29 de gen. 2010

DESINFORMACIONS, INFORMACIONS I MÉS TRAVESSES!!! ENTRADA 200 !!!!!!!

Primer de tot, destacar que amb aquesta entrada arribo a les 200, i que la setmana pròxima setmana es compleixin els tres anys des la primera publicació al blog. Durant aquest temps he opinat, informat i denunciat diversos "atentats" sobre el patrimoni arquitectònic, artístic, cultural i social de Sitges. En cap moment he pensat que aquest blog era una plataforma per a enaltir la meva persona, tot al contrari, l'he seguit amb la voluntat de sensibilitzar als meus seguidors sobre la necessitat de conservar el nostre patrimoni, el nostre futur i el dels que ens seguiran.

Ahir vaig començar la meva travessa sobre possibles arquitectes a dirigir les obres, i la veritat és que desprès de llegir l’article que publica avui el Periódico de Catalunya segur que serà molt bona cosa la presentació de grans arquitectes al concurs per dirigir les obres de restauració dels museus.

En aquesta notícia l’arquitecte Hernández Cros, autor del projecte, declara Can Rocamora no té cap mena de protecció, ni tan sols la façana. Em sembla enriquidor que hi hagi debat, però no és por desinformar, perquè ha costat molts anys sensibilitzar la gent sobre el patrimoni”



Em sembla que el que desinforma o el que és pitjor, el que està desinformat és ell. La casa Rocamora, forma part del conjunt del Palau Maricel, i tal i com queda legislat pel catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges, la casa amb totes les seves façanes, està inclosa dins de la fitxa

Nº 103: MARICEL DE MAR
Carrer de Fonollar 2-6
Època: Origen SXIV. Ampliació SXIX, configuració actual 1910-1915.
Autor: Miquel Utrillo Morlius
Tipus de protecció: I
Tipus d’actuació sobre l’element: MANTENIMENT ESTRICTE de l’exterior i l’interior, podent-s’hi realitzar les obres encaminades a millorar les condicions de les col•leccions guardades

I per qui no ho tingui encara clar, a la fitxa número 104, corresponent al Cau Ferrat, edifici correlatiu a Can Rocamora, posa com a direcció carrer Fonollar número 8, i crec que entre el 6 i el 8 no n’hi ha cap casa més.

La Casa Rocamora, o coneguda popularment com Can Xicarrons, era la casa d’hivern de Charles Deering. Mentre es construïa el conegut com a Maricel Terra, Deering va fer acondicionar la petita casa de pescadors que es trobava entre el Maricel Terra i el Cau Ferrat, amb la voluntat d’aconseguir una vivenda més acollidora i fàcil d’esclafar durant les temporades fredes. Per a les seves obertures Miquel Utrillo, encarregat de la reforma, van adquirir finestres antigues de procedència diversa. Això si, va seguir clarament l’estil marcat per Rusiñol al Cau Ferrat. Any més tard, Deering va decidir cedir la casa Rocamora al seu gran amic el pintor Ramon Casas.



 
Jo vaig fer una broma amb la meva inclusió d’arquitectes com Foster, Nouvel o Meier al llistat de possibles arquitectes-directors, i tot venia per la declaració de Lluís Marcé de que entre els possibles tècnics que presentarien candidatura es podria trobar Normand Cinnamond, besnét de Santiago Rusiñol, i un dels membres de l’estudi d’arquitectura CTSARQ.

Haig de confessar que fins aquest moment no en tenia cap informació sobre l’obra d’aquest arquitecte, però un cop revisat el seu currículum arquitectònic, no ho trobo cap mala idea. Qui millor per restaurar la casa del seu avantpassat? Tot es porta en els gens, i la passió per a la recuperació patrimonial segurament encara navega per les venes d’aquest arquitecte que forma part del “hall of fame” dels arquitectes actuals, i el seu nom surt al costat d’altres tan reconeguts com Bofill, Bohigas, Correa, Ferrater, Capella, Piñon Galí, Garcés, Tagliabue o Tusquests.

Però ara que penso, tots aquest arquitectes també poden formar part de la travessa!!!

SORPRESES, OPINIONS I TRAVESSES







MACBA, Barcelona. Arq. Richard Meier

Fa dies que no escric al blog, però la gestació d’un llibre omple el meu cap i em fa més difícil concentrar-me en un altre tema que no sigui l'arquitectura modernista a Barcelona i voltants!!. Però ja durant la redacció de l’esquema del llibre, el Cau Ferrat entra de ple al meu nou projecte. L’edifici eclèctic, com a seu principal d’aquest moviment artístic i cultural, té un lloc privilegiat en el futur llibre. Busco fotos per il•lustrar les 600 pàgines que han d’omplir les meves idees, i vaig a parar a les bellíssimes imatges que va fer Josep Maria Alegre durant el darrer cap de setmana de portes obertes del Cau Ferrat.

