29 de gen. 2010

DESINFORMACIONS, INFORMACIONS I MÉS TRAVESSES!!! ENTRADA 200 !!!!!!!

Primer de tot, destacar que amb aquesta entrada arribo a les 200, i que la setmana pròxima setmana es compleixin els tres anys des la primera publicació al blog. Durant aquest temps he opinat, informat i denunciat diversos "atentats" sobre el patrimoni arquitectònic, artístic, cultural i social de Sitges. En cap moment he pensat que aquest blog era una plataforma per a enaltir la meva persona, tot al contrari, l'he seguit amb la voluntat de sensibilitzar als meus seguidors sobre la necessitat de conservar el nostre patrimoni, el nostre futur i el dels que ens seguiran.

Ahir vaig començar la meva travessa sobre possibles arquitectes a dirigir les obres, i la veritat és que desprès de llegir l’article que publica avui el Periódico de Catalunya segur que serà molt bona cosa la presentació de grans arquitectes al concurs per dirigir les obres de restauració dels museus.

En aquesta notícia l’arquitecte Hernández Cros, autor del projecte, declara Can Rocamora no té cap mena de protecció, ni tan sols la façana. Em sembla enriquidor que hi hagi debat, però no és por desinformar, perquè ha costat molts anys sensibilitzar la gent sobre el patrimoni”



Em sembla que el que desinforma o el que és pitjor, el que està desinformat és ell. La casa Rocamora, forma part del conjunt del Palau Maricel, i tal i com queda legislat pel catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges, la casa amb totes les seves façanes, està inclosa dins de la fitxa

Nº 103: MARICEL DE MAR
Carrer de Fonollar 2-6
Època: Origen SXIV. Ampliació SXIX, configuració actual 1910-1915.
Autor: Miquel Utrillo Morlius
Tipus de protecció: I
Tipus d’actuació sobre l’element: MANTENIMENT ESTRICTE de l’exterior i l’interior, podent-s’hi realitzar les obres encaminades a millorar les condicions de les col•leccions guardades

I per qui no ho tingui encara clar, a la fitxa número 104, corresponent al Cau Ferrat, edifici correlatiu a Can Rocamora, posa com a direcció carrer Fonollar número 8, i crec que entre el 6 i el 8 no n’hi ha cap casa més.

La Casa Rocamora, o coneguda popularment com Can Xicarrons, era la casa d’hivern de Charles Deering. Mentre es construïa el conegut com a Maricel Terra, Deering va fer acondicionar la petita casa de pescadors que es trobava entre el Maricel Terra i el Cau Ferrat, amb la voluntat d’aconseguir una vivenda més acollidora i fàcil d’esclafar durant les temporades fredes. Per a les seves obertures Miquel Utrillo, encarregat de la reforma, van adquirir finestres antigues de procedència diversa. Això si, va seguir clarament l’estil marcat per Rusiñol al Cau Ferrat. Any més tard, Deering va decidir cedir la casa Rocamora al seu gran amic el pintor Ramon Casas.



 
Jo vaig fer una broma amb la meva inclusió d’arquitectes com Foster, Nouvel o Meier al llistat de possibles arquitectes-directors, i tot venia per la declaració de Lluís Marcé de que entre els possibles tècnics que presentarien candidatura es podria trobar Normand Cinnamond, besnét de Santiago Rusiñol, i un dels membres de l’estudi d’arquitectura CTSARQ.

Haig de confessar que fins aquest moment no en tenia cap informació sobre l’obra d’aquest arquitecte, però un cop revisat el seu currículum arquitectònic, no ho trobo cap mala idea. Qui millor per restaurar la casa del seu avantpassat? Tot es porta en els gens, i la passió per a la recuperació patrimonial segurament encara navega per les venes d’aquest arquitecte que forma part del “hall of fame” dels arquitectes actuals, i el seu nom surt al costat d’altres tan reconeguts com Bofill, Bohigas, Correa, Ferrater, Capella, Piñon Galí, Garcés, Tagliabue o Tusquests.

Però ara que penso, tots aquest arquitectes també poden formar part de la travessa!!!

10 comentaris:

Medit ha dit...

