamentats principalment en la llei de conservació del patrimoni arquitectònic i en el “Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg del municipi de Sitges”. Com a resum de tot copio les fitxes dels edificis a reformar i la normativa publicada per la Diputació de Barcelona, principal avaladora del projecte de la discòrdia.


Fitxa del catàleg nº 103: MARICEL DE MAR
Carrer de Fonollar 2-6
Època: Origen SXIV. Ampliació SXIX, configuració actual 1910-1915.
Autor: Miquel Utrillo Morlius
Tipus de protecció: I
Tipus d’actuació sobre l’element: MANTENIMENT ESTRICTE de l’exterior i l’interior, podent-s’hi realitzar les obres encaminades a millorar les condicions de les col•leccions guardades.


Fitxa del catàleg nº 104: CAU FERRAT
Carrer de Fonollar 8
Època: 1893-94
Autor: Francesc Rogent i Pedrosa, arquitecte
Tipus de protecció: I
Tipus de protecció: MANTENIMENT ESTRICTE DEL VOLUM I LES FAÇANES i protecció del contingut.


Segons es publica en el document de la Diputació de Barcelona, “La protecció del patrimoni cultural immoble. Guia per a l’elaboració dels catàlegs municipals de béns culturals”, editat durant el mes de setembre de 2009, un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), té un nivell de protecció I i com a tal:

Tipus I: protecció integral
Aplicació
La protecció integral és aplicable als bens que, per les seves característiques constructives, arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o funcionals, representen un testimoni de primer ordre a conservar i transmetre íntegrament a les generacions futures, com a document històric de la col•lectivitat, de gran rellevància.


Tots els elements declarats per la legislació sectorial protegits de forma integral, com els BCIN i els Espais de protecció arqueològica (EPA) declarats per la Generalitat i considerats de primera categoria, tindran aquest típus de protecció.


Intervenció
Les possibles intervencions han de garantir el manteniment del paratge o immoble protegit, conservar la seva estructura i fisonomia originals i possibilitar el seu correcte funcionament, sense que les actuacions de restauració i condicionament suposin aportacions de reinvenció o de nou disseny. La utilització de tècniques i materials contemporanis no suposarà de cap manera la modificació de l’aspecte general del bé i aquests hauran de possibilitar un correcte ús i salvaguarda del mateix, sense malmetre la seva genuïtat ni representar aportacions formals gratuïtes. El disseny formal i els materials utilitzats en les actuacions necessàries hauran d’ésser elaborats, triats i utilitzats sense que produeixin un impacte visual i cultural sobre el lloc. Si és possible, les intervencions hauran d’ésser revisables. No es tracta de realitzar obres que singularitzin aquest espai, sinó d’instal•lar, en cas que sigui necessari, els elements imprescindibles per garantir-ne la correcta i segura utilització, així com la senyalització i accessibilitat.

El mateix dimarts, en Xavi Salmerón va escriure sobre el tema al seu blog, igual que en Guillem Carbonell, o les belles imatges de Josep Maria Alegre. El dimecres tots aquests escrits van ser comentats a l’”espai blogs” de Ràdio Maricel i el dijous en Vicenç Morando ja ens va permetre als internautes llegir l’article que havia escrit per a la seva Crònica Local de L’Eco de Sitges (un bon resum dels darrers fets), un escrit que no és l’únic que trobem a l’Eco d’aquest setmana que faci referència a la restauració dels museus. En parla la Vinyet Panyella i en Joan Yll, una de les cartes enviades a Josep Pascual arran de la seva crida, amb la conseqüent resposta.

Però entre tots aquests escrits de caire personal, també hi ha noticies “oficials” sobre el tancament del Cau Ferrat i la propera presentació del projecte. De la lectura d’aquestes em sobten dues coses. Primer les moltes explicacions que des del Consorci del Patrimoni, ara s’afanyen per donar als sitgetans sobre el procés d’adjudicació i aprovació del projecte de la reforma dels museus.... i segon el gran nombre de gent que van acomiadar el Cau Ferrat, 579 en dos dies.... molts si els comparem amb els 700 visitants de l’exposició de Vicente Aleixandre, que va estar al Miramar durant gairebé un mes... Amb aquestes dades ens adonem de quines són les veritables preocupacions dels sitgetans....

I el dissabte el diari “El Punt.Cat”, publica una notícia que parla del despertar de les veus crítiques. En resum... no està malament!!!!

Però haig de confessar que dins de tots aquests “moviments” populars, el que més m’ha sorprès, i molt gratament, és el grup de facebook "Salvem el Cau Ferrat”, de l’existència del qual no en tenia ni idea, fins que ahir vaig rebre una invitació per fer-me’n amiga. És al•lucinant!!! En un dia ja té 180 admiradors, però el que més em sobta és la mitjana d’edat de tots ells.... no passa molt dels vint!!!!

La gent jove es mou.... i gràcies a Internet, la seva veu es comença a sentir amb força. El veritable futur de Sitges és d’ells, i la responsabilitat de que no perdin referents es nostra. Com és que algun “jove” no va ser convocat a la sessió informativa del projecte celebrada a principis d’agost i a la que hi van anar una vintena de “persones relacionades amb la cultura” de Sitges?

Us puc assegurar que la mitjana d’edat dels assistents a aquella reunió multiplicava per tres (i quatre) la dels amics de “Salvem el Cau Ferrat”. Potser seran els anys, que alliçonen, però d’aquells 20 convocats formalment, només tres persones ens hem manifestat d’alguna manera sobre el projecte que allà se’ns mostrava. Aquestes 20 persones representem menys d’un 1 per 1000 dels 25.000 (més o menys) veïns de Sitges que per una raó o altra no van ser convocats. Però molts han dit la seva, i la volen dir públicament.... crec que tots tenim dret a saber que és el que fan i desfan a Sitges.


L'anunci era tan gran que no es pot escanejar completament!!!!!


Ah, per cert, que els sitgetans no són “cegatos” i no cal que ens tractin com a “burrico”, publicant la sessió informativa, però no consultiva, del dia 30 de gener, i que quedi clar que aquest cop és oberta a tothom, amb un anunci a tota pàgina a l’Eco de Sitges. Amb una explicació pública quan es començava a gestar el projecte, ja ens hauríem sentit implicats en aquest, i no pensaríem en cap mala intenció en el secretisme dels darrers mesos.

Ah, el dimarts l'arquitecte del projecte, Emili Hernández Cros, serà entrevistat a Ràdio Maricel, per donar les seves explicacions sobre el projecte. Quan estigui penjat a la pàgina de la Ràdio ho posarem al blog.
Però ja que finalment s’han dignat a explicar-nos el projecte, el dia 30 de gener a les 7 de la tarda tots hem d’estar al Saló d’Or del Palau Maricel per a escoltar el que ens diuen i dir el que ens sembla!!!!!!

2 comentaris:

Galderich ha dit...

Felicitats per la feina que dona els seus fruits. Endavant!

PD. Beli, pensa que el 30 de gener és el Dia Internacional de la Pau per recordar a Gandhi. És a dir, un moviment reivindicatiu noviolent com el que porteu vosaltres, però noviolent2.0

Criticartt ha dit...

Ho tindrem en compte!!! espero que Gandhi ens inspiri pau i força!!!!

Publica un comentari a l'entrada