Aquesta setmana ha passat ràpid, però no hi ha hagut dia sense notícies referents a la reforma dels museus. El dissabte és el dia que el Consorci de Sitges presentarà al poble el projecte d’Emili Hernández Cros. Hi ha gent que té moltes expectatives sobre aquest acte, i pel que se, es tracta d’expectatives una mica divergents.

Jo no puc saber que passa pel cap dels altres, però en el meu, i en el dels membres de la Palataforma, hi ha la clara voluntat d’anar a escoltar les explicacions dels responsables principals del projecte, i si ens és permès, raonar públicament les nostres disconformitats. Com diu en Florenci Salesas al seu blog, res més allunyat de "rebentar" aquest acte informatiu. A les més que escrites i divulgades raons relacionades amb les lleis de conservació del patrimoni, ara s’hi adjunta la més important i de la que més s'ha posat en qüestió la seva existència: un avant-projecte que demostra la possibilitat de fer accessible els museus a tothom, sense la necessitat de fer el cub de vidre amb les rampes a la façana marítima, i sense convertir el Maricel en el “museu de les rampes”...tota una sorpresa per a molts!!!

Llegint la crònica d’en Vicenç Morando arriben més sorpreses...l’afirmació feta per Lluís Marcé de que l’arquitecte autor del projecte no s’ha presentat al concurs per a portar la direcció del projecte.... ho dubto o no. Potser no s’ha presentat, però millor dir, potser no s’ha presentat encara; i és normal ja que com publica el BOP (revista de capçalera des de fa un mes) de temps li en sobra, ja que té fins el dia 10 de febrer de 2010 a les 12 hores per presentar-se......i el més normal és que s'hi presenti ja que ell ha de defensar el projecte que ha ideat durant tants anys, ja que l’alcalde de Sitges es va remuntar a l’any 1994, quan era regidor de cultura, com a moment real d'inici de l'estudi realitzat per l'arquitecte. Però amb això no vull dir que Hernández Cros ho tingui fàcil ja que en temps de crisis i davant de la possibilitat de treballar en un dels espais més bell de Catalunya, seran molts els arquitectes i equips d’arquitectes, alguns de renom, que es presentaran al concurs. I posats a dir noms i a fer una travessa sobre els possibles directors del projectes jo hi afegeixo en Ferrater (per depurar culpes pel que fa a les complicions i dificultats que el seu mercat municipal, recentment remodelat, ha tingut en les arques sitgetane), a Richard Meier (que ja des del MACBA té experiència amb façanes de vidre), a Tusquets (que també va fer una cosa semblant, però amb una altra finalitat, a la façana del Palau de la Música), o el mateix Jean Nouvel (que ja ha encarregat un milió de leds per posar color a la façana marítima i convertir-la en el futur paisatge per a les campanades de TV3).


FAÇANA DE VIDRE DEL PALAU DE LA MÚSICA, Barcelona. Arq. Oscar Tusquets


El que si que ja està tancat des del 18 de gener a les 12 hores, però pendent de licitar, és l’execució d’obres. Aquí si que dubto que s’hi hagi presentat l’arquitecte..... només li faltaria això.

Però durant la setmana hi ha hagut més declaracions i opinions sobre el tema. El que més m’ha confortat han estat algunes de les declaracions de l’Alcalde de Sitges, quan a l’entrevista que se li fa Ràdio Maricel, i al preguntar-li sobre el projecte, diu coses com: que accepta la falta de publicitat de tot el procés, que tot i que ell opina que el projecte aprovat és una bona solució, pot haver-n’hi d’altres. I que si s’han equivocat amb les lleis patrimonials, aclarir-ho i rectificar. Però passi el que passi, i es decideixi el que es decideixi sobre el projecte, segur que si finalment es construeix el cub de vidre, jo seré un d'aquells sitgetans que no els hi agradarà la nova imatge de la  façana marítima del poble.... però com diu l'alcalde, mentre a cada 8 sitgetans els hi agradi i  a dos no....

Menys encertada, o si més no, menys documentat, és la opinió que Elisabeth Pérez, regidora de joventut al escriure al seu blog sobre el tema diu: “Jo no sóc arquitecte, però coneixent l’interior del Cau Ferrat se’m fa difícil com fer-lo accessible sense destrossar -lo”.