No acabo d'entendre això que fas de la travessa per endevinar qui ha de dirigir les obres... qui vols que les dirigeixi sinó el propi autor del projecte? ... només en casos d'acomiadament per negligències, per renúncia expressa de l'autor a dirigir la obra, clàusules contractuals rares, o altres causes especials, un arquitecte renuncia a "aixecar" un projecte (i més si és un projecte propi guanyat en un concurs!).
El concurs dels Museus era només un concurs d'idees i no deixa al Cros fer-ne la direcció d'obra? ... sona raro, però si és així ja et pots anar oblidant de les patums que cites... ninguna patum es "rebaixa" a fer-li la feina "bruta" a una altra patum arquitectònica de menor "rang" (en tot cas seria al revés, el "petit" fa currículum socio-professional col·laborant amb un "gran").
Si el Cros no dirigeix les obres pel motiu que sigui, aleshores les dirigirà qualsevol despatx que estigui "per sota" d'on està el Cros a nivell de "prestigi", mai per sobre. I cap dels que cites, ni tan sols el Cinnamond (aquest va restaurar la Casa de la Maternitat al costat del Camp Nou) està a l'estrat de "famoseo" on està el Cros, tots aquells estan una lliga per damunt (i alguns com el Bohigas, Piñón, Ferrater i Tagliabue dues o tres lligues per damunt).
De fet, si l'obra l'ha de portar un despatx d'aquests corporatius, mig-anònims i que tenen un "arquitecte-jefe" que no coneix ni sa mare, millor seria que la direcció d'obra la fes el propi Cros i mantenir l'obra en el terreny de "l'obra d'autor" i no bastarditzar-la encara més... el projecte seguirà sense agradar-te però almenys, materialment, estarà construït amb molta més cura que si l'autor (el pare de la criatura al cap i a la fi) no estigués al capdavant.
Però em segueix semblant molt estrany que el Cros no tingui ja emparaulada la direcció independentment del què diguin els papers "oficials"... no tindria massa sentit i el desgavell estaria servit.

Miquel ha dit...

simplemente, el rincón más bello en una urbe que he visto nunca y, en blanc i negre está fenomenal ¡¡¡¡¡ ¡¡¡¡

Criticartt ha dit...

Medit, la meva travessa és un broma que faig respecte a informacions que han anat corrent per Sitges.
Pel que fa al projecte, la direcció està a concurs, i per tant teóricament el pot guanyar qualsevol arquitecte dels que es presentin. Jo ja vaig dir que era raro i gairebé impossible que Hernández Cros no s'hi presenti, i més si porta tants anys treballant el tema........ ah, i no crec que sigui tan impossible que estudis d'arquitectes famosos s'hi presentin, són molts diners i en época de crisi no es salva ningú!!!!! Però tot i això tens raó si finalment es realitza el projecte actual millor que el dirigeixi qui l'ha creat!!!

Criticartt ha dit...

Miguel, tens tota la raó, és un dels llocs més bells.... i per sort, esperem que així segueixi sent.

Medit, per entendre millor la broma fes una ullada al post anterior!!

Florenci Salesas ha dit...

Tot plegat ho veig molt complicat tot això de l'arquitecte. No ho acabo d'entendre i és per aquest motiu que no em veig en cor de col·laborar en aquest nivell de la discussió. El que sí que continuo recolzant tot allò que es faci amb criteri.

Oh, i justament has mencionat el Tusquets al qual jo li faig una barrallada a una entrada que acabo de fer. Ho sento, però j ho veig així.

Aquesta tarda a veure que passa. Creuem els dits perquè tot vagi bé i tingui un final feliç.

Medit ha dit...

home, tant com "molts diners"... certament seran molts diners per a un "firmón" -un arquitecte "pelacanyes"- però no pas per a un Ferrater o un arquitecte d'un cert prestigi... no sé com funciona aquest concurs -que deu tenir les seves normes particulars en tant que intervenció sobre el patrimoni- però en un projecte "normal", la direcció d'obra no va més enllà d'un terç dels honoraris totals d'un arquitecte... i a més aquestes patums arquitectòniques, estil Tusquets o Bofill, tenen una cosa que sovint els preocupa més que els diners (a no ser qui sigui un negoci amb molts zeros de pressupost, que no deu ser el cas de Sitges): l'ego i la "credibilitat" professional... no m'imagino a l'inútil del Bofill (potser l'arquitecte més sobrevalorat del sud d'Europa) prestant-se a fer "d'aparellador" del Cros per exemple i portar-li la direcció d'obra d'un projecte seu... no pas venint d'un paio, Ricardito, que s'anuncia, per a burla i "regocijo" del personal, a Archinect com a una de les "top architecture offices" del planeta Terra...