També Àngels Parés, representant d'ERC, parla de la conveniència o no de la nova façana marítima, així com diu que els que parlen de la possibilitat de fer accessibles els museus sense les rampes externes no li ha ensenyat cap projecte, i que mentre no ho vegi, ella pensa que la millor opció és la presentada. Crec que des de la seva posició política el millor seria que ella demanés la informació a qui la té i ho ha dit públicament.
El dissabte finalment Sitges coneixerà el projecte, i aquesta explicació pública hauria de ser el veritable inici del projecte de reforma, remodelació i..... dels museus de Sitges. Nosaltres escoltarem, però el Consorci del Patrimoni de Sitges, té la obligació d’escoltar al poble, jugant sempre amb la possibilitat de que la majoria estiguin a favor del projecte presentat, o que ans al contrari, demanin la revisió d’aquest.

Agafant una frase amb referències arquitectòniques, el millor no és començar la casa per la teulada, i potser si s’hagués realitzat aquest acte públic abans d’aprovar tot el projecte, les obres ja estarien començades.

21 de gen. 2010

"EL MAL JA ESTÀ FET" (paraules d'un veí de Badalona)





Poc a poc la conservació del Patrimoni Arquitectònic i els delictes urbanístics que estan patint molts del edificis i estais catalogats, s’estan convertint en notícia de diaris i televisions, i ja no són un tema d’àmbit local.


Fa uns mesos en aquest mateix blog vaig fer referència a la notícia apareguda al diari El Mundo en que es parlava de la possible reforma il•legal en una vivenda propietat de Pere Sió, ex concejal de CIU a l’Ajuntament de Badalona i principal assessor de l’alcalde de la ciutat. Doncs, segons tal i com explica el diari el Mundo el 15 de novembre de l’any 2009, el mateix dia de la publicació de la notícia, el 13 de juliol , uns tècnics de l’Ajuntament van acostar-se a l’edifici citat per tal d’inspeccionar les obres que si estaven realitzant. La llicència d’obres presentada per Sió posteriorment al requeriment formal, demostra que aquesta va ser demanada el 16 de juliol, tres dies més tard de que la notícia fos publicada. A part de les dades econòmiques, el que més m’interessa aquí és la obligació de “restituir un balcó al seu estat original”, desprès de que aquest fos modificat durant la reforma, perdent elements decoratius catalogats.

El dia 16 de gener de 2010, aquest cap de setmana, a la Vanguardia apareixia la notícia “Imputado el Alcalde de Mataró por Can Fàbregas. El desmonte y traslado de la antigua fábrica para dejar sitio a un centro comercial puede ser un delito contra el patrimonio”. Aquesta desfeta patrimonial també ha mobilitzat la ciutat de Mataró i s'ha creat una plataforma popular "Salvem Can Fàbregas i Caralt", que ens ha de servir com a exemple a seguir per a les nostres reivindicacions.

I avui, al diari AVUI, es publica la notícia “Patrimoni tomba el circuit il•legal del fossar de Montjuïc”. Un cop més, una denúncia pública a través de la premsa, obliga als ens oficials a revisar actuacions no molt clares. Seguint un camí semblant al cas de Badalona, el dia 16 de desembre de 2009, a l’Avui es va publicar l’article on es denunciava el circuit infantil construït per l’Ajuntament a l’extrem sud del fossar del Castell de Montjuïc. Davant de l’evidència de que aquesta àrea estava dins d’un monument que està considerat un BCIN, és a dir un bé cultural d’interès nacional. BCIN (us sonen aquestes sigles?), la direcció general de Patrimoni ha obligat a l’Ajuntament de Barcelona a desmuntar aquest circuit d’aquí a dos anys.
Esperem que el nostre poble no surti als diaris per notícies com aquestes. Davant d'aquestes actes contra el patrimoni arquitectònic de Catalunya, i com molt bé va dir un veí de Badalona davant de les obres il.legals del sr. Sió, "el mal ja està fet".

17 de gen. 2010

LA GENT SÓM AIXÍ, AGAFEM REFERÈNCIES I CAL QUE PASSI TEMPS....



He triat com a títol de l’entrada una frase que m’acaba d’escriure un amic mentre parlaven de “vida i miracles”. Vida, la nostra, i miracles, diversos.... com el que alguns desitjaríem que succeís amb el projecte de la façana marítima dels museus.

Les referències són claus per a la vida de les persones: olors, una llum, una veu, un so constant, un lloc, una vista, un carrer..... Per aquest motiu, i per la desaparició constant de referències, és important lluitar per a no perdre les poques que ens queden.

Ja s’acaba la “setmana clau” per a la nostra voluntat de conscienciar als veïns de Sitges sobre la necessitat de conservar el patrimoni. Ahir va fer exactament un mes que La Vanguardia va publicar la imatge virtual del projecte de reforma dels museus, 31 dies en els que molts sitgetans han mostrat la seva opinió sobre la proposta per a la façana marítima. Alguns ho fan de viva veu, altres mitjançant escrits a l’Eco de Sitges i a blogs personals, i també petits debats en converses improvisades a peu de carrer...

Primer va ser la presentació del blog de la Plataforma Sitges. A dia d’avui ha tingut més de 370 visitants, no està malament!!!. El dilluns Antoni Sella, director del Consorci del Patrimoni de Sitges va ser entrevistat a Ràdio Maricel per parlar sobre el tancament del Cau Ferrat, i per explicar el projecte de reforma dels museus. Entre les coses més interessants que va dir, destaco l’anunci de la presentació pública del projecte el dia 30 de gener a les 7 de la tarda al Saló d’Or del Palau Maricel. Ja ho tenien a l’agenda o davant de la reacció del poble s’han vist obligats a convocar l’acte? No ho sabrem mai.

El dimarts va ser el nostre “minut de fama”. En Josep Pascual i jo, varem anar a la mateixa emissora municipal a explicar els nostres arguments, fonamentats principalment en la llei de conservació del patrimoni arquitectònic i en el “Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg del municipi de Sitges”. Com a resum de tot copio les fitxes dels edificis a reformar i la normativa publicada per la Diputació de Barcelona, principal avaladora del projecte de la discòrdia.


Fitxa del catàleg nº 103: MARICEL DE MAR
Carrer de Fonollar 2-6
Època: Origen SXIV. Ampliació SXIX, configuració actual 1910-1915.
Autor: Miquel Utrillo Morlius
Tipus de protecció: I
Tipus d’actuació sobre l’element: MANTENIMENT ESTRICTE de l’exterior i l’interior, podent-s’hi realitzar les obres encaminades a millorar les condicions de les col•leccions guardades.


Fitxa del catàleg nº 104: CAU FERRAT
Carrer de Fonollar 8
Època: 1893-94
Autor: Francesc Rogent i Pedrosa, arquitecte
Tipus de protecció: I
Tipus de protecció: MANTENIMENT ESTRICTE DEL VOLUM I LES FAÇANES i protecció del contingut.


Segons es publica en el document de la Diputació de Barcelona, “La protecció del patrimoni cultural immoble. Guia per a l’elaboració dels catàlegs municipals de béns culturals”, editat durant el mes de setembre de 2009, un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), té un nivell de protecció I i com a tal:

Tipus I: protecció integral
Aplicació
La protecció integral és aplicable als bens que, per les seves característiques constructives, arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o funcionals, representen un testimoni de primer ordre a conservar i transmetre íntegrament a les generacions futures, com a document històric de la col•lectivitat, de gran rellevància.


Tots els elements declarats per la legislació sectorial protegits de forma integral, com els BCIN i els Espais de protecció arqueològica (EPA) declarats per la Generalitat i considerats de primera categoria, tindran aquest típus de protecció.


Intervenció
Les possibles intervencions han de garantir el manteniment del paratge o immoble protegit, conservar la seva estructura i fisonomia originals i possibilitar el seu correcte funcionament, sense que les actuacions de restauració i condicionament suposin aportacions de reinvenció o de nou disseny. La utilització de tècniques i materials contemporanis no suposarà de cap manera la modificació de l’aspecte general del bé i aquests hauran de possibilitar un correcte ús i salvaguarda del mateix, sense malmetre la seva genuïtat ni representar aportacions formals gratuïtes. El disseny formal i els materials utilitzats en les actuacions necessàries hauran d’ésser elaborats, triats i utilitzats sense que produeixin un impacte visual i cultural sobre el lloc. Si és possible, les intervencions hauran d’ésser revisables. No es tracta de realitzar obres que singularitzin aquest espai, sinó d’instal•lar, en cas que sigui necessari, els elements imprescindibles per garantir-ne la correcta i segura utilització, així com la senyalització i accessibilitat.