De totes maneres no sé perquè poses les esperances de modificar el projecte en la direcció d'obra... més d'una clàusula hi deu haver pel mig per garantir que la direcció d'obra segueixi, el màxim de fidel possible, les instruccions compositives del projecte bàsic o executiu del Cros... la direcció d'obra pot introduïr modificacions, obligades per les circumstàncies a l'hora de la construcció, però no rebentar el projecte i fer-lo de nou. Per a això últim cal repetir el concurs i canviar de projecte.

Clar que veient el rénder i com el primer arc de la dreta i la rampa tenen un punt de tangència un tant inquietant (i que provocarà ombres obliqües dins de l'espai interior rera l'arcada), no sé molt bé qui ha dissenyat aquesta rampa, si el propi Cros o un "cad-monkey" del seu despatx, però, compositivament i a nivell arquitectònic, és un nyap considerable... mirant el projecte, el problema, més que la pell de vidre (que si la fa una empresa amb una certa qualitat, estil Bellapart, pot acabar no ser tant espantosa) és la disposició de les rampes damunt del pla de les façanes... deu ser una disposició -i unes pendents- obligades per les circumstàncies -els nivells interiors- però estan fetes de manera molt patosa en relació als buits-plens de la façana existent, en especial l'arcada.... però, al cap i a la fi, el Cros tampoc és cap Àlvaro Siza o cap Peter Zumthor, jo no n'esperaria cap miracle...

Criticartt ha dit...

Florenci, no pateixis pq a mi la reforma del Palau feta per Tusquests tampoc m'agrada... però posar el seu nom a la llista de possibles era una broma (que ara veig que no s'ha entés gaire)..... però quan dic que la façana de vidre del Palau té un objectiu diferent a la de la façana de Sitges,em refereixo que des del Consorci comparen les dues actuaciosn, però a la del Palau no hi ha rampes, i queda més integrada (si és pot dir així), o més propera a la façana que vol preservar.....

Xavier Salmerón Carbonell ha dit...

Primer de tot Beli... moltes felicitats per la teva entrada 200!!!! es impressionant!!! i desprès, tot i que ahir no et vaig poder saludar perquè només hi vaig anar poca estona perquè tenia altres compromisos, espero que facis una entrada explicant les teves sensacions, que en tinc moltes ganes de saber-les. Perquè ara mateix tinc molts dubtes... per exemple, hi ha possibilitat de parar-ho quan tot està en proces d'execusió?

Galderich ha dit...

Beli,
Felicitats pels aniversaris. Bona feina i bones polèmiques sàviament atiades!

Medit ha dit...

sí dona, sí que s'ha entès la broma!... però és que potser aixecaves falses expectatives a algú... :p
A la pregunta de si es pot parar un projecte en procés d'execució.. i tant que es pot parar. Fins i tot un cop acabat es pot fer enderrocar, canviar d'ús, etc. (a vegades la construcció -i els premis d'arquitectura- va més ràpida que la justícia). Fa poc a BCN es va donar el cas d'un projecte de Coll i Leclerc al respecte (enllaç a la notícia: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=489958&idseccio_PK=1032).
De totes maneres qui fa alterar un projecte en execució no és pas la direcció facultativa de l'obra -tant se val si coincideix amb l'autor de la idea original- sinó les demandes que algú hagi interposat contra el projecte... i si és patrimoni protegit, doncs per aquí hi ha un (l'únic?) fil per estirar per atacar el projecte.

Ara, comparar aquest projecte amb el Palau de la Música és una bestiesa monumental. Al Palau es va tapar aquella façana lateral amb un mur cortina perquè era idea, no ja del Tusquets sinó del propi Domènech i Montaner, tenir dues façanes simètriques que donessin llum natural a l'interior del Palau. Tusquets, a l'enderrocar l'església que hi havia a tocar no podia tornar a tapar la nova façana amb un material opac, per això va haver de crear aquell llençol de vidre (que, de fet, està molt bé i és molt més encertat que no l'insípid i fora-de-lloc arbre "gravat" a l'obra de vista que va posar a la cantonada). Però sembla que a Sitges el cas no té res a veure... és una comparació molt "sui generis" (i bastant demagògica si es fa servir per defensar el projecte del Cros).

Publica un comentari a l'entrada