El mateix dimarts, en Xavi Salmerón va escriure sobre el tema al seu blog, igual que en Guillem Carbonell, o les belles imatges de Josep Maria Alegre. El dimecres tots aquests escrits van ser comentats a l’”espai blogs” de Ràdio Maricel i el dijous en Vicenç Morando ja ens va permetre als internautes llegir l’article que havia escrit per a la seva Crònica Local de L’Eco de Sitges (un bon resum dels darrers fets), un escrit que no és l’únic que trobem a l’Eco d’aquest setmana que faci referència a la restauració dels museus. En parla la Vinyet Panyella i en Joan Yll, una de les cartes enviades a Josep Pascual arran de la seva crida, amb la conseqüent resposta.

Però entre tots aquests escrits de caire personal, també hi ha noticies “oficials” sobre el tancament del Cau Ferrat i la propera presentació del projecte. De la lectura d’aquestes em sobten dues coses. Primer les moltes explicacions que des del Consorci del Patrimoni, ara s’afanyen per donar als sitgetans sobre el procés d’adjudicació i aprovació del projecte de la reforma dels museus.... i segon el gran nombre de gent que van acomiadar el Cau Ferrat, 579 en dos dies.... molts si els comparem amb els 700 visitants de l’exposició de Vicente Aleixandre, que va estar al Miramar durant gairebé un mes... Amb aquestes dades ens adonem de quines són les veritables preocupacions dels sitgetans....

I el dissabte el diari “El Punt.Cat”, publica una notícia que parla del despertar de les veus crítiques. En resum... no està malament!!!!

Però haig de confessar que dins de tots aquests “moviments” populars, el que més m’ha sorprès, i molt gratament, és el grup de facebook "Salvem el Cau Ferrat”, de l’existència del qual no en tenia ni idea, fins que ahir vaig rebre una invitació per fer-me’n amiga. És al•lucinant!!! En un dia ja té 180 admiradors, però el que més em sobta és la mitjana d’edat de tots ells.... no passa molt dels vint!!!!

La gent jove es mou.... i gràcies a Internet, la seva veu es comença a sentir amb força. El veritable futur de Sitges és d’ells, i la responsabilitat de que no perdin referents es nostra. Com és que algun “jove” no va ser convocat a la sessió informativa del projecte celebrada a principis d’agost i a la que hi van anar una vintena de “persones relacionades amb la cultura” de Sitges?

Us puc assegurar que la mitjana d’edat dels assistents a aquella reunió multiplicava per tres (i quatre) la dels amics de “Salvem el Cau Ferrat”. Potser seran els anys, que alliçonen, però d’aquells 20 convocats formalment, només tres persones ens hem manifestat d’alguna manera sobre el projecte que allà se’ns mostrava. Aquestes 20 persones representem menys d’un 1 per 1000 dels 25.000 (més o menys) veïns de Sitges que per una raó o altra no van ser convocats. Però molts han dit la seva, i la volen dir públicament.... crec que tots tenim dret a saber que és el que fan i desfan a Sitges.


L'anunci era tan gran que no es pot escanejar completament!!!!!


Ah, per cert, que els sitgetans no són “cegatos” i no cal que ens tractin com a “burrico”, publicant la sessió informativa, però no consultiva, del dia 30 de gener, i que quedi clar que aquest cop és oberta a tothom, amb un anunci a tota pàgina a l’Eco de Sitges. Amb una explicació pública quan es començava a gestar el projecte, ja ens hauríem sentit implicats en aquest, i no pensaríem en cap mala intenció en el secretisme dels darrers mesos.

Ah, el dimarts l'arquitecte del projecte, Emili Hernández Cros, serà entrevistat a Ràdio Maricel, per donar les seves explicacions sobre el projecte. Quan estigui penjat a la pàgina de la Ràdio ho posarem al blog.
Però ja que finalment s’han dignat a explicar-nos el projecte, el dia 30 de gener a les 7 de la tarda tots hem d’estar al Saló d’Or del Palau Maricel per a escoltar el que ens diuen i dir el que ens sembla!!!!!!

11 de gen. 2010

HO HAS D'ADMETRE TOT. ENTREVISTA DE TONI SELLA A RÀDIO MARICEL

Avui el títol de l'entrada pot tenir un doble sentit, un de patrimonial i l'altre de personal. Llegiu i decidiu.

Aquest matí a Radio Sitges s'ha fet una entrevista a Toni Sella, director del Consorci del Patrimoni de Sitges, per a parlar sobre el projecte de reforma dels museus. Ara no m’estendré a comentar les seves paraules i reflexions, ja que això ho deixo per a la tertúlia sobre el tema que es realitzarà a Ràdio Maricel i a la que hi estic convocada, però no puc de deixar de fer una apreciació.


Quan Sella parla sobre la convocatòria que va fer a finals d’estiu a vint persones, les quals van assistir a nivell particular (com jo), o com a representants d’una entitat pública de Sitges, fa una clara al•lusió a la única persona que  va fer un comentari tècnic del projecte que allà se’ns presentava. Al referir-s’hi, Sella diu que va ser molt crític, i que a més a més, justament aquesta persona no estava convocada a l’acte, i com a apunt final diu: “Ho has d’admetre tot”

Doncs aquesta persona tan incomoda per a Sella és un arquitecte sitgetà amb 40 anys d’experiència, membre fundador del SERPAC (Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català), i únic arquitecte assistent a l’acte, juntament amb el propi autor del projecte, Emili Hernández Cros, al qual, per cert, va felicitar per la complexitat de la feina realitzada. Com a arquitecte, només ell era capaç de fer certes apreciacions tècniques sobre el projecte acabat de mostrar públicament, ja que molts dels “intel•lectuals” que si que estàvem convocats oficialment, no ho podríem fer ni desprès de realitzar una tesi doctoral sobre el tema.També durant aquest acte, Sella va dir que es tractava de la presentació d'un projecte aprovat definitivament, al qual no s'hi podia fer cap canvi.

Aquest arquitecte es diu Ramon Artigas Poch, és el meu pare, i em va acompanyar pq jo li vaig demanar. Confesso que em feia una mica de vergonya assistir jo sola a aquest acte, i no vaig pensar mai que algú es podria molestar tant.

Per cert, tothom i en molts moments i aspectes de la vida laboral, política i personal,  hem d’admetre  molts "TOTS", coses i persones que no ens plauen, però així és la vida!!!!

COMENÇA LA SETMANA CLAU. www.plataformasitges.blogspot.com

Comença una setmana clau per al nostre objectiu de concienciar a la gent sobre el que pot passar amb el nostre patrimoni si finalment es porta a terme el projecte per a la restauració de la façana marítima dels museus sitgetans.

Ahir és va obrir oficialment el nou blog per a la defensa del patrimoni social, cultural, artístic..... de Sitges. Aquest ha iniciat el seu camí amb la divulgació del projecte gàbia, cub de vidre... de Maricel Mar...., però no s'estanca en aquest tema ni es pensa quedar aquí... així doncs, www.plataformasitges.blogspot.com/ queda a la disposició de tots els que necessitin fer públiques les seves crítiques, demandes....

Durant aquesta setmana, a Ràdio Maricel se realitzaran una série d'entrevistes, tertúlies, comentaris de notícies i blogs.... referents a aquest projecte. Demà, Toni Sella, director del Consorci del Patrimoni de Sitges i principal avalador d'aquest controvertit projecte, serà a Ràdio Sitges per defensar-lo i per donar explicacions sobre el pq s'ha triat aquest projecte i no un altre/s (de l'existència dels quals no en tinc constància). Dimarts serà el torn del sector crític, amb l'arquitecte tècnic Josep Pascual (autor de la foto denúncia publicada a l'Eco de Sitges fa dues setmanes) i amb mi, històriadora de l'Art. I finalment dimecres, i dins de la secció que cada quinze dies Ràdio Maricel dedica als blogs relacionats amb Sitges, es farà un especial sobre les publicacions dedicades al projecte de restauració de Maricel, Cau Ferrat, Casa Rocamora (la qual no podem oblidar, pq també és molt important)....

Per cert, aquestes imatges publicades sota del texts, en les que es pot veure la façana marítima de Sitges durant els primers anys de 1920, són fonamentals per poder entendre com hauria de ser una veritable restauració de la façana posterior d'aquests importantíssims edificis. La primera casa després de la torre cilíndrica, era la casa Rocamora, una interessant contrucció amb la seva terressa i la galeria arcada al pis superior. Doncs en comptes de tornar-la al seu estat original, el projecte de reforma actual té la intenció d'amagar-la sota un horripilant (com m'agrada aquesta paraula) cub de formigó amb dues finestre antisimétriques, tot un detall arquitectònic... I seguidament ja ve el cub de vidre que trencarà totalment la visió i estètica d'aquest bell paratge, que no només es veu des del mar, sino que des dels espigons també en tenim un bell punt d'observació.


També agrair a tots aquells que d'una manera o altra estan posant el seu granet de sorra (o roca) a la nostra causa. Avui s'ha publicat un post al "Blog de Guillem Carbonell".


8 de gen. 2010

ARQUITECTURA CATALANA I ALTRES COSES... BLOGS D'ARQUITECTURA




"Arquitectura Catalana. Arquitectura a Barcelona i País endins" és un dels meus blogs de capçalera pel que fa al tema que tan clarament queda anotat en el seu títol. Darrerament el seu autor, Medit, estava incloent dins de la seva particular i extensa enciclopèdia d’arquitectes catalans els membres del grup del GATCPAC. No m’hi vaig poder estar de demanar-li la inclusió del meu estimat Josep Maria Martino i Arroyo.

Aquell mateix vespre, Martino havia entrat al “hall of fame” dels arquitectes catalans gràcies a la voluntat de Medit.

Us recomano ferventment aquest blog. Si el seguiu coneixereu arquitectes dels que potser només n’heu sentit a parlar, a la vegada que podreu aprofundir en l’obra de personatges reconeguts. Però no us quedeu en els texts, llegiu els comentaris, on Medit es deixa anar i ens mostra el seu veritable coneixement sobre el món de l’arquitectura. Com exemple la seva reflexió a la meva pregunta de que li semblava el nou projecte sobre la façana marítima de Sitges, que trobareu en el post sobre Sixte Illescas al qual el tema ni li anava ni li venia, però li ha tocat.

Posada a recomanar blogs d’arquitectura, no puc deixar de parlar d’ "Arquitectura i altres coses” escrit i il•lustrat amb moltíssima paciència per l’arquitecte Jaume Prat. L’anàlisi de construccions actuals i no tal actuals, serveix de camí per a aprofundir en la història de l’arquitectura. Això si, necessiteu temps i concentració per poder entendre i pair tot el que ens explica en Jaume en els seus extensos escrits, molts dels quals són veritables tesines.

Com podeu veure els dos blogs es complementen perfectament. En un hi trobem l’obra i en l’altre l’autor.....

5 de gen. 2010

LES NOSTRES CRÍTIQUES JA TENEN RESSÒ A LA PREMSA. SEGUIM!!!




Façana de l'Hospital de Sitges, 1913. Actualment Museu Maricel Terra. Foto del Fons Salvany, de la Biblioteca de Catalunya

Avui m’he convençut que val la pena lluitar per les coses, per molt inutil que les teves crítiques puguin semblar als altres. La meva primera alegria l’he tingut a l’agafar l’Eco d’aquesta setmana. A la pàgina 17 m’he trobat amb la imatge virtual de la futura reforma de la façana marítima dels museus, sota de l’estat actual d’aquest emblemàtic espai sitgetà. Sota el directe títol de “SITGETANS. Podem tolerar aquest canvi d’imatge?” (no sabeu com m’agradaria que en casos com aquest l’Eco fos en colors), l’arquitecte sitgetà Josep Pascual Camps, no necessita cap més paraula per demostrar la seva indignació pel que fa al nou projecte. Ell deixa el seu mail per a les possibles reaccions, joseppascualcamps@gmail.com. Si algú vol dir la seva, la seva opinió quedarà publicada a l’Eco.


Haig de confessar que en Josep Pascual va ser una de les persones que em van animar a iniciar la meva petita croada. Al final de la conferència que vaig donar a finals de novembre sobre la història del Passeig Marítim, ell se’m va acostar i em va dir: hem de fer alguna cosa per impedir que destrossin Maricel. Em vaig quedar uns segons parada, però al sortir del Grup d'Estudis el meu cap bullia!!!!

Així doncs, que part de la meva segona sorpresa d’avui també hi té el seu protagonisme en Josep Pascual. Comprant el diari al quiosc del carrer Àngel Vidal (si home, aquell carrer tan ben enrajolat), m’he topat amb el semàfor de la contraportada del Diari de Vilanova. Al veure la foto del regidor de cultura de Sitges, Gabi Serrano, amb un signe d’exclamació, m’ha fet llegir el pq d’aquest: “L’aspecte que lluirà la façana marítima històrica de Sitges ha estat objecte de dures crítiques a Internet. En un tema tan delicat, l’Ajuntament potser hauria d’haver sotmès el projecte a un procés de consulta ciutadana més ampli”.

No m’ho puc creure!!!!! Encara no hem començat la guerra i ja tenim la preimera batalla guanyada!!!!

He girat enseguida el diari per llegir la portada i una petita nota diu: “Sitges. Moviment contra la “destrucció” de la façana marítima. Sitgetans mostren el seu desacord amb la restauració dels museus. Pàg. 23

Evidentment he corregut per trobar la pàgina 23. “Atreviment o acció vandàlica?. La remodelació de la façana històrica de mar genera crítiques a Internet”. Ara no puc copiar tot el text escrit per Joaquim Domínguez, però si que intentaré comentar-me alguns punts que m’ha sobtat. Primer de tot, l’aparició de Gabi Serrano en tota aquesta moguda. Us puc assegurar que al parlar sobre aquest projecte en cap moment se’m va passar pel cap la possible intervenció de Gabi Serrano. Però clar, és el regidor de cultura. Doncs bé, a l’article del Diari de Vilanova l’encarregat de contestar als internautes/blocaires no convençuts amb la nova reforma de la façana, és el propi Serrano, al que per cert, saludo cordialment, ja que al diari assegura haver “llegit algunes d’aquestes crítiques”. Ell, “ferm amb la defensa del projecte de remodelació”, diu una frase que no hi ha manera d’entrendre. Potser algú em pot desxifrar que vol dir amb “La protesta l’ha motivat la qualitat de l’eina utilitzada, que és el mateix que va passar amb el Mercat Municipal”. A quina eina és refereix? I per cert, patrimonial, arquitectònica i culturalment parlant, quina relació hi ha entre els edificis dels Museus i l’actual edifici del Mercat Municipal?.

Una altra cosa. Tot i que el projecte es presenti als grups polítics municipals, i al Consell de la Vila (del qual no se qui en forma part), crec que el que s’ha de fer és presentar el projecte al poble, que de maneres de fer-ho n’hi ha moltes. Quan volen ben bé que fan festes populars a la Fragata per demanar la opinió del poble, o es presenten els nous projectes en publicacions municipals a tot color... Si els grups polítics no reacciones, per sort el poble si que ho fa!!!!

L’autor del text diu que “la solució en aparença plana, amb una àmplia vidriera que deixa veure una passarel•la pensada per facilitar la mobilitat, ha deixat descol.locats els autors dels escrits apareguts en els darrers dies a la xarxa”. Doncs dir-li al senyor Domínguez que de descol•locats res, que fa molt de temps que des del meu blog ja adverteixo de quina és la nova “idea lluminosa” de l’Ajuntament de Sitges. Els que s’ha quedat descol.locats són els que han promogut aquest projecte, que acostumats a que ningú faci res davant de les seves dubtoses actuacions, ara els hi molesta que el poble hagi començat a dir PROU!!

El primer blog al que fan referència és el d’en Florenci Salesas. Ja us he recomanat diverses vegades que us convertiu en seguidors d’ell, ja que les seves paraules són clares i directes. Però el petit fragment triat per l’autor de l’article no està complert i no s’entén, ja que falta un NO crucial “ ..fa temps que necessita una restauració urgent i cara, tan cara com vulguin, que el poble de sencer la pagarà a gust, però (NO) per fer això”.

I un cop superada les “demolidores” crítiques d’en Florenci arriba l’hora d’aquest blog. Però un cop més agafa un fragment d’una de les entrades de fa uns dies, que treta de context no té gaire sentit. Així doncs que millor que llegiu tot el text en aquest mateix blog.

El text segueix amb una nova declaració del regidor de cultura, el qual diu que "el projecte ha estat encarregat a Emili Hernández-Cros, un dels millors arquitectes, que ja va fer la reforma del Miramar i coneix molt bé els museus de Sitges”. No dubto que Hernández-Cros sigui bon arquitecte, tot i que no conec gaires edificis dissenyats per ell, però afirmar que és el millor arquitecte trobo que és una mica agosarat.

Però per al•lucinant  i surrealistes les dues darreres afirmacions de Gabi Serranao. Primer dir que “la gent s’ha confós amb la recreació virtual. El que es fa és col•locar una façana de vidre, és cert, però això permetrà veure els edificis”. Doncs com serà el resultat final d’aquest projecte? Quin serà l’aspecte de la façana marítima?. Ens han volgut enganyar amb la imatge virtual? Es pensen que la “gent” som idiotes?

La segona, i per sort última, “el més important és que s’han aconseguit deu milions d’euros per aconseguir la continuïtat dels museus”. És a dir, ara ja tenim la pasta, i el projecte ens importa un pito!!!!!
Només dir que aquests dos articles apareguts a l’Eco i al Diari de Vilanova tot just iniciat el moviment popular en contra de la reforma de la façana marítima, serveixen per demostrar que els sitgetans també tenim veu en el nostre poble, i que no estem disposats a que quatre juguin amb el nostre patrimoni. Fa uns dies el ministre Blanco va venir a Sitges a firmar l'inici de la "guerra". Avui hem iniciat  la nostra petita batalla, però la lluita serà llarga i dura!!! (Però sense munició que pugui ocasinar cap mal, ni personal ni patrimonial).